Usos i ideologies lingüístics en famílies mixtes francocatalanes del Principat

l nostre objectiu en aquest article és presentar les dades d'un estudi, fet a partir d'entrevistes semidirigides, en el qual s'analitzen els usos lingüístics i les ideologies lingüístiques declarades de deu famílies francocatalanes amb fills que resideixen a Catalunya. Aquest estudi s'emmarca dins el projecte Globalització i plurilingüisme social i familiar en comunitats lingüístiques mitjanes (GLOBINMED) de la Universitat de Barcelona, centrat en l'estudi qualitatiu de diferents tipus de parelles lingüísticament mixtes. Descrivim els usos lingüístics dins la parella, de pares a fills, entre germans i els globals entre tots els membres familiars, així com els diferents factors que influeixen en un major o menor ús del català, i la transmissió de les llengües dels pares als fills. Quant a les ideologies dels entrevistats, hem percebut que giren al voltant d'una concepció jeràrquica de les llengües, en què el castellà i el francès tenen un rang superior al català. Amb tot, també defensen que el català sigui sempre present en les interaccions familiars, al costat del francès o el castellà

La història contemporània de la llengua catalana com a paradoxa

En aquest article ens proposem demostrar que la història del català del segle XVI ençà està caracteritzada per tres fenòmens sense els quals no podem entendre tampoc la situació actual: reculada en els usos socials de la llengua, baixa cohesió de la comunitat lingüística, i augment de la variació interna i les interferències. Aquestes tres constants, però, s'han corregit en part des de finals del XIX, segons l'àmbit i el territori. Al nostre parer, allò que singularitza el català entre les llengües europees és aquesta combinació paradoxal de reculades i recuperacions durant l'edat contemporània. This paper aims to demonstrate that the history of Catalan from the 16th century onwards is characterized by three phenomena without which the current situation of this language cannot be understood. These three phenomena are regression in social practices, low cohesion of the language community and increase of its internal variation as well as interferences. Nevertheless, those phenomena have been partially mitigated from the late 19th century depending on the domain and area concerned. In our view, what singles out Catalan among all European languages is this paradoxical combination of setbacks and recoveries in the late modern age

El paper d'Alfred Morel-Fatio en els inicis de la catalanística

El nostre objectiu en aquest article és fer una síntesi dels principals estudis d’Alfred Morel-Fatio sobre llengua i literatura catalanes, així com definir el seu paper en la catalanística del segle XIX, especialment a França però també a la resta d’Europa. Cal saber que aquest erudit francès va tenir un paper cabdal en el desplegament dels estudis universitaris catalans fora del nostre àmbit lingüístic, a banda de fer aportacions significatives al desplegament de la filologia catalana. Així, arribem a la conclusió que Morel-Fatio té el mèrit de ser el primer professor que va introduir l’estudi de la llengua i la literatura catalanes a les aules universitàries. A banda d’això, no es pot obviar la influència dels seus resums sobre història de la llengua i la literatura catalanes publicats al Grundriss, perquè van ser la principal descripció sobre aquesta part de la nostra cultura disponible per als romanistes europeus de l’època. A més, van contribuir decisivament al desenvolupament de la filologia catalana moderna en repercutir sobre l’obra de diversos filòlegs catalans

Manuel Milà i Fontanals i la lingüística catalana

Tot i que Manuel Milà i Fontanals fou fonamentalment un estudiós de la literatura, les seves dues principals línies de recerca (la lírica trobadoresca i la poesia popular) el van dur també a interessar-se per qüestions lingüístiques que hi estaven estretament lligades: els orígens de les llengües romàniques, les relacions històriques entre el català i l'occità, i la sistematització de les principals característiques de les varietats orals del català. En aquest sentit, fou el primer filòleg que emprà els mètodes de la naixent romanísEstudistica a la descripció científica de la llengua catalana, per la qual cosa pot ser considerat com el fundador de la lingüística catalana. En aquest article es pretén donar compte del conjunt de treballs de Milà dedicats a la llengua catalana i fer un balanç de les seves aportacions, a fi de valorar la importància dels seus estudis per a la història de la filologia catalana.Although Manuel Milà i Fontanals was mainly a literary scholar, his two main lines of research (troubadour lyrical poetry and popular verse) also led him to become interested in linguistic issues that were closely linked: the origins of the Romance languages, the historical relations between Catalan and Occitan, and the systematization of the main features of the oral varieties of Catalan. In this sense, he was the first philologist to use the methods of the then emerging Romance philology in the scientific description of the Catalan language, for which he can be considered to be the founder of Catalan linguistics. This article aims to consider all the works of Milà devoted to the Catalan language and take stock of their contribution in order to assess the importance of these studies for the history of Catalan philology

Una descripció lingüística desconeguda de les comarques del sud del País Valencià al segle XIX

[ENG] An edition consisting of a commentary on two unpublished documents that Manuel Milà i Fontanals bequeathed to their disciple Menéndez Pelayo. With the help of various sources, Milà describes some of the characteristics of the various Catalan dialects spoken in Alicante in the last third of the 19th century. He draws the southern boundary with Castilian, and takes note of some aspects of their socio-linguistic vitatily. Baltrons corrects some of the data presented by the 19th century scholar, and sets both texts in the context of the process of linguistic susbstitution in practice at that time