Janeras, Sebastià

Revistes Catalanes amb Accés Obert

UNA ANTIFONA GREGA OBLIDADA
DE L'ANTJFONARI DE LLEO
per SE BASTIA JANERAS
E.s sabut que l'antiga liturgia hispanica posseia, com d'altres litur-
gies occidentals -i potser mes que d'altres- textos en grec, ja sigui
Homes en versio grega, ja sigui alternant amb la versio liatina. Aquests
textos ja han estat assenyalats en mes d'una ocasio. t
Aquesta nota voldria nomes indicar una antifona en grec, propia de
l'antifonari de Lleo, que no ha estat assenyalada en cap dels estudis
esmentats, ni adhuc en el mes explicit de Rabanal sobre aquest anti-
fonari.2 Evidentment, l'esmentada antifona apareix transcrita en l'edi-
cio de 1'antifonari feta pels monjos de Silos, 3 aixi coin tambe en ]a mes
moderna i mes cientifica de Vives-Brow 4 i, no cal dir-ho, en l'edicio fac-
simil.'
L'antifona en gi.iestio pertany a la festa de Sant Vicenc martir, el 22
1. S'han ocupat de textos orientals en l'antiga liturgia hispanica : A. BAUMSTAK, Orienta-
lisches in alispanischer Liturgie, dins Oriens Christianus, III s., 10 (1935)1-37: L, BROU,
Les chants en langue grecque duns les liturgies latines, dins Sacris Erudiri 1(1948)165-
180: BROU, Premier supplement, dins Sacris Erudiri 4(1952)226-238: Bion, Le "Sancta
Sanctis" en Occident, dins The Journal of Theological Studies 46(1945)160-178 i 47
(1946)11-29: BROU , Etudes sur le liturgic mozarabe. Le Trisa,gion de in Me.sse d'apres
ley sources nianuscrites, dins Ephemerides Liturgicae 61(1947)309-334: BROU, Le joyeau
des Antiphonaires Latins: Le manuscrit 8 des Archives de la cathddrale de Leon, dins
4rchivos Leoneses 8(1954), espacialment pp 53-54: V. S. JANFRAS, El rito de la frac-
cion en la liturgic hispanica, dins Liturgica 2 (Scripta et documents 10), Montserrat,
1958, pp. 217-247: M. Hucro, Le chant des beatitudes clans in liturgie hispanique, dins
Hispania Sacra 17(1946)135-140. Cal tenir tambc present: Griego medieval en el "Co-
der Calixtinus". El "Aliluia in greco" r otro.s grecismos esporcidicos, dins «Cuadernos
de Estudios Gallegos,. 25(1953)179-205.
2. M. RABANAL, Sobre algunas piezas griegas (transcritas) del Antifonario Visigotico-Mo-
zdrabe de la Catedral de Leon, dins Archivos Leoneses (13(1959)67-85. Rabanal diu que
son 5 les antifones gregues. Amb aquesta que indico aqui, son 6.
3. Antiphonariunt Mozarabicum de la Catedral de Leon. Lleo 1928.
4. L. BROU - J. Vrvrs, Antifonario visigotico mozarabe de In catedral de Lecin (Monumen-
ta Hispaniae Sacra. 5,1), Madrid-Barcelona, 1959.
5. L. BROU-J. Vrvt_s, Antifonario visigdtico mozdrabe de la catedral de Lecin, (Monumen-
t. Hispaniae Sacra 5,11) Madrid-Barcelona-Leon. 1953, fol. 98v.
I () Si Ii.1S I l,A J:AAI W\
de gener, i es l'antifona De Cantico de l'ofici Ad Matutinatm. Corn les
altres cinc antifones gregues d'aquest mateix antifonari, el text grec,
transliterat en caracter llatins, ve despres de l'antifona en Ilati:
D[e] C[antico] A[ntiphons]
Fluctus tui domine super me transierunt et ego dixi expulsus sum ab
oculis tuis putas uidebo templum sanctum tuum.
VR. Clarnabi de tri(b).
G RC
Tachimatasu kirie epe me edilto kayo ypa aposme
exofta imonsuara epibleso pros naona gionsu.
Es tracta d'un fragment del cantic de Jonas (Jon. 2, 4b-5). Dono tot
seguit el text grec restitult de l'antifona, tot comparant-lo amb el
text dels Setanta: 6
.4tttifoua Setanta
Tachimatasu
Ta xvµa.T& you
kirie
xupLE
epe me edilto
sin" t4E b Lf X9ov
kayo ipa
h&1(3 Etna
aposme exofta imonsu
'anwaµal. 4^ bpeaXµtuv sou
ara epibleso
&pa tot0XE()Ov
pros naona gionsu
npti vaov &Y 66V oou.
Ta xvµaT& sou
In'tpµ bt^l,eov
xai, eytn Etna
&n@aµa L 6^ 69eaXµwv sou
spa npoaeilaw Toii 6ntp)tECya6
npac Tov vaov Tov &yt,6v sou
Tot i que el text de 1'antifona to un caire mes liturgic que el verset
