Discurso. Investidura de Manuel Castells como Doctor Honoris Causa en Geografía, Universidad de León. La ciudad, entre lo local y lo global

Discurs

La universitat en l'era de la informació

Cada any, la lliçó inaugural de la Universitat Oberta de Catalunya convida a reflexionar sobre alguna de les línies de coneixement o d'actuació de la UOC de la mà d'un expert de prestigi internacional. Per al curs 2017-2018 de la mà del doctor Manuel Castells es reflexiona sobre la funció de la universitat com a institució central de l'era de la informació.Cada año, la lección inaugural de la Universitat Oberta de Catalunya invita a reflexionar sobre alguna de las líneas de conocimiento o de actuación de la UOC de la mano de un experto de prestigio internacional. Para el curso 2017-2018 de la mano del doctor Manuel Castells se reflexiona sobre sobre la función de la universidad como institución central de la era de la información.Each year, the inaugural lecture of the Universitat Oberta de Catalunya invites us to reflect on one of the lines of knowledge or action of the UOC by an expert of international prestige. For the 2017-2018 course handed out by Dr. Manuel Castells, who reflects on the role of the university as the central institution of the information age

La universidad en la era de la información

Cada any, la lliçó inaugural de la Universitat Oberta de Catalunya convida a reflexionar sobre alguna de les línies de coneixement o d'actuació de la UOC de la mà d'un expert de prestigi internacional. Per al curs 2017-2018 de la mà del doctor Manuel Castells es reflexiona sobre la funció de la universitat com a institució central de l'era de la informació.Cada año, la lección inaugural de la Universitat Oberta de Catalunya invita a reflexionar sobre alguna de las líneas de conocimiento o de actuación de la UOC de la mano de un experto de prestigio internacional. Para el curso 2017-2018 de la mano del doctor Manuel Castells se reflexiona sobre sobre la función de la universidad como institución central de la era de la información.Each year, the inaugural lecture of the Universitat Oberta de Catalunya invites us to reflect on one of the lines of knowledge or action of the UOC by an expert of international prestige. For the 2017-2018 course handed out by Dr. Manuel Castells, who reflects on the role of the university as the central institution of the information age

Un nuevo medio de comunicación: internet

The Inaugural Address this year was given by Manuel Castells, PhD, named honorary member of the Societat Catalana de Comunicació. Castells speaks of the possible effects of the Internet on communication and how the Internet could effect, for example, communication codes. Given the current trend toward generalized communication, with each person constructing his/her own personal hypertext, communication codes between the diverse individualized hypertexts could be nonexistent. Castells, with his characteristic well- ocumented thoughts,compels his audience to question many of the myths related to the new medium, Internet

El model Barcelona II : l'Ajuntament de Barcelona a la societat xarxa de Catalunya (2002-2004)

La recerca va analitzar la interacció entre innovació tecnològica, canvi organitzatiu i transformació dels serveis públics i els processos polítics a l'Ajuntament de Barcelona. Prenent com a hipòtesi de partida l'aparició d'un possible model Barcelona II (que entenem que és paral·lel al model Barcelona, un exemple internacionalment reconegut de combinació de polítiques urbanes), es van estudiar les transformacions internes del consistori barceloní vinculades amb l'ús innovador de les tecnologies de la informació i la comunicació i es van relacionar amb el conjunt de canvis socials i polítics que interaccionaven amb aquest procés.La investigación analizó la interacción entre innovación tecnológica, cambio organizativo y transformación de los servicios públicos y los procesos políticos del Ayuntamiento de Barcelona. Tomando como hipótesis de partida la aparición de un posible modelo Barcelona II (que entendemos que es paralelo al modelo Barcelona, un ejemplo internacionalmente reconocido de combinación de políticas urbanas), se estudiaron las transformaciones internas del consistorio barcelonés vinculadas al uso de las tecnologías de la información y de la comunicación y se relacionaron con el conjunto de cambios sociales y políticos que interaccionaban en este proceso.The research analysed the interaction between technological innovation, organisational change and the transformation of public services and political processes at Barcelona City Council. Taking as its starting hypothesis the emergence of a possible Barcelona II model (ie, a parallel model to the Barcelona model, an internationally renowned combination of urban policies), the study looked at the internal transformations in Barcelona's City Council that were linked to innovative use of information and communication technologies, and linked them to the series of social and political changes interacting with this process

El modelo Barcelona II : el Ayuntamiento de Barcelona en la sociedad red de Catalunya. Informe de investigación (documento de síntesis)

