Barcelona, ciutat refugi

XXII Audiència Pública als Nois i les NoiesInclou dossier alumnat i dossier professora

Conflictes, COVID-19 i l'agenda de dones, pau i seguretat

La pandèmia de la COVID-19 ha amplificat les desigualtats de gènere preexistents en totes les esferes, i les seves conseqüències s'han vist aguditzades en països en conflicte armat tot i les limitacions de dades i subregistres. La pandèmia ha posat de manifest de nou mancances relatives a la implementació efectiva de l'agenda internacional de gènere, pau i seguretat, principalment pel que fa a la manca de voluntat governamental de destinar esforços i recursos per abordar i transformar estructures i pràctiques de violència de gènere i de prioritzar la participació de dones i societat civil en tota la seva diversitat en els processos de presa de decisió. Enfocaments feministes alerten sobre els riscos d'abordar la pandèmia com una crisi nova o desconnectada d'altres processos i plantegen propostes de recuperació feminista basades en la interdependència, la igualtat de gènere i la seguretat humana i mediambiental.La pandemia de la COVID-19 ha amplificado las desigualdades de género preexistentes en todas las esferas y sus consecuencias se han visto agudizadas en países en conflicto armado, aun en medio de limitaciones de datos y subregistros. La pandemia ha puesto de manifiesto de nuevo carencias en torno a la implementación efectiva de la agenda internacional de género, paz y seguridad, principalmente de falta de voluntad gubernamental de destinar esfuerzos y recursos para abordar y transformar estructuras y prácticas de violencia de género y de priorizar la participación de mujeres y sociedad civil en toda su diversidad en los procesos de toma de decisión. Enfoques feministas alertan sobre los riesgos de abordar la pandemia como una crisis nueva o desconectada de otros procesos y plantean propuestas de recuperación feminista basadas en la interdependencia, la igualdad de género y la seguridad humana y medioambiental

Conflictivitat armada i violència contra la població LGTBI : reptes per a la construcció de pau

La violència per motius d'orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere afecta persones lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals (LGBTI) en tot tipus de contextos en el món, vulnerant els seus drets humans en múltiples formes. Organitzacions de la societat civil i organismes de drets humans han denunciat el risc que suposen els conflictes armats com a agreujant de les violències preexistents contra la població LGTBI. Malgrat l'infra-registre d'aquest tipus de violència, aquesta ha estat documentada en conflictes com Colòmbia, l'Iraq o Síria, entre d'altres, posant de manifest els seus impactes específics en tots els àmbits de les vides de la població LGTBI, així com els obstacles per la defensa dels seus drets, com la impunitat prevalent. Davant la situació de violència contra població LGTBI en contextos de conflicte resulta urgent abordar i transformar els biaixos de gènere en les anàlisis sobre conflictivitat armada i en els esforços de construcció de pau.La violencia por motivos de orientación sexual, identidad de género o expresión de género afecta a personas lesbianas, gays, trans, bisexuales y intersexuales (LGBTI) en todo tipo de contextos en el mundo, vulnerando en múltiples formas sus derechos humanos. Organizaciones de la sociedad civil y organismos de derechos humanos han denunciado el riesgo que suponen los conflictos armados como agravante de las violencias preexistentes contra la población LGTBI. Pese al infra-registro de este tipo de violencia, ésta ha sido documentada en conflictos como Colombia, Iraq o Siria, entre otros, poniendo de manifiesto sus impactos específicos en todos los ámbitos de las vidas de la población LGTBI, así como los obstáculos a la defensa de sus derechos, como la impunidad prevalente. Ante la situación de violencia contra población LGTBI en contextos de conflicto resulta urgente abordar y transformar los sesgos de género en los análisis sobre conflictividad armada y los esfuerzos de construcción de paz

Conflictes, COVID-19 i canvi climàtic

La pandèmia per coronavirus que ha donat lloc a una crisi global de salut va emergir en un context internacional de fragilitat prèvia com a conseqüència, entre d'altres factors, dels conflictes armats i les tensions de caràcter sociopolític, així com del canvi climàtic. Es tracta de fenòmens globals que interactuen agreujant les crisis de salut i seguretat en què viuen nombroses poblacions. La magnitud d'aquestes crisis globals ha posat de manifest la dificultat per establir límits precisos entre unes i altres i la necessitat d'adoptar enfocaments globals que atenguin les interseccions que es produeixen entre les causes i conseqüències, així com a les diverses interrelacions que tenen lloc entre aquests fenòmens.La pandemia por coronavirus que ha dado lugar a una crisis global de salud emergió en un contexto internacional de fragilidad previa como consecuencia, entre otros factores de los conflictos armados y las tensiones de carácter sociopolítico, así como del cambio climático. Se trata de fenómenos globales que interactúan agravando las crisis de salud y seguridad en las que viven numerosas poblaciones. La magnitud de estas crisis globales ha puesto de manifiesto la dificultad para establecer límites precisos entre unas y otras y la necesidad de adoptar enfoques globales que atiendan a las intersecciones que se producen entre las causas y consecuencias, así como a las diversas interrelaciones que tienen lugar entre estos fenómenos

XXII Audiència Pública als nois i les noies

La data de publicació d’aquest document és inexacta

Community of Practice Roundtable: The gender, peace and security agenda in mediation and dialogue processes

This WOSCAP roundtable focused on the role of third parties in the promotion of the gender, peace and security agenda in mediation and dialogue processes. It aimed to reflect on lessons learned and good practices with the objective of strengthening the EU’s capacities in introducing a gender perspective to peace processes. For that aim, this event focused on one hand on the EU’s potential as a promoter of the gender, peace and security agenda in multi-track diplomacy, with special attention to lessons learned coming from EU’s experience as well as to civil society insights on this field. In order to contribute to EU’s capacities, this event also focused on experiences from other international actors in promoting the gender, peace and security agenda in dialogue processes. This roundtable gathered together local and international actors working on UNSCR 1325, EU’s approach to UNSCR 1325 and gender and multi-track diplomacy. Participants included academics, government representatives, practitioners and civil society

The Role of the EU and Other Third Parties in Promoting the Gender, Peace and Security Agenda in Mediation and Dialogue Processes

This report was produced as part of the project “Whole of Society Conflict Prevention and Peacebuilding”. It analyses lessons learned and good practices in introducing a gender perspective to peace processes in order to strengthen the EU’s capabilities in multi-track diplomacy. The document reflects on various practical experiences by the EU and other third parties in the area of gender and multi-track diplomacy in two specific spheres: the gender dimension in EU’s role as a mediator/facilitator, and EU’s actions via other types of engagement (promoting, supporting, leveraging and funding). The report contributes to identifying ideas and challenges for EU peacebuilding, which will require further analysis and problem-solving beyond the life of this project. Based on the research and engagement with key stakeholders, it is part of a series of reports that investigate cases of best practices and lessons learned related to several cross-cutting themes that the project focuses on