2,402 research outputs found
Réflexions sur échanges de biens matériels lithiques entre le midi de la France et le nord de la Péninsule Ibérique au Néolithique et au Chalcolithique
Il est proposé de faire le point sur les relations concrètes entre le Midi de la France et le nord de la péninsule Ibérique à partir d’inventaires et de cartes de distribution de quelques marqueurs d’industrie lithique taillée du Néolithique et du Chalcolithique. Pour le silex « blond » de la culture catalane des tombes en fosse, à défaut d’analyses pétrographiques comparatives avec les échantillons des affleurements de silex bédouliens de Provence occidentale, ce sont surtout les paramètres technologiques qui établissent des similitudes avec les productions des ateliers Chasséens du Vaucluse. Ces mêmes critères incitent à limiter ces apports de nucléus en silex bédoulien chauffé au premier quart du quatrième millénaire, ce qui est conforme à la typologie des tombes dans lesquelles ils jouent un rôle important en Catalogne. Pour le silex brun ambré ou rubané dit xyloïde se sont des paramètres pétrographiques et micropaléontologiques observés à la loupe binoculaire qui permettent de constater des similarités de faciès et de caractères technologique avec les ateliers de production de grandes lames et de poignards de la vallée du Largue dans la région de Forcalquier (Alpes-de-Haute-Provence). Quelques critères sont énoncés pour distinguer ces productions laminaires provençales par rapport à celles du bassin de l’Ebre au Néolithique final Chalcolithique. Dans tout le sud-ouest de la France on trouve des pièces sur silex en fine plaquette qui ne correspond pas aux variétés connues en gîtes dans le Gard. On suppose qu’il s’agit d’importations venant du sud des Pyrénées. Les premiers examens réalisés dans quelques musés catalans et les dépouillements bibliographiques révèlent que ces plaquettes dites type A sont présentes en Catalogne mais aussi en Navarre, probablement en Aragon et dans la communauté de Valencia. La zone source n’est pourtant pas individualisable pour l’instant, il faut s’attendre à y trouver des structures d’extraction importantes et probablement aussi des ateliers de taille spécialisés si l’on se fie à l’existence de pièces très sophistiquées comme le poignard à retouches en écharpes de Cau d’en Serra
Canet als concessos de Mallorca
Aquest article tracta de forma succinta les aventures i desventures del canetenc Pau Berlet, l'arenyenc Francesc Rossell i Salvador Sans de Llavaneres, els anys de gràcia (per ells de desgràcia) de 1838 a 1641 captius pels moros en alta mar i confinats a Salé de Berberia i alliberats al cap de dos any
Libertad de testar y condiciones testamentarias
La libertad de testar se considera un principio fundamental del derecho de sucesiones moderno. No solo
contempla la libertad para otorgar testamento o no, sino también para decidir su contenido, entre el que se
incluye la libertad para imponer condiciones a los sucesores. Sin embargo, esta libertad del testador puede
afectar la libertad e incluso los derechos fundamentales de los sucesores. El artículo, usando la experiencia
comparada, analiza el fenómeno de las condiciones testamentarias impuestas a los sucesores, en primer
lugar las que afectan a sus libertades, y en segundo lugar las que conciernen al derecho a la igualdad y a la
no discriminación.Freedom of testation is deemed to be an essential principle of the modern law of successions. Freedom of
testation not only covers the freedom to make a will or not, but also the freedom to decide its content.
Among this content, freedom to impose conditions to successors becomes especially relevant, since it can
affect the freedom and the fundamental rights of the successors. This paper, taking profit of the comparative
experience, analyses, in the first place, testamentary conditions restricting freedom to marriage, religious
freedom and other freedoms, and, in the second place, conditions affecting the right to equality and the right
not to be discriminated.El presente trabajo forma parte de las actividades del grupo de investigación consolidado 2014SGR223
El criterio de la eficiencia en el Derecho administrativo
La eficiencia ha tenido una amplia pero desigual recepción en el Derecho público español durante las últimas décadas y su estudio tiene que abrirse a las aportaciones de la ciencia económica. En este artículo se trata de teorizar la noción jurídica de la eficiencia y su alcance para nuestro Derecho administrativo, tanto desde una perspectiva general como también desde la más particular de la regulación económica, que permite aplicar y contrastar este marco teórico en algunas reformas recientes, como la de la regulación de los servicios.In recent decades, Spanish public law has widely yet unevenly come to accept the concept of efficiency, and to explain this it is necessary to acknowledge the contributions of economics. This article theorizes the legal notion of efficiency and its incidence in Spanish public law from an overall perspective and, specifically, from the viewpoint of economic regulation, by applying and checking the theoretical framework in the light of new reforms, such as the regulation of services.Este trabajo forma parte del proyecto de investigación «De los servicios públicos a los servicios de interés general: el futuro de la intervención pública en un contexto de crisis económica
» (DER2009-09819), financiado por el Ministerio de Ciencia e Innovación.Publicad
Gabriel García Cantero (coord.), Anotaciones españolas al proyecto de Pavía, Saragossa, El Justicia de Aragón, 2005, 870 p.
Alexandra Braun, Giudici e Accademia nell'esperienza inglese, Bolonya, Il Mulino, 2006, 560 p.
La difusió dels autors literaris de les comarques de Tarragona a l’entorn 2.0
La irrupció de la web 2.0 ha canviat
completament la manera de difondre la
informació, incloent-hi la difusió literària.
Aquest article analitza una mostra d’autors
literaris de les comarques de Tarragona i
mostra com utilitzen les eines de la web 2.0
a l’hora de difondre la seva obra a la xarxa,
parant especial esment en la seva interacció
amb els seus lectors a les xarxes socials com
Facebook i Twitter. A més, també es fa un repàs
de les actuals plataformes de difusió literària
tarragonina a la xarxa
- …
