Jornades sobre dona, demografia i canvi social (Sant Sebastià, 1990)

Le 15 et le 16 novembre 1990 ont eu lieu a Saint Sébastien des journées sur «La démographie et le changement social», organisées par le Forum Féministe Maria de Maeztu; leur but a été de discuter le rôle de la femme dans les changements démographiques récents dans les pays occidentaux et, plus précisément en ce qui concerne la diminution de la natalité.A seminar on «Demography and Social Change» was held in San Sebastian on 15th and 16th November 1990, under the auspices of the Maria de Maeztu Feminist Forum. The objective of the seminar was to discuss the role of women in recent demographic changes (especially the fall in birth rates) in the Western World.La celebración en San Sebastián de las jornadas sobre «Demografia y cambio social» los dias 15 y 16 de noviembre de 1990, organizadas por el Forum Feminista Maria de Maeztu, tuvieron por objeto discutir el papel de la mujer en los recientes cambios demográficos en los paises occidentales, y mas concretamente en el descenso de la natalidad.La celebració a Sant Sebastià de les jornades sobre «Demografia i canvi social» els dies 15 i 16 de novembre de 1990, organitzades pel Forum Feminista Maria de Maeztu, van tenir per objectiu discutir el paper de la dona en els recents canvis demografics als països occidentals, i més concretament en el descens de la natalitat

El problema de la medición del trabajo de la mujer

Le but de cet article est d'analyser les critbres utilisés pour définir le concept de travail dans les recensements et les enquCtes qui constituent la base des statistiques officielles sur l'activité économique de la population. Pour ce faire on a révisé critiquement les questionnaires du Recensement de la Population de 1970 et 1981, le Rencensement Municipal des Habitants de la Ville de Barcelone de 1981 et 1986, le Recensement Agraire de 1982,l'Enquète sur la Population Active de 1987 (Premier et Deuxibme Trimestres) et l'Enquète sur la Fécondité de 1985. Dans les dernieres années se sont produits des changements qui aboutiront a mieux saisir le travail féminin, même si l'on constate certaines limitations qui sont la conséquence de prendre comme modele de référence le genre de travail réalisé, le plus souvent, par les hommes.This article aims to analyse the criteria applied in defining the concept of employment in census and questionnaires which are the basis of official statistics on the economic activity of the population. To achieve this objective, a critical review was made of the questionnaires used for the 1970 and 1981 Population Census, the Barcelona Municipal Population Register of 1981 and 1986, the 1982 Agrarian Census, the 1987 Active Population Report (first and second trimester) and the 1985 Fecundity Report. Changes in data collection introduced in recent years will resultin improved statistics on female employment, although certain limitations exist due to the fact that work categories applied are those most frequently encountered in male employment.El propósito de este articulo es analizar los criterios utilizados para definir el concepto de trabajo en los censos y las encuestas que constituyen la base de las estadisticas oficiales sobre la actividad económica de la población. Para ello se ha hecho una revisión crítica de los cuestionarios del Censo de Población de 1970 y 1981, el Padrón Municipal de Habitantes de la ciudad de Barcelona de 1981 y 1986, el Censo Agrario de 1982, la Encuesta de Población Activa de 1987 (Primer y Segundo Trimestres) y la Encuesta de Fecundidad de 1985. En los últimos años se han producido cambios que redundaran en una mejor captación dei trabajo femenino, aunque se constatan ciertas limitaciones que son la consecuencia de que se tome como patrón de referencia el tipo de trabajo que con mayor frecuencia es realizado por los hombres.El propòsit d'aquest article és analitzar els criteris utilitzats per definir el concepte de treball als censos i a les enquestes que constitueixen la base de les estadístiques oficials sobre l'activitat econòmica de la població per aixo que s'ha fet una revisió critica dels qüestionaris del Cens de Població de 1970 i 1981, el Padró Municipal d'Habitants de la ciutat de Barcelona de 1981 i 1986, el Cens Agrari de 1982, l'Enquesta de Població Activa de 1987 (primer i segon trimestre) i l'Enquesta de Fecunditat de 1985. Durant els darrers anys s'han produi't canvis que repercutiran en una millor captació del treball femení, encara que se segueixen constatant certes limitacions com a conseqüència de prendre com a patró de referència el tipus de treball que més sovint és realitzat per homes

Ressenyes

Index de les obres ressenyades: Anne GIBSON ; Thimothy FAST, The women's atlas of the United State