La recerca va analitzar la interacció entre innovació tecnològica, canvi organitzatiu i transformació dels serveis públics i els processos polítics a l'Ajuntament de Barcelona. Prenent com a hipòtesi de partida l'aparició d'un possible model Barcelona II (que entenem que és paral·lel al model Barcelona, un exemple internacionalment reconegut de combinació de polítiques urbanes), es van estudiar les transformacions internes del consistori barceloní vinculades amb l'ús innovador de les tecnologies de la informació i la comunicació i es van relacionar amb el conjunt de canvis socials i polítics que interaccionaven amb aquest procés.La investigación analizó la interacción entre innovación tecnológica, cambio organizativo y transformación de los servicios públicos y los procesos políticos del Ayuntamiento de Barcelona. Tomando como hipótesis de partida la aparición de un posible modelo Barcelona II (que entendemos que es paralelo al modelo Barcelona, un ejemplo internacionalmente reconocido de combinación de políticas urbanas), se estudiaron las transformaciones internas del consistorio barcelonés vinculadas al uso de las tecnologías de la información y de la comunicación y se relacionaron con el conjunto de cambios sociales y políticos que interaccionaban en este proceso.The research analysed the interaction between technological innovation, organisational change and the transformation of public services and political processes at Barcelona City Council. Taking as its starting hypothesis the emergence of a possible Barcelona II model (ie, a parallel model to the Barcelona model, an internationally renowned combination of urban policies), the study looked at the internal transformations in Barcelona's City Council that were linked to innovative use of information and communication technologies, and linked them to the series of social and political changes interacting with this process

El modelo Barcelona II : el Ayuntamiento de Barcelona en la sociedad red de Catalunya. Informe de investigación (documento de síntesis)

La recerca va analitzar la interacció entre innovació tecnològica, canvi organitzatiu i transformació dels serveis públics i els processos polítics a l'Ajuntament de Barcelona. Prenent com a hipòtesi de partida l'aparició d'un possible model Barcelona II (que entenem que és paral·lel al model Barcelona, un exemple internacionalment reconegut de combinació de polítiques urbanes), es van estudiar les transformacions internes del consistori barceloní vinculades amb l'ús innovador de les tecnologies de la informació i la comunicació i es van relacionar amb el conjunt de canvis socials i polítics que interaccionaven amb aquest procés.La investigación analizó la interacción entre innovación tecnológica, cambio organizativo y transformación de los servicios públicos y los procesos políticos del Ayuntamiento de Barcelona. Tomando como hipótesis de partida la aparición de un posible modelo Barcelona II (que entendemos que es paralelo al modelo Barcelona, un ejemplo internacionalmente reconocido de combinación de políticas urbanas), se estudiaron las transformaciones internas del consistorio barcelonés vinculadas al uso de las tecnologías de la información y de la comunicación y se relacionaron con el conjunto de cambios sociales y políticos que interaccionaban en este proceso.The research analysed the interaction between technological innovation, organisational change and the transformation of public services and political processes at Barcelona City Council. Taking as its starting hypothesis the emergence of a possible Barcelona II model (ie, a parallel model to the Barcelona model, an internationally renowned combination of urban policies), the study looked at the internal transformations in Barcelona's City Council that were linked to innovative use of information and communication technologies, and linked them to the series of social and political changes interacting with this process

El model Barcelona II : l'Ajuntament de Barcelona a la societat xarxa de Catalunya (2002-2004)

La recerca va analitzar la interacció entre innovació tecnològica, canvi organitzatiu i transformació dels serveis públics i els processos polítics a l'Ajuntament de Barcelona. Prenent com a hipòtesi de partida l'aparició d'un possible model Barcelona II (que entenem que és paral·lel al model Barcelona, un exemple internacionalment reconegut de combinació de polítiques urbanes), es van estudiar les transformacions internes del consistori barceloní vinculades amb l'ús innovador de les tecnologies de la informació i la comunicació i es van relacionar amb el conjunt de canvis socials i polítics que interaccionaven amb aquest procés.La investigación analizó la interacción entre innovación tecnológica, cambio organizativo y transformación de los servicios públicos y los procesos políticos del Ayuntamiento de Barcelona. Tomando como hipótesis de partida la aparición de un posible modelo Barcelona II (que entendemos que es paralelo al modelo Barcelona, un ejemplo internacionalmente reconocido de combinación de políticas urbanas), se estudiaron las transformaciones internas del consistorio barcelonés vinculadas al uso de las tecnologías de la información y de la comunicación y se relacionaron con el conjunto de cambios sociales y políticos que interaccionaban en este proceso.The research analysed the interaction between technological innovation, organisational change and the transformation of public services and political processes at Barcelona City Council. Taking as its starting hypothesis the emergence of a possible Barcelona II model (ie, a parallel model to the Barcelona model, an internationally renowned combination of urban policies), the study looked at the internal transformations in Barcelona's City Council that were linked to innovative use of information and communication technologies, and linked them to the series of social and political changes interacting with this process

