New orthokeratology lens design for presbyopia

Presbyopia is defined as an impairment in near vision, limitating the residual accommodation, hence losing the ability to focus on neal objects. Throughout the world, uncorrected presbyopia causes common, avoidable vision impairment. When the symptoms are established, on a 55 to 60-year-old average, artificial assistance for comfortable close-up tasks is needed. The aim of the study is to investigate the efficacy of a new presbyopic orthokeratology lens design, on a 4-week perios of presbyopic orthokeratology overnight wear. Eighteen presbyopic new orthokeratology wearers, were reviwed. Only seven participants contributed to complete data. A double reservoir lens for presbyopia design with two with different back optical zone diameters was evaluated. Uncorrected distance and near visual acuity, subjective refraction, contrast sensitivity, defocus curve, corneal topography, corneal aberrations and anterior segment health examination were measured at baseline, and compared after a 4-week overnight wear, with designs of 1.9 and 3.0mm back optical zone diameters. Both double reservoir lenses for presbyopia, revealed statistically significant changes. The 1.9mm lens almost corrected distance ametropia, while 3.0mm lens induced a slight myopia, in contraposition, 3.0mm corrected near ametropia by decreasing a 50.55% of the near addition on average. Binocular distance vision remained equal, but uncorrected visual acuities improved after both lenses were used. Induced corneal aberrometries lead to a contrast sensitivity descrease in medium and high frequencies. As a conclusion we can say that double reservoir lenses for presbyopia provide functional near vision by inducing a “center near” myopic shift. Eventhought corneal aberrations were induced, it did not alter binocular visual acuities

Colour Transformation and Textural Change in Biotite: Some Remarks for the Interpretation of Firing Technology in Greyware Pottery Thin-Sections

: Firing is a crucial step in the production of pottery, as it irreversibly transforms the clay into ceramic. Clay sintering and subsequent vitrification occur during firing, together with other transformations undergone by specific minerals and rock inclusions according to their optical and physical properties, including their colour. Some of these are visible in thin-sections and might be interpreted as technological markers or contribute to the estimation of firing temperatures, although most of them are poorly documented. In this paper, we approach the transformations in colour, texture and optical properties that occurred in biotite inclusions from medieval greyware pottery. Our study considers a batch of 40 pottery samples from medieval Catalonia analysed by XRD. According to the estimated firing temperature ranges and atmospheres, we examined the behaviour of biotite at different temperature ranges from 700 ◦C to 1000 ◦C by means of optical microscopy, considering its size, shape and abundance, and compared these features to a wider assemblage of thin-sections from medieval earthenware. The results obtained are interesting, as they offer a valuable reference for petrographic studies on pottery. We discuss the potential of ceramic petrography as a way to perform more precise and refined sample selection for further analysis on archaeothermometr

Els ordes militars a Catalunya

Els ordes jerosolimitans de l'Hospital, el Sant Sepulcre i el Temple tingueren una presència molt primerenca a Catalunya, entre d'altres causes, per la relació amb els territoris provençals arran del matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença i també per la propaganda dels pelegrins catalans que havien visitat els Sants Llocs. Els comtes i la noblesa, principalment, els feren objecte de donacions de terres, drets i béns que motivaren la seva implantació al Principat, on a la segona meitat del segle XII ja havien constituït les seves respectives xarxes de convents, amb una incidència especial a la Catalunya Nova. Si bé institucionalment depenien dels convents centrals establerts a Orient (Jerusalem, Sant Joan d'Acre, Xipre i Rodes, en aquest darrer lloc els hospitalers), les cases catalanes es desvincularen de les províncies originàries provençals i formaren circumscripcions pròpies que integraren Aragó i, després de les seves conquestes, Mallorca i València. Els mestres provincials catalans, gairebé tots procedents socialment de la mitjana i la petita noblesa, representants del convent central, dirigien les circumscripcions assessorats pels capítols o reunions anuals dels comanadors o responsables de les diverses cases, els quals, així mateix, governaven i administraven les comandes. Una part dels ingressos era tramesa anualment als convents centrals. A banda de diners, les províncies catalanes aportaven també a Orient queviures, cavalls, armes i sobretot personal. Alguns frares catalans assoliren la màxima dignitat de l'orde, com ara fra Arnau de Torroja, mestre major del Temple entre el 1181 i el 1184, Antoni de Fluvià (1421-1437) i Pere Ramon Sacosta (1461-1467), mestres majors de l'Hospital. Els ordes militars participaren a les campanyes d'expansió territorial dels segles XII i XIII i en les actuacions militars de la monarquia catalana dels segles XIV i XV. L'Hospital i Sant Jaume fundaren al territori català convents femenins on ingressaren dames nobles. Només un orde militar es fundà al territori català, el de Sant Jordi d'Alfama, creat el 1201 per Pere el Catòlic i que, tot i la protecció de la monarquia, fou incorporat el 1400 a l'orde valencià de Montesa

Vida quotidiana i creació literària en les comunitats índies de Nordamèrica

Entre els indis de Nord-Amèrica és possible establir diferents formes de vida i organització en funció de la seva zona d'hàbitat. Aquestes diferències són perceptibles en la vida quotidiana i tota la concepció del món es transmet en la creació literària d'aquests pobles, que utilitzen els relats breus, la poesia i la mitologia com una eina transmissora de valors i creences, tot plegat en un marc de rebuig vers el colonitzador blanc. ______________________________________________ Entre les indiens d'Amérique du Nord est possible établir diférents formes de vie et d'organisation en fonction de leur zone d'habitat. Ces différences sont perceptibles dans la vie quotidiene et toute la conception du monde se transmet en la création littéraire des ces peuples, lesquels utilisent les récits brefs, la poésie et la mythologie comme un mécanisme de transmission de valeurs et croyances, tout bien considéré dans un contexte de contrecoup vers le colonisateur blanc

Els ordes militars a Catalunya

Els ordes jerosolimitans de l’Hospital, el Sant Sepulcre i el Temple tingueren una presència molt primerenca a Catalunya,entre d’altres causes, per la relació amb els territoris provençals arran del matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença i també per la propaganda dels pelegrins catalans que havien visitat els Sants Llocs. Els comtes i la noblesa, principalment, els feren objecte de donacions de terres, drets i béns que motivaren la seva implantació al Principat, on a la segona meitat del segle xii ja havien constituït les seves respectives xarxes de convents, amb una incidència especial a la Catalunya Nova. Si bé institucionalment depenien dels convents centrals establerts a Orient (Jerusalem, Sant Joan d’Acre, Xipre i Rodes, en aquest darrer lloc els hospitalers), les cases catalanes es desvincularen de les províncies originàries provençals i formaren circumscripcions pròpies que integraren Aragó i, després de les seves conquestes, Mallorca i València. Els mestres provincials catalans, gairebé tots procedents socialment de la mitjana i la petita noblesa, representants del convent central, dirigien les circumscripcions assessorats pels capítols o reunions anuals dels comanadors o responsables de les diverses cases, els quals, així mateix, governaven i administraven les comandes. Una part dels ingressos era tramesa anualment als convents centrals. A banda de diners, les províncies catalanes aportaven també a Orient queviures, cavalls, armes i sobretot personal. Alguns frares catalans assoliren la màxima dignitat de l’orde, com ara fra Arnau de Torroja, mestre major del Temple entre el 1181 i el 1184, Antoni de Fluvià (1421-1437) i Pere Ramon Sacosta (1461-1467), mestres majors de l’Hospital. Els ordes militars participaren a les campanyes d’expansió territorial dels segles XII i XIII i en les actuacions militars de la monarquia catalana dels segles XIV i XV. L’Hospital i Sant Jaume fundaren al territori català convents femenins on ingressaren dames nobles. Només un orde militar es fundà al territori català, el de Sant Jordi d’Alfama, creat el 1201 per Pere el Catòlic i que, tot i la protecció de la monarquia, fou incorporat el 1400 a l’orde valencià de Montesa