La creació de bases de dades historicodemogràfiques : Procediments i aplicacions al canvi social (S. XVI-XIX)

Aquesta tesi doctoral està realitzada mitjançant el compendi de 4 assajos, que es vertebren entorn als procediments per a la creació de grans bases de dades historicodemogràfiques de caràcter individual i la seva aplicabilitat en l'estudi del canvi social a llarg termini (segles XIV - XX). La construcció de bases de dades és una de les tasques primordials per a la investigació en Demografia Històrica encara que s'utilitzi l'ordinador. Malauradament, la recollida de dades sempre és una tasca costosa que necessita molta dedicació. Així, la reducció del temps de creació de les dades és un repte cabdal ja que permetrà construir bases de dades més àmplies amb la idea de què puguin abastar períodes cronològics llargs i aglutinar diferents fonts per tal de participar de la revolució del Big Data. Aquest repte de caràcter metodològic es correspon amb els dos primers assajos: "The Baix Llobregat (BALL) Demographic Database, between Historical Demography and Computer Vision (nineteenth - twentieth centuries)" i "Knowledge graph based methods for record linkage". La 'ALL database' s'ha creat a partir dels padrons i censos de població de la comarca del Baix Llobregat amb l'aplicació d'algoritmes de visió per computador per a la lectura automàtica de les fonts, l'entrenament d'aquests algoritmes mitjançant la transcripció manual d'aquelles -crowdsourcing-, la seva validació a partir de videojocs i la vinculació automàtica dels individus al llarg del temps i del territori a partir de les anomenades string distances i de mètodes de knowledge graph. L'aplicació de totes aquestes metodologies han mostrat una reducció molt substanciosa en el temps de construcció de la base de dades mencionada. A més, aquestes han permès la complexitat de les bases a partir de la vinculació de diferents observacions demogràfiques i socioeconòmiques d'un mateix individu que fins i tot poden provenir de fonts diverses Pel que fa als assajos tres i quatre: "A tals pares, tals fills: Transmissió intergeneracional a Sabadell, segles XVI - XVII" i "What counted most for secularization: Politics, economy or family? Shifting seasonality of marriages in the Barcelona area, 1715-1880" representen dos exemples de temes d'interès demogràfic i històric que es poden estudiar a través de les dades anteriorment comentades i de la Barcelona Historical Marriage Database, una base de dades única creada en el marc del projecte 'Five Centuries of Marriages' dirigit per la Professora Cabré i finançat per l'European Research Council. L'anàlisi de la transmissió intergeneracional a l'Antic Règim permet observar una important perdurabilitat dels oficis en les famílies tot i que també es copsa una certa mobilitat, sobretot entre el sector pagès i artesà, que anteriorment s'havia tendit a pensar que aquesta era menor. També es detecta l'existència d'una segmentació important en el mercat matrimonial entre teixidors i paraires que recorda els seus conflictes gremials. L'anàlisi de l'estacionalitat del matrimoni representa una manera indirecta d'aproximar-se al procés de secularització de la societat occidental. A més, l'estudi de l'efecte del període polític i la influència familiar en el calendari nupcial constitueix dues novetats importants en la historiografia existent sobre aquest tema. Aquests anàlisis s'han realitzat a partir d'una aproximació quantitativa basada amb l'anàlisi descriptiu combinat amb una perspectiva multivariable.Esta tesis doctoral se ha realizado mediante el compendio de 4 ensayos, que se estructuran entorno a los procedimientos para la creación de grandes bases de datos histórico-demográficas de carácter individual i su aplicabilidad en el estudio del cambio social a largo plazo (siglos XVI-XIX). La construcción de bases de datos es una de las tareas primordiales para la investigación en Demografía Histórica, aunque se utilice el ordenador. Desafortunadamente, la recogida de datos siempre es una tarea laboriosa que requiere mucha dedicación. Así, la reducción del tiempo de creación de los datos es un reto primordial para permitir construir grandes bases de datos con la idea de poder abastar periodos cronológicos largos y aglutinar diferentes fuentes para participar de la revolución del Big Data. Este reto de carácter metodológico se corresponde con los dos primeros ensayos: "The Baix Llobregat (BALL) Demographic Database, between Historical Demography and Computer Vision (nineteenth - twentieth centuries)" y "Knowledge graph based methods for record linkage". La 'BALL Database' se ha creado a partir de los padrones y censos de población de la comarca del Baix Llobregat con la aplicación de algoritmos de visión por computador para la lectura automática de las fuentes, el aprendizaje de estos algoritmos mediante la transcripción manual - crowdsourcing -, su validación mediante videojuegos y la vinculación automática de los individuos a lo largo del tiempo y del territorio a partir de métodos de string distances y knowledge graph. La apliación de todas estas metodologías ha demostrado una reducción muy sustancial en el tiempo de construcción de la base de datos mencionada. A más a más, estas han permitido la complejidad de las bases mediante la vinculación de diferentes observaciones demográficas y socioeconómicas de un mismo individuo que hasta puede proceder de fuentes distintas. Respecto a los ensayos tres y cuatro: "A tals pares, tals fills: Transmissió intergeneracional a Sabadell, segles XVI - XVII" y "What counted most for secularization: Politics, economy or family? Shifting seasonality of marriages in the Barcelona area, 1715-1880", representan dos ejemplos de temas de interés demográfico y histórico que se pueden estudiar mediante los datos anteriormente comentados y de la Barcelona Historical Marriage Database, una base de datos única creada en el marco del proyecto 'Five Centuries of Marriages' dirigido por la Profesora Cabré y financiado por el European Research Council. El análisis de la transmisión intergeneracional en el Antiguo Régim, permite observar una importante perdurabilidad de las ocupaciones en las familias todo y que también se observa una cierta movilidad, sobre todo entre el sector campesino y artesano, que anteriormente se creía que era menor. También se detecta la existencia de una segmentación importante en el mercado matrimonial entre tejedores y pelaires que recuerda sus conflictos gremiales. El análisis de la estacionalidad del matrimonio representa una forma indirecta de aproximación al proceso de secularización de la sociedad occidental. Así, el estudio del efecto del periodo político y la influencia familiar en el calendario nupcial constituyen dos novedades importantes en la historiografía existente sobre este tema. Estos análisis se han realizado a partir de una aproximación cuantitativa basada en el análisis descriptivo combinado con una perspectiva multivariable.This doctoral dissertation has been carried out through the compendium of 4 essays on the procedures for the creation of large individual historical-demographic databases and their applicability to the study of long-term social change (16th - 19th centuries). Building databases is one of the key tasks in Historical Demography research. Unfortunately, data collection is always a costly task that requires a lot of dedication even using personal computers. Thus, reducing data creation time is a major challenge as it will allow for the construction of larger databases covering long periods and bringing together different sources in order to participate in the Big Data revolution. This methodological challenge has been addressed in the first two essays: "The Baix Llobregat (BALL) Demographic Database, between Historical Demography and Computer Vision (nineteenth - twentieth centuries)" and "Knowledge graph based methods for record linkage". The 'BALL database' has been created from the population registers and national censuses of the Baix Llobregat region with the application of computer vision algorithms for the (automatic) handwriting recognition of original sources, the training of these algorithms through the manual transcription of sources -using crowdsourcing-, their validation using video games and the automatic linkage of individuals over time and territory using the so-called string distances and knowledge graph methods. The application of all these methodologies has shown a very substantial reduction in the construction time of the mentioned database. In addition, these have allowed the complexity of the bases linking different demographic and socioeconomic observations of the same individuals that can even come from different sources. Regarding the third and fourth essays: "A tals pares, tals fills: Transmissió intergeneracional a Sabadell, segles XVI - XVII" and "What counted most for secularization: Politics, economy or family? Shifting seasonality of marriages in the Barcelona area, 1715-1880", they represent two examples of topics of demographic and historical interest that can be studied through the data mentioned above and the Barcelona Historical Marriage Database, a unique database created within the framework of the 'Five Centuries of Marriages' project leaded by Professor Cabré and funded by the European Research Council. The analysis of the intergenerational transmission in an Old Regime society allows us to observe an important durability of the trades in the families, although a certain mobility is also seen, especially between the farmers and artisans, which previously was considered almost immobile groups. The existence of an important segmentation in the marriage market between weavers and paraires is also detected, which recalls their guild conflicts. The analysis of the seasonality of marriage represents an indirect way of approaching the secularization process of Western society. Furthermore, the study of the effect of the political period and the family influence on the nuptial calendar constitutes two important novelties in the existing historiography on this subject. These analyzes have been carried out from a quantitative approach based on descriptive analysis combined with a multivariate perspective

