Hormone Targets for the Treatment of Sleep Disorders in Postmenopausal Women with Schizophrenia: A Narrative Review

While the early identification of insomnia in patients with schizophrenia is of clinical relevance, the use of specific compounds to treat insomnia has been studied less in postmenopausal women with schizophrenia. We aimed to explore the effects of melatonin, sex hormones, and raloxifene for the treatment of insomnia in these populations. Although melatonin treatment improved the quality and efficiency of the sleep of patients with schizophrenia, few studies have explored its use in postmenopausal women with schizophrenia. The estrogen and progesterone pathways are dysregulated in major psychiatric disorders, such as in schizophrenia. While, in the context of menopause, a high testosterone-to-estradiol ratio is associated with higher frequencies of depressive symptoms, the effects of estradiol and other sex hormones on sleep disorders in postmenopausal women with schizophrenia has not been sufficiently investigated. Raloxifene, a selective estrogen receptor modulator, has shown positive effects on sleep disorders in postmenopausal women. Future studies should investigate the effectiveness of hormonal compounds on insomnia in postmenopausal women with schizophrenia

Identification of the most vulnerable populations in the psychosocial sphere: a cross-sectional study conducted in Catalonia during the strict lockdown imposed against the COVID-19 pandemic.

Design and objectives A cross-sectional study to evaluate the impact of COVID-19 on the psychosocial sphere in both the general population and healthcare workers (HCWs). Methods The study was conducted in Catalonia (Spain) during the first wave of the COVID-19 pandemic when strict lockdown was in force. The study population included all people aged over 16 years who consented to participate in the study and completed the survey, in this case a 74-question questionnaire shared via social media using snowball sampling. A total of 56 656 completed survey questionnaires were obtained between 3 and 19 April 2020. The primary and secondary outcome measures included descriptive statistics for the non-psychological questions and the psychological impact of the pandemic, such as depression, anxiety, stress and post-traumatic stress disorder question scores. Results A n early and markedly negative impact on family finances, fear of working with COVID-19 patients and ethical issues related to COVID-19 care among HCWs was observed. A total of seven target groups at higher risk of impaired mental health and which may therefore benefit from an intervention were identified, namely women, subjects aged less than 42 years, people with a care burden, socioeconomically deprived groups, people with unskilled or unqualified jobs, patients with COVID-19 and HCWs working with patients with COVID-19. Conclusions Active implementation of specific strategies to increase resilience and to prepare an adequate organisational response should be encouraged for the seven groups identified as high risk and susceptible to benefit from an intervention

Relapse, cognitive reserve, and their relationship with cognition in first episode schizophrenia: a 3-year follow-up study

Schizophrenia is frequently characterized by the presence of multiple relapses. Cognitive impairments are core features of schizophrenia. Cognitive reserve (CR) is the ability of the brain to compensate for damage caused by pathologies such as psychotic illness. As cognition is related to CR, the study of the relationship between relapse, cognition and CR may broaden our understanding of the course of the disease. We aimed to determine whether relapse was associated with cognitive impairment, controlling for the effects of CR. Ninety-nine patients with a remitted first episode of schizophrenia or schizophreniform disorder were administered a set of neuropsychological tests to assess premorbid IQ, attention, processing speed, working memory, verbal and visual memory, executive functions and social cognition. They were followed up for 3 years (n=53) or until they relapsed (n=46). Personal and familial CR was estimated from a principal component analysis of the premorbid information gathered. Linear mixed-effects models were applied to analyse the effect of time and relapse on cognitive function, with CR as covariate. Patients who relapsed and had higher personal CR showed less deterioration in attention, whereas those with higher CR (personal and familial CR) who did not relapse showed better performance in processing speed and visual memory. Taken together, CR seems to ameliorate the negative effects of relapse on attention performance and shows a positive effect on processing speed and visual memory in those patients who did not relapse. Our results add evidence for the protective effect of CR over the course of the illness

A longitudinal study of gene expression in first-episode schizophrenia; exploring relapse mechanisms by co-expression analysis in peripheral blood.

