Ressenyes

Index de les obres ressenyades: J. COROMINAS, Geologia i planificació teritoria

Aplicacions dels SIG a l'estudi dels processos erosius en camps abandonats del Parc Natural del Cadí-Moixeró

Es proposa una metodologia per a l'estudi dels camps abandonats i dels processos erosius que s'hi manifesten, a una escala on sigui possible la interrelació de diferents paràmetres d'un ampli abast espacial. L'estudi s'ha realitzat establint una tipologia de camps a partir dels paràmetres de localització i antiguitat en el procés d'abandó. Posteriorment, aquests indicadors es creuen amb altres variables georeferenciables pels sistemes d'informació geogràfica. A partir de la informació obtinguda es pretén analitzar la problemàtica dels camps abandonats, tant des de la perspectiva dels factors físics com dels històrics i les implicacions que això comporta.Se propone una metodología para el estudio de los campos abandonados y de los procesos erosivos que se manifiestan a una escala donde sea posible la interrelación de diferentes parámetros de un amplio marco espacial. El estudio se ha realizado estableciendo una tipologia de campos a partir de los parámetros de localización y antigüedad en el proceso de abandono. Posteriormente, estos indicadores se cruzan con otras variables georeferenciables por los sistemas de información geográfica. A partir de la información obtenida se pretende analizar la problemática de los campos abandonados, tanto desde la perspectiva de los factores físicos como históricos y las implicaciones que ello conlleva.L'étude s'est réalisé sur le base d'une tipologie des champs, à partir des parametres de localisation et de l'antiguité des processus d'abandon. Les parametres sont croisés, posterieurement, avec d'autres variables georéférenciables par les systémes d'information géographique. A partir de I'information obtenue on prétend analyser la problématique des champs abandonnés sur une perspective où les facteurs physiques sont combinés à des facteurs historiques pour comprendre ces processus avec toutes les implications que cela comporte.A methodology on the study of abandoned fields and procesess of erosion is proposed at a scale in which is possible to relate different indicators of winter spatial contexts. The study has been conducted by establishing a typology of fields from the indicators of localisation and timing in the process of abandonment. These indicators are crossed afier with others which may be referenciated by Geographical Information Systems. Once the information is compiled, there is an analysis of the problems of abandoned fields from the perspective of natural and historical factors of these processes, and of the implications that follow

Ressenyes

Index de les obres ressenyades: J. TRICART ; J. KILIAN, La ecogeografía y la ordenación del medio natura

El Dr. Lluís Soler i Sabarís, professor de Geografía Física (1908-1985)

Cet article en hommage à la mémoire du professeur Solé Sabarís, décédé récemment, évoque plusieurs aspects de son travail comme enseignant. Ses méthodes didactiques partaient d'une conception très large de la Geographie Physique. Les auteurs de cet article, élèves du professeur Solé pendant les années soixante, ont souligné notamment le ròle primordial qu'il accordait au trevail sur le terrain. Cet interét vers le travail sur le terrain serait à rapprocher de ses premières expériences comme enseignant dans l'Institut Escola ou il a commencé à enseigner en 1.933.This article is a tribute to Dr. L. Solé Sabarís, with whom the authors had close personal contact during the 1960. The article emphasises certain aspects of his contribution to teaching, including his unique personality and the importance which he attached to field and practica1 work since their early teching days at the Institut - Escola of the Parque de la Ciudadela in Barcelona, where Dr. Solé Sabaris had been a lecturer since 1933. Throughout his years of lecturing at the University of Barcelona, there is ample evidence of his didactical style and his far-reaching vision of Physical Geography.En este articulo se quiere rendir homenaje al Dr. Solé Sabarís, evocando algunos aspectos de su labor docente. Desde su visión de la amplitud de la Geografia Física, la enseñanza que impartió en la Universidad de Barcelona muestra cuál era su enfoque didáctico. Su modo de hacer, el peso atribuido al trabajo de campo y práctico que experimentaron los autores de este articulo durante los años 60, se relacionan con sus primeras experiencias docentes en el Institut-Escola del Parque de la Ciudadela de Barcelona, donde el Dr. Solé Sabarís sc inició como profesor de Geografia en 1933

