L'ICTA lidera una recerca europea sobre mediambient i pau

El projecte europeu de recerca CLICO -Canvi Climàtic, Conflictes Hídrics i Seguretat Humana- per estudiar les dimensions socials del canvi climàtic s'ha posat en marxa amb unes jornades que han tingut lloc a Bellaterra. Investigadors de catorze institucions de recerca, liderats per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB, analitzaran durant els propers tres anys com els fenòmens hidroclimàtics -sequera, inundacions i augment del nivell del mar- intensifiquen les tensions socials i els conflictes en onze regions de la Mediterrània, del Magrib, de l'Orient Mitjà i del Sahel, i proposaran actuacions concretes per garantir la seguretat de la població i la pau a cada zona.El proyecto europeo de investigación CLICO -Cambio Climático, Conflictos Hídricos y Seguridad Humana- para estudiar las dimensiones sociales del cambio climático se ha puesto en marcha con unas jornadas celebradas en Bellaterra. Investigadores de catorce instituciones de investigación, liderados por el Instituto de Ciencia y Tecnología Ambientales (ICTA) de la UAB analizarán durante los próximos tres años cómo los fenómenos hidroclimáticos -sequía, inundaciones y aumento del nivel del mar- intensifican las tensiones sociales y los conflictos en once regiones del Mediterráneo, Magreb, Oriente Medio y Sahel, y propondrán actuaciones concretas para garantizar la seguridad de la población y la paz en cada zonaThe European research project CLICO -Climate Change, Water Conflict and Human Security- devoted to the study of climate change and its social dimensions begins in February with conferences that take place from 25 to 27 February in Bellaterra. During the next three years, researchers from 14 institutes, under the direction of the Institute of Environmental Science and Technology (ICTA) at UAB will be analysing the effects hydroclimatic phenomena -drought, flooding and rise of sea levels- have on the intensification of social tension and conflicts in eleven regions of the Mediterranean, Maghreb, Middle East and Sahel, and will propose specific actions to guarantee the peace and security of the population in each area

Social movements in sustainability transitions : identity, social learning & power in the Spanish & Turkish water domains /

Descripció del recurs: el 02 de novembre de 2010Dominant economic growth and nation-state building practices are often based on detaching individuals from other individuals and communities from their natural environment in which their livelihoods used to be based. Water plays a key role in these development strategies as it is the case of the building of dams and large water transfer infrastructures. Social-ecological detachment allows on the one hand, to merge former communities into the abstract idea of national citizenship, while at the same time, has a disempowering effect on individuals who try to protect 'their land' and their identity in contrast to the national identity. In this comparative case study, I look at theconflicts and social-ecological detachment processes observed in two communities of Spain and Turkey, and in particular the social movements against the Itoiz Dam in Spain and the Ilısu Dam in the Turkish Kurdistan. These conflicts are representative in the ways water 'policies' become the arena for multiple identities and interests, such as the claims of the stateless nations of the Basques and the Kurds. The anti-Itoiz Dam movement was integrated with the New Water Culture (NWC) movement which emerged as a response to the large scale threat posed by the Spanish National Hydrology Plan (NHP) 2001. Similarly, the anti-Ilısu Dam movement was integrated with the Turkish water movement which emerged as a social justice platform against the threats posed by the 5th World Water Forum (WWF) 2009 which took place in Turkey. On the one hand, through this multi-level alliance formation, these local movements helped to empower their own communities. But on the other hand, they also demonstrated the larger urban public (who, to a great extent, had already been socially and ecologically detached from their traditional lands) that this particular type of development was destructive, resulted in blatant cases of environmental injustice, and that other ways of development less destructive and fairer could be possible. On many grounds, these movements aspire to find ways of reattaching the detached individuals/people back to their communities and nature or, in other words, to reframe the cultural basis of what they see as an unfair growth development paradigm. New community and nature identities have been used to challenge such paradigm and to recreate a more holistic and inclusive social-ecological identity in which human-nature separation becomes increasingly questioned. Empirical data has been gathered from in-depth interviews and focus group meetings held with key actors of these movements, participative-observation, and analysis of secondary sources. Results showed that one clear strategy apparent in both movements was to try to empower people through practices of multi-level networking and collaboration. This enhanced social learning in a way that they learnt not only about the problem they faced, but also on how to build new collective skills to challenge the dominant cultural paradigms which created those unsustainability problems in the first place. Learning, then, in the face of these pro-growth nation-state building strategies, means not only protecting small communities from market forces and global environmental change, but also, in particular, learning to change this dominant cultural paradigm which sees the detachment of people from their communities and from their natural world a necessary condition of progress and development. In this way, new social movements, by aiming to reconstruct such social-ecological identities, may contribute to sustainability learning

Integrated assessment of agricultural sustainability : the pros and cons of reductionism

In this paper I review a series of theoretical concepts that are relevant for the integrated assessment of agricultural sustainability but that are not generally included in the curriculum of the various scientific disciplines dealing with quantitative analysis of agriculture. I first illustrate with plain narratives and concrete examples that sustainability is an extremely complex issue requiring the simultaneous consideration of several aspects, which cannot be reduced into a single indicator of performance. Following, I justify this obvious need for multi-criteria analysis with theoretical concepts dealing with the epistemological predicament of complexity, starting from classic philosophical lessons to arrive to recent developments in complex system theory, in particular Rosen's theory of modelling relation which is essential to analyze the quality of any quantitative representation. The implications of these theoretical concepts are then illustrated with applications of multi-criteria analysis to the sustainability of agriculture. I wrap up by pointing out the crucial difference between "integrated assessment" and "integrated analysis". An integrated analysis is a set of indicators and analytical models generating an analytical output. An integrated assessment is much more than that. It is about finding an effective way to deal with three key issues: (i) legitimacy - how to handle the unavoidable existence of legitimate but contrasting points of view about different meanings given by social actors to the word "development"; (ii) pertinence - how to handle in a coherent way scientific analyses referring to different scales and dimensions; and (iii) credibility - how to handle the unavoidable existence of uncertainty and genuine ignorance, when dealing with the analysis of future scenarios

Autobiografía de un conflicto ambiental

El presente trabajo como autobiografía de un conflicto propone un posible método para representar las cualidades relevantes sobre la experiencia vivida como activista en una coordinadora contra la privatización del sistema hídrico integrado en Nápoles, Caserta y sus provincias. Esta contribución, alberga la esperanza de poner en práctica un proceso organizado de reflexión a través del cual es posible producir información útil para compartir experiencias. El conflicto sobre la gestión pública del agua surge de la oposición de un grupo de sujetos sociales al esquema político de privatización del sistema de agua potable en la región Campania en el sur de Italia. La movilización social se enmarca en el movimiento más amplio llamado ecologismo popular. Su reclamación, la de un reconocimiento del agua como bien común, está unida a aquel ecologismo mundial que nace de las necesidades materiales de la vida. En esta clase de conflictos ambientales los acontecimientos son inciertos, los valores están en disputa, los intereses son elevados, y las decisiones son urgentes. Lo anterior es el objeto de estudio de la ciencia posnormal. El enfoque sistémico del presente trabajo se desarrolla a través de una identificación de las diferentes escalas de gobierno y de las decisiones asumidas por los diferentes actores mediante la descripción de la dinámica interna y externa del actor principal del conflicto: la Coordinadora de los Comités para el Agua Pública en Nápoles, Caserta y sus provincias. La autobiografía concluye subrayando el carácter problemático de la reproducción de la comunidad estética dentro de las movilizaciones e identificando lo que entiendo como la demanda política más interesante de la Coordinadora: la necesidad de construir un "experto comité", más que un "comité de expertos"

Una explicación del conflicto social sobre energía eólica en la comarca de la Terra Alta en Cataluña

El estudio investiga las razones que explican un conflicto sobre la instalación de parques eólicos en Terra Alta, una comarca rural de Cataluña. Identificamos tres razones principales. Primero, y de acuerdo con el marco conceptual de ecología política, el conflicto eólico forma parte de un conflicto más generalizado sobre la 'macro-concentración' de instalaciones energéticas en el sur de Cataluña que generan energía y beneficios económicos principalmente para el centro del desarrollo económico catalán. Segundo, el impacto paisajístico de los proyectos eólicos choca con iniciativas locales que impulsan el paisaje como un activo valioso capaz de sustentar la vida en la comarca. Por último, desequilibrios de poder en el sistema formal de toma de decisiones sobre parques eólicos impiden la inclusión de valores locales como criterios en el proceso de toma de decisiones y eso también genera conflicto. Para un desarrollo sostenible de energía eólica, la importancia del potencial eólico como criterio principal de localización debe ser reevaluada, y la negociación de la distribución de beneficios debe hacerse en la forma más abierta posible.The study explores reasons behind a confict on the installation of wind farms in Terra Alta, a rural county in Catalonia. Our study identifies three main causes of conflict. First, and in accordance to the coceptual framework of political ecology, the conflict forms part of a more generalised conflict regarding the 'macro-concentration' of energy-generating plants in the south of Catalonia, which produce economic benefits for Catalonia's centre (e.g. Barcelona). Secondly, the landscape impact of wind farm projects clashes with local initiatives that seek to promote landscape as a valuable asset capable of sustaining life in Terra Alta. Finally, power imbalances in the wind energy planning and decision-making system block the inclusion of locally-important values as decision-making criteria and this also generates conflict. For a sustainable development of wind energy, the importance of wind capacity as a principal criterion for deciding wind farm location should be re-considered and the negotiation of benefits' distribution from wind farms should be conducted in the most open and tranparent possible ways

