Innovació organitzativa: els contractes d'integració a la ramaderia intensiva catalana

El procés de desenvolupament de la ramaderia intensiva a Catalunya va iniciar- se els anys cinquanta en un context de crisi del model d'agricultura tradicional. La implementació del model ramader intensiu al nostre país va tenir com a promotores les empreses de pinsos, i l'instrument que va permetre la difusió del model van ser els contractes d'integració. Els beneficis econòmics derivats del «model català» van ser importants. Malgrat que han estat les empreses integradores les que més se n'han beneficiat, també cal tenir en compte que molts petits i mitjans agricultors van poder mantenir-se en el sector gràcies a una estratègia de diversificació mitjançant la ramaderia intensiva. Això va generar que l'engreix a través de la integració s'estengués a bona part de la Catalunya rural. A més, la indústria càrnia també se n'ha vist beneficiada, ja que ha pogut abastir-se d'una matèria primera a baix preu, que li ha permès cobrir la forta demanda interna i posicionar-se amb èxit als mercats internacionals. No obstant això, des de principi dels anys noranta, el sector porcí català ha de fer front a una creixent competència internacional i a canvis de poder dins la cadena de valor (creixent poder de la gran distribució) que n'estan fent perillar la rendibilitat. A tot això cal afegir el greu problema mediambiental generat pel model intensiu. En aquest context caldrà veure si els contractes de integració poden continuar sent un instrument vàlid per fer front als nous reptes del sector.El proceso de desarrollo de la ganadería intensiva en Cataluña se inició en los años cincuenta en un contexto de crisis del modelo de agricultura tradicional. La implementación del modelo ganadero intensivo en nuestro país tuvo como promotores a las empresas de piensos compuestos y el instrumento que permitió la difusión del modelo fue el contrato de integración. Los beneficios económicos derivados del «modelo catalán» han sido cuantiosos. A pesar de que han sido las empresas integradoras las más beneficiadas, también hay que tener en cuenta que muchos pequeños y medianos agricultores pudieron mantenerse en el sector gracias a la estrategia de diversificación mediante la ganadería intensiva. Esto generó que la cría a través de la integración se extendiera a buena parte de la Cataluña rural. Por otra parte, la industria cárnica también se ha visto beneficiada, ya que ha podido abastecerse de una materia prima a bajo precio, que le ha permitido cubrir la fuerte demanda interna y posicionarse con éxito en los mercados internacionales. No obstante, desde principios de los noventa, el sector porcino catalán tiene que afrontar una creciente competencia internacional y cambios de poder dentro de la cadena de valor (creciente poder de la gran distribución) que están haciendo peligrar su rentabilidad. A todo ello hay que añadir el grave problema medioambiental generado por el modelo intensivo. En este contexto habrá que ver si los contratos de integración pueden seguir siendo un instrumento válido para hacer frente a los nuevos retos del sector

Las políticas agroalimentarias de los regímenes agroalimentarios

En esta ponencia se analizan las políticas que determinaron cada uno de los tres regímenes agroalimentarios. El análisis de los regímenes agroalimentarios (food regimes) establece la existencia de tres regímenes agroalimentarios: el Primero desde finales del siglo XIX hasta la IIGM, el Segundo desde la IIGM hasta finales del siglo XX y actualmente, estaríamos en el Tercero. Las políticas que marcaron el inicio del Primer Régimen Agroalimentario están vinculadas a la abolición de las Corn Laws en el Reino Unido, que permitieron las importaciones de carne y cereales desde las colonias de América del Norte y Australia. El Segundo Régimen Agroalimentario está marcado por la implementación de políticas agrarias tras la II Guerra Mundial, basadas en los apoyos a los agricultores para asegurar la seguridad alimentaria nacional en los países del centro. Sin embargo, dichas políticas alteraron las pautas del comercio agroalimentario mundial y acabaron agravando los problemas de inseguridad alimentaria en la periferia. Finalmente, el Acuerdo sobre Agricultura de la OMC, marca el inicio del Tercer Régimen Agroalimentario y supone la consolidación del mercado global agroalimentario. Sin embargo, el Tercer Régimen Agroalimentario afronta graves problemas de legitimación y las nuevas políticas agrarias podrían albergar un incipiente cambio de paradigma

Pork Value Chains: A Comparison of Catalonia, Spain and Manitoba, Canada

The purpose of this paper is to provide a comparative analysis of pork value chains in Catalonia, Spain and Manitoba, Canada. Intensive hog production models were implemented in Catalonia in the 1960s as a result of agriculture crises and fostered by feedstuffs factories. The expansion of the hog sector in Manitoba is more recent (in the 1990s) and brought about in large part by the opening of the Maple Leaf Meats processing plant in Brandon, Manitoba. This plant is capable of processing 90,000 hogs per week. Both hog production models ‐ the ‘older’ one in Catalonia (Spain) and the ‘newer’ in Manitoba‐ have been, until recently, examples of success. Inventories and production have been increasing substantially and both regions have proven to have great export potential. Recently, however, tensions have been developing with the hog production models of both regions, particularly as they relate to environmental concerns. The purpose of the paper is to compare the value chains with respect to their origins (e.g. supply a growing demand for pork, ensure farm profitability) and present states (e.g. environmental concerns, profitability). Keywords: pork value chain, hog farms, agri‐food studies. JEL: Q10, Q13, O5

Pork Value Chains: A Comparison of Catalonia, Spain and Manitoba, Canada

The purpose of this paper is to provide a comparative analysis of pork value chains in Catalonia, Spain and Manitoba, Canada. Intensive hog production models were implemented in Catalonia in the 1960s as a result of agriculture crises and fostered by feedstuffs factories. The expansion of the hog sector in Manitoba is more recent (in the 1990s) and brought about in large part by the opening of the Maple Leaf Meats processing plant in Brandon, Manitoba. This plant is capable of processing 90,000 hogs per week. Both hog production models †the ‘older’ one in Catalonia (Spain) and the ‘newer’ in Manitoba†have been, until recently, examples of success. Inventories and production have been increasing substantially and both regions have proven to have great export potential. Recently, however, tensions have been developing with the hog production models of both regions, particularly as they relate to environmental concerns. The purpose of the paper is to compare the value chains with respect to their origins (e.g. supply a growing demand for pork, ensure farm profitability) and present states (e.g. environmental concerns, profitability). Keywords: pork value chain, hog farms, agriâ€food studies. JEL: Q10, Q13, O57Porcs -- Indústria i comerç, Indústria agroalimentària, 338 - Situació econòmica. Política econòmica. Gestió, control i planificació de l'economia. Producció. Serveis. Turisme. Preus,

Environmental Regulations in the Hog Farming Sector: A Comparison of Catalonia, Spain and Manitoba, Canada

This article examines the governance structures for managing the location and operation of Intensive Livestock Farming Operations (ILFOs). The article focuses on the hog sector and compares two very different jurisdictions: the Province of Manitoba, Canada and the Autonomous Community of Catalonia, Spain. Both are regions that have witnessed recent increases in hog production, including increasing spatial concentration of ILFOs and increasing size of those ILFOs. Policy has both fostered and sought to manage the increased production. Following a brief background description of restructuring, the changing legislative framework for Manitoba and Catalonia are described. Keywords: environmental regulations, hog farms, manure management, animal feeding operations. JEL: Q15, Q58, R52, O5

Environmental Regulations in the Hog Farming Sector: A Comparison of Catalonia, Spain and Manitoba, Canada

This article examines the governance structures for managing the location and operation of Intensive Livestock Farming Operations (ILFOs). The article focuses on the hog sector and compares two very different jurisdictions: the Province of Manitoba, Canada and the Autonomous Community of Catalonia, Spain. Both are regions that have witnessed recent increases in hog production, including increasing spatial concentration of ILFOs and increasing size of those ILFOs. Policy has both fostered and sought to manage the increased production. Following a brief background description of restructuring, the changing legislative framework for Manitoba and Catalonia are described. Keywords: environmental regulations, hog farms, manure management, animal feeding operations. JEL: Q15, Q58, R52, O57Porcs -- Indústria i comerç -- Aspectes ambientals, 338 - Situació econòmica. Política econòmica. Gestió, control i planificació de l'economia. Producció. Serveis. Turisme. Preus,

New stakeholders, spaces and instruments of analysis in the context of energy relationships: Case studies from Kazakhstan and Turkmenistan

The disintegration of the USSR brought the emergence of a new geo-energy space in Central Asia. This space arose in the context of a global energy transition, which began in the late 1970s. Therefore, this new space in a changing energy world requires both new conceptual frameworks of analysis and the creation of new analytical tools. Taking into account this fact, our paper attempts to apply the theoretical framework of the Global Commodity Chain (GCC) to the case of natural resources in Central Asia. The aim of the paper is to check if there could be any Central Asia’s geo-energy space, assuming that this space would exist if natural resources were managed with regional criteria. The paper is divided into four sections. First an introduction that describes the new global energy context within natural resources of Central Asia would be integrated. Secondly, the paper justifies why the GCC methodology is suitable for the study of the value chains of energy products. Thirdly, we build up three cases studies (oil and uranium from Kazakhstan and gas from Turkmenistan) which reveal a high degree of uncertainty over the direction these chains will take. Finally, we present the conclusions of this study that state that the most plausible scenario would be the integration of energy resources of these countries in GCC where the core of the decision-making process will be far away from the region of Central Asia. Key words: Energy transition, geo-energy space, Global Commodity Chains, Central Asi

Processos participatius en la gestió d'espais naturals

A portada:Equip de Recerca Escenaris de Participació Ciutadana. Associació ECOCONCERN per a la innovació social.L'objectiu que persegueix aquest estudi és superar el desconeixement que hi ha al nostre país sobre unes poques i innovadores experiències de gestió d'espais naturals des de la societat civil, les quals són de gran interès pel seu caràcter pioner en la matèria a l'estat espanyol. Són doblement interessants perquè integren la innovació participativa i de dinamització social amb l'aportació d'estratègies per protegir el territori d'agressions mediambientals