1,667 research outputs found
The body of the Condottiero. A link between physical pain and military virtue as it was interpreted in renaissance Italy
La Prevenció de riscos ambientals a l’estat de Veracruz, Mèxic
A Veracruz no es tenen instruments normatius respecte al risc ambiental, normatius pel que fa al risc ambiental, que si bĂ© en l'actual Llei General de l'Equilibri Ecològic i la ProtecciĂł a l'Ambient, resulten matèria federal quan es tracti d'activitats alt risc, no estĂ de mĂ©s tenir procediments que puguin ajudar en la prevenciĂł d'aquest tipus de problemes ambientals, a mĂ©s de què considerem que el propi estat podria, en la Llei respectiva i el seu reglament, establir normes a certes activitats que avui s’arroga la FederaciĂł i que passarien a ser matèria dels Estats, en raĂł directa del principi de subsidiarietat. Pel que resulta interessant crear instruments tècnic-legals que permetin fer mĂ©s fĂ cil i completa la tasca en l'Ă mbit de la prevenciĂł de riscos.En Veracruz no se cuenta con instrumentos normativos con respecto al riesgo ambiental, que si bien en la actual Ley General del Equilibrio EcolĂłgico y la ProtecciĂłn al Ambiente, resultan materia federal en cuanto se trate de actividades altamente riesgosas, no está demás contar con procedimientos que puedan ayudar en la prevenciĂłn de este tipo de problemas ambientales, además de que consideramos que el propio estado podrĂa, en la Ley respectiva y su reglamento, establecer normas a ciertas actividades que hoy se arroga la FederaciĂłn y que pasarĂan a ser materia de los Estados, en razĂłn directa del principio de subsidiariedad. Por lo que resulta interesante crear instrumentos tĂ©cnico-legales que permitan hacer más fácil y completa la tarea en el ámbito de la prevenciĂłn de riesgos
IncitaciĂł a l'ecologia
Partiendo de un caso real usado a modo de ejemplo ilustrativo, el autor desarrolla una serie de reflexiones alrededor del concepto de EcologĂa y la complejidad de las relaciones entre la Sociedad y la Naturaleza.Partint d'un cas real emprat com a exemple il·lustratiu, l'autor desenvolupa una sèrie de reflexions al voltant del concepte d'Ecologia i de la complexitat de les relacions Societat-Naturalesa
El Quixot i el medi ambient
He abordat tasques grates, és cert, i he de dir que en poques ocasions m'he queixat pel quefer encomanat, doncs sempre he tingut com albira emprendre els meus ocis o els meus negocis de la manera més entusiasta possible, tractant de trobar, fins i tot en l'activitat més pesada, o menys feliç, el costat amable, ja que d'altra forma m'aclapararia la desventura.
I si he afrontat feines plaents, he d'anotar com una d'elles la lectura del Quixot i, per descomptat, encara més atractiva, la seva relectura. Un d'aquests retorns a les pà gines glorioses escrites per Cervantes, em va dur a anotar tots aquells passatges que tinguessin una mica que veure amb el que ara anomenem Medi Ambient i que, potser, en els temps de Cervantes només hagués estat anomenat, Naturalesa.
Aquest afany d'extreure de la magna obra del Quixot tot el relacionat amb la naturalesa, mancat de qualsevol finalitat acadèmica, mĂ©s aviat es pot qualificar com d'apetència lĂşdica. És a dir, es tracta d'una curiositat per conèixer els pensaments de Miguel de Cervantes en relaciĂł amb la naturalesa, i de quina manera involucra tant al Quixot com a Sancho amb ella. AixĂ, doncs, al llarg de les dues parts del Quixot, he trobat algunes referències sobre el tema proposat –mĂ©s en la segona part que en la primera-, les quals tenen singularitats pel seu tractament bucòlic, tot i que no estĂ exempt d'aspectes que ens fan reflexionar sobre la importĂ ncia i el valor que Cervantes li concedia.
El Quixot dĂłna per a molt, atès que les seves pĂ gines tanquen un coneixement universal. Cervantes pretĂ©n fer-nos creure que tractem amb un boig, però al capdavall ens adonem de que mai hi va haver Ă©ssers amb mĂ©s enteniment que el Quixot i en Sancho Panza, el seu fidel escuder.He abordado tareas gratas, es cierto, y debo decir que en pocas ocasiones me he quejado por el quehacer encomendado, pues siempre he tenido como divisa emprender mis ocios o mis negocios de la manera más entusiasta posible, tratando de hallar, aun en la actividad más pesada, o menos feliz, el lado amable, ya que de otra forma me abrumarĂa la desventura.
