Perdent el fil de la crítica. La crítica de teatre en l'arribada a l'era digital (2011-2020)

En el present estudi elaborem un panorama de la crítica teatral publicada als mitjans entre 2011 i 2020 a Barcelona, observant-ne aspectes generals com la freqüència de publicació o les condicions laborals dels crítics. Seguidament aprofundim en els textos a partir d'un cas concret: les crítiques publicades a propòsit de l'estrena d'Islàndia de Lluïsa Cunillé al TNC (2017). Concloem que la crítica teatral en paper, tot i estar pràcticament en perill d'extinció, constitueix el gruix de crítica professional i raonada, mentre que la crítica que prolifera a internet és des-professionalitzada i no aconsegueix cap estil consolidat de crítica argumentada

Un teatre èpic mediterrani: anàlisi de les característiques pròpies del teatre èpic en la posada en escena de Ricard Salvat de “Primera història d’Esther” de Salvador Espriu (1962)

Treball de fi de grau d'Humanitats. Curs 2015-2016Directora: M. Teresa Vinardell PuigTenint en compte el rol significatiu de Salvat en la integració de la influència de Brecht al teatre de casa nostra, aquest treball pretén analitzar la posada en escena de Primera història d’Esther de 1962 per tal de copsar què l’apropa i què l’allunya del teatre èpic definit pel dramaturg alemany. Comparant diversos aspectes del muntatge de Salvat amb les teories brechtianes, podrem observar com s'apliquen aquestes noves tendències teatrals a l’espectacle

Un teatre èpic mediterrani: anàlisi de les característiques pròpies del teatre èpic en la posada en escena de Ricard Salvat de “Primera història d’Esther” de Salvador Espriu (1962)

Treball de fi de grau d'Humanitats. Curs 2015-2016Directora: M. Teresa Vinardell PuigTenint en compte el rol significatiu de Salvat en la integració de la influència de Brecht al teatre de casa nostra, aquest treball pretén analitzar la posada en escena de Primera història d’Esther de 1962 per tal de copsar què l’apropa i què l’allunya del teatre èpic definit pel dramaturg alemany. Comparant diversos aspectes del muntatge de Salvat amb les teories brechtianes, podrem observar com s'apliquen aquestes noves tendències teatrals a l’espectacle