Reglament de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals

Acord del Consell de Govern de 19 de gener de 200

Tracing metal-CO₂(aq)-solid interactions from deep sources to shallow aquifers

Tant a nivell acadèmic com a les indústries energètiques involucrades en la captura i emmagatzematge geològic de CO2 (CCS) actualment s'està discutint l'impacte sobre el medi ambient de potencials fuites a conseqüència de la injecció d'aquest cas en aqüífers profunds. Els efectes de la interacció aigua-gas-roca durant la injecció, emmagatzematge i fuita estan encara en el camp del debat científic. Els estudis duts a terme en sistemes natures poden proporcionar una informació molt valuosa sobre els processos físico-químics que tenen lloc en profunditat. Un dels aspectes més preocupants pel que fa a l'anàlisi de risc en el CCS és el potencial impacte en els recursos hídrics degut a fuites de gas, especialment sobre aqüífers somers. La investigació sobre els efectes del CO2 dissolt en la mobilitat de metalls en aquests aqüífers ha estat focalitzada en la solubilitat del Fe(III), i els assajos experimentals en laboratori permeten explicar les observacions fetes a la natura on concentracions molt altes de Fe han estat detectades en solucions oxidants i de pH neutre. El principal objectiu de la recerca en aquesta tesi doctoral és l'estudi de la capacitat dels aqüífers per alliberar metalls i metal·loides a partir de reaccions amb fluids rics amb CO2 i analitzar la seva persistència com a fases solubles. Aquesta recerca ha estat dividida en tres parts diferents. La primera part és una revisió dels mecanismes que permeten la mobilitat dels metalls en fluids amb concentracions elevades de CO2 dissolt i amb pH pròxims a la neutralitat. Des de 1990, la comunitat científica ha postulat que l'increment de la concentració d'aquest gas en l'aigua dels oceans afectaria la mobilitat de metalls traça, i des de llavors, un nombre important d'experiments de laboratori han estat dissenyats per tal de determinar la influència d'aquest increment sobre metalls com ara Fe(II), Fe(III) i U(VI). En el present treball, alguns d'aquests experiments duts a terme i publicats en la literatura científica han estat seleccionats, revisats i comparats amb dades procedents de sistemes naturals. Aquests sistemes naturals, sovint anomenats anàlegs naturals, proporciones de fet una informació molt rellevant sobre la interacció gas-aigua-roca i el conseqüent alliberament de metalls des de la roca cap a l'aigua de l'aqüífer. Així, per tal de complementar aquesta revisió bibliogràfica, s'ha estudiat en detall un rierol de la comarca de La Selva (Girona), anomenat Font Groga com a anàleg natural de transport de metalls en aigües amb alts continguts de CO2 dissolt. L'objectiu d'aquest estudi ha estat entendre el canvi en la solubilitat del ferro com a conseqüència de la desgasificació del CO2. La desgasificació comporta canvis en el pH de l'aigua que, en el seu torn, controla l'especiació aquosa de molts del metalls en solució. El mostreig dut a terme a la Font Groga consta de 8 estacions de mostreig dividides equidistantment des del punt d'emissió fins al final del rierol, considerant cada un d'aquests punts de mostreig com equilibris aigua-roca aïllats. Per a cada punt de mostreig s'ha analitzat la concentració d'anions, cations, metalls traça, CO2 "lliure" i gasos dissolts. La química de l'aigua ha estat interpretada i modelada amb l'ajuda del codi PHREEQC. Els resultats indiquen que a mida que la concentració del gas decreix degut a la desgasificació, el pH s'incrementa. En el rierol, el impacte de la desgasificació s'evidencia per la precipitació de ferrihidrita, i, després, de calcita aigües avall. A més, la concentració de Fe correlaciona positivament amb la pressió de CO2 mesurada, indicant un fort lligam entre els dos paràmetres. L'anàlisi termodinàmica indica que la dissolució de CO2 permet la solubilització del Fe(III) mitjançant la formació de complexes aquosos carbonatats. L'impacte d'aquests complexes, especialment FeOHCO3, és l'increment de la solubilitat del Fe(III) d'uns tres ordres de magnitud. Aquest impacte és ben evident observant l'índex de saturació de la ferrihidrita calculat considerant o no la formació d'aquests complexes. La desgasificació del CO2 a mida que el rierol avança implica la desestabilització d'aquests complexes i el ferro re-precipita en forma de partícules col·loïdals de ferrihidrita i per aquest motiu el sediment del rierol presenta una característica coloració vermellosa. A més del ferro, l'increment de la solubilitat d'altres metalls per la formació de complexes ha estat estudiat al detall i reportat en la literatura, principalment en el cas de l'urani. Altres metalls, com ara Hg(II), Pb(II), Zn(II), Ce(III) i Ce(IV), l'increment de pCO2 implica l'estabilització de les seves fases sòlides carbonatades o hidroxicarbonatades, ja que són més estables que els complexos carbonatats aquosos. Finalment, en el cas del Cr(III), no s'ha observat cap efecte ja que no es coneixen complexes carbonatats per aquest metall. La segona part de la tesi tracta de la solubilització i transport de metalls com a conseqüència de la intrusió de fluxos de CO2 en aqüífers somers. Aquest és un aspecte molt rellevant en l'anàlisi de risc del CCS, en especial en la persistència de plomalls amb concentracions elevades de metall ja que pot posar en risc la qualitat de recursos hídrics. Aquest treball ha estat desenvolupat a la regió de Campo de Calatrava, a la província de Ciudad Real, que constitueix un antic camp volcànic on fluxos de CO2 des del mantell terrestre interaccionen amb aqüífers poc profunds, resultant en una important solubilització de metalls des de la roca encaixant dels aqüífers. En aquesta zona s'han seleccionat 12 estacions de mostreig de gas i aigua, 10 de les quals eren "bullidors" (basses on el CO2 fa borbollejar l'aigua) i dues eren guèisers freds ocorreguts ocasionalment durant canvis en la pressió de gas en l'aqüífer i canalitzats en pous d'extracció d'aigua. Les aigües estudiades estan característicament molt enriquides amb metalls comparades amb els aqüífers que no han interaccionat amb CO2. En tots els casos, el ferro és el metall de transició més abundant (fins a 6.08×10-4 mol·L-1). A més, concentracions altes de Mn (fins a 8.01×10-5 mol·L-1), Zn (fins a 1.46×10-6 mol·L-1), Ni (fins a 1.19×10-6 mol·L-1), Co (fins a 7.1×10-7 mol·L-1), Cu (fins a 3.3×10-7 mol·L-1) i As (fins a 1.4×10-7 mol·L-1) han estat observades. El rang de pH és molt proper a 6 i l'Eh és força oxidant. La composició del gas revela que els fluxos són gairebé de CO2 pur, i no s'han detectat concentracions analíticament significatives de CH4 and H2S. Els càlculs termodinàmics indiquen que la formació de complexos aquosos carbonatats de Fe(III), principalment FeCO3OH, com a conseqüència de la interacció del gas amb l'aqüífer, causa la dissolució de partícules de hidròxids de ferro (ferrihidrita) presents en la roca alliberant ferro i tots els metalls traça adsorbits en la seva superfície. En conseqüència, ni l'acidificació, ni la presència de impureses de gasos reductors en el flux de gas, ni la formació de condicions reductores, poden ser considerades com els principals causants del desenvolupament de plomalls de metalls en els aqüífers afectats. La persistència d'aquests plomall amb concentracions altes de metalls, molt important en l'anàlisi de risc del CCS, es preveu que sigui llarga ja que la ferrihidrita és la fase sòlida que limita la solubilitat no només del ferro sinó d'aquells altres metalls dels que s'ha observat un increment en la seva concentració. L'efecte de la formació de complexes aquosos carbonatats resulta poc rellevant en metalls com ara el Mn, Zn, Cu, Co, Ni, i excepte pel Mn, les concentracions mesurades a la zona del Campo de Calatrava es troben lluny de la saturació de les seves corresponents fases sòlides carbonatades. La darrera part de la tesi té per objectiu l'avaluació del potencial ús dels metalls com a eina de detecció precoç de fuites de gas de baixa intensitat en projectes d'emmagatzematge geològic. Els anomenats DGT (Diffusive gradients in thin films) han estat provats en algunes de les déus d'aigua amb CO2 per tal de determinar la seva eficiència com a detectors de canvis en la concentració d'aquest gas. Aquests films són capaços d'absorbir i registrar canvis en la concentració de metalls en aigües, sediments i sòls. Considerant que la dissolució de CO2 incentiva la solubilització i el transport de metalls, el seu ús pot resultar en una eficient metodologia de control de fuites. En aquest treball, un conjunt de DGT han estat instal·lats en déus seleccionades a la regió del Campo de Calatrava, que presenten concentracions molt altes de metalls. Els resultats indiquen que, comparant la concentració de cada metall en els DGT amb la corresponent concentració en l'aigua, es poden distingir dos comportaments diferents. En el primer cas...Researchers and energy companies involved in CO2 capture and storage (CCS) are presently discussing the impact on the environment of potential leakage after the injection of CO2 in deep aquifers. The effects of gas-water-rock interaction occurring during the injection, storage and leakage are still under debate. Studies based on natural systems can provide valuable information on physical and geochemical processes occurring underground. One of the most concerning aspects of the risk assessment of CCS is the potential impact on water resources in case of leakage, especially on shallow aquifers. The research on the effects of dissolved CO2 on the mobility of some metals in aquifers has been mainly focused on Fe(III) solubility, and experimental results match observations in naturals systems, where high Fe concentration can be found under oxic, circum-neutral solutions. The main research objective of this Ph.D. project is the study of the capacity of aquifers to supply metals and metalloids from reactions with CO2-bearing fluids, and their persistence in solution in the impacted aquifers. The research has been divided into three different parts. The first part is a review of the variety of mechanisms for metal mobilization and transport in fluids characterized by a high amount of dissolved CO2 and by circum-neutral pH. Since 1990, it is postulated that increased CO2 concentrations in seawater would affect trace element mobility, and a large number of laboratory experiments have been performed in order to determine the influence of increased CO2 concentrations in the mobility of a number of key trace metals, including Fe(II), Fe(III) and U(VI). In this work, a number of these laboratory experiments from literature have been selected, revisited and compared with data from some natural systems. Natural analogues, in fact, provide valuable information on the gas-water-rock interaction and subsequent metal release and transport. In addition, to complement literature data, a detailed systematic sampling along a stream in North Spain, called Font Groga, was performed from the source point to the end. The aim of this sampling was to understand the change on the dissolved metal load as a consequence of a steady degassing state. The degassing leads to changes in the water pH-Eh state that control the chemical speciation of most elements in solution. The sampling was carried out dividing the stream into a number of equidistant sampling points starting from the spring and then considering each point as a separated system in equilibrium with a given CO2 pressure. From each sampling site, the concentrations of anions, cations, trace metals, "free" CO2 and dissolved gaseous species in aqueous phase were determined. Water chemistry was interpreted by using the equilibrium chemical-speciation/mass transfer model PHREEQC-3. The results show that as the gas concentration decreases, as a consequence of the degasification, the pH increases. In the field, the impact of degassing is well evidenced by the precipitation of ferrihydrite and, later, calcite throughout the course stream. Also, the concentration of Fe is positively correlated with pCO2, indicating a strong link between both parameters. The thermodynamic analysis indicate that the dissolved CO2 allows the solubilisation of Fe(III) by the forming aqueous Fe(III) carbonate complexes. The impact of these complexes, especially FeOHCO3, is the increase of the solubility of Fe(III) by three orders of magnitude. Such an impact is very well illustrated by looking at the ferrihydrite saturation index (SI) with or without considering the formation of the aqueous Fe-carbonate complexes. CO2 degassing makes these complexes unstable and iron is back in to solid phase by precipitating colloidal particles of ferrihydrite. From experiments in literature, the enhanced solubility of iron and other metals such as U in CO2-bearing fluids has also been confirmed looking at the available thermodynamic data due to the formation of aqueous carbonate complexes. Other metals (e.g., Hg(II), Pb(II), Zn(II), Ce(III) and Ce(IV)) the increased pCO2 has a positive effect in terms of stabilising their carbonate or hydroxocarbonato solid phases. This is the result of the formation of carbonate containing solid phases, which are more stable than the aqueous carbonate complexes. In the case of Cr(III) the increased pCO2 has no effect, as no Cr(III) carbonate complexes have been reported in the literature. The second part of the Ph.D. project deals with the release and transport of metals as a result of the intrusion of CO2 flows into shallow aquifers. This is an important aspect in the risk assessment associated with CO2 sequestration, and the understanding of the persistence of metal plumes is a very concerning aspect. This work has been carried out in the Campo de Calatrava region, an old volcanic field in central Spain, where CO2 flows from mantle interact with shallow aquifers resulting in remarkable metal release. 12 sampling stations have been selected for gas and water analysis, 10 as bubbling pools and 2 as episodic "cold" geysers. These samples are characteristically much enriched in trace metals compared to CO2-free aquifers, being Fe the most abundant, (up to 6.08×10-4 mol·L-1). Also, high concentrations of Mn (up 8.01×10-5 mol·L-1), Zn (up to 1.46×10-6 mol·L-1), Ni (up to 1.19×10-6 mol·L-1), Co (up to 7.1×10-7 mol·L-1), Cu (up to 3.3×10-7 mol·L-1) and As (up to 1.4×10-7 mol·L-1). pH range is very close to 6 and Eh is quite oxidising. Gas composition is almost pure CO2, with no detectable amounts of CH4 and H2S. Thermodynamic calculations reveal that the formation of aqueous Fe(III) carbonate complexes, mainly FeCO3OH, as a result of the CO2-shallow aquifer interaction causes the dissolution of native Fe(OH)3 releasing iron and all trace metals sorbed onto its charged surface. Then, neither acidification, "reducing" gas impurities, nor low Eh environments (i.e., making Fe(II) as predominant iron form) can be considered as the main drivers for the development of the metal plumes associated to gas inflows into shallow aquifers. The persistence of these metal plumes, which is crucial in the risk assessment studies of CO2 underground storage, is predicted to be potentially long since Fe(OH)3 is the solubility-limiting phase not only for Fe but also for the other metals with an observed increase in concentration. The effect of the formation of aqueous metal carbonate is not as relevant in metals like Mn, Zn, Cu, Co, Ni, and except for Mn, the measured concentration in samples from the Campo de Calatrava are far from the saturation in solid carbonates. The last part of the thesis is aimed to assess the potential use of metals as an early detection tool of low-intensity leakage from CO2 storage. Diffusive gradients in thin films (DGT) have been tested in some CO2-rich, metal-bearing fluids to assess their applicability as a monitoring tool in onshore CO2 storage projects. These films are capable of adsorbing metals and recording changes in their concentration in water, sediments, and soils. Considering that CO2 dissolution promotes metal solubilization and transport, the use of these films could be valuable as a monitoring tool of early leakage. A number of DGT have been deployed in selected springs with constant metal concentration in the Campo de Calatrava region. The studied waters show high concentrations of Fe, as high as 1 × 104 μg·L-1, Ni, Co, Zn, Cu, and Mn. Comparing re-calculated metal concentration in DGT with metal water concentration, two different metal behaviours are observed: (i) metals with sorption consistent with the metal concentration (i.e. plotting close to the 1:1 line in a [Me]DGT: [Me]water plot), and (ii) metals with non-linear sorption, with some data showing metal enrichment in DGT compared with the concentration in water. Metals in the first group include Fe, Mn, Co, Ni, and U, and metals in the second group are Zn, Pb, Cr, Cu, and Al. From this research, it is concluded that the metals in the first group can be used to monitor potential leakage by using DGT, providing effective leakage detection even considering low variations of concentrations, episodic metal release, and reducing costs compared with conventional, periodic water sampling

L'Observatori de la Tordera : seguiment d'indicadors socioecològics a la Conca de la Tordera

Amb el suport de: Diputació de Barcelona, Consorci Besòs Tordera, Ajuntament de Sant Celoni, Ajuntament de Santa Maria de Palautordera, Ajuntament d'Hostalric, Ajuntament de Malgrat de Mar, Ajuntament d'Arbúcie

Linkages of dietary patterns, international trade and land use : the case of olive oil in the European Union

Within only two decades olive oil developed from a niche product which could hardly be found in food stores outside the producing regions towards an integrated component in the diets of industrial countries. This paper discusses the impacts of the promotion of the "healthy Mediterranean diet" on land use and agro-ecosystems in the producing countries. It examines the dynamics of olive oil production, trade and consumption in the EU15 in the period 1972 to 2003 and the links between dietary patterns, trade and land use. It analyses the underlying socio-economic driving forces behind the increasing spatial disconnect between production and consumption of olive oil in the EU15 and in particular in Spain, the world largest producer during the last three decades. In the observed period olive oil consumption increased 16 fold in the non-producing EU15 countries. In the geographically limited producing regions like Spain, the 5 fold increase in export production was associated with the rapid industrialization of olive production, the conversion of vast Mediterranean landscapes to olive monocultures and a range of environmental pressures. High amounts of subsidies of the European Common Agricultural Policy and feedback loops within production and consumption systems were driving the transformation of the olive oil system. Our analysis indicates the process of change was not immediately driven by increases in demand for olive oil in non-producing countries, but rather by the institutional setting of the European Union and by concerted political interventions

New challenges in rural development : a multi-scale inquiry into emerging issues, posed by the global land rush /

