Los orígenes de la empresa textil lanera en Sabadell y Terrasa en el siglo XVIII

Este trabajo analiza un caso de transición de la industria rural a la industria moderna. Transición plenamente exitosa, si se tiene en cuenta que el distrito de Sabadell- Terrassa lideró la industrialización del subsector textil lanero en España. Parte de un trabajo mas amplio, esta exploración se propone estudiar 10s origenes del proceso y se concentra mucho mis en la fase final de la industria tradicional que en su formación y desarrollo en los siglos precedente

Tejeduría de algodón en crudo y mercados intraindustriales en Cataluña, 1796-1807. Una primera aproximación

Entre 1780 y 1808, la integración vertical (tejeduría y blanqueo-estampación) de las empresas de indianas barcelonesas fue sustituida por una creciente especialización vertical a partir de una floración de pequeñas y medianas empresas independientes, que tendían a combinar hilatura -a partir de la difusión de la Jenny- y tejeduría, difusas por amplias zonas de Cataluña. Estas empresas operaban a través de los mercados de algodón en rama y de tejidos de algodón en crudo. El primero era muy competitivo, aunque la mercancía debía pagarse al contado o a plazos muy cortos. En el segundo, los manufactureros vendían los tejidos a comerciantes y estampadores, aunque los plazos de cobro eran más largos. Según las evidencias presentadas, en ambos mercados, los fabricantes tejedores no estaban condicionados de modo significativo por el poder de mercado de agentes que operaban simultáneamente como suministradores de algodón y compradores de tejido en crudo

Pascual Madoz i els fabricants de Sabadell

L'1 de setembre de 1855, el consistori sabadeIlenc, presidit per l'alcalde Antoni Casanovas i Bosch, acorda donar nom oficial a tot un seguir de carrers de L'eixampla de la vila, els quals només havien tingut una denominació popular, sovint derivada del cognom d'un propietari o d'algun servei públic (espirall, safareig). L'acord, amb quatre excepcions, significa la incorporació del 'santoral' del liberalisme espanyol al nomenclàtor sabadeIlenc. Hi foren inclosos els noms dels màrtirs liberals més significats: Lacy, Riego, Padilla, Torrijos i Zurbano. Hi seguiren els d'altres destacats liberals, ja traspassats però sense causa violenta: Espoz y Mina, Argüelles, Quiroga i Mendizábal. També s'hi afegiren els de dos liberals vius i amb una influència decisiva en la vida política del moment: Espartero y Madoz

La fi del Bienni Progressista. El testimoni dels Turull

A la fi de juny de 1854, els militars moderats revoltats contra el govern obtingueren un incert resultat a Vicálvaro (rodalia de Madrid). Però amb l'esclat de les revoltes populars urbanes el mes de juliol -la de Madrid fou particularment violenta- la crisi política adquirí una nova dimensió i finalment la reina Isabel 11 hagué de nomenar Espartero, líder dels progressistes, cap d'un govern que incloïa progressistes i moderats reformistes. Així, després de I'anomenada dècada moderada, començava l'anomenat Bienni Progressista. Aquest període, de juliol de 1854 a juliol de 1856, es caracteritza per una major amplitud de les llibertats civils i per un major dinamisme polític, i molt especialment en el camp de la política econòmica: llei de bases del Ferrocarril, llei de la banca d'emissió, llei de les societats de crèdit, desamortització de Madoz..

Política i consums. La revolució del 1868 a Terrassa

Terrassa i Sabadell eren les dues viles del Vallès Occidental on s'havia concentrat la moderna indústria llanera catalana després de la Guerra del Francès mentre s'esllanguien altres nuclis tradicionals. A Terrassa, on de fet no hi havia. cap altre tipus d'indústria, la tèxtil llanera va tenir una gran expansió durant els anys cinquanta i els inicis de la dècada següent. Les dades de la matrícula industrial, tot i les seves deficiències, reflecteixen -com es pot veure en el quadre 1- aquesta expansió. El procés d'industrialització i el consegüent augment de la capacitat productiva de la indústria llanera terrassenca van comportar un notable creixement de la població, sostingut en gran part per la immigració. Així, Terrassa va passar de 5.762 habitants el 1845 a 8.721 el 1857

