Analitzant les motivacions i beneficis dels horts

Investigadors de la UAB han realitzat un estudi en el que, mitjançant entrevistes a zones rurals de la Península Ibèrica, han explorat els beneficis i les motivacions per a cultivar un hort casolà. Segons els resultats obtinguts, malgrat proporcionen un benefici econòmic, els horts no són cultivats amb aquest objectiu sinó per buscar beneficis en la pròpia salut i en el medi ambient. Aquests horts, en general, no utilitzen pesticides, conserven els ecosistemes agrícoles, produeixen menjar saludable i de qualitat i beneficien psicològicament als hortolans.Investigadores de la UAB han realizado un estudio en el que, mediante entrevistas en zonas rurales de la Península Ibérica, han explorado los beneficios y las motivaciones para cultivar un huerto casero. Según los resultados obtenidos, a pesar de que proporcionan un beneficio económico, los huertos no son cultivados con este objetivo sino para buscar beneficios en la propia salud y en el medio ambiente. Estos huertos, en general, no utilizan pesticidas, conservan los ecosistemas agrícolas, producen comida saludable y de calidad y benefician psicológicamente a los hortelanos

La impaciència genera desigualtats socials

L'adaptació d'una societat autosuficient cap a un model d'economia de mercat comporta noves desigualtats socials. Un factor subjectiu influeix decisivament en la configuració d'aquestes desigualtats: la paciència. Segons aquest estudi, les persones impacients tenen menys propensió a valorar l'escolarització, que comporta més oportunitats de tenir una feina assalariada a la llarga.La adaptación de una sociedad autosuficiente hacia un modelo deeconomía de mercado comporta nuevas desigualdades sociales. Unfactor subjetivo influye decisivamente en la configuración de estasdesigualdades: la paciencia. Según este estudio, las personasimpacientes tienen menos propensión a valorar la escolarización, quecomporta más oportunidades de tener un trabajo asalariado a la larga.When a self-sufficient society opens to the market economy, neweconomic inequalities appear. A subjective factor influences decisively inthe configuration of these inequalities: patience. According to thisresearch, impatient people tend to underestimate the value of education,that entails greater likelihood of working in wage labor in the long run

Les plantes i la salut infantil en l'Amazònia boliviana

Investigadors de diverses universitats, entre elles la UAB, han analitzat la relació entre el coneixement que tenen de les plantes les mares Tsimane' -un grup ètnic de l'Amazònia boliviana- i la salut dels seus fills. I han conclòs que l'estat de salut dels nens de mares que en saben més és millor que la dels nens de mares que no tenen tanta coneixença de les seves propietats.Investigadores de diversas universidades, entre ellas la UAB, hananalizado la relación entre el conocimiento que tienen de las plantas lasmadres Tsimane' -un grupo étnico de la Amazona boliviana- y la saludde sus hijos. Y han concluido que el estado de salud de los niños demadres que saben más sobre estas plantas es mejor.Researchers of several universities, among them UAB, have analyzedthe relation between the ethnobotanical knowledge of Tsimane ́ mothers-an ethnic group of the Bolivian Amazon- and the health of their children.Researchers have concluded that children with mothers with higherethnobotanical knowledge enjoy better health than the other

Amb qui i com es relacionen les societats indígenes?

Investigadors de l'ICTA han realitzat un estudi a la regió amazònica de Bolívia per analitzar la relació de les comunitats indígenes amb les persones no-indígenes que entren en el seu territori. Aquest estudi te l'objectiu d'establir quin és el paper dels indígenes en la lluita contra la desforestació. Mitjançant una enquesta a gairebé un miler d'indígenes de les comunitats Tsimane', un grup de caçadors-horticultors de la selva amazònica boliviana, aquesta recerca mostra que les relacions entre indígenes i no-indígenes són, en general, per motius econòmics, habitualment en activitats no-regulades. Finalment, conclou que, si es vol que les comunitats de Tsimane' siguin aliades en la conservació de l'Amazònia, s'ha de comptar amb la presència d'aquests grups no-indígenes i donar als indígenes una alternativa millor a l'actual.Investigadores del ICTA han realizado un estudio en la región amazónica de Bolivia para analizar la relación de las comunidades indígenas con las personas no-indígenas que entran en su territorio. Este estudio tiene el objetivo de establecer cuál es el papel de los indígenas en la lucha contra la degradación forestal. Mediante una encuesta a casi un millar de indígenas de las comunidades Tsimane', un grupo de cazadores-horticultores de la selva amazónica boliviana, esta investigación muestra que las relaciones entre indígenas y no indígenas son, en general, por motivos económicos, habitualmente en actividades no-reguladas. Finalmente, concluye que, si se quiere que las comunidades de Tsimane' sean aliadas en la conservación de la Amazonia, se debe contar con la presencia de estos grupos no indígenas y dar a los indígenas una alternativa mejor a la actual

La consonància cultural contribueix al benestar psicològic. Un estudi a l'Amazònia Boliviana

En les últimes dècades diversos investigadors han suggerit que hi ha una relació directa entre la salut d'una persona i com d'identificada se sent amb el model cultural vigent. Específicament, el grau en el qual el comportament d'una persona s'apropa a l'estil de vida predominant -conegut com a consonància cultural- sembla tenir conseqüències en la seva salut física i mental. Les persones amb un estil de vida allunyat de les expectatives culturals vigents de com s'ha de viure, es veuen estressadas al no poder assolir aquesta forma de vida, culturalment sancionada. A llarg termini, aquest estrès afecta la seva salut física i mental

Coneixen els habitants de les àrees protegides les característiques d'aquestes?

Investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) ha dut a terme un estudi en el Santuari de Vida Salvatge de Dandeli, a Karnataka, a l'Índia, per saber quins són els coneixements que la població local té del Santuari, la seva funció i la seva regulació. Els resultats mostren una desigualtat en la distribució de la informació entre els diferents grups socio-econòmics o els diferents sexes. En general, les dones i els grups amb menys accés a l'educació saben menys sobre el Santuari, en alguns casos fins i tot ignoren la seva existència. Aquest estudi posa de manifest la conveniència d'implantar polítiques que promoguin la distribució d'informació a tots els nivells, fet que comportaria una millora en la gestió global del Santuari.Investigadores del Instituto de Ciencia y Tecnología Ambientales (ICTA) han llevado a cabo un estudio en el Santuario de Vida Salvaje de Dandeli, en Karnataka, en la India, para saber cuáles son los conocimientos que la población local tiene del Santuario, su función y su regulación. Los resultados muestran una desigualdad en la distribución de la información entre los diferentes grupos socioeconómicos o los diferentes sexos. En general, las mujeres y los grupos con menos acceso a la educación saben menos sobre el Santuario, en algunos casos incluso ignoran su existencia. Este estudio pone de manifiesto la conveniencia de implantar políticas que promuevan la distribución de información a todos los niveles, lo que conllevaría una mejora en la gestión global del Santuario. El conocimiento por parte de la comunidad local puede permitir un apoyo más fuerte por parte de ésta a las zonas protegidas donde viven

I tu, com vas aprendre a recollir mel?

Investigadors de l'ICTA-UAB han realitzat un estudi per entendre com les estratègies d'aprenentatge dins d'una societat canvien a través del cicle de vida de les persones. Aquesta recerca, que ha treballat com es transfereix el coneixement respecte la recol·lecció de mel en la comunitat tribal dels Jenu Kuruba, al sud de l'Índia, apunta, entre d'altres resultats, que l'aprenentatge principal es realitza abans dels 20 anys i que els nens aprenen dels pares quan són joves, però d'altres membres de la comunitat quan són més grans. Finalment, aquest treball mostra com per entendre com es dona el canvi cultural, és crucial entendre millor aquestes estratègies d'aprenentatge social en els diferents moments del cicle de vida dels membres de la comunitat.Investigadores del ICTA-UAB han realizado un estudio para entender cómo las estrategias de aprendizaje dentro de una sociedad cambian a través del ciclo de vida de las personas. Esta investigación, que ha trabajado como se transfiere el conocimiento respecto a la recolección de miel en la comunidad tribal de los Jenu Kuruba, al sur de la India, apunta, entre otros resultados, que el aprendizaje principal se realiza antes de los 20 años y que los niños aprenden de los padres cuando son jóvenes, pero de otros miembros de la comunidad cuando son más grandes. Finalmente, este trabajo muestra cómo para entender el cambio cultural, es crucial entender mejor estas estrategias de aprendizaje social en los diferentes momentos del ciclo de vida de los miembros de la comunidad.ICTA-UAB researchers have conducted a study to understand how learning strategies within a society change over the individual's life-cycle. This research has analyzed how honey collecting knowledge is transfered across generations in the Scheduled Tribe community of the Jenu Kuruba in south India. Among other results, we find that the most learning is done before age 20 and that children learn from their parents when they are young, but from other members of the community when they are older. Finally, this paper shows how to understand how cultural change occurs via these social learning strategies at different stages of the community members' of the life-cycles

Factors que promouen la conservació in situ de varietats locals a la Vall de Gósol

La majoria d'estudis sobre la conservació de varietats locals s'han centrat en el paper de les organitzacions socials i les característiques socioeconòmiques de les persones que les custodien. Aquest estudi, en canvi, ha investigat les característiques pròpies de les varietats locals de la Vall de Gósol (Pirineu català) que expliquen la seva conservació o abandonament. Els resultats indiquen la importància de les característiques intrínseques, les socioeconòmiques, com l'interès comercial, i el significat cultural de les varietats.La mayoría de estudios sobre la conservación de variedades locales se han centrado en el papel de las organizaciones sociales y las características socioeconómicas de las personas que las custodian. Este estudio, en cambio, ha investigado las características propias de las variedades locales del Valle de Gósol (Pirineo catalán) que explican su conservación o abandono. Los resultados indican la importancia de las características intrínsecas, las socioeconómicas, como el interés comercial, y el significado cultural de las variedades

The relevance of traditional knowledge systems for ethnopharmacological research: theoretical and methodological contributions

Background: Ethnopharmacology is at the intersection of the medical, natural, and social sciences. Despite its interdisciplinary nature, most ethnopharmacological research has been based on the combination of the chemical, biological, and pharmacological sciences. Far less attention has been given to the social sciences, including anthropology and the study of traditional knowledge systems.Methods: I reviewed the literature on traditional knowledge systems highlighting its potential theoretical and methodological contributions to ethnopharmacology. Results: I discuss three potential theoretical contributions of traditional knowledge systems to ethnopharmacological research. First, while many plants used in indigenous pharmacopoeias have active compounds, those compounds do not always act alone in indigenous healing systems. Research highlights the holistic nature of traditional knowledge systems and helps understand plant's efficacy in its cultural context. Second, research on traditional knowledge systems can improve our understanding of how ethnopharmacological knowledge is distributed in a society, and who benefits from it. Third, research on traditional knowledge systems can enhance the study of the social relations that enable the generation, maintenance, spread, and devolution of cultural traits and innovations, including ethnopharmacological knowledge. At a methodological level, some ethnopharmacologists have used anthropological tools to understand the context of plant use and local meanings of health and disease. I discuss two more potential methodological contributions of research on traditional knowledge systems to ethnopharmacological research. First, traditional knowledge systems research has developed methods that would help ethnopharmacologists understand how people classify illnesses and remedies, a fundamental aspect of folk medicinal plant selection criteria. Second, ethnopharmacologists could also borrow methods derived from cultural consensus theory to have a broader look at intracultural variation and at the analysis of transmission and loss of traditional ethnopharmacological knowledge. Conclusions: Ethical considerations in the ethnopharmacology of the 21st century should go beyond the recognition of the Intellectual Property Rights or the acquisition of research permits, to include considerations on the healthcare of the original holders of ethnopharmacological knowledge. Ethnopharmacology can do more than speed up to recover the traditional knowledge of indigenous peoples to make it available for the development of new drugs. Ethnopharmacologists can work with health care providers in the developing world for the local implementation of ethnopharmacological research results

Indigenous knowledge for conservation

Unidad de excelencia María de Maeztu MdM-2015-0552Indigenous and local knowledge (ILK) is critical for conservation. Yet, gaps in published research on ILK might bias assessments that largely rely on it. Such fragmented documentation calls for alternative approaches to bring ILK into conservation