Y si he afrontado faenas deleitosas, debo anotar como una de ellas la lectura de El Quijote y, por supuesto, aún más atractiva, su relectura. Uno de esos regresos a las páginas gloriosas pergeñadas por Cervantes, me llevó a anotar todos aquellos pasajes que tuvieran algo que ver con lo que ahora llamamos medio ambiente y que quizás en los tiempos de Cervantes sólo haya sido nombrado, Naturaleza.
Este afán de entresacar de la magna obra de El Quijote todo lo relacionado con la naturaleza, carece de fines acadĂ©micos, más bien lo puedo calificar como apetencia lĂşdica, es decir, se trata de una curiosidad de conocer cĂłmo se produce el afamado Don Miguel de Cervantes en relaciĂłn con la naturaleza y de quĂ© manera involucra tanto a Don Quijote como a Sancho con ella. AsĂ, pues, a lo largo de las dos partes de El Quijote, he encontrado algunas referencias sobre el tema propuesto –más en la segunda parte que en la primera-, el cual tiene singularidades por su tratamiento bucĂłlico y pastoril, aunque no está exento de aspectos que nos hacen reflexionar sobre la importancia y el valor que Cervantes le concedĂa.
El Quijote da para mucho, toda vez que sus páginas encierran un conocimiento universal. Cervantes pretende hacernos creer que tratamos con un deschavetado, pero al final de cuentas nos percatamos que jamás hubo seres más cuerdos que Don Quijote y Sancho Panza, su fiel escudero
“Come pintor che con essempro finga”: Dante, Petrarch and Boccaccio’s Giotto on fingere and pingere. For a Hermeneutics of Vision
Development, reliability and factor analysis of a self-administered questionnaire which originates from the World Health Organization's Composite International Diagnostic Interview – Short Form (CIDI-SF) for assessing mental disorders
Land use and urban sustainability assessment: a 3D-GIS application to a case study in Gozo
Abstract Balancing urban growth and natural resource availability has been recognized as the main challenge of the 21st century from the strategic documents adopted by the recent World Summits. Agenda 21 advocates sustainable land use, as soil is a crucial natural resource to reduce urban vulnerability due e.g. to climate change, energy saving, and natural disasters. In this perspective, this paper aims at supporting local decision makers in identifying the portions and the buildings of an urban area most susceptible to transformation, in order to promote a sustainable land use according to physical and functional characteristics. The proposed methodology combines the 3D modeling of urban settlements and the adoption of the performance-based approach by the urban transformation government, in order to guarantee the satisfaction of the supply–demand ratio through a compatible balance between urban growth dynamics and the overall urban efficiency. The test area was Gozo island, where a significant urban transformation will occur as a consequence of the new Malta-Gozo tunnel construction
Sustainable land use and climate adaptation: a review of European local plans
Adaptation plans are the result of a political decision
based on the awareness that climate change has
altered environmental conditions and action is
therefore needed in order to return to, maintain or
achieve the desired outcome. A crucial role in defining
adaptation actions is played by the use of resources,
in particular of non-renewable resources such as soil.
This paper, based on a sample of recent Italian and
European adaptation plans, seeks to investigate the
presence of actions aimed at guaranteeing a
sustainable use of natural and non-natural soil, in
order to minimize the consumption of nonanthropized
soil andalso contribute to containing the
effects of climate change.
The paper is divided into three sections: the first one
describes the methodology employed; the second
one focuses on the most up-to-date plans regarding
the effects of climate change in some urban systems;
the third one proposes hints for further reflections
and useful recommendations to local decision-makers
in the development of tailor-made adaptation actions
aimed at guaranteeing an efficient use of both natural
and anthropized soil.
The reading of the plans has exposed that soil
consumption is not among the factors that need
direct action to reduce the vulnerability of urban
systems to current climate change, but rather it is a
phenomenon that can be contained by increasing
green areas and/or infrastructures and encouraging
agricultural and environmental regeneration. The
attention seems to be drawn to not yet sealed soil,
thus leaving out the already anthropized one that, as
such, would require, instead, greater adaptation
efforts
- …