Ricard Simó i Maria Deu i el seu fill Josep, d'encara no tres anys d'edat, van participar en l'exili en massa a França darrere la caiguda de Catalunya el 1939. Ricard, barber i militant del POUM, fou comissari polític de l'exèrcit republicà, mentre que Maria, sastressa, no va militar en cap organització. La família va estar separada des de l'entrada a França: maria i el nen a Poitiers, en un dels refugis per a dones, nens i ancians espanyols; Ricard als camps de concentració de Sant Cebrià de Rosselló i el Barcarès i, després de fugar-se d'aquest últim, al Beaujolais. El contacte es va mantenir gràcies a la correspondència. Les cartes enviades per Maria -89 el 1939- permeten analitzar les condicions de vida als refugis, gairebé gens estudiats en comparació amb els camps de concentració, i aporten molts elements per estudiar les complexitats i incerteses d'aquest primer any d'exili. Finalment, s'analitza el retorn de Maria i el nen a casa al final de setembre de 1939 -Ricard no va tornar fins el final de 1941- i l'impacte causat per aquesta experiència, primer acte d'una dramàtica postguerra
