Cap a una bibliografia musical de Màrius Torres

Com és ben sabut, en el cas del poeta lleidatà Màrius Torres (1910-1942), la relació entre la poesia i la música esdevé una vinculació essencial. Més enllà, la formació musical de Torres el va dur a musicar alguns poemes, on es barregen els trobadors medievals i els textos modernistes. Aquesta relació dual que estableix Torres amb la música ha generat al llarg dels anys una bibliografia específica que cal organitzar, definir i ampliar. Aquest article té la voluntat d’aportar un estat de la qüestió pel que fa a la bibliografia musical de Torres, no sols per les abundants referències a elements o aspectes musicals dins la seua obra, sinó també per la necessària revisió dels materials musicals manuscrits que hi conservem. Davant el projecte d’una edició de les seues obres completes, i com una mena de pas previ, el treball repassa les diferents aportacions que s’han fet des de la mort del poeta, així com les manifestacions musicals que ha generat la seua obra.It is well known that the relationship between poetry and music develops into an essential link, especially in the case of the poet from Lleida Màrius Torres (1910-1942). Moreover Torres’s musical background allowed him to put music to some of his poems, where medieval troubadours and modernist texts intermingle. This dual relationship with music established by Torres has generated over the years a specific bibliography which needs to be organised, defined and broaden. This article represents an up-to-date status as far as Torres’s musical bibliography is concerned, not only because of the many references to the musical elements or aspects in his work but also because of the obligatory revision of the musical material we have. Prior to publishing his complete works, and as a preview, this study looks at the different contributions made since his death, as well as all the music his work has generated

la Festa d'Els en Tirant Lo Blanc(2006) de Vicente Aranda

L'any 2006 s'estrenava la película Tirant Lo Blanc, adaptació cinematogràfica de l'obra homònima de Joanot Martorell(1490), del realitzador Vicente Aranda. La música del film estava firmada pel compositor José Nieto, músic amb una llarga i prestigiosa carrera dins del cinema español, no debades ha sigut guanyador de sis premis Gpya de l'Acadèmia Espanyola de les Arts i Ciències Cinematogràfiques, a més de dol·laborador habitual d'Aranda. Nieto aprofita el cant "Esposa i Maare de Déu" de l'Araceli del Misteri d'Elx, en la banda sonora de la pel·licula i l'associa, amb molt bon criteri, el personatge virginal i cast de Carmesina. En aquest treball analitzem l'ús d'aquesta melodia com a font de part de la música de Tirant lo Blanc i estudiem els moments en què apareix en la tram

Wagner a l’ombra: referències i context musical dins la narrativa d’Eduard López-Chavarri Marco

Gairebé en qualsevol narració d’Eduard López-Chavarri, la música és un element ben important i moltes vegades esdevé generador o determinant del propi discurs narratiu. Wagner, com a icona modernista o solament com a compositor i pensador admirat, és present en l’obra del compositor, escriptor i crític valencià. Sempre a l’ombra literària, com a model d’inspiració o referència contextual, observem la recepció del compositor de Leipzig a València a partir del treball del nostre protagonista. Aquest article, clarament dividit en dues seccions, palesa aquesta recepció mitjançant la recerca de referències i l’anàlisi del context musical dins la narrativa de l’autor valencià.Practicaly in all texts of Eduard Lopez-Chavarri, the music is a very important element and often becomes the origin or the key of the text itself. Wagner, as a modernist icon or even as an admired composer and thinker, is present in the work of the Valencian composer, writer and critic. We can observe the reception of the composer from Leipzig in Valencia under the literally umbrella as a model of inspiration or contextual reference because our protagonist's work. This article clearly divided in two sections, shows this reception through references and musical context within the text of the Valencian author

Corella amb harmonies del segle XX: la cantata Vida de Maria d’Amand Blanquer (1935-2005)

Els textos literaris representen una part important del material del qual fa ús el compositor alcoià Amando Blanquer Ponsoda (1935-2005) en moltes de les seues composicions. Al llarg del seu catàleg, extens i ben variat, trobem una nòmina notable i heterogènia d’autors els quals, mitjançant les seues creacions literàries, actuen com a font d’inspiració per a la música de Blanquer. De tot aquest conjunt, destaquen els textos medievals hispànics, que tenen en les obres de Juan de Mena, Ausiàs March, Joanot Martorell i Joan Roís de Corella, la seua plasmació. L’estudi de la cantata Vida de Maria (1979-1981), una composició de llarga gestació sobre un text de Corella, és l’objectiu d’aquest paper. L’anàlisi de l’obra i el seu acarament amb el text al qual deu la seua articulació, tracta d’esbrinar les relacions amb la poesia de Corella i la proposta sonora de Blanquer, empresa ben atractiva sempre pel tarannà humanístic en general, i literari en particular, d’aquest compositor.Literary texts represent a significant part of the material that the composer Amando Blanquer Ponsoda (1935-2005) uses in many of his compositions. In his catalogue, which is extensive and very diverse, there is a notable list of heterogeneous authors who, through their literary creations, act as a source of inspiration for his music. The collection includes the Hispanic medieval texts by Juan de Mena, Ausiàs March, Joanot Martorell and Joan Rois de Corella. The study of the cantata Vida de Maria (1979-1981), a composition of a long gestation with a text by Corella, is the main objective of this paper. The analysis of the work and its confrontation with the text tries to find out the relationship with Corella’s poetry and the musical translation by Amand Blanquer. For his humanistic spirit in general and literary in particular, this approximation is a very attractive task in the case of this composer

