Janeras, Sebastià

Revistes Catalanes amb Accés Obert

219
CLÀSSICS CRISTIANS DEL SEGLE XX: 
UN BALANÇ*
Sebastià JANERAS I VILARÓ
Director de la col·lecció
Original rebut: 19/12/2016               Adreça: Bailèn 161, S/A, 1a
Data d’acceptació: 16/01/2017             08037 BARCELONA
                 E-mail:  sjaneras@gmail.com
El dia 19 de maig de l’any 2005, en aquesta mateixa Aula Magna tenia lloc un 
acte solemne de coronament de la col·lecció «Clàssics del Cristianisme», en 
100 volums, iniciada l’any 1988. Es tractava d’una col·lecció que oferia, traduï-
des al català, obres dels principals autors de tota la tradició cristiana, des dels 
orígens fins a la fi del segle XIX, dels Sants Pares als pensadors rellevants de 
les tradicions catòlica, ortodoxa i reformada. Per a dur-la a terme s’establí un 
acord entre la Facultat de Teologia de Catalunya i la Fundació Enciclopèdia 
Catalana i tingué el suport de la Conferència Episcopal Tarraconense. Com és 
sabut, aquesta col·lecció va rebre la Creu de Sant Jordi i el Premi d’Honor de 
la Fundació Carulla. Es va aturar, deia, a la fi del segle XIX. I és que del segle XX 
hi havia teòlegs i pensadors encara en vida. Calia deixar un marge de temps 
per a ponderar amb més justesa si aquests autors podien ser considerats clàs-
sics.
La idea de continuar d’alguna manera aquella col·lecció romania en l’aire 
i també en el pensament dels responsables d’aquella primera empresa. Final-
* En motiu de la publicació de l’últim volum d’aquesta col·lecció es va celebrar un acte acadèmic 
el dia 14 de desembre de 2016 a la seu de l’AUSP-FTC amb les intervencions, entre altres, del Dr. 
Sebastià Janeras, director de la col·lecció, i de Monsenyor Agustí Cortès, bisbe de Sant Feliu, que 
reproduïm en aquestes pàgines.
RCatT 42/1 (2017) 219-225 © Facultat de Teologia de Catalunya
ISSN: 0210-5551 EISSN: 2385-4715
RCatT 42/1 (2017) 219-225
220
ment es va prendre la decisió de fer una nova col·lecció, en certa manera 
continuació de l’anterior, però com a col·lecció pròpia, on publicar autors 
significats del segle XX. En la inauguració del curs 2005-2006 de la Facultat de 
Teologia, en aquesta mateixa aula, fent la memòria del curs anterior, el Dr. 
Armand Puig, aleshores degà de la Facultat, recordava l’acte solemne de cloen-
da de la col·lecció, el 19 de maig del 2005, i deia: «La Facultat, mitjançant el 
seu Consell Permanent, ja ha adquirit el ferm compromís de donar continuï-
tat al projecte i endegar una nova col·lecció de literatura teològica, circums-
crita al segle XX, que aquest mateix curs volem posar en marxa». 
Efectivament, el projecte es posà ja en marxa. La nova col·lecció, d’acord 
amb aquest projecte, prengué el nom de «Clàssics cristians del segle XX». Es 
tractava de només un segle, no pas de dinou segles, com l’anterior, un període, 
doncs, més curt. A més, semblava que les circumstàncies aconsellaven de fer 
una col·lecció més aviat reduïda. Així, entre les autoritats acadèmiques de 
la Facultat de Teologia i els responsables ara d’Edicions Pòrtic, es va fixar la 
xifra de vint volums. La selecció d’autors i títols, tasca no gens fàcil havent de 
cenyir-se a vint volums, perquè implica proposar uns noms, eliminar-ne d’al-
tres a contracor, tornar a revisar la llista, equilibrar-la, etc., requeia en el 
Consell Assessor, format per Josep Castanyé, Lluís Duch, Sebastià Janeras 
com a director, Salvador Pié i Armand Puig. Com en la col·lecció anterior, la 
Conferència Episcopal Tarraconense hi donà el seu ple suport, juntament, 
ara, amb la Fundació Dr. Albert Bonet; també hem tingut l’ajut de la Genera-
litat de Catalunya, inicialment a través del Departament de Vicepresidència, i 
després amb el de Governació i Relacions Institucionals.
Pel novembre del 2008 eren publicats els dos primers volums i a mitjan 
d’aquest any 2016 sortia el vintè i darrer volum.
L’esperit de la col·lecció és el mateix que el de la seva predecessora: oferir 
en traducció catalana, precedida d’un estudi presentació, autors i obres 
importants de les diverses tradicions cristianes. Ningú no trobarà estrany que 
els autors catòlics hi tinguin una presència més gran, però la tradició ortodo-
xa i la reformada també hi són representats. Em permetreu ara que resseguei-
xi ràpidament els títols i el contingut de tota la col·lecció (que teniu exposats 
en el full que se us ha repartit).
Entre els autors catòlics hem publicat teòlegs de gran renom:
El segon volum era dedicat al P. Yves Congar i al seu llibre Un poble mes-
siànic. Segons Congar, el poble de Déu, com a «poble messiànic», és cridat a 
ser en el món l’anticipació i la figura d’una humanitat redimida. El llibre va 
precedit per una esplèndida introducció de l’actual degà de la Facultat de 
Teologia, Joan Planellas.
SEBASTIÀ JANERAS I VILARÓ
RCatT 42/1 (2017) 219-225
221
De Hans Urs von Balthasar hem publicat, en el volum quart, Qui és un 
cristià?, amb introducció del professor Francesc Torralba. El teòleg suís es 
qüestiona què significa ser un cristià major d’edat en un món secularitzat. El 
títol tradueix literalment l’original alemany: Wer ist ein Christ?, i no pas «Qui 
és cristià?», com fa el francès o el castellà. El matís em sembla important.
Remarco el llibre Pregàries de la vida, de Karl Rahner (volum setè), un 
aplec de pregàries que Rahner anà formulant al llarg de la vida i que són una 
explosió de teologia. És el seu darrer llibre, que ell pogué veure just abans de 
morir. Com diu Gabriel Amengual, en la seva llarga introducció, «la teologia 
de Rahner brolla de la pregària i voldria conduir a la pregària».
El P. Marie-Dominique Chenu, amb Tomàs d’Aquino mestre d’espiritualitat 
(volum vuitè) presenta un aspecte potser no sempre destacat del cèlebre 
dominic, la seva dimensió mística. Segons el P. Gilabert, en la introducció, en 
aquest llibre s’hi entremesclen les grans intuïcions de Chenu amb l’exposició 
de la teologia de sant Tomàs.
Amb L’esperit de la litúrgia (volum 10), Romano Guardini, presentat pel 
desaparegut P. Cebrià Pifarré, apareix com un precursor de la renovació litúr-
gica que va aportar el Concili Vaticà II. 
Paradoxa i misteri de l’Església, d’Henri de Lubac (volum 14), que recull 
estudis seus escrits en l’immediat postconcili, és —com diu el professor Sal-
vador Pié en la introducció— un punt de referència decisiu per a captar la 
comprensió conciliar de l’Església.
A més de teòlegs pròpiament dits, formen també part de la col·lecció pen-
sadors destacats com Maurice Blondel, amb dues obres: Carta sobre l’apologè-
tica i Història i dogma (volum 13). Ambdues obres, diu del professor Xavier 
Morlans en la introducció, són de gran actualitat a causa de l’atzucac de l’ano-
menada postmodernitat i del renovat interès per la manera com accedim amb 
garanties als fets i al missatge de Jesús de Natzaret.
Emmanuel Mounier era ja conegut en català pel seu Manifest al servei del 
personalisme. La seva obra Què és el personalisme?, publicada aquí (volum 
17), amb introducció de Lluís Font, en constitueix una relectura; l’autor en 
confirma el fons, però en modifica l’orientació. El breu escrit L’afrontament 
cristià, publicat en el mateix volum, s’emmarca en un diàleg especialment 
actual amb Nietzsche, en el qual Mounier ha donat el millor de si mateix.
