Panoràmica de la folklorística valenciana: autors, períodes, textos i contextos

En aquest estudi es fa un repàs a la història de la folklorísica valenciana a través de quatre períodes. Entre 1873 i 1912, la recol·lecció folklòrica està encara molt lligada a la creació literària. Entre 1912 i 1939, s’hi poden trobar els primers intents d’institucionalització i l’emancipació del folklore com a disciplina. Durant el franquisme, de 1939 a 1975, es truncarien molts esforços previs, encara que apareixerien figures individuals rellevants i interessants campanyes per al folklore musical. Finalment, des de 1975 a l’actualitat s’observa un gran salt qualitatiu i quantitatiu pel que fa a la recol·lecció i la recerca folklòrica.This paper reviews the history of Valencian folkloristics through four periods of tiem. Between 1873 and 1912, the folkloric collection is still very connected to the literary creation. Between 1912 and 1939, we can find the first attempts to institutionalize and emancipate folklore as a discipline. During the Francoist regime, from 1939 to 1975, many previous efforts were curtailed, although there were still some outstanding individual figures and interesting campaigns about the Valencian musical folklore. Finally, from 1975 to our present times we can observe a great qualitative and quantitative advancement with regard to folkloric collection and research.Aquest article s’emmarca en una línia d’investigació sobre literatura popular catalana que ha rebut finançament del Ministeri d’Economia i Competitivitat a través del projecte d’R+D: FFI2015-64128-P. Així mateix, forma part de l’activitat de recerca duta a terme a través del programa VALi+d finançat per la Conselleria d’Educació, Formació i Ocupació de la Generalitat Valenciana

L’etnopoètica en la Renaixença valenciana: contextualització i vinculació amb la Corona d’Aragó

En aquest article analitzem i contextualitzem la vinculació entre l’imaginari sobre la Corona d’Aragó i els inicis de la tasca folklòrica al segle XIX valencià. Els precedents immediats del folklore europeu van estar fortament influïts pel nacionalisme romàntic, que entenia la cultura popular com una eina per a retrobar les essències de la identitat nacional. El desvetllament de l’interès pel folklore a la Catalunya del segle XIX va beure, en bona mesura, d’aquesta concepció. Així, els folkloristes catalans van tenir un paper fonamental en l’establiment de l’imaginari col·lectiu. Al País Valencià, l’interès pel folklore fou substancialment menor i, generalment, va anar lligat als altres elements del discurs literari. Especialment, es van establir connexions entre l’etnopoètica i l’evocació de l’antiga Corona d’Aragó, que havia de servir de referent i d’esperó per a la creació literària. En les publicacions cultes de finals del XIX rarament hi ha lloc per a mostres etnopoètiques i, quan es dóna el cas, es prefereixen les composicions fortament reelaborades i literaturitzades. La creació literària va ser més important per als valencians que el foment d’un imaginari d’arrel folklòrica, però no hi ha dubte que el folklore, unit al passat medieval, va proporcionar material literari que, al capdavall, acabaria formant part d’aquell imaginari.In this paper it is analysed and contextualised the linking between the imagery about the Crown of Aragon and the beginning of the folk work in the Valencian 19th century. The immediate precedents of the European folklore were highly influenced by the romantic nationalism, which took the folk culture as a tool to rediscover the essences of the national identity. In Catalonia, in the 19th century, the awakening of the interest in the folklore was largely swayed by this idea. Nevertheless, in the Valencian Country, the interest in the folklore was substantially lower and, in general, it was linked to other elements of the literary discourse. Particularly, it was established connections between ethnopoetics and the evocation of the old Crown of Aragon, which had to be a point of reference and a spur for the literary creation. In the highbrow publications at the end of the 19th century, there is seldom place for ethnopoetics and, when it happens, it is preferred the truly elaborated and literaturised compositions. For the Valencian people, the literary creation was more important than the promotion of a folk root imagery. However, there is no doubt that folklore, associated to the medieval past, provided literary material that, finally, ended up being part of that imagery.Aquest estudi forma part de l’activitat de recerca duta a terme a través del programa VALi+d finançat per la Conselleria d’Educació, Formació i Ocupació de la Generalitat Valenciana

Maria Pujol, «Josep Vallverdú : entre l?activisme cultural i el talent literari», Publicacions de l?Abadia de Montserrat, Barcelona, 2015, 131 pp.

Ressenya sobre el llibre de Maria Pujol, Josep Vallverdú: entre l?activisme cultural i el talent literari, Publicacions de l?Abadia de Montserrat, Barcelona, 2015, 131 pp

L’aportació de Joaquim Gonzàlez Caturla a la rondallística valenciana

Joaquim Gonzàlez Caturla és un dels primers autors valencians de la democràcia dedicat a la recopilació de rondalles. En aquest article s’analitza el conjunt de la seva producció rondallística i es posa en relació amb el seu context a fi d’esbrinar-ne les característiques principals i valorar-ne l’aportació. Els seus dos reculls, Rondalles de l’Alacantí (1985) i Rondalles del Baix Vinalopó (1987), presenten unes característiques molt semblants que fan pensar en un lector model doble: el públic infantil-juvenil, pel format, el to i l’estil dels volums, i un públic més especialitzat, pels pròlegs, les introduccions de l’autor i les notes d’interès lingüístic i folklòric. Això suposa un punt d’originalitat respecte dels rondallistes precedents i remet a la doble vessant d’aquest autor: literat i folklorista. L’altra originalitat que es destaca és el fet d’ésser l’únic folklorista que ha treballat sistemàticament les rondalles del Baix Vinalopó i el principal que ha tractat les de l’Alacantí. A pesar que Caturla disposava de diversos precedents al País Valencià, als anys vuitanta ell és un dels més importants per la quantitat i la qualitat de les rondalles que recull.Joaquim Gonzàlez Caturla is one of the most prominent Valencian writers to work on the compilation of folktales during the democratic period. The present article analyses the whole of his folktale production and relates it to its context with the aim of determining the main features of Caturla's work and his contribution to the discipline. His two compilations Rondalles de l'Alacantí (Folktales of Alacantí - 1985) and Rondalles del Baix Vinalopó (Folktales of Baix Vinalopó - 1987) have striking similarities that show that he had two readerships in mind: infants and children, due to the format, tone and style of the compilations; and a more specialised adult audience, due to the prologues, the writer's introductions and the notes on points of linguistic and folkloric interest. This demonstrates a certain originality with regard to previous folktale writers and highlights to the author's twin role of folktale writer and folklorist. Another point of originality is that he is the only folklorist to systematically study the folktales of Baix Vinalopó and is the leading authority on the folktales of Alicante. Although several others had trodden a similar path before him, during the 1980s Caturla became one of the most important folklorists in Valencia owing to the quantity and the quality of the folktales that he compiled.Aquest article forma part de l’activitat de recerca duta a terme a través del programa VALi+d finançat per la Conselleria d’Educació, Formació i Ocupació de la Generalitat Valenciana

Laura Villalba, «Adelaida Ferré i Gomis, folklorista: l’art de brodar rondalles», Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2019, 209 p.

Ressenya sobre el llibre de Laura Villalba, Adelaida Ferré i Gomis, folklorista: l’art de brodar rondalles, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2019, 209 p., ISBN: 978-84-9191-049-7