El Patriarcat de Constantinoble abans i després del 1453

Aquest treball examina, primer, la situació del patriarcat de Constantinoble abans de la caiguda de lacapital de l’Imperi Bizantí, l’any 1453, i les seves relacions amb l’Església de Roma, sobretot a travésdels concilis de Lió (1274) i de Ferrara-Florència (1438-1439) i, després del 1453, la seva situació i laseva condició d’etnarca de la comunitat grega ortodoxa dins de l’Imperi Otomà. Alhora sorgeix progressivamentun altre centre important de l’Ortodòxia, Moscou, convertit en patriarcat el 1589 i proclamatcom a «tercera Roma». Modernament, després de la caiguda del comunisme, el patriarca deConstantinoble dins l’estat turc continua en situació precària, mentre que l’Església russa, el patriarcatde Moscou, ressorgeix amb força i amb aspiracions hegemòniques en front del patriarcat ecumènic

Isaac de Nínive, font de Francesc Eiximenis

Un dels escrits d’Isaac de Nínive (s. VII), traduït del siríac al grec i del grec al llatí, i d’aquí a algunes llengües llatines, tingué una gran difusió a l’Occident medieval, també a Catalunya. A més dels manuscrits llatins i de traduccions catalanes, fou certament conegut per autors espirituals. Si Arnau de Vilanova el cita literalment en llatí, Francesc Eiximenis se n’inspira també i el cita, lliurement, almenys en 12 passatges del Llibre de les dones i una en l’obra Àngels e demonis.One of the writings of Isaac of Nineveh (VII cent.), translated from Syriac to Greek and from Greek to Latin and then to various Latin languages, was widely disseminated in the mediaeval west, including Catalunya. In addition to the Latin manuscripts and Catalan translation, it was also known from the spiritual authors. While Arnau de Vilanova quotes it literally in Latin, Francesc Eiximenis also draws on it and cites it more freely in at least 12 passages of the Llibre de les dones and once in his work Àngels e demonis