En los últimos años están surgiendo nuevos retos asociados al desarrollo rural, catalizados por una fiebre mundial por la adquisición de tierras a gran escala. Este fenómeno, conocido como 'acaparamiento de tierras', está generando controversia en cuanto a si el interés creciente en estas adquisiciones podría beneficiar a las comunidades rurales empobrecidas del campesinado mundial, o al contrario, incidirá en su marginalización. Esta tesis doctoral presenta una recopilación de cuatro artículos que abordan aspectos relevantes para entender mejor los debates, impulsores de cambio, características e impactos de la creciente demanda de tierras y sus implicaciones para el desarrollo rural. Entender los controvertidos debates asociados a los potenciales riesgos y oportunidades del acaparamiento de tierras para las comunidades rurales empobrecidas, nos plantea la siguiente pregunta: ¿qué tipo de pobreza queremos reducir? Como problema que se manifiesta a múltiples escalas y dimensiones, la pobreza es un fenómeno complejo. Será importante tenerlo en cuenta, pues, en estos debates, ya que la adquisición de tierras a gran escala puede aliviar una determinada dimensión de la pobreza, a la vez que estar amenazando otras. Así, el primer artículo aborda los retos epistemológicos y teóricos que surgen al conceptualizar multidimensionalmente la pobreza. En el segundo artículo se investigan los impulsores de cambio del acaparamiento de tierras a nivel global, para poder entender mejor sus implicaciones para el desarrollo rural global y las trayectorias futuras que de él pueden derivarse. Desde una perspectiva biofísica, el artículo argumenta que el acaparamiento de tierras apunta a ser un fenómeno persistente y no efímero: la competición y la lucha por el acceso a la tierra son susceptibles de incrementar en el futuro, provocando nuevos retos para el desarrollo rural a nivel global. El tercer artículo ilustra, para el caso de Camboya, cómo pueden revelarse en la práctica el acaparamiento de tierras y distintas visiones conflictivas sobre el desarrollo rural y la reducción de la pobreza. Basándose en una investigación empírica a nivel nacional, se abordan las características, limitaciones e impactos de las adquisiciones de tierra a gran escala y se ilustra el conflicto fundamental entre los intereses gubernamentales y las realidades locales del desarrollo rural camboyano. Finalmente, el último artículo discute la capacidad del pequeño campesinado para gestionar el decreciente acceso a la tierra a nivel local; una cuestión que seguramente requerirá más atención en el futuro, con la evolución del acaparamiento de tierras. Se presentan así algunas conclusiones sobre el cambio rural global y la emergencia de nuevas ruralidades, caracterizadas por nuevas instituciones y actividades económicas. En resumen, esta tesis combina investigación teórica y empírica con el fin de discutir bajo diversas perspectivas los nuevos retos emergentes del desarrollo rural. Para ello, se destacan las complejas cuestiones, asociadas a la existencia de múltiples escalas y dimensiones de los sistemas rurales, a las que se enfrentan los esfuerzos en torno al desarrollo rural. Asimismo, se presentan también algunas lecciones y conclusiones sobre los debates, impulsores de cambio, impactos y consecuencias futuras del acaparamiento de tierras sobre el desarrollo rural.Within the recent years, new challenges in rural development have appeared, triggered by the emergence of a global rush for land resources. This phenomenon, well-known under the term 'land grabbing', has produced controversial debates surrounding the question whether rising global interest in farmland and related large-scale land deals may benefit poor rural communities across countries of the global South, or whether it may drive the marginalization of the global peasantry. This doctoral dissertation presents a compilation of four research articles that address important issues, relevant to better understand debates, drivers, characteristics and impacts regarding the global land rush and its implications for rural development. In order to understand the controversial debates on potential risks and opportunities of the land rush to poor rural communities, it becomes necessary to deal with the question: what kind of poverty is aimed to be reduced? Poverty is a complex phenomenon, appearing across multiple dimensions and scales. This matters to the debates, as large-scale land deals may help to alleviate poverty in one dimension, while jeopardizing at the same time other poverty dimensions. The first article thus addresses on an epistemological and theoretical level challenges for development efforts that result from a multidimensional conceptualization of poverty. The second article investigates underlying driving forces of the land rush on a global level, in order to better understand future trajectories and implications for global rural development. Taking a biophysical perspective, the article argues that the land rush is likely not an ephemeral phenomenon, but rather might be persistent. Increasing competition and struggles over access to land might increase in the future, thus provoking new challenges for rural development on a global level. The third article illustrates for the case of Cambodia, how both the land rush and conflicting visions of rural development and poverty reduction may unfold in practice. Based on an empirical investigation at the national level, characteristics, constraints and impacts of large-scale land deals are addressed and a fundamental conflict between governmental interests and local realities of rural development is illustrated. Finally, the last article discusses how small-farmers at the village and household level may be able to deal with declining access to land. This is an issue which likely will require more attention in the future, when the land rush further unfolds. Conclusions on global rural change and the emergence of new ruralities, characterized by new economic activities and institutions, are presented. In summary, this dissertation combines general theoretical and empirical case study research in Cambodia, in order to discuss from a variety of different perspectives emerging challenges in rural development. While the dissertation points out the complex issues that rural development studies and efforts may face due to the existence of multiple scales and dimensions of rural systems, also some simple lessons and clear conclusions are presented regarding debates, drivers, impacts and future consequences of the global land rush on rural development