El plan de medio ambiente de la UPC en el marco del compromiso social de la Universidad Politécnica de Cataluña, España

Desde la década de los noventa, el compromiso de las universidades con el desarrollo sostenible es un campo emergente, impulsado por la toma de conciencia de los retos urgentes que plantean los desequilibrios ecológicos, económicos y sociales del planeta. En esta década han surgido numerosas redes, proyectos y acciones, algunas más constantes y amplias, otras puntuales, que han ido configurando el papel de las instituciones de educación superior en este marco.Peer Reviewe

Participatory processes and institutional debate activities as key complementary aspects for embedding sustainability in higher education

Introducing sustainable development into educational programs of universities tend to be approached under two complementary strategies: “top-down” and “bottom-up”. Top-down strategies promote the adaptation of the institutional framework to the new challenges that sustainable development generates into technical expertise areas. Bottom-up strategies focus on institutional activities oriented to convincing or supporting lecturers in integrating sustainable development in their different courses and projects. However, these actions are not enough for the actual challenge if sustainable development is seen as a transformative social learning process in which the role of academia regarding sustainable development “is not on integration but rather one of innovation and systemic change within our institutions that will allow for more transformative learning to take place”. Thus, there are other strategies “in-between” that complement these to approaches, because they help to accelerate the institutional culture shift and therefore facilitate the concrete changes needed. The aim of this paper is to describe the UPC experience on the development of two complementary aspects developed under its UPC Sustainable 2015 institutional strategy: participatory processes and institutional debate activities.Peer Reviewe

Estratègies didàctiques per a l’ambientalització curricular

Cada vegada més, el compromís de les institucions d’educació superior cap a la formació d’un desenvolupament sostenible queda reflectit en els requisits relacionats amb la sostenibilitat, que cada cop estan imposant amb més quantia les agències d’acreditació a les titulacions de caire tecnològic. L’aplicació de varies tècniques didàctiques en un mateix curs incentiva l’aprenentatge de l’estudiant, millora el seu rendiment acadèmic i el prepara per a un aprenentatge continuo al llarg de la vida. Objectiu emmarcat en el nou Espai Europeu d’Educació Superior. Amb l’objectiu de incloure conceptes sostenibilistes en una assignatura tecnològica d’entrada no relacionada amb la sostenibilitat, s’ha modificat la metodologia pedagògica d’ensenyament-aprenentatge de l’assignatura Pneumàtica Bàsica, passant-se de la típica classe magistral a la diversificació de tècniques didàctiques com són, l’aprenentatge basat en projectes, l’aprenentatge cooperatiu per a la resolució d’exercicis i l’exposició per part de l’alumnat. El resultat demostra que aquest tipus de tècniques faciliten, entre altres, que el procés d’aprenentatge sigui més permeable a la introducció de competències transversals com son el coneixements, habilitats i aptituds relacionats amb la sostenibilitat

El rol de la universitat a la societat en el desenvolupament sostenible des d'una perspectiva de canvi sistèmic: el cas de la UPC

La UPC, després de 2 plans de medi ambient [4-7], ha aprovat el Pla UPC Sostenible 2015 (UPC2015) [8], dissenyat a partir d’un procés participatiu, involucrant actors interns i externs i amb un nou enfocament. Aquest article presenta un marc conceptual basat en les transicions sistèmiques per tal d’avaluar el potencial de canvi de l’estratègia de sostenibilitat actual de la UPC.Peer Reviewe

Introducing sustainable development in engineering education: competences, pedagogy and curriculum

Introducing sustainable development (SD) in engineering education has been a key topic in many technological universities [1], accreditation agencies and International and National networks of universities. At the UNESCO chair of Sustainability of the Technical University of Catalonia (UPC) under their PhD program on Sustainability the authors have carried out a research on: 1. Which SD competences may engineers have when graduating? 2. How should SD competences be taught/learned at technological universities? 3. Which curriculum structure is more suitable to facilitate the acquisition of SD competences? To evaluate the competences we compared three leading European universities in introduction of SD. The competences are classified in three categories: knowledge and understanding, skills and abilities and attitudes [2]. To evaluate the pedagogical approach that facilitates the SD learning we analysed 10 case studies of courses on Sustainability from 5 European technological universities. We used conceptual maps [3, 4] as assessment tool. To analyse the curriculum design for SD 50 experts on curriculum design and teaching SD courses were interviewed. The methodology and results of this work are presented and recommendations to introduce SD in technological universities in the three fields: competences, pedagogy and curriculum are suggested.Peer Reviewe

Promotion of scientific careers: the Aquí STEAM-UPC programme

Postprint (published version

Promoure la sostenibilitat en l'educació a partir de l'aproximació interactiva al professorat. Un primer intent a la UPC

Els dos Plans de Medi Ambient desenvolupats a la UPC durant els darrers anys (1996-2001 i 2002-2005) han posat l’accent en l’ambientalització curricular de les assignatures i en la seva avaluació posterior. Amb l’aprovació del Pla UPC Sostenible 2015,el Centre per a la Sostenibilitat ha optat per incentivar el debat al si de la UPC, analitzar quins reptes per a la innovació planteja el DS i com aquests afecten les nostres disciplines.Peer Reviewe

SDPromo: construyendo red para educar en sostenibilidad

Se presentan los resultados del proyecto SDPromo - Promoting European Education in Sustainable Development, adelantado a través del trabajo en red de Instituciones de Educación Superior (IES) Europeas. SDPromo se desarrolla dentro de la Acción 4 del Programa Erasmus Mundus y sus socios son: Royal Institute of Technology, KTH, Suecia (Coordinador), Universidad Politécnica de Cataluña, UPC, España, y Universidad Técnica de Delft, TU Delft, Holanda. Los principales objetivos de SDPromo son: promover la educación Europea en Desarrollo Sostenible (DS); facilitar la introducción del concepto de DS en la formación de tomadores de decisiones, investigadores y profesores; fomentar actitudes, habilidades y pautas de comportamiento conscientes ambientalmente, así como un sentido de responsabilidad ética en la Unión Europea y más allá de sus fronteras; y alentar y facilitar a titulados y académicos altamente cualificados de todo el mundo para que se cualifiquen en desarrollo sostenible en la Unión Europea facilitando su movilidad académica. Con una duración de 25 meses en su primera etapa, SDPromo enfocó sus actividades en tres regiones: Antigua Unión Soviética, América Latina y China. En su próxima, planea hacerlo en: África, Caribe, Golfo, MEDA y Sudeste de Asia. En el marco del Decenio de las Naciones Unidas de la Educación con miras al Desarrollo Sostenible (DEDS) 2005-2014, SDPromo permite avanzar en la comprensión de cómo lograr sinergia entre diferentes regiones y culturas del planeta para detectar, establecer y mantener alianzas que permitan conformar redes de trabajo colaborativo para investigar la educación sobre y para la sostenibilidad. Los resultados presentados analizan las capacidades, potencialidades, obstáculos y recomendaciones detectadas para construir y mantener en funcionamiento esas redes.Peer Reviewe

Els Campus com a laboratoris vius de sostenbilitat

En la voluntat de progressar cap a una UPC Sostenible el 2015 la utilització del concepte de Laboratoris vius és un enfocament emergent. En aquest sentit, en els darrers anys s’ha traçat una nova línia d’actuació a la UPC orientada a considerar els campus universitaris com a ecosistemes on desenvolupar un nou model de recerca. Aquesta aproximació tracta d’apropar-se als problemes i/o reptes als que s’enfronta la universitat tenint en compte els membres que la conformen (el que s’anomena la comunitat de l’ecosistema, emprant termes d’ecologia). Aquest nou model, més enllà de considerar els campus (o les unitats més petites com són els edificis universitaris) com a camp experimental on aplicar unes metodologies d’estudi determinades, aprofundeix en el convenciment que la comunitat universitària esdevé un actor clau en la generació de coneixement. Complementàriament, aquest enfocament s’orienta a l’acció i a la transformació social, per la qual cosa pren encara més valor la implicació i participació dels membres de la comunitat universitària en el procés. A partir dels projectes desenvolupats fins al moment els aprenentatges assolits ja aporten llum sobre algunes qüestions: - Aprofitar el concepte de laboratoris vius permet conèixer i gestionar, més enllà del metabolisme del campus (consum de recursos i generació de residus), els comportaments de la comunitat que en forma part. - Donar valor a les relacions que es produeixen entre els membres de la comunitat com a estímul per a l’aprenentatge organitzatiu. - Considerar la participació com a instrument fonamental en el procés de generació de coneixement (recerca participativa) i de transformació de la realitat. En el context universitari, superar les metodologies tradicionals de recerca té un impacte en la transició de la recerca cap a la sostenibilitat. A partir de les idees que s’han identificat, la contribució que es presentarà té per objectius: (1) determinar si l’aproximació dels campus com a laboratoris vius on fer recerca acció és una força motor per a l’aprenentatge organitzatiu (2) fer una anàlisi comparada entre les diferents experiències que s’han realitzat a la UPC en l’àmbit de l’edificació i l’energia per tal d’identificar elements clau que permetin generar una metodologia de treball adaptada a la realitat universitària.Peer Reviewe

El Plan de comunicación UPC Sostenible 2015

Desde hace ya años, la UPC ha desarrollado dos Planes de Medio Ambiente. Actualmente, está vigente el Plan UPC Sostenible 2015, que supone un cambio en varios aspectos: la transición del enfoque ambiental hacia a el enfoque del desarrollo humano sostenible, el refuerzo del rol social de la universidad y la apertura al entorno, la orientación al futuro, y las prioridades temáticas.Peer Reviewe