Jofré (1965): un projecte operístic de Joan Valls Jordà amb música d’Amand Blanquer

La troballa del mecanoscrit del primer acte d’un projecte d’òpera de 1965, amb llibret del poeta Joan Valls Jordà (1917-1989) i al qual havia de posar música el compositor Amand Blanquer Ponsoda (1935-2005), aporta noves dades al voltant de la creació operística en valencià. Jofré, que havia de tenir tres actes (el segon dels quals dividit en dos quadres), va restar entre els papers del poeta fins a la seua mort i, posteriorment, ha estat custodiat en el fons Joan Valls de l’Arxiu Municipal d’Alcoi. Al llarg de gairebé cinquanta anys, sols hem pogut trobar una breu referencia de la seua existència, feta pel mateix Blanquer. Retrobar-la ara suposa, en primer lloc, donar a conèixer un inèdit de Valls; i, en segona instància, modificar la nostra percepció d’aquest gènere a les terres valencianes de la mà d’aquests dos alcoians imprescindibles.The finding of the typewritten document of the first of act of an opera project dating back to 1965, a libretto by the poet Joan Valls Jordà (1917-1989) which was intended to be musically composed by Amand Blanquer Ponsoda (1935-2005), contributes some new data and facts regarding the operistic creation in Valencian language. Jofré, which was to have three acts, the second of which was divided into two scenes, was kept among the poet’s papers and documents up until his death and, later on, has been custodied and taken care of in the holdings of the said poet at the Alcoi Municipal Archives. For about as long as the last fifty years, we have just been able to find one only brief reference of the document in question by the very same composer, that is, Amand Blanquer. The recent chance discovery of such a piece of work means, in the first place, shedding a vast amount of light to an interesting, unpublished and unknown poetic composition and, in the second place, an alteration of the previous feeling and perception that we have had so far about this genre in our Valencian Lands produced by these two outstanding bornand-bred citizens of Alcoi in the musical and poetry fields

Música i cinema: característiques i peculiaritats de la banda sonora de Excalibur de John Boorman (1981)

Comunicació presentada en el Col·loqui internacional "Vigència de l'edat mitjana: cinema i novel·la històrica", Alacant, 29-31 octobre 2008.Estudi musical de la banda sonora de la pel·lícula Excalibur tot i integrant les composicions wagnerianes i de Carl Orff en el context i de la narració artúrica, tema del film

Elements literaris en la música del compositor Amand Blanquer (1935-2005)

Els textos literaris representen una part important del material del qual fa ús el compositor alcoià Amando Blanquer Ponsoda (1935-2005) en moltes de les seues composicions. La influència de la literatura en la seua producció es palesa en els títols de les composicions, de les seccions internes i, fins i tot, per la terminologia de l’àmbit literari que podem observar en algunes de les seues creacions. L’ordenació i classificació d’aquestes relacions entre la música de Blanquer i el fet literari és l’objectiu d’aquesta comunicació.Literary texts represent a significant part of the material it uses the composer Amand Blanquer Ponsoda (1935-2005) in many of his compositions. The influence of literature in his production is evident in the titles of their own compositions, the sections and even the taste for literary terminology in some of his creations. The study and classification of relationships between Blanquer’s music and the world of the literature is the objective of this communication

Music in the Rondalles valencianes by Enric Valor

Les referències a la música que trobem dins del corpus de les Rondalles valencianes d’Enric Valor, amb la corresponent classificació i estudi, són l’objectiu central d’aquest treball. Al llarg del més d’un miler de pàgines que l’escriptor de Castalla va publicar amb relats tradicionals, personatges fantàstics o històries quotidianes, trobem referències musicals directes de variada naturalesa, i un munt notable de materials susceptibles de poder ser entonats o declamats. No obstant això, són les cançons —en sentit estricte— i les referències musicals directes les que centren aquest treball. Tot i que es tracta d’un aspecte menor dins l’estudi de l’obra narrativa valoriana, l’aproximació a la presència musical dins les Rondalles valencianes aporta dades valuoses (i fins ara no massa ateses) que incideixen en aspectes i conclusions d’unes altres disciplines.In this article we focus on the references to music, their classification and study, found in the corpus consisting of the Rondalles valencianes by Enric Valor. In the more than thousand pages published by the author from Castalla, including traditional tales, fantastic characters or daily stories, we found different direct music references, as well as a lot of remarkable materials which can be sung or recited. Nevertheless, we will focus on the songs —in the strict sense— and on the direct music references. Despite being a minor aspect within the study on Valor’s narrative work, this approach to the music presence in the Rondalles valencianes provides valuable (until now disregarded) data that affect aspects and conclusions from other disciplines