37 research outputs found
Cap a una via blava verda
Promotor: Ajuntament de Barcelona. Direcció d’Arquitectura Urbana i Patrimoni, Ecologia UrbanaDescripció del recurs: 18 novembre 201
Especial Les Rambles
Since we routinely put questions forward for discussion that involve urban planning in Barcelona, let's begin with one that might seem too obvious: What to do about its main street? We solicited the views of 13 professional architects and geographers who have some connection to the Rambla, either because they live or work nearby or once did professionals, in other words, who are intimately familiar with it. The range of their responses surprised us. Issues like making the Rambla car-free or the street's physical design, recurring themes in recent years, here take a back seat. Instead, questions about underlying urban structures and street-level uses come up repeatedl
Aprender y enseñar arquitectura en época de cambios
Reflexionar sobre la adecuaciĂłn de las escuelas de arquitectura a los retos actuales de la enseñanza y la innovaciĂłn en el campo de conocimiento de los arquitectos. En especial, a la diversificaciĂłn de las prácticas profesional de los arquitectos, generalistas o especializados, que son cada vez más heterogĂ©neas y necesitan a menudo de conocimientos y habilidades transversales. Presentar el conjunto de aportaciones que contiene este nĂşmero de ACE sobre Aprendizaje y EducaciĂłn en Arquitectura.Comparar la arquitectura con otras profesiones que tienen unos mĂ©todos y contextos de investigaciĂłn más establecidos, con aportaciones de autores de otros campos. Resituar la arquitectura entre las profesiones que tienen una "forma de pensar proyectiva". Reconsiderar el papel de la teorĂa en el campo de conocimiento de la arquitectura, desde la "crisis del movimiento moderno".Para flexibilizar la didáctica, hay que diferenciar claramente entre los estudios de grado y de máster, superar los efectos negativos de la excesiva parcelaciĂłn en departamentos y devolver a las escuelas la capacidad de dirigir las estudios y el profesorado. En cuanto a la investigaciĂłn, definir sistemas de acreditaciĂłn claros y distintos a los de las disciplinas cientĂficas y promover grupos de investigaciĂłn de experiencia mĂşltiple que, en relaciĂłn directa con la práctica, puedan responder a la diversidad ya la especificidad del mĂ©todo de investigaciĂłn del proyecto. En el caso español, se pone de relieve la importancia de recuperar la oportunidad parcialmente perdida en 2013 de incorporaciĂłn real al Espacio Europeo de EducaciĂłn Superior y de aprovecharla para reformar los caminos de acceso a las profesiones del campo de la edificaciĂłn y el planeamiento, basadas en el proyecto. Este artĂculo es original. Su recurrencia a citas de otros autores quiere dar robustez a los argumentos.Reflexionar sobre l’adequaciĂł de les escoles d’arquitectura als reptes actuals de l’ensenyament i la innovaciĂł al camp de coneixement dels arquitectes. En especial, a la diversificaciĂł de les prĂ ctiques professional dels arquitectes, generalistes o especialitzats, que son cada cop mĂ©s heterogènies i necessiten sovint de coneixements i habilitats transversals. Presentar el conjunt d’aportacions que contĂ© aquest nĂşmero d’ACE sobre Aprenentatge i EducaciĂł en Arquitectura.Comparar l’arquitectura amb altres professions que tenen uns mètodes i contexts d’investigaciĂł mĂ©s establerts, amb aportacions d’autors d’altres camps. Ressituar l’arquitectura entre les professions que tenen una “manera de pensar projectiva”. Reconsiderar el paper de la teoria en el camp de coneixement de l’arquitectura, des de la “crisi del moviment modern”.Per flexibilitzar la didĂ ctica, cal diferenciar clarament entre els estudis de grau i de mĂ ster, superar els efectes negatius de l’excessiva parcel·laciĂł en departaments i retornar a les escoles la capacitat de dirigir els estudis i el professorat. Pel que fa a la recerca, definir sistemes d’acreditaciĂł clars i diferents als de les disciplines cientĂfiques i promoure grups de recerca d’expertesa mĂşltiple que, en relaciĂł directa amb la prĂ ctica, puguin respondre a la diversitat i a l’especificitat del mètode de recerca del projecte. En el cas espanyol, es posa de relleu la importĂ ncia de recuperar la oportunitat parcialment