biblic, especialment pel Kyrie, i com passa amb les altres antifones
gregues de 1'Antifonari de Lle6, no sembla que correspongui a cap text
procedent del ritu bizanti.
Pot ser util de recollir aci les altres cinc antifones en grec i llati
contingudes en 1'Antifonari de Lle6. En dono el text directament en
grec (deixant de banda la transcripci6 en caracters llatins, que es com
apareix a l'antifonari), comparat amb el text dels Setanta (cosa que no
feia Rabanal) i acompanyat del text llatf.
6. Utilitzo I'edicio de Rahlfs (Stuttgart 1935).
r-, v vyi if ONv (Ri (,y ()Ili li) DA 11
I. SAN'[A LEOCADIA. De ps. 50 (ps. 50,9)
Autifonmi Sclowu
'POLVTLELq tie 'POLVTLctI Le
xvpLE d 6EOq
t5aaonL^ t) aaoTlw
xai, xaeupi.aotiaL xa% xa6apLa0rtaopaL
TrXVVE q tie TEXuVE q tIE
xaL TSnEp XLOVa XEUxaV 8 Ttaoti xaL UTEEp XLOVx XEUxaVBTt ao tiaL
Adsparsit me Dommus Deus y,,opo et mundabit me, lebabit me et supra
niuem dealbauit me.
2. SANl A IEOCADIA. Ad sepulcrum Idespres de la missal fps. 112.2)
E'Cr) To Svopa xupi,ov ELXoYT>pi=vov Et rt TO 5vopa xupi,ou EVXoyr>pevov
&XXT>Xov La
&no Tou vuv xa% 9wc; Toe atwvoc &n0 Toe` vv'v xa% 1r`wq Toe atwvoq
&XXTtXov'a
Sit nomen Domini benedictum alleluia, amodo et usyue in aetcrnum alle-
luia alleluia.
3. SANTA EULALIA. Dc ps. 50 (ps. 50,16)
'Puaai, PC 'Pt`aai, pE
&no xvbpmv at.LaTwv lti; atpaTwv
b 6E5c 6 8E6C 6 0eos
Till awT>1Pi.a , pov TfIS awTrtpi,ac pov
Libera de uiri sanguinum Deus salutis me.
4. NADAI.. De Cantico (1s. 45,8)
'AvaTEL(X&)TU fi YTl 'AVaTELXaTw7 ^ Iii 'ApaTELX&Tw 1'j Yil
€Xco ;
xaL PXaaTLa&Tw xa% ^Xa.atLo&Tw
awTijpaXEOS
xat; bLxa LOauvTl xai, 5Lxa LOauVf) x.x bLxa LOaf vr1V
&vaTE LX&Tw aNa &vaTE LXc.TW &.pa &VOLTE LX6. Tw &.µa
Aperiatur terra et germinet saluatorem et iustitia oriatur simul.
7. Aqui el text to algunes variants segons els manuscrits.
12 SEBASrIA JANFR.AS
5. EPIFANIA. De Cantico ( Is. 60,1)
TwTtcou 'IepovaaXflL TWTILC,ou , gwTtcou 'IepovaaXi4
Y)E L y&p aou To pWS aou YIxE L Y&p aov To tpws 8
Inluminare Iherusalem adest enim lumen tuum.
Com insinuava abans, aquestes antifones no sembla que correspon-
guin a cap text concret bizanti. Una recerca a traves del repertori
d'initia 9 ha estat infructuosa. Hi podria fer pensar mes l'antifona num.
2, per a ]a festa de Santa Leocadia (segona tambe d'aquesta mateixa
festa). Es una peca per a una processo al sepulcre de la santa tot seguit
despres de la missa. En el ritu bizanti, despres de la pregaria
6niae&r,wvor, (a de darrera l'ambo)>) que clou la divina liturgia, el
poble canta tres vegades aquest mateix verset de salm (sense alleluia,
com mes amunt). Aquest verset, precisament, no es conclusiu, sino que
obre el petit ofici de l'aantidorona o eulogia que segueix i que ha estat
afegit a la liturgia procedent d'un altre ofici. 10 Pero no crec que es pu-
gui parlar propiamcnt d'un manlleu.
8. El text biblic segueix: .tff t} b6Fa xuptov &ot Cr, &vaTETOAXEV.
En el ritu hizanti hi ha dues peces de cant pasquals que prenen aquests mateixos textos,
pero arranjats littirgicament :
1) DwTIrov, pwTtrov ^ vEa 'IEpovaaXrlµ, fi yap, bola KupLou tni, aE
(.VETS LXE... 2) (DwT LCOu, tpwT thou i vEa ' IEpovaaXilµ, ijxE L yap ao L
To cpi3s xa% fi 56Sa Kup'Lou ?n^ cl c vaTETaXxev.Cf. A. Papadopoulos-Kerameus,
'Av&XEx-ra ' IEpoaosuµrlT LxtjS ETaxuo)`oy tac (St. Petersburg 1894), p. 184-5.
9. E. Fot1.IEtt1, Ltitia brmnorurn ecclesiae graecae (Studi e Testi 211-215 bis), Vatica, 1960-
1966.
10. Cf. J. MATEOS, Un Horologion inedit de Saint -Sabas. Le Codex sinaiitique grec 863
(IXe siecie), dins Melanges Tisserant, 3, (Studi e Testi 233), Vatica, 1964, pp. 64-68.


Una Antífona grega oblidada de l'Antifonari de Lleó

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert