Memòria InCom-UAB

L'Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB) és un centre de recerca interdepartamental, amb projecció interuniversitària, dedicat a l'estudi dels diversos aspectes de la comunicació. Els seus objectius principals són la recerca -bàsica i aplicada-, la formació especialitzada, la difusió, la prestació de serveis avançats en comunicació i la transferència de coneixements.El Instituto de la Comunicación de la Universidad Autónoma de Barcelona (InCom-UAB) es un centro de investigación interdepartamental, con proyección interuniversitaria, dedicado al estudio de los diversos aspectos de la comunicación. Sus objetivos principales son la investigación -básica y aplicada-, la formación especializada, la difusión, la prestación de servicios avanzados en comunicación y la transferencia de conocimientos

Informe de la comunicació a Catalunya 2000

En el marc del Grup d'Estudis Internacionals de Televisió (InCom-UAB), reconegut com a Grup Consolidat de Recerca de la Generalitat de Catalunya per al període 1997-1999 (Referència de concessió 1997 SGR 00423) i per al període 1999-2001 (Referència de concessió 1999 SGR 00109).Obra col·lectiva biennal, creada per l'Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB). L'edició de l'any 2000 va comptar amb el suport de la Generalitat de Catalunya, el patrocini d'al-pi telecomunicacions, Gas Natural SDG i el Periódico de Catalunya, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, la Fundació Jaume Bofill i Infoade

Els estudis universitaris i la recerca en comunicació

Obra col·lectiva biennal, creada per l'Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB), l'any 2000. La vuitena edició, corresponent al bienni 2013-2014, va comptar amb el suport de la Generalitat de Catalunya; el patrocini de Gas Natural Fenosa; la subscripció institucional de l'Ajuntament de Barcelona, el Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Societat Catalana de Comunicació (filial de l'Institut d'Estudis Catalans); i la col·laboració científica del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura (Fundacc), ComScore, InfoAdex, i el Portal de la Comunicació (InCom-UAB).En el marc del Grup Internacional d'Estudis sobre Comunicació i Cultura (InCom-UAB), reconegut com a Grup Consolidat de Recerca de la Generalitat de Catalunya per al període 2014-2016 (Referència de concessió 2014 SGR 01594).A Catalunya, durant el bienni 2013-2014, els estudis universitaris han estat marcats per l'aprovació per part del Govern espanyol de la nova llei educativa LOMCE i d'un reial decret que obre la possibilitat que els graus, actualment de quatre anys de durada, puguin passar a ser de tres. Aquesta és una reivindicació històrica per equiparar-nos a la resta de països europeus, però que ha provocat desconcert sobre què pot significar en un futur. El capítol descriu l'evolució de l'oferta i la demanda dels graus en comunicació a les dotze universitats catalanes (set de públiques i cinc de privades) i, per primera vegada, aporta dades sobre matriculació a màsters oficials i doctorats. En l'àmbit de la recerca en comunicació, el capítol analitza l'entrada en vigor del programa europeu Horitzó 2020, els projectes d'R+D catalans finançats pel Govern estatal, el nou mapa de grups de recerca especialitzats reconeguts per la Generalitat de Catalunya i la producció científica de tesis doctorals en comunicació defensades durant el bienni

Informe de la comunicació a Catalunya 2015-2016

Obra col·lectiva biennal, creada per l'Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB), l'any 2000. La novena edició, corresponent al bienni 2015-2016, va comptar amb el suport de la Generalitat de Catalunya; el patrocini de Gas Natural Fenosa; la subscripció institucional de la Societat Catalana de Comunicació (filial de l'Institut d'Estudis Catalans); i la col·laboració científica d'EGM Baròmetre Catalunya, comScore, InfoAdex, el Portal de la Comunicació (InCom-UAB), i l'Observatori de la Comunicació a CatalunyaEn el marc del Grup Internacional d'Estudis sobre Comunicació i Cultura (InCom-UAB), reconegut com a Grup Consolidat de Recerca de la Generalitat de Catalunya per al període 2014-2016 (Referència de concessió 2014 SGR 01594)

