Index de les obres ressenyades: J. COROMINAS, Geologia i planificació teritoria

Miró i Orell, Manuel de

Diposit Digital de Documents de la UAB

i capir quin és el sentit de saber-ne les darreres innovacions i tendtncies en els estudis i l'estat general de la qüestió. Michael Pacione ha fet una tria encer- tada dels col~laboradors per bastir la columna mestra que ell es fixava. Les extenses llistes de bibliografia al final de cada capítol són d'un gran valor, i una eina apreciadíssima pels estudiosos que vulguin aprofundir en algun dels aspectes. Fem notar que la majoria de la bibliogra- fia, com els exemples que apareixen en els capítols, són britinics, o en algun cas del ]món anglosaxó, com Estats Units, Cana- di ,  Alemanya o Austrilia. Per acabar, una bona obra que aconse- gueix el seu objectiu de donar a contixer I'estat actual de la qüestió i les tendtncies més recents de la geografia rural briti- nica. Ramon Alfonso COROMINAS, J., 1982, Geologia i planijicació territorial, Direcció de Política Territorial. Generalitat de Catalunya, 37 pp. L'objectiu de la planificació territorial 6s I'assignació d'un Ús a un territori determinat en funció d'unes característi- ques que li permeten suportar tal Ús sense trencar l'equilibri natural. El coneixe- ment d'aquestes característiques compor- ta l'anilisi de gran quantitat de parame- tres que pertanyen a camps de les citncies naturals i de les citncies socials (geologia, biologia, climatologia, hidrogeologia, sbls, economia, geografia rural i humana, etc.) i que es poden reunir en tres grans grups: geolbgics o abibtics, biolbgics i humans. Aquesta conjunció de factors és la que caracteritza el ccmedi fisic>> o ccmedi am- bient>> d'un territori. El treball Geologia i Planzjicació Territo- rial, realitzat per Jordi Corominas i Dulcet i la Direcció de Política Territorial de la Generalitat de Catalunya i presentat en forma d'atlas, cobreix , un d'aquests conjunts, el geolbgic o abibtic, de tot el territori catali. Si bé és cert que realitzar aquesta feina podria no comportar una gran dificultat per la gran,quantitat d'in- formació de qut es disposa, també ho és que aixb mateix entranya un problema perqut és dispersa i perqut no sempre aquesta informació és directament utilit- zable. Certament, a Catalunya sempre hi ha hagut gran interts per la geologia del nostre país, i aquesta actitud s'ha traduit en una extensa bibliografia, sobretot uni- versitlria, que comprtn gran diversitat de mattries. Perb aquestes investigacions so- vint han tingut escassa o nubla relació amb els problemes socials. Puntualment aquesta relació s'ha donat, com va ser el cas dels aiguats de 1962, quan es va plantejar la necessitat d'una prevenció d'aquests fenbmens naturals, o els de la tardor de 1982, quan un equip de geblegs va explicar els processos d'erosió i els canvis a la morfologia del terreny, per6 no es pot dir que hagi existit una continuitat en aquests tipus d'investigacions. En la construcció de les grans obres públiques (autopistes, túnels, edificis), els geblegs han tingut un paper de ttcnics dintre del camp de l'enginyeria (meclnica de ro- RESSENYES ques), per6 dificilment han pogut actuar globalment en defensa del medi fisic en el sentit de decidir per on havien de passar una autopista o un túnel, o on s'havia de construir I'edifici sense modificar I'equili- bri natural. En el camp de la hidrogeolo- gia, institucions oficials com la Comisaria de Aguas del Pirineo Oriental i el Servicio Geológico del Ministeri0 de Obras Públi- cas, des de fa una vintena d'anys han realitzat investigacions d'una manera continuada amb relació a la demanda social. Tot aixb ha donat lloc a una gran quantitat d'informació molt interessant, perb que no sempre es pot utilitzar directament a I'hora de plantejar proble- mes d'ordenació del territori. Fer possible la utilització de la informació és el princi- pal mtrit del treball que estic comentant. L'autor fa una anilisi de la importincia d'onze variables que condicionen 1'ús del territori i que són: litologia, pendents, unitats geomorfolbgiques, processcts geo- dinimics, corbes de retorn sísmic, hidro- geologia, permeabilitat i vulnerabilitat dels aqüífers, capacitat de cirrega, estabi- litat dels talussos artificials, roques indus- trials. L'obra tradueix el coneixement que es té d'aquestes variables a un llenguatge clar, estandaritzat i sintitic adequat al planificador, donant una avaluació dels parimetres de forma quantitativa quan es pot, probabilística (terratrimols, avingu- des) o qualitativa. Cada variable es pre- senta en una col~lecció de 16 fulls que cobreixen tot Catalunya a una escala de 11200.000. Els mapes es faciliten en forma d'una retícula quadrada d'un quart de quilbmetre de malla que facilita el tractament automitic. Es donen també les coordenades UTM per cada quadre per facilitar la localització. Un altre aspecte que voldríem destacar és que les variables s'ofer.ixen no sola- ment perque es pugui decidir on es pot actuar (capacitat del territori), sinó que endemés també es té present la modifica- ció que aquesta actuació fa sobre el medi natural (impacte); és a dir, els parimetres geolbgics són considerats o bé com a un factor limitant per a I'actuació humana (per exemple, determinats tipus de ro- ques, pendents excessius, zona de riscs naturals), o bé com a recursos naturals que poden ésser modificats per l'acció de I'home (erosió del sbl, vulnerabilitat dels aqüífers). L'obra és d'una gran utilitat per als estudis que necessiten com a base la descripció del medi fisic. El Departament de Geografia de la Universitat Autbnoma de Barcelona l'ha utilitzat en dos estudis de planificació, el del Llu~ants  i el de la conca de la Tordera, amb uns resultats molt acceptables. Per6 voldria aprofitar i'avinentesa per encoratjar la Direcció de Política Territorial de la Generalitat per- qut faci possible una ripida publicació de I'altre gran grup de factors, el biolbgic, que hauria d'incloure la vegetació, sbls, fauna. També voldria fer un recordatori: el del tractament de variables referents a la línia de costa i a les prbpies aigües litorals. La línia de costa és una de les zones de més forta concentració humana i per tant és subjecta a fortes modificacions. Probablement és en ella on es fa més evident la desfeta ecolbgica. Variables com la mobilitat vertical i transversal de RESSENYES- la sorra, cartografia de dunes costaneres, aiguamolls, corrents litorals, qualitat del paisatge, etc., serien d'una gran utilitat a l'hora de decidir actuacions sobre una zona tan significativa a casa nostra. Manuel de Miró Orell AGULHON, M., ed.; CHOAY, F.; CRUBELLIER, M.; LEQUIN, Y.; RONCAYOLO, M., 1983, Histoire de la France urbaine 4 .  La uille de l'2ge indwtriel. Le Gyce haussrnanienne, París, Ed. du Seuil. La Histoire de la France urbaine dirigida por Georges Duby es uno de 10s ejemplos más significativos del creciente interés por la historia urbana en Francia. La obra -una edición de Seuil de gran calidad dirigida a un público no especializado-, pretende sintetizar 10s grandes rasgos de la historia de las ciudades francesas. El volumen 4 de la serie, dedicado al estudio de la ciudad de la era industrial, no se limita a coleccionar una serie dispersa de historias de ciudades; se trata mis bien de ofrecer una visión de conjunt0 de la evolución del fenómeno urbano francés. En esta última entrega se opta, además, por una precisa periodización que no se corresponde estrictamente con las habi- tuales de la historia general. La etapa que .se estudia --de mediados del siglo XIX hasta la última fase del desarrollo urbano iniciado en 10s aiíos 50- indica, de entrada, una pretensión de especificidad en el tratamiento del fenómeno de la urbanización, cuyos tiempos no son un simple reflejo de 10s de la historia política o económica. Como señala Agulhon, este volumen, a diferencia de 10s anteriores, no se divide en subperíodos que no conven- drian ccpara el objeto muy global que se tratav. Esta vez se plantea la cuestión de la cchaussmannización~~ como hi10 conduc- tor que delimita toda una fase de la evolución urbana. Marcel Roncayolo, en efecto, precisa la cronologia de un gran ciclo secular de las ciudades entre 1840 y 1950, ocupándose, en primer lugar, de 10 que denomina celas lógicas urbanasu. Red urbana, tipos de ciudades, jerarquias y ritmos de creci- miento son considerados en función de la variable demográfica y de algunos indica- dores económicos. Proceso de urbaniza- ción y proceso de industrialización no se relacionan de manera mecánica: ccLa ciu- dad es en Francia una estructura de duración y fuerza muy superiores a las de la industria,,. La red urbana heredada del Antiguo Régimen no es alterada por la industrialización de forma tan profunda ni tan brusca como a menudo se piensa; las estructuras muestran una inercia que no debe ser menospreciada. En un segundo capitulo, el mismo Roncayolo traslada la atención de la red urbana a la de la ciudad en su singulari- dad espacial: ccLa producción de la ciudad)). El ccciclo haussmannismo,) es analizado, en primer lugar, en sus condi- ciones: 10s tiempos y ritmos de la cons- trucción urbana. El gran impulso inmobi- liario alcanza hacia 10s años 80 su máxi- rna cota para descender posteriormente y llegar a su más profunda atonia en el 

Ressenyes

http://ddd.uab.cat/pub/dag/02121573n5/02121573n5p216.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB