Valoración de la 27ª Conferencia del Clima (COP27)

Objectius de Desenvolupament Sostenible::13 - Acció per al ClimaObjectius de Desenvolupament Sostenible::16 - Pau, Justícia i Institucions SòlidesPostprint (published version

Incorporation of the subject of climate change in the curricula of Engineering degrees

Postprint (published version

Mass and size dependence of single ion dynamics in molten monohalides

This work is concerned with four molten monohalides with different ionic radii ratios (RbCl, NaI, AgCl, and CuCl) and ideal isotopic systems of these salts with different ionic mass ratios. The velocity autocorrelation functions of the two ionic species in each melt have been studied by both a theoretical approximation and molecular dynamics simulations. It is found that their main features may be qualitatively predicted by considering suitable combinations of the second and fourth frequency moments of their spectra. The analysis of these two parameters allows us to determine how the structure (strongly dependent on the ionic size difference) and the ionic masses contribute to the shape of the velocity autocorrelation functions. The results show that the averaged microscopic motion of the small ions is mainly determined by the first neighboring shell of unlike ions, whereas the nearest shell of like ions also affects the dynamics of the large ions. This effect is more pronounced as the size difference is greater. Furthermore, it is concluded that the size differences encourage the rattling motion of the large ions, whereas the mass difference encourages the backscattering and oscillations of the velocity autocorrelation function of the light ions. A simple rule is derived to determine the interplay between these two effects. Comparison between the mass and nearest distance ratios enables the prediction as to which species will experience a more pronounced backscatteringmotion. The size difference effects prevail in the hydrodynamics regime and the self-diffusion coefficient of the small ions is higher than that of the large ones. The difference between the self-diffusion coefficient increases as the size differences increases.Postprint (published version

Estudi de sals foses mitjançant la dinàmica molecular

El treball Estudi de sals foses mitjançant la dinàmica molecular està integrat dins la línia de recerca Simulació de comportament atòmic en la matèria condensada i amb ell s'han assolit dos grans objectius. El primer consisteix en completar l'estudi de les sals foses binàries d'ions monovalents (sals 1:1), que ja s'havia iniciat en aquest grup de recerca, amb l'estudi del AgCl, AgBr i dels halurs de tal·li (TlCl, TlBr i TlI). El segon és ampliar l'estudi de la dinàmica col·lectiva dels halurs de coure fosos amb l'estudi de les fluctuacions locals de les densitats parcials de partícules, de massa i de càrrega, i dels seus corrents longitudinals i transversals. Els resultats corresponents els presentem per separat en la part I i II de la memòria.Comencem la primera part amb el capítol 1, fent una introducció a les sals 1:1 foses que havien estat estudiades anteriorment, és a dir, els halurs alcalins i els halurs de coure i el AgI. Posem de relleu les característiques principals d'aquestes sals i expliquem els models que s'han utilitzat per estudiar-les.En el segon capítol proposem un mètode per determinar els factors d'estructura estàtics, que permet optimitzar el temps de càlcul i alhora obtenir unes funcions sense gaire soroll. El fet de disposar de bons factors d'estructura estàtics permet la comparació amb resultats experimentals de difracció elàstica de neutrons. A més a més, en aquest capítol aprofitem per descriure a l'espai recíproc les propietats estructurals dels halurs alcalins i de coure fosos. En els capítols tercer i quart, presentem els resultats de la dinàmica molecular del AgCl i el AgBr, i dels halurs de tal·li, respectivament. Aquestes sals s'han modelat considerant els potencials proposats conjuntament amb els Drs. Moises Silbert i Çetin Tasseven de la Universitat de East Anglia. Aquests potencials permeten reproduir bastant bé els factors d'estructura i les conductivitats iòniques experimentals. L'anàlisi de les funcions de distribució radial i els factors d'estructura estàtics, així com de les funcions de correlació de velocitats i els desplaçaments quadràtics mitjans, mostra que aquestes sals tenen un comportament intermedi entre els halurs alcalins (on els anions i cations tenen una mida molt semblant) i els halurs de coure (on els cations són molt més petits que els anions). També hem fet un estudi de la influència de la massa i la mida dels ions en la seva dinàmica individual.A la Part II del treball, per tal d'estudiar les fluctuacions de densitat i dels corrents en els halurs de coure fosos hem triat el CuCl i el CuI. En el CuCl els ions més grans (els anions) són més lleugers que els cations, en canvi, en el CuI són més pesants. A més a més, aquest estudi l'hem completat amb dos halurs alcalins com el KCl i el RbCl. En aquestes dues sals els cations i els anions són de mida semblant, però mentre que en el RbCl els anions són més lleugers que els cations, en el KCl tenen quasi la mateixa massa. D'aquesta manera podem veure quina és la influència de la massa i la mida en aquestes propietats.En el capítol cinc estudiem el procés d'autodifusió dels ions mitjançant les funcions de scattering intermèdies self i els seus espectres, anomenats factors d'estructura dinàmics self. A l'últim apartat comparem els resultats de les nostres simulacions per al CuCl amb els resultats experimentals de difracció quasielàstica de neutrons obtinguts pel Dr. Spencer Howells del Rutherford Appleton Laboratory.El capítol sis l'hem dedicat a les fluctuacions de densitat en sals 1:1 foses mitjançant les funcions de scattering intermèdies i els corresponents factors d'estructura dinàmics. Aquestes funcions revelen la presència de modes col·lectius acústics i òptics associats a les fluctuacions de la densitat de massa i de càrrega, respectivament. Aquests modes són una reminiscència dels modes acústic i òptic a l'estat sòlid.En el capítol set estudiem de les correlacions entre els corrents longitudinals i transversals, així com dels modes col·lectius que hi estan relacionats.Finalment presentem les conclusions i les perspectives de continuació d'aquest treball. A més a més, hem inclòs cinc apèndix on fem un recull argumentat de totes les definicions de les propietats que hem calculat

