7 research outputs found

    La ciutat-jardí d'iniciativa oficial espanyola a l'època franquista: el cas del grup d'habitatges sindicals de Sant Narcís de Girona

    Get PDF
    Cet article étudie, dans sa première partie, le rôle que, plus ou moins dirèctement, ont exercé les différents agents urbains (propriétaires du sol, Etat, organismes publics de caractère local) dans la génèse du Groupe de logements syndicaux de Sant Narcís de Girona. Les intérêts de ces différents agents n'allaient pas dans le même sens, ce qui prouve le manque d'unité au sein de la classe sociale dominante. On y montre la présence des grands propriétaires ruraux au Pla de Girona, ce qui a eté déterminant pour la croissance urbaine de la ville; l'intervention permanente de l'Etat dans la construction et la promotion de logements du genre "populaire" dans les premières années de l'après-guerre; l'identification des organismes publics locaux-Mairie- avec les propriétaires du sol; et la dépendence de plus en plus accusée de Sant Narcís vis-a-vis du centre de Gérona. Le Groupe de logements syndicaux de Sant Narcís, mis à part son caractère de quartier-jardin, constitue une unité urbaine toute originelle dans la ville de Gérona et dans l'ensemble des villes capitalistes, car il présente dans un espace fort reduit différentes unités morphologiques, unies par le même style d'architecture, ce qui lui confère de l'uniformité par rapport a l'environnement. La deuxième partie de l'article est consacrée a l'étude de la population du Groupe Sant Narcís, qui se caractérise par le vieillissement, lié à l'abandon et à la progressive déterioration du quartier, ainsi que par la composition sociale hétérogene; les différentes catégories de logements, distribuées inégalement dans l'espace, configurent une claire segrégation sociale à l'intérieur du Groupe.The first part of this article examines the role played by different urban agents (land propietors and local and national public authorities) who intewened directly or indirectly in the creation of "Sindicate Housing" in Sant Narcís de Girona. Their attitude (in some cases favourable and in others unfavourable) to the sheme is specified, and it is noted that such diverging attitudes demonstrate the lack of unity of purpose within the same dominating social class. The basic questions are: 1) to prove that the major rural land propietors en el Pla de Girona controlled the urban expansion of the city; 2) to demonstrate the existence of continous intervention by the National Government in the promotion and constitution of low cost-housing during the years following the Civil War (when the Sant Narcís estate was built); 3) to verify the support given by the local public authorities (the City Council) to the land-owners; 4) to point out the constantly increasing dependence of Sant Narcís on Girona's city centre. Although the Sant Narcís "SindicateH ousing" possesses some characteristics typical of garden estates, it forms a truly unique urban unit within the city of Girona, and in capitalist cities in general, in so much as it offers different morphological units within a relatively limited area, while at the same time architectural similarities give it a uniform appearance in comparison to its surroundings. The second part of the article consists of a study of the population of the Sant Narcís estate. The principal characteristics are the progressive aging of the population and its abandon, as a result of continuous urban degradation and the heterogeneous social class composition, which was distributed differently according to the category of dwellings and hence implied clearly defined social segregation.En la primera parte de este artículo se estudia el papel que han desempeñado los diferentes agentes urbanos (los propietarios del suelo, el Estado y los organismes públicos locales) que directa o indirectamente han intervenido en la génesis del Grupo de viviendas sindicales de Sant Narcís de Girona; los intereses de estos agentes no son coincidentes y ello prueba la falta de unidad de la clase social dominante. Se demuestra la presencia de grandes propietarios rurales en el Pla de Girona; la intervención permanente del Estado en la construcción y promoción de viviendas tipo "casas baratas" en los primeros años de la posguerra (años en los que se construye Sant Narcís); la identificación de los intereses de los organismos públicos locales -Ayuntamiento- y de los propietarios del suelo; una dependencia cada vez mas acusada de Sant Narcís respecto al centro de Gerona. El Grupo de viviendas sindicales de Sant Narcís, aparte de presentar caracteristicas propias de barrio ajardinado, forma una unidad urbana muy original, ya que presenta en un espacio reducido diferentes unidades morfológicas unidas entre ellas por un mismo estilo arquitectónico que le confiere una acusada uniformidad respecto al entorno. La segunda parte del artículo está dedicada al estudio de la población de Sant Narcís, que acusa un envejecimiento progresivo y un abandono del barrio. Ello es resultado de una continua degradación urbana y de una composición social heterogénea, repartida en el espacio de forma desigual según la categoria de la vivienda ocupada y que determina una clara segregación social espacial

    El territori

    Get PDF

    Quatre dies de congrés a València : el "XII Congreso Nacional de Geografía"

    Get PDF
    Le XII Congrès National de Géographie, organisé par l'AGE et l'Université de Valence, s'est tenu à Valence dans les derniers jours du mois de mai de 1991. Il y a eu quatre séances scientifiques, sur des sujets de géographie urbaine, géographie rurale, changements dans l'environnement et risques naturels. La dichotomie entre géographie physique et géographie humaine a plané sur tous les débats et une table ronde lui a été consacrée. De même, la thématique de l'environnement a domine sur tout autre sujet au cours des débats. Une visite à l'Albufera et quatre excursions dans le Pays Valencien ont complété les séances.At the end of May 1991 it was held in Valencia the 12th National Geographical Congress organized by the AGE (Association of Spanish Geographers) and by the University of Valencia. Four sessions were developed: Urban Geography, Rural Geography, Geographical Implications of Environmental Change, and Uncertainty and Natural Hazards. One of the pervasive issues in the Congress was the eternal dichotomy between Physical and Human Geography, selected for a panel discussion. Environmental issues fared high in sessions and debates. A visit to the Albufera and four field trips in the Valencia area completed the sessions held in the Facultat de Geografia i Historia of the University of Valencia.Se celebró en Valencia, a finales de mayo de 1991, el XII Congreso Nacional de Geografia organizado por la AGE y la Universidad de Valencia. Se desarrollaron cuatro ponencias: una sobre geografia urbana, otra sobre geografia rural, y las otras dos sobre «Cambio ambiental y repercusiones geográficas» e «incertidumbre y riesgos naturales», más cercanas a la geografia física. Pero, de hecho, una de las cuestiones permanentemente flotantes en las sesiones congresuales fue la eterna dicotomia entre geografia física y humana, y asi se explicitó en una mesa redonda dedicada al tema. La temática medioambiental dominó sobre las otras a lo largo de los debates. Una visita a la Albufera y cuatro excursiones por el País Valenciano completaron las sesiones desarrolladas en la Facultad de Geografia e Historia de la Universidad de Valencia.Va celebrar-se a València, a finals de maig de 1991, el XII Congrés Nacional de Geografia organitzat per l'AGE i la Universitat de València. Es van desenvolupar quatre ponúncies: una sobre geografia urbana, una altra sobre geografia rural i dues més sobre «Canvi ambiental i repercussions geogràfiques» i «Incertesa i riscos naturals», més properes a la geografia física. De fet, pero, una de les qüestions permanentment flotants en les sessions coneressuals va ser l'eterna "dicotomia entre geografia física i humana, i així es va explicitar en una taula rodona dedicada al tema. La temàtica del medi ambient va dominar sobre les altres al llarg dels debats. Una visita a l'Albufera i quatre excursions pel País València van completar les sessions desenvolupades a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València

    La ciutat-jardí d'iniciativa oficial espanyola a l'època franquista: el cas del grup d'habitatges sindicals de Sant Narcís de Girona

    No full text
    Cet article étudie, dans sa première partie, le rôle que, plus ou moins dirèctement, ont exercé les différents agents urbains (propriétaires du sol, Etat, organismes publics de caractère local) dans la génèse du Groupe de logements syndicaux de Sant Narcís de Girona. Les intérêts de ces différents agents n'allaient pas dans le même sens, ce qui prouve le manque d'unité au sein de la classe sociale dominante. On y montre la présence des grands propriétaires ruraux au Pla de Girona, ce qui a eté déterminant pour la croissance urbaine de la ville; l'intervention permanente de l'Etat dans la construction et la promotion de logements du genre "populaire" dans les premières années de l'après-guerre; l'identification des organismes publics locaux-Mairie- avec les propriétaires du sol; et la dépendence de plus en plus accusée de Sant Narcís vis-a-vis du centre de Gérona. Le Groupe de logements syndicaux de Sant Narcís, mis à part son caractère de quartier-jardin, constitue une unité urbaine toute originelle dans la ville de Gérona et dans l'ensemble des villes capitalistes, car il présente dans un espace fort reduit différentes unités morphologiques, unies par le même style d'architecture, ce qui lui confère de l'uniformité par rapport a l'environnement. La deuxième partie de l'article est consacrée a l'étude de la population du Groupe Sant Narcís, qui se caractérise par le vieillissement, lié à l'abandon et à la progressive déterioration du quartier, ainsi que par la composition sociale hétérogene; les différentes catégories de logements, distribuées inégalement dans l'espace, configurent une claire segrégation sociale à l'intérieur du Groupe.The first part of this article examines the role played by different urban agents (land propietors and local and national public authorities) who intewened directly or indirectly in the creation of "Sindicate Housing" in Sant Narcís de Girona. Their attitude (in some cases favourable and in others unfavourable) to the sheme is specified, and it is noted that such diverging attitudes demonstrate the lack of unity of purpose within the same dominating social class. The basic questions are: 1) to prove that the major rural land propietors en el Pla de Girona controlled the urban expansion of the city; 2) to demonstrate the existence of continous intervention by the National Government in the promotion and constitution of low cost-housing during the years following the Civil War (when the Sant Narcís estate was built); 3) to verify the support given by the local public authorities (the City Council) to the land-owners; 4) to point out the constantly increasing dependence of Sant Narcís on Girona's city centre. Although the Sant Narcís "SindicateH ousing" possesses some characteristics typical of garden estates, it forms a truly unique urban unit within the city of Girona, and in capitalist cities in general, in so much as it offers different morphological units within a relatively limited area, while at the same time architectural similarities give it a uniform appearance in comparison to its surroundings. The second part of the article consists of a study of the population of the Sant Narcís estate. The principal characteristics are the progressive aging of the population and its abandon, as a result of continuous urban degradation and the heterogeneous social class composition, which was distributed differently according to the category of dwellings and hence implied clearly defined social segregation.En la primera parte de este artículo se estudia el papel que han desempeñado los diferentes agentes urbanos (los propietarios del suelo, el Estado y los organismes públicos locales) que directa o indirectamente han intervenido en la génesis del Grupo de viviendas sindicales de Sant Narcís de Girona; los intereses de estos agentes no son coincidentes y ello prueba la falta de unidad de la clase social dominante. Se demuestra la presencia de grandes propietarios rurales en el Pla de Girona; la intervención permanente del Estado en la construcción y promoción de viviendas tipo "casas baratas" en los primeros años de la posguerra (años en los que se construye Sant Narcís); la identificación de los intereses de los organismos públicos locales -Ayuntamiento- y de los propietarios del suelo; una dependencia cada vez mas acusada de Sant Narcís respecto al centro de Gerona. El Grupo de viviendas sindicales de Sant Narcís, aparte de presentar caracteristicas propias de barrio ajardinado, forma una unidad urbana muy original, ya que presenta en un espacio reducido diferentes unidades morfológicas unidas entre ellas por un mismo estilo arquitectónico que le confiere una acusada uniformidad respecto al entorno. La segunda parte del artículo está dedicada al estudio de la población de Sant Narcís, que acusa un envejecimiento progresivo y un abandono del barrio. Ello es resultado de una continua degradación urbana y de una composición social heterogénea, repartida en el espacio de forma desigual según la categoria de la vivienda ocupada y que determina una clara segregación social espacial

    Quatre dies de congrés a València : el "XII Congreso Nacional de Geografía"

    No full text
    Le XII Congrès National de Géographie, organisé par l'AGE et l'Université de Valence, s'est tenu à Valence dans les derniers jours du mois de mai de 1991. Il y a eu quatre séances scientifiques, sur des sujets de géographie urbaine, géographie rurale, changements dans l'environnement et risques naturels. La dichotomie entre géographie physique et géographie humaine a plané sur tous les débats et une table ronde lui a été consacrée. De même, la thématique de l'environnement a domine sur tout autre sujet au cours des débats. Une visite à l'Albufera et quatre excursions dans le Pays Valencien ont complété les séances.At the end of May 1991 it was held in Valencia the 12th National Geographical Congress organized by the AGE (Association of Spanish Geographers) and by the University of Valencia. Four sessions were developed: Urban Geography, Rural Geography, Geographical Implications of Environmental Change, and Uncertainty and Natural Hazards. One of the pervasive issues in the Congress was the eternal dichotomy between Physical and Human Geography, selected for a panel discussion. Environmental issues fared high in sessions and debates. A visit to the Albufera and four field trips in the Valencia area completed the sessions held in the Facultat de Geografia i Historia of the University of Valencia.Se celebró en Valencia, a finales de mayo de 1991, el XII Congreso Nacional de Geografia organizado por la AGE y la Universidad de Valencia. Se desarrollaron cuatro ponencias: una sobre geografia urbana, otra sobre geografia rural, y las otras dos sobre «Cambio ambiental y repercusiones geográficas» e «incertidumbre y riesgos naturales», más cercanas a la geografia física. Pero, de hecho, una de las cuestiones permanentemente flotantes en las sesiones congresuales fue la eterna dicotomia entre geografia física y humana, y asi se explicitó en una mesa redonda dedicada al tema. La temática medioambiental dominó sobre las otras a lo largo de los debates. Una visita a la Albufera y cuatro excursiones por el País Valenciano completaron las sesiones desarrolladas en la Facultad de Geografia e Historia de la Universidad de Valencia.Va celebrar-se a València, a finals de maig de 1991, el XII Congrés Nacional de Geografia organitzat per l'AGE i la Universitat de València. Es van desenvolupar quatre ponúncies: una sobre geografia urbana, una altra sobre geografia rural i dues més sobre «Canvi ambiental i repercussions geogràfiques» i «Incertesa i riscos naturals», més properes a la geografia física. De fet, pero, una de les qüestions permanentment flotants en les sessions coneressuals va ser l'eterna "dicotomia entre geografia física i humana, i així es va explicitar en una taula rodona dedicada al tema. La temàtica del medi ambient va dominar sobre les altres al llarg dels debats. Una visita a l'Albufera i quatre excursions pel País València van completar les sessions desenvolupades a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València

    Espacios y destinos turísticos en tiempos de globalización y crisis

    Get PDF
    2 volúmenesXII Coloquio de Geografía del Turismo, Ocio y Recreación de la Asociación de Geógrafos Españoles. Colmenarejo (Madrid), del 17 al 19 de junio de 2010.Este libro ha sido editado con la colaboración económica del Ministerio de Ciencia e Innovación (ref. CS02010-10416-E)
    corecore