La plaqueta pintada del yacimiento epipaleolítico de Picamoixons (Alt Camp, Tarragona) : aproximación al estudio de la cadena operativa

En este trabajo se presenta el estudio realizado sobre una plaqueta pintada localizada en el yacimiento de Picamoixons, cuya cronología oscila entre 9.l70±80 y 11.050±90 B.P. A su vez se desarrolla una metodología referida al medio de aplicación de la pintura mediante las técnicas digital, pincel y "a crayon", en base a un programa experimental. Se describen los primeros resultados y su aplicación a la plaqueta de Picamoixons.In this work we present the study concerning a painted tablet on limestone located at the Picamoixons site, whose dating stands between 9.170±80 and 11.050±90 B.P. At the same time, a methodology is currently being developed regarding the means of application of (he painting through the digital, paintbrush and "a crayon" techniques, based on an experimental programo The frrst results and their application on the Picamoixons tablet are described

El barranc de la Boella de la Canonja (Tarragonès) revisitat en la intervenció arqueològica preventiva de l'any 2007

El barranc de la Boella de la Canonja és un jaciment descobert en el primer terç del segle XX. Cinquanta anys després de la seva descoberta, la publicació d'aquest jaciment pels senyors R. Capdevila i S. Vilaseca va permetre actualitzar l'escàs coneixement de la bioestratigrafia del quaternari del Camp de Tarragona (Vilaseca, 1973). Tal com assenyala el mateix S. Vilaseca, la presència de fòssils de mamífers en el barranc va ser donada a conèixer per J. R. Bataller en la memòria explicativa del segon mapa geològic del full 473 de l'IGME corresponent a Tarragona (Bataller, 1935). El mateix S. Vilaseca apunta altres descobertes de mamífers ressenyades en el Camp de Tarragona, com la nota de Faura i Sans sobre un fragment de molar de proboscidi que Harlé determinaria com Elephas meridionalis el mateix any (Faura i Sans, 1920; Harlé, 1920). Aquesta resta va ser enviada per A. Romaní, aleshores director del Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú, a qui li van fer arribar des d'unes pedreres del Port de Tarragona. Els treballs geològics de M. Faura i Sans, J.R. Bataller i S. Vilaseca durant el primer quart del segle XX protagonitzaren el desenvolupament de la geologia, la paleontologia i la prehistòria en el marc del Servei del Mapa de la Mancomunitat de Catalunya

Level TE9c of Sima del Elefante (Sierra de Atapuerca, Spain): A comprehensive approach

Level TE9c of the Sima del Elefante site (Sierra de Atapuerca, Spain) is one of the oldest sites with evidence of human occupation in western Europe. We began excavating level TE9c in 2003, and the work there continues today. The studies of the archaeology, palaeontology and geology from this locality have provided an indispensable dataset with which to capture a picture in the scenario of the origin of humans in Europe. Based on these data, we raise and discuss several topics, such as the possible origin of the lineage of the first hominins that inhabited western Europe; their capacity to have active hunting or scavenging abilities; whether their subsistence strategies were successful; and what the environment and habitats where these hominin groups settled was like. The aim of this paper is to present the results and discussions obtained from the research team and to establish the primary features of early human occupations in southwestern Europe. Tentatively, we may conclude, based on the events recorded at TE9c, that the first humans were in the Iberian peninsula at around 1.2 Ma they used the caves of the Sierra de Atapuerca as shelters probably during their hunting activities; the cavities were surrounded by Mediterranean forest, rivers and water ponds, and varied habitats as suggested by the rich and diverse assemblage of fossils of vertebrates (fish, amphibians and reptiles, birds, large and small mammals); where humans possibly caught what they found in the surroundings

It's getting hot in here – Microcontextual study of a potential pit hearth at the Middle Paleolithic site of El Salt, Spain