Br diffusion in molten NaBr explored by coherent quasielastic neutron scattering

Molten sodium bromide has been investigated by quasielastic neutron scattering focusing on the wave vector range around the first structure factor peak. The linewidth of the scattering function shows a narrowing around the wave number of the structure factor peak, known as deGennes narrowing. In a monatomic system, this narrowing or in the time domain slowing down, has been related to a self-diffusion process of the caged particle. Here we show that this methodology can be applied to the molten alkali halide NaBr. The incoherent scattering from the sodium ions at small wave vectors provides the self-diffusion coefficient of sodium and the dynamics of bromine ions can be studied at wave numbers around the structure factor peak. With input from molecular dynamics simulations on the partial structure factors, diffusion coefficients of the bromine ions can be obtained. These experimentally derived diffusion coefficients are in good agreement with molecular dynamics simulation results. This methodology to extract self-diffusion coefficients from coherent quasielastic neutron scattering is applicable to binary fluids in general when one particle dominates the scattering response at the structure factor maximum.Postprint (author's final draft

¿2022: año de gracia previo a la tormenta perfecta? Relatos políticos sobre algunas piezas clave del gran rompecabezas que fue la COP26 de Glasgow

Objectius de Desenvolupament Sostenible::16 - Pau, Justícia i Institucions SòlidesObjectius de Desenvolupament Sostenible::13 - Acció per al ClimaPostprint (published version

¿Alguna respuesta en el contexto de Glasgow?¿Cómo se piensa alcanzar el objetivo global de adaptación ante el cambio climático?

Objectius de Desenvolupament Sostenible::13 - Acció per al ClimaObjectius de Desenvolupament Sostenible::16 - Pau, Justícia i Institucions SòlidesPostprint (published version

Negociaciones climáticas: Glasgow 2021 vs Bonn 2022

Objectius de Desenvolupament Sostenible::16 - Pau, Justícia i Institucions SòlidesObjectius de Desenvolupament Sostenible::13 - Acció per al ClimaPostprint (published version

Las propuestas para el futuro de las Naciones Unidas ¿Será posible aún conformar «Nuestra agenda común»? ¿Cómo incluirá el cambio climático?

Objectius de Desenvolupament Sostenible::13 - Acció per al ClimaObjectius de Desenvolupament Sostenible::16 - Pau, Justícia i Institucions SòlidesObjectius de Desenvolupament Sostenible::17 - Aliança per a Aconseguir els ObjetiusPostprint (published version

El gran árbol del Acuerdo de París. Sobre algunos de sus programas, asuntos y acciones

Objectius de Desenvolupament Sostenible::13 - Acció per al ClimaObjectius de Desenvolupament Sostenible::16 - Pau, Justícia i Institucions SòlidesPostprint (published version