Els estudis universitaris i la recerca en comunicació

Obra col·lectiva biennal, creada per l'Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB), l'any 2000. La novena edició, corresponent al bienni 2015-2016, va comptar amb el suport de la Generalitat de Catalunya; el patrocini de Gas Natural Fenosa; la subscripció institucional de la Societat Catalana de Comunicació (filial de l'Institut d'Estudis Catalans); i la col·laboració científica d'EGM Baròmetre Catalunya, comScore, InfoAdex, el Portal de la Comunicació (InCom-UAB), i l'Observatori de la Comunicació a CatalunyaEn el marc del Grup Internacional d'Estudis sobre Comunicació i Cultura (InCom-UAB), reconegut com a Grup Consolidat de Recerca de la Generalitat de Catalunya per al període 2014-2016 (Referència de concessió 2014 SGR 01594).El capítol analitza l'evolució de l'oferta i la demanda dels graus en comunicació a les dotze universitats catalanes (set de públiques i cinc de privades), la matriculació a màsters oficials i doctorat i, per primera vegada, aporta dades sobre titulats, en un context en el qual els responsables d'aquests ensenyaments treballen per (re)planificar els estudis tenint en compte la davallada de natalitat, que pot fer baixar les matriculacions en els propers anys. En l'àmbit investigador, entra en vigor l'Agència Estatal de Recerca, augmenten els projectes d'R+D en comunicació dirigits per investigadors de Catalunya finançats pel Govern d'Espanya, i s'incrementa la producció de tesis doctorals, per l'extinció dels plans d'estudis anteriors a 2011

La mesura d'audiències a Catalunya, amb l'entrada a escena del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura

Obra col·lectiva biennal, creada per l'Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB), l'any 2000. La quarta edició, corresponent al bienni 2005‒2006, va comptar amb el suport de la Generalitat de Catalunya, el patrocini de Gas Natural SDG; la col·laboració de la Unitat d'Investigació en Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra (UNICA-UPF), el Grup de Recerca en Imatge, So i Síntesi (GRISS-UAB), la Diputació de Barcelona, l'Observatori de la Comunicació Lolca (OCL InCom-UAB) i el Portal de la Comunicació (InCom-UAB); i com a subscriptors institucionals el Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i RTVE-TVE Catalunya.En el marc del Grup d'Estudis Internacionals de Televisió (InCom-UAB), reconegut com a Grup Consolidat de Recerca de la Generalitat de Catalunya per al període (Referència de concessió 2005 SGR 00181).En aquest article, l'autora situa la posada en marxa del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura en el context dels estudis de mesura d'audiències -a l'Estat espanyol i al nivell local- i de les tendències tècniques a escala internacional. D'aquesta manera, avalua l'aportació del Baròmetre a la informació proporcionada pels estudis espanyols tradicionals (OJD, EGM, TNSofres), i presenta les principals dificultats i resistències que haurà d'afrontar, tant de caràcter tècnic i metodològic com en referència a les tradicions corporatives del sector i, fi ns i tot, a les reserves ideològiques que suscita

"Hair for freedom" movement in Iran : interreligious dialogue in social media activism?

After the death of Masha Amini at the hands of the Iranian Morality Police for not wearing the hijab, in accordance with what they considered appropriate in September 2022, a social media campaign called "Hair for Freedom" was sparked on different platforms, with videos of women cutting their hair in protest over Iranian women's rights and Amini's death. This paper analyzes whether this digital feminist movement enacted an interreligious dialogue (IRD). Based on content analysis and topic modeling of the publications retrieved from three major platforms, Twitter, Instagram, and TikTok, the results indicate that this was mainly a Western movement focused on women's bodies as a political symbol in authoritarian Islamic regimes and has not achieved an IRD since most social media posts reproduced the hashtag #HairForFredom without opening a religious discussion. As observed in other digital movements, conclusions indicate that social media activism does not offer an opportunity to engage in dialogues to enlightenthe public sphere. On the contrary, the focus appears to provide users with the opportunity to enhance their reputation by engaging in popular social media campaigns that promote social change

Els graduats en comunicació : quin rol poden jugar en l'ensenyament de la competència informacional i mediàtica a les escoles?

Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.Aquest text forma part d'una investigació en curs, realitzada en el marc del Grup Internacional d'Estudis sobre Comunicació i Cultura (Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona), reconegut com a grup consolidat de recerca per la Generalitat de Catalunya per al període 2017-2020 (referència 2017/SGR-0760).En una societat global, hiperconnectada, l'alfabetització informacional i mediàtica es converteix en un repte prioritari. En aquest sentit, el Parlament Europeu, l'ONU i la Unesco coincideixen en reclamar valentia als estats i regions per educar en aquest àmbit, no només en període d'escolarització obligatòria, sinó al llarg de la vida. L'objectiu és clar: aportar coneixements als ciutadans per millorar la seva capacitat crítica i, al mateix temps, combatre l'escletxa digital. Partint d'aquest context, el capítol analitza la situació a Catalunya, en l'àmbit de polítiques educatives, i reivindica l'expertesa dels graduats en comunicació per impartir assignatures vinculades a la competència informacional i mediàtica als centres de primària i secundària, sovint reservades a docents que provenen de Belles Arts, d'Informàtica i d'Enginyeries (TIC)