La col·lecció ha inclòs també la figura de Miguel de Unamuno (volum 12), 
amb la seva obra Del sentiment tràgic de la vida, que és com una recerca angoi-
xosa de la fe. L’obra —diu en la introducció Pedro Rodríguez Panizo, profes-
sor de la Universitat de Comillas— tracta de l’únic problema seriós de l’exis-
tència humana com a camp de batalla on lluiten, tràgicament, l’ànsia 
CLÀSSICS CRISTIANS DEL SEGLE XX: UN BALANÇ
RCatT 42/1 (2017) 219-225
222
d’immortalitat amb la caducitat d’un ésser temporal en el qual l’ànima habi-
ta.
Edith Stein és l’única dona que apareix en la col·lecció (volum 11), però és 
també l’única persona canonitzada com a santa Teresa Beneta de la Creu (en 
la col·lecció anterior hi havia molts sants). El títol del llibre, Ciència de la 
Creu, té com a subtítol: Estudi sobre sant Joan de la Creu. L’obra, com diu en 
la introducció Francisco Javier Sancho, director de la Universidad de la Mís-
tica d’Àvila, ofereix una visió àmplia, profunda i de conjunt, tant de la vida 
com de l’obra i la doctrina de sant Joan de la Creu i ofereix les bases d’una 
teologia de la creu.
Volíem també una presència catalana (com ja havíem fet en l’anterior col-
lecció) i vàrem dedicar un volum (el tercer) a textos de Joan Maragall, Carles 
Cardó, Joan Baptista Manyà i Francesc Xiberta, escollits i presentats pel pro-
fessor Josep Gil en una extensa i molt rica introducció, que és una síntesi del 
contingut del llibre i del que vol dir el títol, que no és: «Pensament cristià a 
Catalunya», sinó «Pensament cristià i Catalunya».
L’Ortodòxia queda representada per tres autors entre els més importants 
de la teologia i l’espiritualitat ortodoxa del segle XX: els russos Vladímir 
Lossky i Serguei Bulgàkov i el romanès Dumitru Stăniloae.
L’obra L’Ortodòxia, de Serguei Bulgàkov, fundador i primer director de 
l’Institut de Théologie orthodoxe Saint-Serge, de París, l’any 1925, que fou 
publicada de forma incompleta en francès, l’any 1932, va marcar fortament 
els ambients cristians occidentals, perquè trencava un mur d’ignorància i 
oferia per primera vegada una visió global de la doctrina, de l’eclesiologia i de 
la pietat cristiana en la seva expressió ortodoxa. La versió russa, completa, 
aparegué pòstuma, l’any 1965. És la que hem traduït aquí (volum 19), amb 
una introducció del conegut teòleg i professor de l’Institut, l’arxiprest Boris 
Bobrinskoy.
Vladímir Lossky és un altre dels teòlegs rellevants de l’Ortodòxia i que ha 
tingut una forta influència a Occident. Vladímir era fill del filòsof Nikolai 
Lossky, expulsat, amb la seva família, pels soviètics l’any 1922. Vladímir 
escriví directament en francès la seva cèlebre Teologia mística de l’Església 
d’Orient (volum cinquè). Per a la introducció vaig demanar consell al bon 
amic, reconegut bizantinista i responsable de les Semaines Liturgiques de 
Saint-Serge, André Lossky, nét de Vladímir Lossky, el qual em va adreçar al 
seu pare, Nicolas Lossky, fill, per tant, de Vladímir, prevere i també professor 
a Sant Sergi. És ell, doncs, qui ens en va fer la introducció. Un petit detall 
ecumènic de la influència de Lossky en els teòlegs catòlics. Diu el P. Nicolas: 
«no és casual que el P. Daniélou, jesuïta, vingués sovint a casa nostra per 
SEBASTIÀ JANERAS I VILARÓ
RCatT 42/1 (2017) 219-225
223
parlar de teologia amb el meu pare». I Daniélou encetava la col·lecció «Sour-
ces chrétiennes» amb la cèlebre Vida de Moisès de sant Gregori de Nissa.
L’obra Jesucrist, llum del món i vivificador de l’home, d’un dels grans teò-
legs ortodoxos moderns, el romanès Dumitru Stăniloae, i que tanca la col-
lecció (volum 20), ve a ser com el testament del seu autor, perquè va ser 
escrita i publicada poc abans de la seva mort, el 1993. Es tracta d’unes medi-
tacions, on apareixen els grans temes de l’ensenyament de la fe cristiana, 
centrades sobretot en la llum i l’amor. L’obra ha estat introduïda per un roma-
nès, el prevere ortodox Vasile Moșoiu, del Seminari Teològic de Brașov, i tra-
duïda per una romanesa resident a Catalunya, Adriana Butnariu (no conei-
xíem encara Marcela Topor, l’esposa del president de la Generalitat...). 
Del món de la Reforma la col·lecció ha publicat cinc autors, amb noms 
molt significats. De fet, la col·lecció s’encetava amb un protestant: Dietrich 
Bonhoeffer, mort al camp d’extermini de Flossenburg just abans del final 
de la Segona Guerra Mundial, i que havia estat durant un any vicari de la 
Deutschprachige Evangelische Gemeinde de Barcelona. D’ell publicàvem Car-
tes des de la presó, uns textos corprenedors, introduïts amb mà de mestre per 
Lluís Duch. Em plau de recordar la seva carta, des de la presó, del 28 de 
novembre de 1943, primer diumenge d’Advent, en què diu que ha penjat la 
seva corona d’Advent i recorda els himnes d’aquest temps litúrgic i fins n’es-
criu unes notes musicals, tot dient que no s’ha de cantar en compàs de quatre 
per quatre, sinó en un ritme fluctuant, d’espera, que escaigui al text.
Carl Barth és un altre autor clàssic que no podia mancar en la nostra col-
lecció. D’ell hem publicat (volum 16) el Credo, un recull de conferències pro-
nunciades a Utrecht davant d’un grup d’estudiants i publicat el 1935. Barth 
comenta, un per un, els diferents articles del Símbol de fe, però en la primera 
conferència s’atura a comentar la paraula Credo, paraula inicial del Símbol de 
fe i que li dóna nom. Segons Barth, dir credo és decidir: la fe és una decisió. 
El Credo que Barth comenta, i que cita en llatí, no és el Símbol de Nicea Cons-
tantinoble, sinó l’anomenat Símbol dels Apòstols, o Apostòlic, molt difós en el 
món de la Reforma.
Aquest volum és plenament ecumènic, perquè la introducció és del pastor 
protestant Carles Capó, com també és protestant la traductora, Emilienne 
Meyer; i el llibre té un breu epíleg sobre la influència de Karl Barth en la teo-
logia catòlica escrit pel bisbe de Solsona Mons. Xavier Novell, que havia fet la 
seva tesi doctoral precisament sobre aquest tema.
L’essència del cristianisme, l’obra d’Adolf von Harnack publicada en aques-
ta col·lecció (volum 9) exposa la tesi que el desenvolupament històric ha por-
tat la predicació de Jesús, simple i interpel·ladora, a unes institucions on 
CLÀSSICS CRISTIANS DEL SEGLE XX: UN BALANÇ
RCatT 42/1 (2017) 219-225
224
l’organització, la doctrina i el dogma sovint n’han desfigurat o enfosquit la 
immediatesa i la fluïdesa originals. La introducció i la traducció són del pro-
fessor d’aquesta Facultat Josep Castanyé, autor, d’altra banda, d’una Història 
de la teologia protestant alemanya, publicada dins la «Col·lectània Sant 
Pacià».
El mateix professor Josep Castanyé és qui ha traduït l’obra de Rudolf Bult-
mann El cristianisme dels orígens en el marc de les religions antigues (volum 
18), en la qual l’autor, d’acord amb les tesis neoluteranes, presenta la formació 
del cristianisme dels primers temps com la convergència de dues magnituds 
culturals ben diferenciades: els judaisme i l’hel·lenisme. L’obra va precedida 
per una extensa i profunda introducció del professor Armand Puig. Voldria 
notar la qüestió del títol del llibre. En alemany: Urchristentum. Un sol mot 
que no es deixa traduir de la mateixa manera. Va semblar que El cristianisme 
del orígens, encara que llarg, traduïa bé l’original alemany, més que no pas, 
com en altres llengües, El cristianisme primitiu.
Un altre teòleg protestant present en aquesta col·lecció és Paul Tillich, que, 
tot i ser alemany, té la major producció en anglès, ja que va haver d’emigrar a 
Amèrica. En La dinàmica de la fe, una obra de maduresa, Tillich insisteix en 
la fe com a acte central de la persona com a qüestió fonamental que engloba 
totes les altres que poden ocupar l’home. Traduïda per Oriol Massegú, l’obra 
va precedida per una enriquidora introducció del professor Pere Carreras. 
L’anglicanisme és representat per Arthur Michael Ramsey, arquebisbe de 
Canterbury, amb l’obra L’Evangeli i l’Església Catòlica (volum 6). Segons 
Ramsey, l’Església és part de l’Evangeli; el missatge de l’Evangeli inclou el 
missatge de l’Església. L’obra vol enriquir la comprensió sacramental de l’Es-
glésia prenent seriosament la seva naturalesa evangèlica. La introducció és 
de Paul Avis, prevere anglicà, antic secretari general del Consell de l’Església 
d’Anglaterra per a la Unió dels Cristians, i ha estat traduïda per l’oratorià 
Aureli Boix, especialista en el cardenal Newman i bon coneixedor del món 
anglicà.
Al llarg d’aquesta exposició he esmentat diversos noms de col·laboradors. 
Voldria recordar encara i agrair els traductors Joan Ordi, Josep Torras, Xavier 
Moll, Helena Alegre, Marta Martínez, Xavier Vilaró, Oriol Massegú, Raquel 
Ribó.
I, d’acord amb la litúrgia siríaca, voldria obrir el Llibre de la vida, i recordar 
els noms dels col·laboradors que ens han deixat: Joan Llopis (traductor de 
Congar), Manel Balasch (traductor de Bonhoeffer), Just M. Llorens (traductor 
de de Lubac i Mounier) i Cebrià Pifarré (introductor de Guardini). El P. Pacià 
Garriga ja havia mort; d’ell vam reprendre la traducció de Chenu.
SEBASTIÀ JANERAS I VILARÓ
RCatT 42/1 (2017) 219-225
225
Aquesta és la història i aquest és el contingut de la col·lecció «Clàssics 
cristians del segle XX». De format reduït, vint volums, però que presenta una 
bona síntesi i una visió prou àmplia del pensament teològic i espiritual del 
cristianisme del segle XX. I si comprenem les dues col·leccions com un tot, des 
dels Pares Apostòlics, de la primera col·lecció, fins a Dumitru Stăniloae, de la 
segona, crec que podem dir que estem davant d’una important biblioteca de 
la tradició cristiana en les seves diverses expressions. Finalment, els qui hem 
dut a terme aquesta tasca estem convençuts d’haver fet un servei a l’Església 
catalana i a la cultura del nostre país. I potser podem dir, amb sant Pau (2Tm 
4,7): τὸν καλὸν ἀγῶνα ἠγώνισμαι, τὸν δρόμον τετέλεκα, τὴν πίστιν τετήρηκα («He 
lliurat un bon combat, he acabat la cursa, he conservat la fe»).
CLÀSSICS CRISTIANS DEL SEGLE XX: UN BALANÇ
RCatT 42/1 (2017) 219-225


Clàssics Cristians del segle XX: Un balanç

https://www.raco.cat/index.php/RevistaTeologia/article/download/329099/428254

Clàssics Cristians del segle XX: Un balanç

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert