Caracterització ampelogràfica i molecular de la varietat garnatxa roja

La varietat garnatxa roja es cultiva de manera tradicional a Catalunya, especialment a l'Alt Empordà, amb un total de 61 ha, el 98 % de les quals es troben a la DO Empordà. La seva caracterització s'inicia amb una descripció i discussió ampelogràfiques. El factor que diferencia la garnatxa roja de les altres garnatxes és el color de l'epidermis de la baia. Un dels objectius del treball que es presenta és realitzar una descripció d'aquesta característica per observar si existeix diferència clara entre el color roig i el gris. Es fa també una caracterització molecular de la varietat, mitjançant tècniques moleculars basades en l'anàlisi de regions de DNA. Els resultats confirmen la garnatxa com un grup de varietats amb una base comuna, i diferenciades per caràcters morfològics provocats per mutacions somàtiques: petits canvis en regions molt concretes del DNA. Aquestes varietats s'han conservat gràcies a la multiplicació vegetativa del cultiu i a l'interès que aquesta variació de caràcters ha tingut en els viticultors, com una part més del procés històric de selecció que ha donat lloc a la gran diversitat genètica de la viticultura.La variedad garnacha roja se cultiva de forma tradicional en Catalunya, especialmente en el Alt Empordà, con una superficie total de 61 ha, el 98 % de las cuales se encuentran en la DO Empordà. La caracterización se inicia con una descripción y discusión ampelográficas. El factor que diferencia la garnacha roja de las otras garnachas es el color de la epidermis de la baya. Uno de los objetivos del trabajo que se presenta es realizar una descripción de esta característica para observar si existe diferencia clara entre el color rojo y el gris. Se realiza también una caracterización molecular de la variedad, mediante técnicas moleculares basadas en el análisis de regiones del DNA. Los resultados confirman la garnacha como un grupo de variedades con una base común y diferenciada por características morfológicas provocadas por mutaciones somáticas: pequeños cambios en regiones muy concretas del DNA. Estas variedades se han conservado gracias a la multiplicación vegetativa del cultivo y al interés que estos cambios de caracteres ha tenido para los agricultores, como una parte más del proceso histórico de la selección que ha dado lugar a la gran diversidad genética de la viticultura

Caracterització genètica de la varietat picapoll de diferents orígens mitjançant marcadors microsatèl·lits

Ceps representatius de la varietat picapoll de diferents edats de plantació han estat escollits en diverses zones vitivinícoles de Catalunya i caracteritzats genèticament per determinar-ne la possible diversitat i la relació amb l'autòctona del Bages (zona d'Artés) i la piquepoul d'origen francès. Així mateix, se n'ha establert la proximitat genètica amb la varietat clairette. Els resultats obtinguts a través de l'anàlisi mitjançant sis marcadors moleculars microsatèl·lits han determinat que els picapolls recollits en vinyes properes als originals d'Artés corresponen al picapoll autòcton del Bages, i també ho és una vinya plantada a Porrera (Priorat); no ho són, d'altra banda, d'altres d'identificats amb el mateix nom cultivats a les DO Penedès o Alella. S'ha determinat una similitud genètica molt propera entre els picapolls d'Artés i la varietat francesa clairette. En canvi, no hi ha cap tipus de proximitat entre les varietats piquepoul i picapoll.Cepas representativas de la variedad picapoll de diferentes edades de plantación han sido escogidas en diferentes zonas vitivinícolas de Cataluña y caracterizadas genéticamente para determinar la posible diversidad y la relación con las cepas autóctonas del Bages (zona de Artés) y la piquepoul de origen francés. Así mismo, se ha establecido la proximidad genética con la variedad clairette. Los resultados obtenidos a través del análisis mediante seis marcadores moleculares microstélites han determinado que los picapoll recogidos en viñedos próximos a los originales de Artés corresponden al picapoll autóctono del Bages, y también lo es un viñedo plantado en Porrera (Priorat); no lo son, por otro lado, otras cepas identificadas con el mismo nombre cultivadas en las DO Penedès o Alella. Se ha determinado una similitud genética muy próxima entre la variedad picapoll de Artés y la variedad francesa clairette. Por otro lado, no hay ningún tipo de proximidad entre las variedades piquepoul y picapoll

Selecció clonal i sanitària de la varietat picapoll blanc a la denominació d'origen Pla de Bages

El picapoll blanc, varietat cultivada a la denominació d'origen (DO) Pla de Bages, és considerada autòctona catalana. La selecció clonal i sanitària s'ha realitzat per permetre la certificació i multiplicació dels millors clons, amb una elevada adaptació a les condicions ambientals i amb una producció per a l'obtenció de vins de qualitat. També, aquest programa de selecció permet la conservació de la diversitat intravarietal d'una de les varietats que va ser més difosa al segle passat a Catalunya i que resta oblidada a gairebé totes les zones vitícoles excepte a aquesta DO, i procura mantenir així el nivell de variabilitat que presenta encara la població actual.El picapoll blanco, variedad cultivada en la denominación de origen (DO) Pla de Bages, es considerada autóctona catalana. La selección clonal y sanitaria se ha realizado para permitir la certificación y multiplicación de los mejores clones, con una elevada adaptación a las condiciones ambientales y con una producción para obtener vinos de calidad. También, este programa de selección permite la conversión de la diversidad intravarietal de una de las variedades que fue más difundida en el siglo pasado en Cataluña y que está olvidada en casi todas las zonas vitícolas excepto en esta DO, y procura mantener así el nivel de variabilidad que presenta aún la población actual

Caracterització ampelogràfica i molecular de la varietat del trobat

L'estudi de les varietats de vinya autòctones i minoritàries a Catalunya és una de les línies de treball de l'Institut Català de la Vinya i el Vi per a aprofundir en el seu coneixement agronòmic i enològic a fi de poder preservar el patrimoni vitícola. Aquest article presenta els resultats obtinguts mitjançant marcadors molecu- lars i descriptors ampelogràfics que permeten aclarir les denominacions varietals de trobat i tourbat. La varietat del trobat blanc és sinònima d'alcañón i homòni- ma de tourbat. Les diferents accessions analitzades com a trobat negre han per- mès definir-la i caracteritzar-la. En el cas del tourbat blanc, els resultats obtinguts la situen en un grup on també s'inclouen mostres registrades amb el nom d'esquitxagós.El estudio de las variedades de viña autóctonas y minoritarias en Cataluña es una de las líneas de trabajo del Instituto Catalán de la Viña y el Vino para profundizar en su conocimiento agronómico y enológico con objeto de poder preservar el patrimonio vitícola. Este artículo presenta los resultados obtenidos mediante marcadores moleculares y descriptores ampelográficos que permiten esclarecer las denominaciones varietales de trobat y tourbat. La variedad del trobat blanco es sinónima de alcañón y homónima de tourbat. Las diferentes accesiones analizadas como trobat negro han permitido definirla y caracterizarla. En el caso del tourbat blanco, los resultados obtenidos la sitúan en un grupo donde también se incluyen muestras registradas con el nombre de esquitxagós

Selecció clonal i sanitària de la varietat trepat a la denominació d'origen Conca de Barberà

El trepat, varietat de raïm cultivada principalment a la Denominació d'Origen (DO) Conca de Barberà, és considerat una varietat autòctona catalana. La selecció clonal i sanitària s'ha realitzat per a permetre la certificació i multiplicació dels millors clons, amb una elevada adaptació a les condicions ambientals i amb una producció per a l'obtenció de vins de qualitat. Aquest programa de selecció també permet la conservació de la diversitat intravarietal procurant mantenir el nivell de variabilitat que presenta encara la població actual.El trepat, variedad de uva cultivada principalmente en la Denominación de Origen (D. O.) Conca de Barberà, se considera una variedad autóctona catalana. La selección clonal y sanitaria se ha realizado para permitir la certificación y multiplicación de los mejores clones, con una elevada adaptación a las condiciones ambientales y con una producción para la obtención de vinos de calidad. Este programa de selección también permite la conservación de la diversidad intravarietal procurando mantener el nivel de variabilidad que aun presenta la población actual

Caracterització ampelogràfica i molecular de la varietat sumoll negre

L'estudi de varietats autòctones de vinya a Catalunya és una de les principals activitats de l'Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), que té per objectiu tant la conservació de la biodiversitat com el coneixement del seu comportament agronòmic i potencial enològic. En el treball es realitza la descripció ampelogràfica de la varietat sumoll, de la qual distingim tres variants segons la forma i les dimensions de la baia: el·líptica, el·líptica llarga i esfèrica (baia de dimensions més reduïdes). S'identifiquen totes les mostres recollides mitjançant tècniques d'anàlisi molecular per tal de confirmar-ne la pertinença a aquesta varietat. Aquesta caracterització permet obtenir un coneixement de la distribució geogràfica de la varietat, així com l'aclariment de les sinonímies i homonímies existents.El estudio de variedades autóctonas de vid en Cataluña es una de las principales actividades del Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), que tiene por objetivo tanto la conservación de la biodiversidad como el conocimiento de su comportamiento agronómico y su potencial enológico. En el trabajo se realiza la descripción ampelográfica de la variedad sumoll, de la que se diferencian tres variantes según la forma y dimensiones de la baya: elíptica, elíptica larga y esférica (baya de menores dimensiones). Se identifican todas las muestras recogidas mediante técnicas de análisis molecular para confirmar que pertenecen a esta variedad. La caracterización permite obtener información de la distribución geográfica de la variedad, así como el conocimiento de las sinonimias y homonimias existentes

Strategies to reengage patients lost to follow up in HIV care in high income countries, a scoping review

Background: Despite remarkable achievements in antiretroviral therapy (ART), losses to follow-up (LTFU) might prevent the long-term success of HIV treatment and might delay the achievement of the 90-90-90 objectives. This scoping review is aimed at the description and analysis of the strategies used in high-income countries to reengage LTFU in HIV care, their implementation and impact. Methods: A scoping review was done following Arksey & O'Malley's methodological framework and recommendations from Joanna Briggs Institute. Peer reviewed articles were searched for in Pubmed, Scopus and Web of Science; and grey literature was searched for in Google and other sources of information. Documents were charted according to the information presented on LTFU, the reengagement procedures used in HIV units in high-income countries, published during the last 15 years. In addition, bibliographies of chosen articles were reviewed for additional articles. Results: Twenty-eight documents were finally included, over 80% of them published in the United States later than 2015. Database searches, phone calls and/or mail contacts were the most common strategies used to locate and track LTFU, while motivational interviews and strengths-based techniques were used most often during reengagement visits. Outcomes like tracing activities efficacy, rates of reengagement and viral load reduction were reported as outcome measures. Conclusions: This review shows a recent and growing trend in developing and implementing patient reengagement strategies in HIV care. However, most of these strategies have been implemented in the United States and little information is available for other high-income countries. The procedures used to trace and contact LTFU are similar across reviewed studies, but their impact and sustainability are widely different depending on the country studied

Strategies to reengage patients lost to follow up in HIV care in high income countries, a scoping review

Background: Despite remarkable achievements in antiretroviral therapy (ART), losses to follow-up (LTFU) might prevent the long-term success of HIV treatment and might delay the achievement of the 90-90-90 objectives. This scoping review is aimed at the description and analysis of the strategies used in high-income countries to reengage LTFU in HIV care, their implementation and impact. Methods: A scoping review was done following Arksey & O'Malley's methodological framework and recommendations from Joanna Briggs Institute. Peer reviewed articles were searched for in Pubmed, Scopus and Web of Science; and grey literature was searched for in Google and other sources of information. Documents were charted according to the information presented on LTFU, the reengagement procedures used in HIV units in high-income countries, published during the last 15 years. In addition, bibliographies of chosen articles were reviewed for additional articles. Results: Twenty-eight documents were finally included, over 80% of them published in the United States later than 2015. Database searches, phone calls and/or mail contacts were the most common strategies used to locate and track LTFU, while motivational interviews and strengths-based techniques were used most often during reengagement visits. Outcomes like tracing activities efficacy, rates of reengagement and viral load reduction were reported as outcome measures. Conclusions: This review shows a recent and growing trend in developing and implementing patient reengagement strategies in HIV care. However, most of these strategies have been implemented in the United States and little information is available for other high-income countries. The procedures used to trace and contact LTFU are similar across reviewed studies, but their impact and sustainability are widely different depending on the country studied