Ressenyes

Index de les obres ressenyades: Joni SEAGER ; Ann OLSON, Women in the world, an international atla

Seminari sobre Gènere i Desenvolupament (Newcastle, 1989)

Le Département de Géographie de l'Université de Newcastle Upon-Tyne (Anglaterre), en coordination avec le Commonwealth Geographical Bureau, a organisé le séminaire Genre et Développement, qui s'est tenu du 16 au 21 April 1989 A Newcastle. Le séminaire a rassemblé plus de quatre-vingts chercheurs sociaux et professeurs, en grand partie de la branche de la géographie et provenant de pays membres du Commonwealth. L'intérCt croissant pour les études sur le genre s'est vu reflété par le grand nombre d'exposés présentés: environ quarante. Le thtme central de discussion fut celui du rôle de la femme dans l'agriculture et dans le développment rural, thtme autour duquel ont été traités les aspectes suivants: les ressources rurals, les secteurs formel et informe de l'économie, les groupements humains, les migrations et la colonisation et les perceptions de changement.The Geography Department of the University of NewcastleUpon-Tyne (England), with de support of the Commonwealth Geographical Bureau, organized the seminar on Gender an Development that took place from the 16th to the 21 st of April of 1989 in Newcastle. For that seminar more that eighty social researches and professors were presents, most of them in the field of geography and coming from countries members of the Commonwealth. The increasing interest shown for studies of gender was reflected in the large number of exposés: about forty. The central discussion theme was the role of women in agriculture and in rural development, and from this theme aspects like the following were dealt with: rural resources, formal and informal sectors of economy, human settlements, migrations and colonization and the perceptions of change.El Departamento de Geografia de la Universidad de NewcastleUpon-Tyne (Inglaterra), organizó bajo el auspicio del Commonwealth Geographical Bureau el seminario Género y Desarrollo, celebrado en Newcastle los días 16-21 de abril de 1989. El seminario reunió a mas de ochenta investigadores sociales y docentes, en su mayoria pertenecientes al campo de la geografia y procedentes de paises miembros de la Commonwealth. El interés creciente por los estudios del género quedó reflejado en el gran número de ponencias presentadas, unas cuarenta. El tema central de discusión fué el papel de la mujer en la agricultura y en el desarrollo rural, en torno al cual se trataron aspectos como: los recursos rurales, los sectores formal e informal de la economia, los asentamientos humanos, las migraciones y la colonización y las percepciones del cambio.El Departament de Geografia de la Universitat de NewcastleUpon-Tyne (Anglaterra), amb el suport de la Commonwealth Geographical Bureau, organitza el seminari Gènere i Desenvolupament que se celebra els dies 16-21 d'abril de 1989 a Newcastle. El seminari reuní més de vuitanta investigadors socials i docents, majoritariament del camp de la geografia i provinents de països membres de la Commonwealth. L'interès que desperten els estudis del gènere queda palès amb el gran nombre de comunicacions presentades, unes quaranta. Entorn el tema central de discussió, el paper de la dona en l'agricultura i en el desenvolupament rural, es tractaren els aspectes següents: els recursos naturals, els sectors formal i informal de l'economia, els assentaments humans, les migracions i la colonització i les percepcions del canvi

When a love story ends : which biographies become relevant?

Comunicació presentada a la XXVI IUSSP International Population Conference. Marrakech (Marroc), 27 de setembre - 2 d'octubre de 2009.In this paper I present the results of a qualitative study carried out in Spain with family biographies of men and women who broke their union having had children. The biographic-ethnographic methodology chosen has been implemented in 26 in-depth interviews to 13 men and 13 women of a particular generation, social group and family situation: were all born around 1955, were all middle-class and had had children during the union. They were invited, by formulating five very general questions, to explain their family story on: 1) their own family, 2) the union disruption process, 3) the post-divorce trajectory, 4) the present situation and the goals they would still like to achieve, and 5) gender differences in the way these processes are perceived. The facts and perceptions put forward by our biographers allowed us to get to know to what extent divorce has become a turning point in their lives, which are the most relevant post-divorce biographies and to have an in-depth discussion on the changing meaning of family and emotional bonds.Es presenten els resultats d'un estudi qualitatiu realitzat a Espanya amb biografies familiars d'homes i dones que van trencar la seva unió després d'haver tingut fills. S'ha emprat la metodologia biogràfica-etnogràfica, a través de 26 entrevistes en profunditat a 13 homes i 13 dones seleccionades a partir de la generació de naixement, el grup social i la situació familiar: van néixer al voltant de 1955, eren de classe mitjana i havien tingut fills durant la unió. A través de la formulació de cinc preguntes molt generals, els entrevistats han explicat la seva història familiar: 1) la seva pròpia família; 2) el procés d'interrupció de la unió; 3) la trajectòria post-divorci; 4) l'actual situació i les fites que els agradaria aconseguir; i 5) les diferències de gènere en la forma de percebre aquests processos. Els fets i les percepcions presentats pels entrevistats van permetre conèixer en quina mesura el divorci s'ha convertit en un punt d'inflexió en les seves vides, quines són les biografies post-divorci més rellevants i el significat canviant de la família i els seus llaços emocionals.Se presentan los resultados de un estudio cualitativo realizado en España con biografías familiares de hombres y mujeres que rompieron su unión después de haber tenido hijos. La metodología seleccionada fue la biográfica-etnográfica, a través de 26 entrevistas en profundidad a 13 hombres y 13 mujeres seleccionadas a partir de la generación de nacimiento, el grupo social y la situación familiar: nacieron alrededor de 1955, eran de clase media y habían tenido hijos durante la unión. A través de la formulación de cinco preguntas muy generales, los entrevistados han explicado su historia familiar: 1) su propia familia; 2) el proceso de interrupción de la unión; 3) la trayectoria post-divorcio; 4) la actual situación y los hitos que les gustaría lograr; y 5) las diferencias de género en la forma en que estos procesos son percibidos. Los hechos y las percepciones presentados por los entrevistados permitieron conocer en qué medida el divorcio se ha convertido en un punto de inflexión en sus vidas, cuales son las biografías postdivorcio más relevantes y el significado cambiante de la familia y sus lazos emocionales

Activitat, maternitat i paternitat a l'Europa comunitària

Aquest article tracta alguns aspectes de la segregació del mercat laboral segons el gènere en relació amb I'activitat, I'atur i el treball a temps parcial, des d'una perspectiva que permet plantejar les conseqüències del concepte prevalent de maternitat i paternitat en el tipus de vinculació de les dones i els homes amb el mercat de treball en els diferents estats de l'Europa comunitària. En els països del sud, on el canvi de comportament generacional envers el treball assalariat i la familia sembla del tot irreversible, els desnivells de les taxes d'activitat i d'atur que hi ha entre els homes i les dones, especialment notables en les etapes del cicle vital de més treball reproductiu, són una prova evident de la configuració de gènere del mercat laboral. Als paisos del nord, els alts índexs de feminització del treball a temps parcial i la concentració d'aquestes treballadores a les edats centrals de la maternitat i la paternitat, també revelen una segmentació dels llocs de treball en funció de la durada de les jornades laborals, que adjudica als homes el rol de treballador principal fora de casa mentre que situa les dones a la perifiria de l'activitat laboral.Este articulo trata algunos aspectos de la segregación del mercado laboral según el género en relación con la actividad, el paro y el trabajo a tiempo parcial desde una perspectiva que permite plantear las consecuencias del concepto prevalente de maternidad y paternidad en el tipo de vinculación de las mujeres y de los hombres al mercado laboral en los diferentes paises de la Europa comunitaria. En los paises del sur, donde el cambio de comportamiento generacional en relación con el trabajo asalariado y la familia parece del todo irreversible, los desniveles de las tasas de actividad y de paro entre los hombres y las mujeres, especialmente notables en las etapas del ciclo vital de mayor trabajo reproductivo, son una prueba evidente de la configuración de género del mercado laboral. En los paises del norte, los altos indices de feminización del trabajo a tiempo parcial y la concentración de este trabajo en las edades centrales de la maternidad y de la paternidad, también revelan una segmentación de los lugares de trabajo en función de la duración de las jornadas laborales, que adjudica a los hombres el rol de trabajador principal fuera del hogar mientras que sitúa a las mujeres en la periferia de la actividad laboral.Cet article traite de certains aspects de la ségrégation du marché du travail selon le genre, en ce qui concerne le chomâge et le travail à temps partiel, dans une perspective qui permet de s'interroger sur les conséquences du concept prévalent de maternité et de paternité dans les relations des hommes et des femmes au marché du travail dans les differents états de l'Europe Communautaire. Dans le pays du sud, où le changernent de comportement génération el envers le travail salarié et la famille semble irréversible, les differences dans les taxes d'activité et de chômage qu'il y a entre hommes et femmes, spécialement remarcables dans les étapes du cycle vital de majeur travail reproductif, sont une preuve évidente de la configuration de genre du marché du travail. Dans les pays du nord, les index élevés de féminisation du travail à temps partiel et la concentration de ce travail aux âges de le maternité et de la paternité,révelent aussi une segmentation des lieux de travail en fonction de la durée des journées de travail, qui attribue au hommes le rôle de travailleurs principaux hors de la maison et qui situe les femmes à la périphérie de I'activité de travail.This article centres on the topic of the gender division of the labour rnarket, dealing with aspects such as activity sectors, unemployrnent and part-time employrnent. This perspective facilitates the analysis of the consequences of the predominating concept of rnotherhood and fatherhood in the different roles which women and rnen play in the labour market in European Cornrnunity countries. In the southern countries, generational changes of attitude towards paid ernployrnent and the farnily seem totally irreversible. Nevertheless the disparities benveen men and wornen's employment and unemployment rates, especially marked during the period of the life cycle with greatest dornestic obligations are a clear demonstration of the importance of the gender factor in the labour market. In the northern countries, there are high feminine indices for part-time work and a concentration of these workers in the middle years of motherhood and fatherhood. These statistics reveal the segmentation of employment as a result of the length of the working day, adjudicating the role of principal earner outside the home to rnen, while women are situated on the employment periphery