Els números d'un il·lustrat a la fi del set-cents. Les estadístiques del metge Anton Bosch i Cardellach sobre Sabadell

Com a recol·lector de dades estadístiques sobre Sabadell, Bosch i Cardellach és ben representatiu de la ciència de la Il·lustració: reunir i elaborar evidències era imprescindible per descobrir regularitats amb potencial interpretatiu. Les dades abracen tres camps: la salut dels habitants (el moviment natural de la població), el canvi econòmic i social (l'activitat manufacturera) i l'administració municipal (registres cadastrals). En els dos primers, s'imposava l'afany d'estudi del metge i l'historiador; en el tercer, fruit d'un treball remunerat, el rigor fou idèntic i d'aquí el valor fiscal -ahir- i historiogràfic -avui- de les dades sobre la propietat immoble i l'activitat constructiva

1939 des del refugi de Poitiers. L'exili civil en les cartes de Maria Deu Laspalas a Ricard Simó Bach

Ricard Simó i Maria Deu i el seu fill Josep, d'encara no tres anys d'edat, van participar en l'exili en massa a França darrere la caiguda de Catalunya el 1939. Ricard, barber i militant del POUM, fou comissari polític de l'exèrcit republicà, mentre que Maria, sastressa, no va militar en cap organització. La família va estar separada des de l'entrada a França: maria i el nen a Poitiers, en un dels refugis per a dones, nens i ancians espanyols; Ricard als camps de concentració de Sant Cebrià de Rosselló i el Barcarès i, després de fugar-se d'aquest últim, al Beaujolais. El contacte es va mantenir gràcies a la correspondència. Les cartes enviades per Maria -89 el 1939- permeten analitzar les condicions de vida als refugis, gairebé gens estudiats en comparació amb els camps de concentració, i aporten molts elements per estudiar les complexitats i incerteses d'aquest primer any d'exili. Finalment, s'analitza el retorn de Maria i el nen a casa al final de setembre de 1939 -Ricard no va tornar fins el final de 1941- i l'impacte causat per aquesta experiència, primer acte d'una dramàtica postguerra

Miquel Carreras i Costajussà vist per Joan Sallarès i Castells

L'estat actual dels nostres coneixements sobre la vida cultural sabadellenca del període 1900-1936 presenta un indubtable desequilibri que és, fins a cert punt, natural. D'una banda, els escriptors de la 'colla' de Sabadell i els artistes plàstics coetanis més significats ens són, a causa de la seva transcendència més enllà del marc local, ben coneguts. D'altra banda, però, no sabem pràcticament res de l'activitat cultural protagonitzada per personatges de 'segona fila', però no menys singulars, entremig d'una extensa xarxa associativa. 1, precisament pel seu reduït abast, per la seva intranscendència, si es vol, era des de la 'segona fila' que es configurava l'ambient cultural predominant a la ciutat

Manuel Marín Romero. Una nota bio-bibliogràfica

Manuel Marín Romero, professor a la Universitat du Havre, va morir a conseqüència d'un càncer el passat 6 d'abril de 2008 a l'edat de cinquanta anys. La vinculació d'aquest historiador francès amb Sabadell era doble. En primer lloc, la família, arribada a la nostra ciutat provinent de la regió de Múrcia si no m'erro, va emigrar posteriorment a França i s'establí a Normandia, on Manuel va arribar de petit

Família i empresa en una nissaga de fabricants llaners sabadellencs: els Corominas, 1759-1874

El protagonisme dels fabricants en la historia contemporània de Sabadell no admet gaires dubtes. Dins de les famílies d'industrials locals, els Corominas ocupen un lloc destacar. En la segona meitat del segle XIX, I'empresa esdevingué una de les més importants de Sabadell i Joan Baptista Corominas Pla, un autèntic capità d'indústria, tingué una activitat rellevant en altres iniciatives econòmiques: de la construcció de vapors (d'en Sec, d'en Codina i de n'Armengol) a la presidència del Banc de Sabadell