Masos, masies i cases de pagès a la Catalunya de 1860: una anàlisi espacial

This paper examines the spatial distribution of la masia (Catalonian traditional country house) in Catalonia in 1860. Data comes from the Nomenclator of the 1860 Population Census: a unique source that included individual registration of single-house population settlements. Out of the 27.000 settlements that were identified by the Nomenclator in 1860, more than 20.000 were registered as isolated masias. Thanks to this extraordinarily detailed information, density indicators of this type of settlement could be estimated at the local scale. We use spatial statistics (G statistic) to explore the spatial distribution of masias in Catalonia and to locate areas of higher and lower densities. This paper provides a innovative statistical perspective on what for centuries has been an essential feature of the Catalonian settlement pattern.Este trabajo tiene como objetivo elaborar un mapa sintético del área de influencia territorial de las masías en Cataluña en el año 1860. Los datos proceden del Nomenclátor del Censo de Población de ese año que, por su carácter excepcional, es el único que permite identificar las masías de forma individual. De las 27.000 entidades de población que recoge el Nomenclátor de 1860 en Cataluña, más de 20.000 fueron clasificadas como masías o casa de labor. Este hecho permite conocer su distribución territorial, medida en términos de densidad. Con la ayuda de la estadística espacial, exploramos la distribución territorial de las masías para conocer su ámbito de influencia y las áreas de mayor concentración a partir de criterios estadísticos bien definidos. Se trata de una visión estadística que complementa las precisas y ricas descripciones que destacados expertos en geografía de Cataluña han hecho sobre la presencia de la masía en el territorio.Aquest treball té com a objectiu elaborar un mapa sintètic de l'àrea d'influència territorial de les masies a Catalunya l'any 1860. Les dades provenen del Nomenclàtor del Cens de Població d'aquell any que, per les seves característiques singulars, és l'únic que permet identificar les masies de forma individualitzada. De les 27.000 entitats de població que recull el Nomenclàtor de 1860 a Catalunya, més de 20.000 van ser classificades com a masos, masies o cases de pagès, fet que permet conèixer-ne la distribució a escala municipal, mesurada en termes de densitat. Amb l'ajuda de l'estadística espacial, explorem la distribució territorial de les masies a Catalunya per identificar la seva àrea d'influència i les àrees de màxima concentració a partir de criteris estadístics ben definits. Es tracta d'una visió estadística que complementa les acurades i riques descripcions que eminents experts en geografia de Catalunya han fet sobre la presència de la masia en el territori

The Barcelona historical marriage database and the Baix Llobregat demographic database: from algorithms for handwriting recognition to individual-level demographic and socioeconomic data

Altres ajuts: CERCA Programme/Generalitat de CatalunyaThe Barcelona Historical Marriage Database (BHMD) gathers records of the more than 600,000 marriages celebrated in the Diocese of Barcelona and their taxation registered in Barcelona Cathedral's so-called Marriage Licenses Books for the long period 1451-1905 and the BALL Demographic Database brings together the individual information recorded in the population registers, censuses and fiscal censuses of the main municipalities of the county of Baix Llobregat (Barcelona). In this ongoing collection 263,786 individual observations have been assembled, dating from the period between 1828 and 1965 by December 2020. The two databases started as part of different interdisciplinary research projects at the crossroads of Historical Demography and Computer Vision. Their construction uses artificial intelligence and computer vision methods as Handwriting Recognition to reduce the time of execution. However, its current state still requires some human intervention which explains the implemented crowdsourcing and game sourcing experiences. Moreover, knowledge graph techniques have allowed the application of advanced record linkage to link the same individuals and families across time and space. Moreover, we will discuss the main research lines using both databases developed so far in historical demography