Little is known about the pathophysiological mechanisms of relapse in first-episode schizophrenia, which limits the study of potential biomarkers. To explore relapse mechanisms and identify potential biomarkers for relapse prediction, we analyzed gene expression in peripheral blood in a cohort of first-episode schizophrenia patients with less than 5 years of evolution who had been evaluated over a 3-year follow-up period. A total of 91 participants of the 2EPs project formed the sample for baseline gene expression analysis. Of these, 67 provided biological samples at follow-up (36 after 3 years and 31 at relapse). Gene expression was assessed using the Clariom S Human Array. Weighted gene co-expression network analysis was applied to identify modules of co-expressed genes and to analyze their preservation after 3 years of follow-up or at relapse. Among the 25 modules identified, one module was semi-conserved at relapse (DarkTurquoise) and was enriched with risk genes for schizophrenia, showing a dysregulation of the TCF4 gene network in the module. Two modules were semi-conserved both at relapse and after 3 years of follow-up (DarkRed and DarkGrey) and were found to be biologically associated with protein modification and protein location processes. Higher expression of DarkRed genes was associated with higher risk of suffering a relapse and early appearance of relapse (p = 0.045). Our findings suggest that a dysregulation of the TCF4 network could be an important step in the biological process that leads to relapse and suggest that genes related to the ubiquitin proteosome system could be potential biomarkers of relapse

¿Por qué la mujer sufre más trastornos de salud mental? Factores que influyen en el riesgo de sufrir un problema de salud mental

Ser mujer se considera un factor de riesgo cuando hablamos de salud mental. Para entender por qué, debemos detenernos a recordar que vivimos en una sociedad patriarcal y androcéntrica, que deriva en desigualdades sociales desfavorables para las mujeres. Las mujeres se encuentran en condiciones de inferioridad en la familia, en la comunidad y en la sociedad en general: tienen menos grado de acceso a los recursos y menos control sobre los mismos, con menos peso en la toma de decisiones. La sociedad patriarcal ha puesto límites al desarrollo de las mujeres ya que las considera inferiores, con más malestares o más debilidades que los hombres. Esta desigualdad social coloca a la mujer en una posición de riesgo para sufrir más problemas de salud mental. Por ello, incor- porar la perspectiva de género en salud pública implica abordar la influencia de los factores sociales, culturales - que son modifica- bles - y biológicos en los resultados sanitarios, para mejorar, así, la eficiencia, la cobertura y la equidad de los programas de salud

Relació del consum de cannabis amb variables clíniques i variables neurocognitives en pacients amb un primer episodi psicòtic