La transició a la societat xarxa a Catalunya. Informe final de recerca (volum II)

Aquest estudi analitza les pràctiques diàries, els valors socials i les actituds de la població catalana en el procés de transició cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper específic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar pràctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la població catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qüestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundàries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anàlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundàries. L'estudi va cobrir pràctiques socials de treball, comunicació, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, pràctica política, associacionisme i formació de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadístics per a proporcionar una anàlisi causal de cada una d'aquestes àrees d'estudi. El descobriment més significatiu fa referència a la relació entre els usos d'Internet i la construcció d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anàlisis factorial, l'estudi va definir cinc índexs d'autonomia que eren estadísticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopolítica. Cada un d'aquests índexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqüència i la intensitat de l'ús d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogràfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet és una plataforma important per a la construcció d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canviï de manera similar a altres societats en transició, amb l'èmfasi afegit del paper del territori i la família a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribució positiva d'Internet a un dens patró d'interacció social.El estudio analiza las prácticas diarias, los valores sociales y las actitudes de la población catalana en el proceso de transición hacia la sociedad red. Analiza el comportamiento de las personas en Internet y fuera de Internet, investigando el papel específico de los usos de Internet a la hora de influenciar prácticas y actitudes. Se basa en las respuestas a una encuesta de 3.005 individuos, una muestra representativa de la población catalana en el 2002. La encuesta se realizó entre febrero y mayo del 2002, y se basó en entrevistas cara a cara a partir de un cuestionario de 179 preguntas. Se utilizaron fuentes secundarias para situar los resultados catalanes, particularmente sobre los usos de Internet, en el contexto global. El análisis se completó en el 2007 incorporando nuevos datos secundarios. El estudio cubrió las prácticas sociales de trabajo, comunicación, sociabilidad, usos de espacio y tiempo, usos de Internet, identidad cultural, práctica política, asociacionismo y formación de proyectos de autonomía. Se construyeron varios modelos estadísticos para proporcionar un análisis causal de cada una de estas áreas de estudio. El descubrimiento más significativo hace referencia a la relación entre los usos de Internet y la construcción de autonomía por los actores sociales. Utilizando análisis factorial, el estudio definió cinco índices de autonomía que eran independientes estadísticamente: la autonomía personal, la autonomía profesional, la autonomía comunicativa, la autonomía corporal y la autonomía sociopolítica. Cada uno de estos índices de autonomía independientes están estrechamente asociados con la frecuencia y la intensidad del uso de Internet, y las relaciones asociadas se mantienen cuando se controlan por variables sociodemográficas. A partir de este estudio se puede afirmar que Internet es una plataforma importante para la construcción de autonomía en la sociedad red. En general, la sociedad catalana parece cambiar del mismo modo que otras sociedades en transición, con el énfasis añadido del papel del territorio y la familia a la hora de fortalecer las relaciones sociales, con la contribución positiva de Internet a un patrón muy denso de interacción social.This study analyzes the everyday practices, social values, and attitudes of the Catalan population in the process of transition towards the network society. It analyzes behavior online and off-line, investigating the specific role of Internet uses in influencing practices and attitudes. It is based on the answers to a survey of 3,005 individuals, a representative sample of the Catalan population in 2002. The survey was conducted between February and May 2002, and was based on face-to-face interviews using a questionnaire of 179 questions. Secondary sources were used to place the Catalan findings, particularly on the uses of the Internet, in the global context. The analysis was completed in 2007 by incorporating new secondary data. The study covered social practices of work, communication, sociability, uses of space and time, uses of the Internet, cultural identity, political practice, associationism, and formation of individual projects. A number of statistical models were built to provide a causal analysis of each one of these areas of study. The most striking finding refers to the relationship between Internet uses and the construction of autonomy by social actors. Using factor analysis, the study defined five indexes of autonomy that were statistically independent: personal autonomy, professional autonomy, communicative autonomy, body autonomy, and socio-political autonomy. Each one of these independent autonomy indexes were closely associated with frequency and intensity of Internet use, and the relationship when controlled by socio-demographic variables. On the basis of this study it is possible to claim that Internet is a significant platform for the construction of autonomy in the network society. Overall, Catalan society seems to be changing along paths similar to those of other societies in transition, with the added emphasis of the role of territory and family in strengthening social relations, with the positive contribution of the Internet to a very dense pattern of social interaction

La transición en la sociedad red en Catalunya. Informe final de investigación (volumen I)

Aquest estudi analitza les pràctiques diàries, els valors socials i les actituds de la població catalana en el procés de transició cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper específic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar pràctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la població catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qüestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundàries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anàlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundàries. L'estudi va cobrir pràctiques socials de treball, comunicació, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, pràctica política, associacionisme i formació de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadístics per a proporcionar una anàlisi causal de cada una d'aquestes àrees d'estudi. El descobriment més significatiu fa referència a la relació entre els usos d'Internet i la construcció d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anàlisis factorial, l'estudi va definir cinc índexs d'autonomia que eren estadísticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopolítica. Cada un d'aquests índexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqüència i la intensitat de l'ús d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogràfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet és una plataforma important per a la construcció d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canviï de manera similar a altres societats en transició, amb l'èmfasi afegit del paper del territori i la família a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribució positiva d'Internet a un dens patró d'interacció social.El estudio analiza las prácticas diarias, los valores sociales y las actitudes de la población catalana en el proceso de transición hacia la sociedad red. Analiza el comportamiento de las personas en Internet y fuera de Internet, investigando el papel específico de los usos de Internet a la hora de influenciar prácticas y actitudes. Se basa en las respuestas a una encuesta de 3.005 individuos, una muestra representativa de la población catalana en el 2002. La encuesta se realizó entre febrero y mayo del 2002, y se basó en entrevistas cara a cara a partir de un cuestionario de 179 preguntas. Se utilizaron fuentes secundarias para situar los resultados catalanes, particularmente sobre los usos de Internet, en el contexto global. El análisis se completó en el 2007 incorporando nuevos datos secundarios. El estudio cubrió las prácticas sociales de trabajo, comunicación, sociabilidad, usos de espacio y tiempo, usos de Internet, identidad cultural, práctica política, asociacionismo y formación de proyectos de autonomía. Se construyeron varios modelos estadísticos para proporcionar un análisis causal de cada una de estas áreas de estudio. El descubrimiento más significativo hace referencia a la relación entre los usos de Internet y la construcción de autonomía por los actores sociales. Utilizando análisis factorial, el estudio definió cinco índices de autonomía que eran independientes estadísticamente: la autonomía personal, la autonomía profesional, la autonomía comunicativa, la autonomía corporal y la autonomía sociopolítica. Cada uno de estos índices de autonomía independientes están estrechamente asociados con la frecuencia y la intensidad del uso de Internet, y las relaciones asociadas se mantienen cuando se controlan por variables sociodemográficas. A partir de este estudio se puede afirmar que Internet es una plataforma importante para la construcción de autonomía en la sociedad red. En general, la sociedad catalana parece cambiar del mismo modo que otras sociedades en transición, con el énfasis añadido del papel del territorio y la familia a la hora de fortalecer las relaciones sociales, con la contribución positiva de Internet a un patrón muy denso de interacción social.This study analyzes the everyday practices, social values, and attitudes of the Catalan population in the process of transition towards the network society. It analyzes behavior online and off-line, investigating the specific role of Internet uses in influencing practices and attitudes. It is based on the answers to a survey of 3,005 individuals, a representative sample of the Catalan population in 2002. The survey was conducted between February and May 2002, and was based on face-to-face interviews using a questionnaire of 179 questions. Secondary sources were used to place the Catalan findings, particularly on the uses of the Internet, in the global context. The analysis was completed in 2007 by incorporating new secondary data. The study covered social practices of work, communication, sociability, uses of space and time, uses of the Internet, cultural identity, political practice, associationism, and formation of individual projects. A number of statistical models were built to provide a causal analysis of each one of these areas of study. The most striking finding refers to the relationship between Internet uses and the construction of autonomy by social actors. Using factor analysis, the study defined five indexes of autonomy that were statistically independent: personal autonomy, professional autonomy, communicative autonomy, body autonomy, and socio-political autonomy. Each one of these independent autonomy indexes were closely associated with frequency and intensity of Internet use, and the relationship when controlled by socio-demographic variables. On the basis of this study it is possible to claim that Internet is a significant platform for the construction of autonomy in the network society. Overall, Catalan society seems to be changing along paths similar to those of other societies in transition, with the added emphasis of the role of territory and family in strengthening social relations, with the positive contribution of the Internet to a very dense pattern of social interaction