Mobles amb marqueteria a Catalunya : noves consideracions sobre un grup de peces d'influència italiana (ca. 1515-1518)

Escampats entre Barcelona, Mallorca i València hi ha un grup de mobles amb marqueteria i unes característiques pròpies, entre les quals destaquen unes determinades dimensions i proporcions i uns repertoris decoratius que esdevenen distintius del taller. Els principals són una gerreta menuda amb una flor octagonal, el cordó llis amb dues mides de nuades i les farfallete o encenalls encadenats. Segurament es tracta d'un mobiliari d'importació, realitzat en terres italianes amb una certa seriació i personalitzat (un cop tenia destinatari conegut) amb peces heràldiques (sovint amb un perfil o cartutx italià) embotides sobre massís i a posteriori. Si fos així, es tractaria d'un mobiliari prêt-à-porter però de gran luxe, destinat a personalitats d'alt poder adquisitiu. Ho demostra l'espai reservat a heràldica, tant si s'ha conservat com si resta sense afegir. També aporten una valuosa informació aquelles peces que no s'han mogut de lloc (faristol de Pedralbes i caixa de gros). Aquest enfocament permetria igualment incloure dins aquest grup les dues caixes del Palau Davanzati i l'escriptori del Museu Horne de Florència.Dispersed across Barcelona, Mallorca and Valencia are various pieces of furniture decorated with marquetry and with particular characteristics, most notably their dimensions and proportions and their decorative motifs, which identify them with the same workshop. The most characteristic motif of this group is a small vase with an octagonal flower, a band with two sizes of knots and the linked bows or farfallete. The furniture was probably imported from Italy, made in series but personalised with heraldic pieces (often with an Italian outline or cartouche) inlaid on solid wood or added afterwards. If so, this would be ready-made but very luxurious furniture intended for very wealthy individuals. The space reserved for heraldic emblems demonstrates this, whether the heraldry remains intact or was never added. Some pieces that have not been moved (the Pedralbes lectern and the caixa de gros) also provide valuable information. This analysis would also allow the two chests from the Palazzo Davanzati and the writing desk from the Horne Museum in Florence to be included in this group.Diseminados entre Barcelona, Mallorca y Valencia, existe un grupo de muebles con marquetería y unas características propias, entre las cuales destacan unas determinadas dimensiones y proporciones y unos repertorios decorativos distintivos del taller. Los principales son una jarrita con una flor octogonal, el cordón liso con dos medidas de anudadas y las farfallete o virutas encadenadas. Seguramente se trata de un mobiliario de importación, realizado en tierras italianas con cierta seriación y personalizado (una vez tenía destinatario conocido) con piezas heráldicas (a menudo con un perfil o cartucho italiano) embutidas sobre macizo y a posteriori. Si así fuera, se trataría de un mobiliario prêt-à-porter pero de gran lujo, destinado a personalidades de alto poder adquisitivo. Lo demuestra el espacio reservado a heráldica, tanto si se ha conservado como si permanece sin que se haya añadido. También aportan una valiosa información las piezas que no se han movido de lugar (atril de Pedralbes y caja de caudales). Este enfoque permitiría igualmente incluir dentro de este grupo las dos cajas del Palacio Davanzati y el escritorio del Museo Horne de Florencia

La Festa patrimonial a Catalunya : fonts i tipologies documentals per al seu estudi (1300-1950)

La festa tradicional catalana és un element cultural patrimonial de primer ordre que necessita ser estudiat, protegit i divulgat com un llegat. Aquesta herència té el repte de sobreviure a l'embat de la globalització i la modernitat, els canvis socials de les quals plantegen sovint conflictes d'interessos, no sempre ben identificats. Cal estudiar bé les raons d'existir d'aquestes festes, el seu funcionament i la seva evolució històrica, per tal de poder establir polítiques de preservació en forma de seguiment i control dels canvis que pateixen com a elements vius i en constant recreació. En aquest sentit, els arxius catalans ofereixen nombroses fonts informatives, de les quals aquest treball pretén ser una guia de fons de cara a orientar recerques rigoroses.La fiesta tradicional catalana es un elemento cultural patrimonial de primer orden que, por su condición de legado, precisa de estudio, protección y divulgación. Dicha herencia tiene el reto de sobrevivir al embate de la globalización y la modernidad, cuyos cambios sociales plantean a menudo conflictos de intereses, no siempre identificables.Es necesario estudiar bien el contenido de fondo de dichas fiestas, su funcionamiento y evolución histórica, para poder establecer políticas de preservación en forma de seguimiento y control de cambios que sufren en tanto que elementos vivos i en constante recreación. En esta línea, los archivos ofrecen numerosas fuentes informativas, de las cuales este trabajo pretende ser una guía de fondos con el objetivo de orientar el estudio rigurosoTraditional catalan celebrations are a first-class heritage element that needs to be studied, protected and disseminated. The survival of this legacy is challenged by globalisation and modernity as social changes behind these forces often generate conflicts of interest that are not always properly identified. It is necessary to study the reasons for the existence of these celebrations, the way they operate and their historic evolution. This will allow to establish adequate preservation policies -that is, monitoring the changes they experiment as living and constantly-recreated elements. In line with this, Catalan historical archives offer numerous sources of information. This work aims to be a guide to orientate rigorous researchers through such archives

Representacions festives de l'alteritat a Catalunya. El Ball de La Patera d'Igualada : un entremès de moros i cristians del Corpus a la Festa Major

El moro ha suposat històricament a Catalunya -i bona part de la Península Ibèrica- un poderós recurs de construcció d'identitat mitjançant l'alteritat, ja que s'associava a tot allò que era aliè i diferent a l'univers mental autòcton. L'aparició del moro en contextos festius portava associada una manifesta intencionalitat política per part de les classes dominants (monarquia i església): es tractava de crear una imatge que permetés definir amb nitidesa el moro com un enemic social i cultural, un adversari polític i territorial. En aquesta tesi s'aborden les entrades i festes reials, la nova festa del Corpus Christi i la posterior aparició de les festes patronals com els marcs de creació de contextos on ubicar aquestes plasmacions, les quals anaven carregades ideològicament amb aquest component intencionat, fortament incrementat a partir dels segles XVI i XVII després de la caiguda de Constantinoble l'any 1453 i amb la proliferació de corsaris per tota la Mediterrània. També es realitza el seguiment exhaustiu de la Turquia o Patera, un entremès de moros i cristians que es documenta a Igualada (Barcelona) entre 1489 i 1896. D'origen segurament anterior, aquesta representació podria considerar-se com la més important del seu gènere a Catalunya d'entre les que tingueren una continuïtat regular pel que fa a les seves aparicions. A més, aquesta plasmació festiva sembla tenir conseqüències rabiosament contemporànies en la festa dels Reis que des de 1899 se celebra a la mateixa població. Aquesta festa actualment viu un procés de replantejament per la possible incomoditat dels col·lectius potencialment racialitzats.El moro ha sido históricamente en Cataluña -y en buena parte de la Península- un recurso muy poderoso de construcción identitaria a través de la alteridad. La razón es que se asociaba a todo aquello que era ajeno o diferente al universo mental autóctono. La aparición del moro en contextos festivos conlleva una clara intencionalidad política por parte de las clases dominantes (monarquía e Iglesia): se trataba de crear una imagen que permtiese definir con nitidez al moro como un enemigo cultural de la sociedad, un adversario político y territorial. En esta tesis se tratan las entrades reales y fastos regios, así como la nueva fiesta del Corpus Christi y la posterior creación de las fiestas patronales como principales marcos contextuales donde ubicar dichas plasmaciones, las cuales iban cargadas ideológicamente con este componente de intencionalidad, componente que se incrementó claramente a partir de los siglos XVI y XVII, después de la pérdida de Constantinopla en 1453 y con la proliferación de corsarios por todo el Mediterráneo. También se realiza el seguimiento histórico exhaustivo de la Turquía o Patera, un entremès de moros y cristianos que se documenta en Igualada (Barcelona) entre 1489 y 1896. De origen seguramente anterior, dicha representación podría considerarse como la más importante de su género en Cataluña, almenos entre las que tuvieron continuidad regular en lo que afecta a sus apariciones. Además, esta plasmación festiva parece tenir consecuencias de rabiosa actualidad en la fiesta de Reyes que se celebra desde 1899 en dicha localidad. Actualmente dicha fiesta pasa por un proceso de replanteamiento ya que se contemplan possibles incomodidades por parte de col·lectivos potencialment racializados.Historically, the figure of the moor has been used as a powerful identity-building device. The importance of this resource in Catalonia and most of the Iberian Peninsula lies in the idea of alterity, linked to what was considered as foreign or strange. In a festive context, the moors appear tied up to the political purpose of the ruling classes (Monarchy and Church) of defining them as social and political enemies. In this thesis, we address how the royal entries and royal celebrations, as well as the new Feast of Corpus Christi and festivities of the patron saints, were used as an ideological framework and showcase. These events provided the necessary context for the new negative conception of the moors to be instilled - a project that saw increasing success during the 16th and 17th centuries, coinciding with the fall of Constantinople in 1453 and the expansion of privateering in the Mediterranean Sea. We have also made an extensive historical analysis of a show called Turquia or Patera (Moors and Christians), held in Igualada (Barcelona) from 1489 to 1896. Even though we could probably talk of an earlier origin, this festivity can be considered perhaps as the most relevant of its genre in Catalonia. Moreover, it appears to have had obvious effects and consequences in another local festivity, "Reis" (the Three Wise Men), which is celebrated in the city since 1899 and is currently under analysis to rid it of its possibly offensive ethnic traits

La Festa patrimonial a Catalunya : fonts i tipologies documentals per al seu estudi (1300-1950)

La festa tradicional catalana és un element cultural patrimonial de primer ordre que necessita ser estudiat, protegit i divulgat com un llegat. Aquesta herència té el repte de sobreviure a l'embat de la globalització i la modernitat, els canvis socials de les quals plantegen sovint conflictes d'interessos, no sempre ben identificats. Cal estudiar bé les raons d'existir d'aquestes festes, el seu funcionament i la seva evolució històrica, per tal de poder establir polítiques de preservació en forma de seguiment i control dels canvis que pateixen com a elements vius i en constant recreació. En aquest sentit, els arxius catalans ofereixen nombroses fonts informatives, de les quals aquest treball pretén ser una guia de fons de cara a orientar recerques rigoroses.La fiesta tradicional catalana es un elemento cultural patrimonial de primer orden que, por su condición de legado, precisa de estudio, protección y divulgación. Dicha herencia tiene el reto de sobrevivir al embate de la globalización y la modernidad, cuyos cambios sociales plantean a menudo conflictos de intereses, no siempre identificables.Es necesario estudiar bien el contenido de fondo de dichas fiestas, su funcionamiento y evolución histórica, para poder establecer políticas de preservación en forma de seguimiento y control de cambios que sufren en tanto que elementos vivos i en constante recreación. En esta línea, los archivos ofrecen numerosas fuentes informativas, de las cuales este trabajo pretende ser una guía de fondos con el objetivo de orientar el estudio rigurosoTraditional catalan celebrations are a first-class heritage element that needs to be studied, protected and disseminated. The survival of this legacy is challenged by globalisation and modernity as social changes behind these forces often generate conflicts of interest that are not always properly identified. It is necessary to study the reasons for the existence of these celebrations, the way they operate and their historic evolution. This will allow to establish adequate preservation policies -that is, monitoring the changes they experiment as living and constantly-recreated elements. In line with this, Catalan historical archives offer numerous sources of information. This work aims to be a guide to orientate rigorous researchers through such archives