L'impacte del Túnel i l'Autovia de Vallvidrera en el territori : un exemple de geografia aplicada

Cette recherche, menée par I'Institut d'Etudes Métropolitaines de Barce- lone, est centrée sur la mesure des effets que pourraient avoir la construction du tunnel de Vallvidrera et de l'autoroute vers Terrassa, ainsi que leurs connexions avec le réseau urbain de Barcelone et avec le réseau de communications de base du Vallès Occidental. L'obstacle que veut surmonter le tunnel est la Serra de Collserola, qui fait partie de la Chaine Litorale Catalane; celle-ci a été toujours ressentie comme une barrière à l'acroissement urbain de Barcelone mais elle a permis, en même temps, de conserver une grande zone verte qui constitue le parc le plus important de toute l'aire métropolitaine. Dans le présent article nous prennons en considération deux aspects essentiels: le rôle que peut avoir cette nouvelle infrastructure dans le réseau routier de la Catalogne et les effets directs et indirects de son tracé sur l'environnement. Sur le premier aspect, on reconnait la nécessité d'améliorer l'interconnectivité de l'aire métropolitaine dans la partie sud-est de la Serra de Collserola, ce qui justifique la construction d'un tunnel et de quelque sorte de voie rapide. Néanmoins, l'étude previent sur les effets nocifs que pourrait avoir sur l'environnement le passage d'un trop grand nombre de véhicules. Les gaz qu'ils émmetraient, en combinaison avec les caractéristiques atmosphériques particulitres à cette zone, pourraient avoir des effets irréversibles, en particulier à travers les pluies acides. On a établi une limite de 20.000 véhicules par jour, au dessus de laquelle les effets négatifs du nouvel ouvrage dépasseraient largement ses effets positifs. La construction du tunnel devrait donc s'accompagner d'une amélioration du transport public entre Barcelone et l'aire du Vallès, en facon i dissuader autant que possible l'accroissement du transport privé an dessus du niveau présent.This subject of research carried out by the Barcelona Institute of Metropolitan Studies involved the valuation of the expected impact of the construction of the Vallvidrera tunnel, the consequent motorway extension to Terrassa, connecting roads to the existing Barcelona city network and the basic road network between towns in the West Valles region. The obstacle to be overcome is the Serra de Collserola, which forms part of the Catalan coastal mountain chain. This has long been considered a barrier to the expansion of the formation of an extensive green belt, considered the most important park in the Barcelona Metropolitan Area. In this article two basic aspects are considered: (1) the role which this new infrastructure will play in Catalonia's basic road network, and (2) its direct and indirect impact on the surrounding physical environment. One fact clearly demonstrated by the study is the need to improve access within the Barcelona Metropolitan Area in the south-western part of the Serra de Collserola, and that the construction of a tunnel and some form of rapid transport might therefore be advisible. However, control of the impact on the physical environment i equally essential, bearing in mind above all the number of vehicles involved. Vehicle fume ejection combined with the unique atmospheric conditions of the zone could generate irreversible damaging effects such as acid precipitation. The principal limitation is the volume of transport-daily traffic which exceeded 20.000 vehicles could cause more negative than positive effects. This study recommends, as a solution, the improvement of public transport between Barcelona and the Valles region, in order to dissuade the use of private transport beyond present limits.En esta investigación, realizada por el Instituto de Estudios Metropolitanos de Barcelona, se mide el impacto que representaria la construcción del túnel de Vallvidrera y la autopista a Terrassa, asi como las conexiones necesarias con la trama urbana de la ciudad de Barcelona y la red básica entre las poblaciones de la comarca del Vallés Occidental. El obstáculo a superar es la Sierra de Collserola que forma parte de la Cordillera Litoral catalana. Esta se ha considerado como una barrera al crecimiento urbano de la ciudad de Barcelona, pero al mismo tiempo ha dado lugar a una gran área verde que puede considerarse el parque más importante del Área metropolitana de Barcelona. En este articulo consideramos dos aspectos básicos: el papel que puede representar esta nueva infraestructura en la red viaria básica de Catalunya y los impactos medioambientales directos e indirectos de su trazado. Del estudio se desprende que es necesario mejorar la conectividad interna del área metropolitana de Barcelona en la zona sur oeste de la Sierra de Collserola, y que por lo tanto puede ser deseable la construcción de un túnel y algun tipo de via rapida. Sin embargo, debe controlarse que el impacto sobre el medio ambiente sea minimo, en especial en relación con el número de vehiculos. Los gases emitidos por estos junto a las peculiares caracteristicas atmosféricas de la zona pueden generar efectos irreversibles como el de la lluvia ácida. La principal limitación es el volumen de vehiculos que por encima de los 20.000 diarios podrían generar más efectos negativos que positivos. La mejor solución es mejorar el transporte publico entre el Barcelonés y el Vallés que consiga disuadir el uso del transporte privado en una proporción mayor que en el momento presente

Conservació i degradació de sòls a les àrees de muntanya en procés d'abandonament : la fertilitat del sòl al Parc Natural del Cadí-Moixeró : tesi doctoral /

Consultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzadaThe reduction of agrarian land in Mediterranean Europe has produced a large number of marginal zones, most of them located in mountainous areas. In fact, there has been a decrease of population in Catalan rural areas for the last one hundred fifteen years. This depopulation process has affected directly the abandonment of agrarian land (LASANTA, 1996) and, at the same time, it has favoured new dynamics, specially in the Pyrenees: the colonisation of natural vegetation over these fields and the increase of soil degradation processes. In this thesis we will examine these issues with more detail focusing on the case of the middle and high Oriental Pyrenees (Natural Park of Cadí-Moixeró, Catalonia, Spain). Soil degradation and afforestation processes were found in the field work carried out in this area, our results derive from processing the data gathered using a Geographical Information System. This methodology has enabled us to relate different variables and show the existence of an erosive and soil fertility change processes in the abandoned fields, crops, grasslands and forests, according to land use intensity. We have applied some techniques in three directions: spatial analisys with GIS, soil and biomass analysis and oral sources. The global methodology relation these imputs in a integrated landscape analysis. The most important conclusions of these research are: An ordered soil fertility index (COBERTERA, 1993) where the first land use is the highest value; Non-eroded abandoned fields = high intensity graslands ( active fields > Pinus forests > eroded abandoned fields > rest of grasslands = Quercus dry forests. An integrated soil quality classification (Fertility index+available water+aggregate stability): High intensity grasslands North ( low intensity Pinus forest > Non-eroded abandoned fields = rest of grasslands = hight intensity Pinus forests = active fields > high intensity grasslands N & S (>1800) = eroded abandoned fields = Quercus dry forests. An intensive use of agricultural soils in the 20th Century, there has only been a decrease in soil quality in thin soils on south and steep slopes. Intensive cattle raising involves a decrease of soil quality in alpine grasslands, also in poor grasslands in steep south orientations over limestones below 1800m. Intesive forestry reduces the fertility but does not affect the future restoration of Pinus sylvestris woods, mainly in northern orientation. In the 20th Century the landscape of the Natural Park of Cadi-Moixero, was divided equally between grasslands, forests and fields. The depopulation of the Park since 1960 has allowed an increase in forested areas below 1700 m. Scots pine (Pinus sylvestris) is the main tree in the natural recolonization process, and the soil quality is one of the most important parameters in controlling the expansion. Erosion processes are important in some abandoned fields with a southern orientation, high livestock density grasslands and badlands.La reducció de l'espai agrari a l'Europa Mediterrània ha donat lloc a un increment de les àrees marginals, moltes d'elles situades en zones de muntanya. A Catalunya, el despoblament del medi rural és constant des de finals del segle XIX però s'ha accentuat en la segona meitat del XX, procés que ha incidit directament en les activitats primàries i en l'abandonament dels cultius, disminució de la ramaderia i minva generalitzada de la pressió extensiva sobre el medi. Alhora s'han afavorit o aparegut noves dinàmiques que modifiquen la naturalesa dels sòls, especialment als Pirineus: revegetació espontània dels espais abandonats o increment dels processos erosius. Aquest treball centra aquests aspectes generals en l'àrea d'estudi del Parc Natural del Cadí-Moixeró (Pirineus Orientals). A partir de la fotointerpretació en diferents èpoques, el treball de camp i la cartografia temàtica existent, s'ha fornit una base de dades georeferenciada mitjançant els Sistemes d'Informació Geogràfica per tal de caracteritzar cadascun dels espais homogenis del parc, amb l'objecte de definir com la intensitat en l'ús del sòl en els espais agraris, ramaders i forestals ha modificat les propietats i naturalesa edàfiques. S'han aplicat diverses tècniques en paral·lel que es poden englobar en l'anàlisi espacial amb SIG, l'analítica de sòls tan bioquímica com física en mostratges diacrònics i sincrònics així com l'anàlisi de biomassa en pastures i boscos i l'estudi de les fonts orals per caracteritzar amb precisió la tipologia d'usos i gestió del territori. Aquests mètodes s'han imbricat a partir de l'anàlisi integrat del paisatge. Els resultats més importants de la recerca es poden resumir en: La intensitat en la utilització del territori es manifesta de forma diversa entre els paràmetres que intervenen en la fertilitat dels sòls: la matèria orgànica disminueix en els sòls més explotats, sobretot els agrícoles, el P i el K són molt elevats quan s'aporten adobs orgànics d'origen animal (conreus i zones de concentració dels ramats) i la relació C/N és un bon indicador del procés d'aforestació de l'espai agrari i per establir diferències entre els boscos molt i poc explotats. Els sòls més fèrtils, des del punt de vista agronòmic, es troben a l'espai agrícola en absència de processos erosius. Els millors camps es situen en els sòls més potents i són els que s'han cultivat i conservat millor, en canvi els sòls més prims han donat lloc a camps marginals amb conreus de baix rendiment. Els sòls de pastures i boscos són molt més pobres, exceptuant els que presenten elevats continguts de MO. 3.- Si avaluem els paràmetres químics, físics i d'humitat superficial del sòl, la intensitat d'ús ha perjudicat l'espai agrari, les pastures supraforestals i els boscos, mentre que ha beneficiat a la resta de pastures. La disponibilitat de fems i les rotacions entre cereals, patates, lleguminoses i guaret, han estat suficients per mantenir les produccions, mentre no s'ha utilitzat tot l'espai agrícola disponible. En municipis ramaders el principal factor limitant ha estat l'aigua. Els espais erosionats en camps i pastures contenen els valors més baixos de fertilitat: des del punt de vista agronòmic els valors de fertilitat són baixos però suficients, la manca d'aigua és el principal factor restrictiu per el creixement de la vegetació, els camps abandonats i erosionats a solana són els més vulnerables i els camps actius tenen sòls poc estructurats, però després d'un període de 30 anys d'abandonament l'estructura s'assimila als sòls naturals. La reconstrucció dels agregats en els camps erosionats és molt costosa o inviable. La reforestació natural de camps abandonats i pastures i la densificació dels boscos, és el procés de canvi del paisatge dominant dins el parc natural: el bosc s'està expandint des de principis de segle, però ho fa amb més intensitat a partir de la dècada dels seixanta, el creixement de l'espècie colonitzadora dominant (Pinus sylvestris), és major en els camps abandonats i pastures montano-subalpines degut a la manca de competència i els valors alts de fertilitat de la majoria de camps abandonats, donen lloc a bones pastures però també afavoreixen el creixement ràpid de les pinedes de pi roig (Pinus sylvestris). De mantenir-se les condicions ambientals i socioeconòmiques, el mosaic agro-silvo-pastoral pot desaparèixer a mig i llarg termini. Les dinàmiques actuals del paisatge, es dirigeixen cap a la homogeneïtzació forestal del Parc Natural del Cadí-Moixeró per sota del límit altitudinal del bosc