Geomorfologia glacial de la Ribera del Cardós (Lleida)

La vall del Cardós és de tipus glacial i poden diferenciar-s'hi clarament dues glaciacions i algun vestigi d'una d'anterior. Dues conques confluents a l'altura de Tavascan donaren lloc a la gelera de la vall principal que arriba fins a Tirvia. La penúltima glaciació fou la que va comportar una mobilització més gran del gel i una forta erosió a la zona de la llengua glacial. La darrera glaciació excavà, fonamentalment, aigües amunt de la cota de 1.500 m i fou molt menys intensa que la precedent. Les darreres manifestacions glacials han retreballat els antics circs formant nínxols de nivació o petites geleres de circ que han mort per fusió, o com a geleres rocoses, exclosa la gelera de Sotllo, a Broate, que continua activa, però en fase d'extinció.The Cardos Valley has a glacial morphology. Two kinds of glaciations and some traces of a previous one can be clearly distinguished. Two basins, which were joined at Tavascan, gave rise to the principal valley which ex'Lended until Tirvia. The next to last glaciation was the one which caused a major mobilization of ice and a greater glacial erosion in the area of the glacier tongue. Basically the last glaciation dug out over 1,500 m above the sea level, being much less intense than the preceding one. The last glacial events reworked the old glacial cirque forming nivation cirques or small cirque glaciers which disappeared either because of a fusion or because they degenerated into rocky glaciers, except for the Sotllo hanging glacier, above the Broate zone, which remains still active but in process of extinction

Sedimentology and Stratigraphy of the Pleistocene sediments in Lake Llauset (Southern Pyrenees, Spain)-a first approach

The high alpine valleys in the Southem Pyrenees are characterised by a many small lakes and ponds. They occur above 2000 m and are said to have been formed by glacial erosion. The sediments in these basins should, therefore, contain s t p tigraphic information since deglaciation, at least. An interesting and may be one of the most important of these basins is Lake Llauset in the Alta Ribagorca. The Llauset basin has recently been developped for hydsopower production. In conection with the construction of the retaining wall at the 'Riegel' the sedimentary filling of the lake basin could be investigated, and the first sedimentological and stratigraphicalresults are presented

"Elodea canadensis" Michx a l'embassament de la Torrassa: rècord de fondària per a una fanerògama d'aigua dolça

Elodea canadensis Michx at the Torrassa reservoir ( Pyrenees, Catalonia): depth record for a freshwater phanerogam. The submersed vegetation of Torrassa reservoir (Pyrenees region) was extensively surveyed. It was wholy dominated by Elodea canadensis Michx, that although weakly, extended even to the deepest part of the reservoir (14 m). This represents a new maximum depth penetration for freshwater angiosperms with lacunae

Recursos minerals i energètics litorals

De tots els recursos possibles explotables a la mar, des d'un punt de vista geològic i energètic, ben pocs en són explotats, eminentment per motius econòmics. La demanda creixent ha fet que es promocioni una nova tecnologia perquè cada cop sigui més rendible una explotació dels recursos que ens ofereix el medi marí. En el cas concret del nostre litoral mediterrani, i pel que fa als recursos energètics pròpiament marins, hom es avui dia pessimista degut a la impossibilitat pràctica d'aprofitar la seva dinàmica o les seves característiques físiques, tant diferents de les conques oceàniques com veurem a continuació

Geomorfologia glacial de la Ribera del Cardós (Lleida)

La vall del Cardós és de tipus glacial i poden diferenciar-s'hi clarament dues glaciacions i algun vestigi d'una d'anterior. Dues conques confluents a l'altura de Tavascan donaren lloc a la gelera de la vall principal que arriba fins a Tirvia. La penúltima glaciació fou la que va comportar una mobilització més gran del gel i una forta erosió a la zona de la llengua glacial. La darrera glaciació excavà, fonamentalment, aigües amunt de la cota de 1.500 m i fou molt menys intensa que la precedent. Les darreres manifestacions glacials han retreballat els antics circs formant nínxols de nivació o petites geleres de circ que han mort per fusió, o com a geleres rocoses, exclosa la gelera de Sotllo, a Broate, que continua activa, però en fase d'extinció.The Cardos Valley has a glacial morphology. Two kinds of glaciations and some traces of a previous one can be clearly distinguished. Two basins, which were joined at Tavascan, gave rise to the principal valley which ex'Lended until Tirvia. The next to last glaciation was the one which caused a major mobilization of ice and a greater glacial erosion in the area of the glacier tongue. Basically the last glaciation dug out over 1,500 m above the sea level, being much less intense than the preceding one. The last glacial events reworked the old glacial cirque forming nivation cirques or small cirque glaciers which disappeared either because of a fusion or because they degenerated into rocky glaciers, except for the Sotllo hanging glacier, above the Broate zone, which remains still active but in process of extinction

"Elodea canadensis" Michx a l'embassament de la Torrassa: rècord de fondària per a una fanerògama d'aigua dolça

Elodea canadensis Michx at the Torrassa reservoir ( Pyrenees, Catalonia): depth record for a freshwater phanerogam. The submersed vegetation of Torrassa reservoir (Pyrenees region) was extensively surveyed. It was wholy dominated by Elodea canadensis Michx, that although weakly, extended even to the deepest part of the reservoir (14 m). This represents a new maximum depth penetration for freshwater angiosperms with lacunae

Recursos minerals i energètics litorals

De tots els recursos possibles explotables a la mar, des d'un punt de vista geològic i energètic, ben pocs en són explotats, eminentment per motius econòmics. La demanda creixent ha fet que es promocioni una nova tecnologia perquè cada cop sigui més rendible una explotació dels recursos que ens ofereix el medi marí. En el cas concret del nostre litoral mediterrani, i pel que fa als recursos energètics pròpiament marins, hom es avui dia pessimista degut a la impossibilitat pràctica d'aprofitar la seva dinàmica o les seves característiques físiques, tant diferents de les conques oceàniques com veurem a continuació

Recursos minerals i energètics litorals

De tots els recursos possibles explotables a la mar, des d'un punt de vista geològic i energètic, ben pocs en són explotats, eminentment per motius econòmics. La demanda creixent ha fet que es promocioni una nova tecnologia perquè cada cop sigui més rendible una explotació dels recursos que ens ofereix el medi marí. En el cas concret del nostre litoral mediterrani, i pel que fa als recursos energètics pròpiament marins, hom es avui dia pessimista degut a la impossibilitat pràctica d'aprofitar la seva dinàmica o les seves característiques físiques, tant diferents de les conques oceàniques com veurem a continuació