Claves de la evolución demográfica en el cambio de milenio

Este trabajo describe las grandes líneas que han marcado la dinámica demográfica de la población española en el siglo xx y subraya las tendencias demográficas más recientes: el envejecimiento de la población, la implantación de un régimen de muy baja fecundidad, la creciente importancia de la inmigración y el impacto que todo ello tiene sobre las estructuras de los hogares. Se discuten algunos de los aspectos más fuertemente conectados con la provisión de servicios sociales y de salud, como las mejoras de la longevidad en la evolución de la carga de enfermedad y discapacidad, el papel de la inmigración en la provisión de servicios de cuidados personales en el seno de las familias y las implicaciones sanitarias de un nuevo modelo de fecundidad retrasada. Por último, se muestran las implicaciones sanitarias de las proyecciones de población para los próximos 50 años.This article describes the main features of the dynamics of demographic change in the population of Spain during the twentieth century, emphasizing the most recent developments: population ageing, the establishment of a very low fertility regime and the increasing importance of foreign immigration as well as the impact which all these have on the composition of households. Those aspects most directly related to the provision of health and social services is discussed, such as the impact of increased life expectancy on the incidence of illness and handicap in the population, the role of foreign immigration in providing personal services within the family and the health implications of the new model of delayed fertility. Finally, the health implications of population projections for the next 50 years are discussed

Geographies of divorce in Spain : the effect of autonomous regions laws in recent trends of joint physical custody (2007-2013)