By studying combustion structures, which conceal information about anthropogenic activity, we might learn about their makers. This is especially important for remote time periods like the Middle Paleolithic, whose archaeological record comprises numerous combustion structures. The majority of these are simple, flat, open hearths, although a small number of features situated in pit-like depressions have been recorded. Given that hearths built on a flat surface can result in pit-like color alteration of the underlying sediment, accurate identification of pit hearths is a crucial step prior to behavioral interpretation. Here we present a comprehensive study of a possible pit hearth from the Middle Paleolithic site of El Salt, Spain, using a microcontextual approach combining micromorphology, lipid biomarker analysis, archaeomagnetism and zooarchaeology. This pit hearth involves a true depression containing a thick plant ash deposit. It reached very high temperatures, possibly multiple burning events and long combustion times. Morphologically distinct combustion structures in a single archaeological context may indicate different functions and thus a diverse fire technology, pointing to Neanderthal behavioral variability.ERC Consolidator Grant project PALEOCHAR – 648871 https://erc.europa.eu/funding/consolidator-grants, I + D Project HAR2008-06117/HIST, HAR2015-68321-P (MINECO-FEDER/UE), and the Cultural Heritage Department of the Valencia Government and the Archaeological Museum Camil Visedo of Alcoy, under the direction of Professor Bertila Galván of Universidad de La Laguna, Junta de Castilla y León (project BU235P18), the European Fund for Economic and Regional Development (EFRD) and the project PID2019-105796 GB-I00 of the Agencia Estatal de Investigación (AEI/10.13039/501100011033

Micromorfologia de las facias sedimentarias de la Sierra de Atapuerca y del Nivel J del Abric Romaní. Implicaciones Geoarqueológicas y paleoetnográficas.

ÉCette thèse doctorale s'agi de l'analyse micromorphologique des lames minces des sédiments de la Sierra de Atapuerca (Burgos, Espagne) et de l'Abric Romaní (Capellades, Barcelona, Espagne). La micromorphologie des facies sédimentaires est complétée avec les données et les connaissances acquises pendant les travails de terrain dans ces sites, et les travails interdisciplinaires des chercheurs des projets de recherche à l'Abric Romaní et à la Sierra de Atapuerca.L'approche géoarchéologique et paléoethnographique du titre de la thèse attire l'attention sur deux axes de notre recherche:1, celui de la distinction analytique parmi les processus sédimentaires des couches archéologiques des processus sédimentaires naturels des processus anthropiques2, et celui de l'analyse et la interprétation paléoenvironnementale au moyen de l'enregistrement sédimentaire des séquences stratigraphiquesL'analyse des processus de formation a besoin d'un larges connaissances transdisciplinaires. Notamment par les processus sédimentaires naturels sont les géosciences les plus invoques a l'heure de la mis à pont des analyses, De l'analyse des sédiments quaternaires de grotte et abris, semble que sont les processus sédimentaires biologiques ceux qui offrent une finesse à l'interprétation des séquences stratigraphiques. En ce sens, nous utilisons le terme processus pédosédimentaires à fin de maîtriser l'analyse de l'origine, de la mise en place et des transformations des sédiments à l'échelle de la lame mince. Cette observation en lame mince des échantillons sédimentaires s'appuie sur les concepts de base et acquis de la palepédologie et de la pétrographie sédimentaire. La description des lames minces se formalise au moyen des classifications de microfacies à fin de les ordonner et hiérarchiser. UnThis thesis is based on the micromorphological analysis of thin section of sediments from the Sierra de Atapuerca (Burgos Spain) and from Abric Romaní (Capellades, Barcelona, España). The micromorphological observation is completed with other data and with the acquired knowledge during the fieldwork, and from the interdisciplinary works of the researchers working on the projects from the Sierra de Atapuerca and Abric Romaní.The geoarchaoelogical and palaeoetnographical approach to the sedimentological record has been developed from to points of view:The distinction between sedimentary processes and anthropic sedimentary processes in the formation of archaeological levelsThe paleoenvironmental analysis and interpretation of the sedimentary record of the stratigraphic sequencesThe formation processes analysis needs a high knowledge of other disciplines. Geosciences have are more important in the analytical research of the sedimentary record. For the analyses of Quaternary caves and rock shelters deposits the biological sedimentary processes seem to offer a greater resolution to develop a better interpretation of the stratigraphic sequences. In this way, we call pedosedimentary processes to the articulation of the analysis on the transport origin and on the postdepositional transformation of sediments that we observe in the thin sections. This observation is held on disciplines such as palepedology and sedimentary petrography. The description of the thin sections is presented as a microfacies classification, which pretends to systematize the analyses data from microfacies in order to classify and hierarchies. When this classification has achieved a systematic value, that can include statically explicative model of the pedosedimentary processes, we establish the dynamic in

Les intervencions arqueològiques a la Balma de la Vall durant els anys 2011 fins el 2013: (Rojals-Montblanc, Conca de Barberà)

Les cultura material paleolítica és poc documentada en el registre arqueològic de les Muntanyes de Prades. La cronologia del poblament prehistòric d’aquest àmbit geogràfic ha estat basada en l’edat relativa proporcionada per la seriació de la cultura material (fòssils guia de pedra tallada, ceràmica, metall) establerta per l’enorme investigació realitzada pel Dr. Salvador Vilaseca. I en aquest treball tractem un dels principals resultats de les intervencions, en el què s’argumenta la cronologia pleistocena superior final d’un dels conjunts arqueològics de la Balma de la Vall (Rojals – Montblanc) mitjançant datacions relatives i radiomètriques. La datació i comparació dels conjunts arqueològics, estratificats en balmes i coves de les comarques de Tarragona, no va ser fàcil en temps del Dr. Salvador Vilaseca. Ni tampoc ara. En aquesta presentació es descriuen algunes de les dificultats per a datar els conjunts arqueològics d’aquest jaciment. Els principals obstacles tenen a veure amb els canvis ambientals que afecten a la sedimentació al peu de la balma i a les pertorbacions provocades per les poblacions humanes en temps històricsMuntanyes de Prades Paleolithic record is scarce. The chronology of prehistoric occupations is based on the relative age inferred from the typological ordination of the material culture (lithic fossil guides, pottery, metals...) built up by Dr. Salvador Vilaseca research. In this work we deal with the final Upper Pleistocene chronology of the Balma de la Vall (Rojals, Montblanc, Spain) lower archaeological assemblage. To compare and to date the archaeological assemblages excavated in rock-shelter and cave contexts in Tarragona region was not an easy task in Dr. Vilaseca times neither now. In this paper we describe some difficulties in order to date the archaeological assemblage from this site. The main problems are related with the environmental changes affecting to the depositional processes of the rock-shelter sedimentary filling and with the human perturbations during historical times.La cultura material paleolítica es poco documentada en el registro arqueológico de las Muntanyes de Prades. La cronología de los asentamientos prehistóricos en este ámbito geográfico se basa en la cronología relativa proporcionada por a seriación de la cultura material (fósiles guía de roca tallada, cerámica, metal) establecida por la enorme obra de investigación realizada por el Dr. Salvador Vilaseca. Y en este trabajo tratamos uno de los principales resultados de la intervención, en el que argumentamos la cronología pleistocena superior final para uno de los conjuntos arqueológicos de la Balma de la Vall (Rojals – Montblanc) mediante dataciones relativas y radiométricas. La datación y comparación de los conjuntos arqueológicos, estratificados en los abrigos y cuevas de las comarcas de Tarragona, no fue fácil en tiempos del Dr. Salvador Vilaseca. Ni tampoco ahora. En esta presentación describimos algunas de las dificultades para datar los conjuntos arqueológicos de este yacimiento. Los principales problemas estan relacionadas con los cambios ambientales que afectan a la sedimentación al pie de la cornisa del abrigo y a las perturbaciones provocadas por las poblaciones humanas durante tiempos histórico

Cantacorbs: Recuperant un jaciment neolític oblidat a les muntanyes de Prades (Rojals-Montblanc, Tarragona)

El jaciment a l’aire lliure de Cantacorbs és un taller neolític de sílex localitzat a un altiplà calcari a 1022 m.s.n.m., d’es d’on es pot controlar una de les principals rutes que creuen les muntanyes de Prades. La característica principal del jaciment és l’abundància de material lític tallat en superfície, corresponent a tots els estadis de la cadena de producció de làmines. L’origen de la matèria primera indica un aprovisionament local, amb material provinent de dues àrees properes d’aprovisionament. El jaciment de Cantacorbs va ser descobert voltant l’any 1930 i, malgrat haver aparegut a diverses publicacions, mai havia estat excavant amb metodologia moderna. Una conseqüència de l’època en les que es van dur a terme les primeres intervencions arqueològiques és la dispersió dels materials en diferents col·leccions. Aquest article presenta les primeres datacions del jaciment, així com una anàlisi comparatiu entre els materials de la col·lecció privada d’en Ramon Capdevila i el material arqueològic recuperat en les dues intervencions modernes que hem dut a terme des de l’Institut català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) de Tarragona