INTRODUCCIÓ: Nombroses investigacions afirmen que el cannabis es la droga d'abús més freqüentment consumida entre els pacients amb un primer episodi psicòtic (Lindszen et. al., 1994). La seva prevalença de consum oscil·la entre un 13% y un 64% (Compton, Whicker y Hochman, 2007). El cannabis pot jugar un paper important en el desenvolupament de l'esquizofrènia. La relació que s'estableix entre el consum de cannabis i la simptomatologia psicòtica així com amb el rendiment neurocognitiu és objecte de debat. Pel que fa a l'estudi de la relació entre el consum de cannabis i el nivell d'insight, el cos de coneixement científic és mínim. OBJETIU GENERAL: Analitzar la relació entre el consum de cannabis i la simptomatologia psicòtica, el nivell d'insight i el rendiment cognitiu en pacients amb un primer episodi psicòtic. MÈTODE: Estudi descriptiu transversal. Estudi longitudinal per a una submostra amb seguiment a les 6-8 setmanes amb tres moments d'avaluació de la simptomatologia clínica. Mostra formada per 82 subjectes diagnosticats d'un primer episodi psicòtic. Instruments emprats: qüestionari sociodemogràfic i clínic; qüestionari de consum de substàncies; escala PANSS; escala SUMD; TAVEC/TAVECI; CPT; STROOP; TMT-A; TMT-B; subescales Dígits i Vocabulari de l'Escala d'Intel·ligència Weschler per a adults/nens). Anàlisi de les dades amb el paquet estadístic SPSS 17.0. RESULTATS: Al moment de màxima simptomatologia, els subjectes consumidors de cannabis presenten puntuacions més altes a la dimensió PANSS Positiva que els subjectes no consumidors (Mitjana: 23.67, D.E.: 5.39 vs Mitjana: 20.47, D.E.: 6.69). Aquests resultats es mantenen estables després d'ajustar per possibles variables de confusió. Al moment d'ingrés hospitalari s'observen puntuacions inferiors a les dimensions PANSS-Negativa i PANSS-General entre els subjectes consumidors en comparació amb els no consumidors de cannabis (Mitjana: 14.96, D.E.: 6.54 vs Mitjana: 18.85, D.E.: 7.24, p=0.009 i Mitjana: 35.80, D.E.: 1.82 vs Mitjana: 42.12 D.E.: 1.82, p= 0.035 respectivament). Al moment d'estabilització dels símptomes els subjectes consumidors de cannabis presenten puntuacions inferiors als subjectes no consumidors a les tres dimensions de PANSS (Positiva, Negativa i General) (Mitjana: 11.34, D.E.: 4.79 vs Mitjana: 13.35, D.E.: 4.59, p= 0.009, Mitjana: 11.92, D.E.: 3.65 vs Mitjana: 16.00, D.E.: 7.67, p= 0.007 i Mitjana: 27.60, D.E.: 1.30 vs Mitjana: 31.40, D.E.: 1.30, p= 0.040 respectivament). Les puntuacions a la dimensió PANSS Positiva evolucionen millor en el temps entre els subjectes consumidors en comparació amb els no consumidors (gl=2; F=6.497; p=0.002).Les puntuacions de la dimensió SUMD1 (Consciència de Malaltia) evolucionen millor entre els subjectes consumidors en comparació amb els no consumidors (gl=2; F=4.721; p=0.011). No s'observen altres diferències significatives. CONCLUSIONS: Els subjectes amb un primer episodi psicòtic que consumeixen cannabis presenten una simptomatologia psicòtica positiva més greu que els pacients no consumidors al moment de màxima gravetat dels símptomes. Els subjectes amb un primer episodi psicòtic que consumeixen cannabis presenten una simptomatologia negativa i general menys severa que els subjectes no consumidors en el moment d'ingrés hospitalari. Els subjectes consumidors de cannabis presenten una simptomatologia positiva, negativa i general menys greu que els subjectes no consumidors en el moment d'estabilització dels símptomes. Els subjectes consumidors de cannabis presenten una millor evolució de la simptomatologia positiva en comparació amb els subjectes no consumidors. Els subjectes consumidors presenten una millor evolució de la dimensió Consciència de Malaltia que els subjectes no consumidors de cannabis

Perspectiva de género en medicina

Coordinadora: María Teresa Ruiz CanteroYesLas investigaciones desde la perspectiva de género y el paradigma de la medicina basada en la evidencia comparten la hipótesis de que existen imprecisiones empíricas en la práctica médica. Tras casi 30 años de producción de nuevo conocimiento desde la perspectiva de género en un gran número de enfermedades y problemas de salud, son numerosas las revistas científicas con alto factor de impacto que publican nuevos avances desde la perspectiva de género con el fin de mejorar las prácticas asistenciales, y de que estas sean más eficientes y equitativas. De febrero de 2019 son el volumen 393 de The Lancet titulado Advancing women in science, medicine and global health y los artículos del volumen 139 de la revista Circulation. La identificación de sesgos de género es una de las estrategias más utilizadas para incorporar la perspectiva y el análisis de género en la atención sanitaria, en la educación médica y en la investigación. El concepto de «sesgo de género en la atención sanitaria» surgió en 1991 y hace referencia a su existencia «cuando a igual necesidad sanitaria en hombres y mujeres se realiza un mayor esfuerzo diagnóstico o terapéutico en un sexo respecto al otro, pudiendo contribuir a desigualdades en salud entre hombres y mujeres»1. En 1991, un artículo fundamental publicado en The New England of Medicine inició el debate sobre los sesgos de género en la atención sanitaria. Se detectó una diferencia significativa según el sexo en la realización de angiografías coronarias en pacientes hospitalizados en los hospitales de Harvard y New Haven por enfermedad coronaria, mayor en los hombres que en las mujeres incluso al controlar por edad, comorbilidad y gravedad2. Al no seguir el prototipo en síntomas ni signos (el de los hombres) en muchas ocasiones, la enfermedad concreta (como es el caso de los infartos) no es sospechada en las mujeres. Las consecuencias son errores y demoras en el proceso diagnóstico y en la estrategia terapéutica, y pronósticos inciertos en términos de morbilidad y mortalidad. Esta situación parte de la presunción errónea de igualdad entre mujeres y hombres en el curso de la enfermedad, es decir, en la expresión de las enfermedades (signos y síntomas), en la respuesta a los tratamientos y en los pronósticos