In 2005 a Divorce Reform took place in Spain that explicitly included the possibility for legal joint physical custody so that children could alternatively live with each parent, even though this could already be arranged informally if there was an agreement between the parties (but this was sparsely practised). Since 2010 four Autonomous Regions produced their own laws concerning the care of children after marital breakup, namely Aragon (Law 2/2010), Catalonia (Law 25/2010), Navarra (Law 3/2011) and Valencia (Law 5/2011). While already prior to the implementation of these laws these Autonomous Regions generally observed higher proportions of joint custody than in the rest of Spain, in all but Navarra differences have only increased since then, particularly in Aragon and Catalonia where in 2013 30% of awarded custodies were joint custodies. In this paper we provide the regional trends and a description of the patterns and characteristics of joint physical custody arrangements of minor children based on microdata from the General Council of the Judiciary on "Decrees of separations, divorces and annulments" for these four regions and the rest of Spain. We discuss the nuances of the effect of each regional law in increasing joint physical custody, the need to advocate shared parental responsibility rather than joint physical custody per se and the potential for it to reduce gender inequality. Beyond legislation, the practise of day-to-day parenting that differs between regions before divorce (mainly due to differences in female labour force participation) explains part of the observed regional differences in coparenting after divorce.El 2005 es va produir una reforma del divorci a Espanya que incloïa explícitament la possibilitat de tenir una custòdia física conjunta legal de manera que els fills poguessin viure de manera alternativa amb cada progenitor, tot i que aquesta ja es podia organitzar de manera informal si hi hagués un acord entre les parts. practicat). Des del 2010, quatre comunitats autònomes van elaborar les seves pròpies lleis relatives a la cura dels fills després de la ruptura matrimonial, a saber, Aragó (Llei 2/2010), Catalunya (Llei 25/2010), Navarra (Llei 3/2011) i València (Llei 5/2011) . Si bé ja abans de l'aplicació d'aquestes lleis, aquestes comunitats autònomes van observar generalment proporcions més elevades de custòdia conjunta que a la resta d'Espanya, tot i que les diferències a Navarra només han augmentat des d'aleshores, particularment a Aragó i Catalunya, on el 2013 el 30% de les custòdies adjudicades. eren custòdies conjuntes. En aquest treball proporcionem les tendències regionals i una descripció dels patrons i característiques dels arranjaments de custòdia física conjunta de menors d'edat basats en microdades del Consell General del Poder Judicial sobre "Decrets de separacions, divorcis i anul·lacions" d'aquestes quatre regions i les resta d'Espanya. Es tracten els matisos de l'efecte de cada llei regional en l'augment de la custòdia física conjunta, la necessitat de defensar la responsabilitat parental compartida en lloc de la custòdia física conjunta per si mateixa i el potencial perquè aquesta pugui reduir la desigualtat de gènere. Més enllà de la legislació, la pràctica de la criança quotidiana que difereix entre les regions abans del divorci (principalment a causa de les diferències en la participació de la força de treball femenina) explica part de les diferències regionals observades en el coprendre després del divorci.En 2005, se llevó a cabo una Reforma de Divorcio en España que incluía explícitamente la posibilidad de custodia física legal conjunta para que los niños pudieran vivir alternativamente con cada padre, aunque esto ya se podría organizar de manera informal si hubiera un acuerdo entre las partes (pero esto era escasamente experto). Desde 2010, cuatro comunidades autónomas elaboraron sus propias leyes sobre el cuidado de los niños después de la ruptura matrimonial, a saber, Aragón (Ley 2/2010), Cataluña (Ley 25/2010), Navarra (Ley 3/2011) y Valencia (Ley 5/2011) . Si bien antes de la implementación de estas leyes, estas Comunidades Autónomas generalmente observaron mayores proporciones de custodia compartida que en el resto de España, en todas las diferencias, excepto en Navarra, solo han aumentado desde entonces, particularmente en Aragón y Cataluña, donde en 2013 el 30% de las custodias otorgadas fueron custodias conjuntas. En este documento proporcionamos las tendencias regionales y una descripción de los patrones y características de los arreglos de custodia física conjunta de menores de edad basados en microdatos del Consejo General del Poder Judicial sobre "Decretos de separaciones, divorcios y anulaciones" para estas cuatro regiones y el resto de españa. Discutimos los matices del efecto de cada ley regional en el aumento de la custodia física conjunta, la necesidad de abogar por la responsabilidad parental compartida en lugar de la custodia física conjunta per se y el potencial para reducir la desigualdad de género. Más allá de la legislación, la práctica de la crianza cotidiana que difiere entre las regiones antes del divorcio (principalmente debido a las diferencias en la participación femenina en la fuerza laboral) explica parte de las diferencias regionales observadas en el coparenting después del divorcio

Atlas of divorce and post-divorce indicators in Europe

This document offers a geography of divorce and post-divorce indicators for Europe, i.e. maps, figures and tables that visualise the changes that have taken place in European countries in the prevalence of divorce, repartnering and new parenthood between 1980 and 2007. It is a paper version of an online atlas that we think may be of interest to both academics and the general public.El document ofereix una geografia dels indicadors de divorci i post-divorci per a Europa, mapes, figures i taules que visualitzen els canvis que han tingut lloc en els països europeus en relació al divorci i a les noves unions i paternitats, entre 1980 i 2007. Es tracta d'una versió en paper, d'un Atles on line, d'interès per als acadèmics i pel públic en general.Este documento ofrece una geografía de los indicadores de divorcio y post-divorcio para Europa, mapas, figuras y tablas que visualizan los cambios que han tenido lugar en los países europeos, en relación al divorcio y a las nuevas uniones y paternidades entre 1980 y 2007. Se trata de una versión en papel de un Atlas on line, de interés para los académicos y para el público en general