An Electropalatographic Investigation of Segmental Complexity in Alveolopalatal Consonants

Dades electropalatogràfiques sobre [n] i [j] mostren la conveniència de distingir almenys dues classes articulatòries de consonants dorsals altes (excloses les velars), això és, alveolopalatals i palatals pròpiament dites. El contacte lingual en la zona medio-postpalatal és menor i més variable en el cas de [n] que en el cas de [j], la qual cosa suggereix que el dors de la llengua s'activa per a l'última consonant però no pas per a la primera. Argumentem que la presència d'un ampli contacte darrere de la regió alveolo-prepalatal i una configuració de tipus [j] en el relaxament de la constricció no són indicatius d'un gest dorsal per a [n], sinó el resultat d'efectes mecànics. Aquesta visió suggereix que les consonants alveolopalatals no són pas segments complexos (produïts alhora amb un gest apical i un gest dorsal), sinó segments simples (produïts amb l'àpex i el predors en la zona alveolo-prepalatal). Els processos fonètics i fonològics que afecten aquestes consonants es poden explicar si s'assumeix que són segments no complexos

An Electropalatographic Investigation of Segmental Complexity in Alveolopalatal Consonants

Dades electropalatogràfiques sobre [n] i [j] mostren la conveniència de distingir almenys dues classes articulatòries de consonants dorsals altes (excloses les velars), això és, alveolopalatals i palatals pròpiament dites. El contacte lingual en la zona medio-postpalatal és menor i més variable en el cas de [n] que en el cas de [j], la qual cosa suggereix que el dors de la llengua s'activa per a l'última consonant però no pas per a la primera. Argumentem que la presència d'un ampli contacte darrere de la regió alveolo-prepalatal i una configuració de tipus [j] en el relaxament de la constricció no són indicatius d'un gest dorsal per a [n], sinó el resultat d'efectes mecànics. Aquesta visió suggereix que les consonants alveolopalatals no són pas segments complexos (produïts alhora amb un gest apical i un gest dorsal), sinó segments simples (produïts amb l'àpex i el predors en la zona alveolo-prepalatal). Els processos fonètics i fonològics que afecten aquestes consonants es poden explicar si s'assumeix que són segments no complexos

Las influencias interpersonales en mujeres con incontinencia urinaria

Objetivo: Describir las influencias interpersonales que presentan las mujeres con incontinencia urinaria (IU). Metodología: La perspectiva teórico-metodológica utilizada ha sido la cualitativa fenomenológica, con la participación de 34 mujeres de la provincia de Barcelona. Los datos se recogieron mediante entrevistas en profundidad y la técnica del grupo focal. La selección de la muestra fue intencional o de conveniencia, y el análisis categorial temático se realizó a partir de las transcripciones de los discursos de las participantes. Resultados: Las influencias interpersonales más significativas para las participantes fueron las mujeres de su familia, las amigas y los profesionales de la salud. Dicha influencia ha sido mayoritariamente negativa y las involucró poco o nada en conductas promotoras de la salud en la resolución de su IU. Conclusiones: La mayoría de las influencias interpersonales descritas en el estudio son fruto de las creencias derivadas de los estereotipos de género, que se transmiten en el proceso de socialización y que condicionan la percepción de la IU como una enfermedad tratable