perduda l’any 2013 d’incorporaciĂł real a l’Espai Europeu d’EducaciĂł Superior i d’aprofitar-la per reformar els camins d’accĂ©s a les professions del camp de l’edificaciĂł i el planejament, basades en el projecte.Aquest article Ă©s original. La seva recurrència a cites d’altres autors vol donar robustesa als arguments.Due to the progressively heterogeneous array of today’s architect’s practices, both, as designers or specialised consultants, as well as other new inputs that requires transversal knowledge, we propose to review the adequacy of the Spanish Schools at new challenges. This article is also a framing introduction to the contributions to this special issue on Learning and Teaching in Architecture that are both from some Barcelona School ETSAB teachers and international.Comparing architecture with other professions that has better-established research contexts and methods trough the contribution of other fields’ authors. Relocating architecture among other professions with a designedly way of thinking. Reviewing the architectural practice (and its relation with theory) in the aftermath of modern movement’ post crisis.In order to make didactics more flexible it is compulsory to distinguish clearly between the undergraduate and master studies as well as to overcome the departmental utter division and return the capacity to lead studies and teachers to the schools. The accreditation systems of research must be clarified and distinctly differentiated from scientific disciplines. Research by design groups with multiple expertise and direct relation with practices has to be enhanced to respond to its diversity with a open and unified architectural method. We highlight the importance for the Spanish schools to recover the previously and partially missed opportunity to embed the European Higher Education System to harmonise them with other European countries, reshaping learning paths to design based professions like Architecture, Building Engineering or Planning.     This article is original. Cites of other authors’ texts aims to get robustness to the own contributions.Peer Reviewe
Història del Projecte Urbà de Barcelona
Conferència de Ferran Sagarra (DUOT-ETSAB) per al “International Workshop Carnet de Voyage Barcelona – Tunis". Presentat per per Roger Such (Sotsdirecció Cultura Etsab)
Les Rambles
Entrevista a Ferran Sagarra, Director de l'ETSAB, per l'especial "Les Rambles" de la revista digital d'DUR
Aprendre i ensenyar arquitectura en època de canvis
Reflexionar sobre l’adequaciĂł de les escoles d’arquitectura als reptes actuals de l’ensenyament i la innovaciĂł al camp de coneixement dels arquitectes. En especial, a la diversificaciĂł de les prĂ ctiques professional dels arquitectes, generalistes o especialitzats, que son cada cop mĂ©s heterogènies i necessiten sovint de coneixements i habilitats transversals. Presentar el conjunt d’aportacions que contĂ© aquest nĂşmero d’ACE sobre Aprenentatge i EducaciĂł en Arquitectura.Comparar l’arquitectura amb altres professions que tenen uns mètodes i contexts d’investigaciĂł mĂ©s establerts, amb aportacions d’autors d’altres camps. Ressituar l’arquitectura entre les professions que tenen una “manera de pensar projectiva”. Reconsiderar el paper de la teoria en el camp de coneixement de l’arquitectura, des de la “crisi del moviment modern”.Per flexibilitzar la didĂ ctica, cal diferenciar clarament entre els estudis de grau i de mĂ ster, superar els efectes negatius de l’excessiva parcel·laciĂł en departaments i retornar a les escoles la capacitat de dirigir els estudis i el professorat. Pel que fa a la recerca, definir sistemes d’acreditaciĂł clars i diferents als de les disciplines cientĂfiques i promoure grups de recerca d’expertesa mĂşltiple que, en relaciĂł directa amb la prĂ ctica, puguin respondre a la diversitat i a l’especificitat del mètode de recerca del projecte. En el cas espanyol, es posa de relleu la importĂ ncia de recuperar la oportunitat parcialment perduda l’any 2013 d’incorporaciĂł real a l’Espai Europeu d’EducaciĂł Superior i d’aprofitar-la per reformar els camins d’accĂ©s a les professions del camp de l’edificaciĂł i el planejament, basades en el projecte.Aquest article Ă©s original. La seva recurrència a cites d’altres autors vol donar robustesa als arguments