Documents d'anàlisi geogràfica

DESCRIPCIÓ. La revista abasta temes molt diversos. Hi tenen cabuda estudis d'anàlisi i de planificació del territori, treballs sobre població i sobre activitats socials i econòmiques, sobre medi físic i recursos naturals, i aportacions sobre epistemologia i metodologia en geografia. Hi predominen els estudis sobre Catalunya, però se n'accepten també sobre altres territoris. Els números no solen ser de caràcter monogràfic. Es presenten en una secció d'articles de fons i en una altra de notes i documentació.Fusió de: Documents d'anàlisi urbana = ISSN 0211-352X, Documents d'anàlisi territorial = ISSN 0211-3511 i Documents d'anàlisi metodològic en geografia = ISSN 0211-3503.A partir del núm. 25 (1994) apareix com coeditor: Universitat de Girona.ÍNDEX D'IMPACTE. Documents d'Anàlisi Geogràfica ha estat seleccionada per l'In-RECS (Índice de impacto de las Revistas Españolas de Ciencias Sociales) com a revista científica font en el seu àmbit. In-RECS és un índex bibliomètric que ofereix informació estadística a partir de les cites bibliogràfiques per tal de determinar la influència i l'impacte científic de les revistes espanyoles en ciències socials i dels autors que publiquen en les mateixe

La família com a determinant social de la salut subjectiva a Espanya

L'estudi de la relació entre les situacions i els esdeveniments familiars i l'estat de salut integral de les persones revesteix un interès especial donada la ingent recerca realitzada entorn dels determinants socioeconòmics de les desigualtats en salut enfront de la molt menys prolífica literatura sobre factors intermedis o contextos mediadors de la salut. Aquests factors, coneguts de manera general com a determinants socials de la salut, darrerament han demostrat ser especialment rellevants en l'anàlisi de les desigualtats en salut de les societats avançades en les quals la mortalitat ha aconseguit uns nivells molt baixos. Aquesta tesi se centra en el paper de la família com a determinant social de les desigualtats en salut subjectiva a Espanya.El estudio de la relación entre las situaciones y los acontecimientos familiares y el estado de salud integral de las personas reviste un interés especial dada la ingente investigación realizada en torno a los determinantes socioeconómicos de las desigualdades en salud frente a la mucho menos prolífica literatura sobre factores intermedios o contextos mediadores de la salud. Estos factores, conocidos de forma general como determinantes sociales de la salud, últimamente han demostrado ser especialmente relevantes en el análisis de las desigualdades en salud de las sociedades avanzadas en las que la mortalidad ha alcanzado unos niveles muy bajos. Esta tesis se centra en el papel de la familia como determinante social de las desigualdades en salud subjetiva en España.The study of the relationship between family situations and events and an individuals' health status is of particular interest given the enormous research conducted around the socioeconomic determinants of health inequalities against the much less prolific literature on intermediate factors or mediator contexts in health. These factors, known generally as the social determinants of health, have recently proved to be particularly relevant in the analysis of health inequalities in advanced societies with very low levels of mortality. This thesis focuses on the role of family as a social determinant of inequalities in subjective health in Spain

Reglament del Departament de Geografia

Acord del Consell de Govern de 9 de març de 200

Ciutat i vulnerabilitat social: diagnosi i propostes d'intervenció als barris de Collblanc i la Torrassa

Projecte troncal curs 2020-2021 del Màster en Estudis Territorials i Planejament de la UAB, de l'especialitat d'Ordenació del Territori, Desenvolupament Local i Planificació Territorial

Lògiques socials i decisions individuals de la interrupció voluntària de l'embaràs : Espanya a través d'una perspectiva comparada /

Aquesta tesi doctoral es proposa identificar les lògiques explicatives de la interrupció voluntària de l'embaràs (IVE), per tal d'entendre per què no disminueix la incidència de l'avortament voluntari en un context on s'ha establert un sistema de salut sexual i reproductiva (SSR) ampli, que contempla la prevenció dels embarassos no desitjats i que pretén reduir-ne la xifra d'IVE. El marc explicatiu de referència per a l'estudi de la IVE considera la IVE com a procés i no com un esdeveniment estàtic i permet articular els diversos factors que estan afectant el procés de decisió individual de la IVE: les lògiques socials. Segons aquesta perspectiva del fenomen, el procés individual d'IVE està format per 5 etapes: a) La sexualitat, b) l'anticoncepció, c) l'embaràs no desitjat d) la decisió d'IVE i e) l'accés al sistema sanitari. Aquesta recerca consta de tres objectius específics, amb un capítol dedicat a cadascun d'ells: 1) Caracteritzar el recurs a la interrupció voluntària de l'embaràs en una dècada (1998-2008) considerant la intensitat i el perfil de les dones que avorten a Espanya, 2) Documentar els objectius públics dirigits a disminuir les IVE i a garantir la SSR a Espanya i 3) Analitzar el procés individual de la IVE en dones de 25-34 anys, tram d'edats que el nostre context defineix com a moment ideal a la maternitat Per respondre la pregunta de recerca s'utilitza la metodologia quantitativa i qualitativa: a) l'estudi quantitatiu es basa en el Registre d'IVE que ofereix les dades quantitatives de l'avortament més exhaustives i b) l'anàlisi qualitativa es basa en les entrevistes en profunditat dirigides a dones embarassades que decideixen interrompre l'embaràs i en els grups de discussió amb professionals sociosanitaris. Els resultats principals de la tesi, per cadascun dels objectius específics, són: 1) la incidència de la IVE ha augmentat en una dècada (1998-2008) a Espanya i es consolida un patró d'edat jove; les dones menors de 30 anys presenten les taxes d'avortament més altes i l'augment més important ha estat en edats adolescents en aquest període. En un context d'alta prevalença anticonceptiva l'avortament esdevé un recurs davant d'un embaràs no desitjat. 2) Es confirmen les limitacions dels objectius públics dirigits a disminuir la IVE degut a la complexitat del procés individual d'IVE: no tan sols per la dificultat de contemplar les 5 etapes del procés de la IVE, sinó també per la necessitat d'atendre les dones en tots les etapes del curs de vida i 3) Les dones que volen interrompre l'embaràs i aquelles que decideixen continuar la gestació consideren els mateixos factors per construir la decisió. La situació afectiva i de parella és el factor més estructurant de la decisió. Les dades quantitatives mostren la importància de la situació de convivència amb la parella mentre que a través de les dades qualitatives s'ha revelat important la qualitat de la relació i l'existència d'un projecte parental en comú. La IVE és un tema social controvertit, però la decisió final d'avortar és privada. Aquesta dicotomia genera una bretxa entre les lògiques socials i les decisions individuals en el procés de la IVEThis doctoral thesis aims to identify the factors explaining induced abortion (IA) in order to answer the research question: Why the incidence of IA is not reduced in those contexts where there is a comprehensive sexual and reproductive health (SRH) system which includes prevention of unintended pregnancies and strategies to reduce the number of induced abortions. The study framework for this thesis considers IA as a process and not as a static event. This approach allows for the articulation of the social logic surrounding the abortion decision making process and the identification of factors affecting it. From this perspective, the abortion process at individual level comprises five steps: a) sex, b) contraception, c) unintended pregnancy, d) abortion decision and e) access to health services. This research has three specific objectives, with a chapter devoted to each one: 1) To describe the situation of induced abortion in the decade 1998-2008 with particular reference to the scale of abortion and the characteristics of women undergoing IA, 2) To describe the public policy goals aiming to reduce IA while maintaining comprehensive SRH services in Spain and 3) to analyze the abortion decision process at individual level among women aged 25-34, the age which our social context defines as the ideal age for motherhood. Both quantitative and qualitative methods were used in order to answer the research question: 1) The quantitative study is based on the National Register of IA which offers the most comprehensive quantitative data available and 2) the qualitative analysis is based on individuals interviews of pregnant women who have decided to undergo IA and focus group discussions with health care professionals. Key results for each of the specific objectives are: 1) the incidence of abortion has increased during the decade 1998-2008 with a consolidated predominance among younger age groups; women aged under 30 having the highest abortion rates whilst the highest increase being observed among teenagers. Despite a context of high contraceptive prevalence, abortion remains an option used not to continue an unintended pregnancy. 2) Public policy goals aim at reducing IA have limitations due to the complexity of the abortion decision-making process: not only the difficulty of taking into account the five stages of the abortion decision process but also the need to take into account the different stages of women's life cycle. 3) Among pregnant women, those undergoing IA and those continuing the pregnancy took into consideration the same factors to take a decision. Relationship status was the most important factor in the abortion decision among women aged 25-34. Quantitative data showed the importance of marital status while the qualitative data highlighted the importance in the abortion decision making process of the quality of the relationship and a shared desire to have a baby. Abortion is a controversial social issue, but the final decision to undergo IA is private. It is this dichotomy that creates a gap between the prevailing social logic and the individual IA decision making process

Espai públic, vida quotidiana i identitat de barri a Terrassa : la construcció material i social de Can Palet i Ca n'Anglada a través d'una geografia de la proximitat /

Descripció del recurs: el 17-06-2011La present recerca tenia per objectiu previ i inicial analitzar l'ús i apropiació que fan dones i homes d'espais públics concrets, és a dir, a través d'una anàlisi de gènere. Aviat, però, la recerca s'adaptà a la realitat i necessitats dels casos d'estudi, fent que l'objectiu principal i general passés a ser l'anàlisi de la construcció social i material d'espais públics en uns contextos urbans concrets, els barris. A aquest objectiu de base s'han subordinat d'altres objectius més concrets com l'anàlisi històrica i actual en la construcció d'imaginaris col·lectius, d'identitat i de sentiment de pertinença respecte els espais públics i els barris; l'anàlisi de la relació entre polítiques i intervencions urbanes i socials respecte els barris i la millora de les condicions de vida del veïnat, amb una atenció especial a les formes de participació veïnal i interlocució barri-ajuntament; i l'anàlisi de la vida quotidiana als espais públics tenint en compte aspectes com el gènere, l'edat, l'ètnia o la classe, dimensions que, al llarg del treball, hem mirat de tenir sempre presents de forma interrelacionada. L'interès d'aquesta recerca té dues vessants: la pròpia recerca en sí i que el material generat sigui i tingui utilitat social. La recerca, en sí mateixa, ja és un procés viscut on no només s'enriqueix la persona -a partir d'un procés viscut de llums i ombres- sinó que també es contribueix a desenvolupar el coneixement i el saber col·lectiu i universal. Sembla un tòpic aquest interès però, amb l'edat que tinguem i identificats i identificades amb la universitat pública i amb la geografia, cal que tinguem clar l'interès per generar una recerca que barregi l'experiència viscuda i la contribució social en favor d'un saber i coneixement col·lectius. Però la recerca també volem que sigui una eina d'utilitat pública i col·lectiva, amb l'interès que sigui útil per altres persones amb l'objectiu de millorar les condicions de vida de les persones i, en concret, de les persones que viuen en barris populars a Catalunya. Enriquir la idea d'espai públic en general i tractar l'actualitat dels barris populars a Catalunya no pot ser una tasca individualista i cal que fem interconnectar múltiples experiències tant des de l'àmbit acadèmic, com veïnal i polític. I aquesta Tesi Doctoral vol ser una contribució, una mirada més, per tal que el veïnat d'aquests barris torni a tenir en les seves mans el poder per transformar quotidianament el lloc viscut, el seu entorn, a partir d'una millor autoconeixença comunitària i de les seves necessitats i demandes col·lectives.The present study aimed to analyze the initial prior use and ownership that make women and men in specific public places, ie, through a gender analysis. Soon, however, research needs and adapted to the reality of the case studies, making the main goal and become the general analysis of the material and social construction of public spaces in a specific urban contexts, neighborhoods. This basic objective has been subordinated to other more specific objectives such as current and historical analysis in the imaginary construction of collective identity and sense of belonging on public spaces and neighborhoods, the The relationship between urban and social policies and interventions on the neighborhoods and improving the living conditions of the neighborhood, with special attention to forms of dialogue and participation of community-district council; analysis of everyday spaces public taking into account aspects such as gender, age, ethnicity or class, dimensions, throughout the work, we have always tried to present so interrelated. The interest of this research is twofold: to do their own research and that the material is generated and has social utility. The research itself, it is a process where experienced not only enriched the person-from a process of light and shadow-lived but also helps develop the knowledge and know-collective and universal . It seems a cliché but this interest, with age and that we have identified and identified with the public university and geography, we must have a clear interest to generate research that blend the experience and contribution of social support a collective knowledge and understanding. But the research also want to be an instrument of public and collective interest that would be useful to other people with the aim of improving the living conditions of people and, in particular, those live in neighborhoods in Catalonia. Enriching the idea of public space in general and treat currently popular neighborhoods in Catalonia can not be an individualistic task and we need to interconnect multiple experiences, both from academia, as local and political. And this thesis is intended as a contribution, a closer, so that the neighborhood of these districts have again in his hands the power to transform the site daily living, the environment, from a better community autoconeixença and their needs and demands collective. Keywords: geography, qualitative methods, workingclass neighborhood

Tornant a la muntanya. Migració, ruralitat i canvi social al pirineu català. el cas del Pallars Sobirà

La construcció de certs imaginaris i representacions socials sobre la ruralitat en el context actual provoca que les àrees rurals apareguin, per determinats sectors de la societat urbana postindustrial, com un lloc atractiu, idíl·lic, on materialitzar certes preferències residencials. La reestructuració econòmica que en les últimes dècades del segle XX han experimentat una bona part de les àrees rurals del món occidental i l'equiparació de les condicions de vida entre la ciutat i el camp, antigament substancialment més desiguals, són algunes de les causes d'aquest "ressorgiment" rural. Aquests canvis han fet capgirar una situació que semblava irreversible per una situació més esperançadora, en la qual s'ha produït una recuperació demogràfica, econòmica i social d'aquests territoris. Aquests canvis han provocat l'arribada de nous residents, principalment procedents de centres urbans i de zones més densament poblades, els quals han ocasionat una important recomposició social, donant lloc a la formació de societats complexes en contextos que fins a fa relativament escassos anys mostraven una escassa diversitat social. La formació de "noves" societats rurals és un procés que no està exempt de conflictivitat social, sobretot a causa del xoc cultural, d'imaginaris sobre la ruralitat i d'estils de vida que es deriven de la convivència de diferents grups socials. L'estudi que es presenta a continuació se centrat a la comarca del Pallars Sobirà (Catalunya). Es tracta d'una zona d'alta muntanya, que ha estat fortament afectada pel procés de despoblació i que va abandonar la seva base econòmica tradicional, basada principalment en la ramaderia. No obstant això, els processos de reestructuració que vénen experimentat els territoris rurals han fet que el Pallars Sobirà, com d'altres àrees rurals catalanes es converteixi en una comarca atractiva para determinats sectors de la població urbana. Per conèixer com es manifesten aquests fluxos migratoris s'ha optat per un enfocament qualitatiu, utilitzant tècniques de narració, com són les entrevistes semiestructurades en profunditat, i d'observació, realitzant un extens treball de camp per a l'obtenció de les dades. A través de les entrevistes realitzades i de les tècniques d'observació s'han pogut abordar diferents temes al voltant de l'arribada de nous habitants a la comarca. En primer lloc, s'ha aprofundit en algunes qüestions relacionades amb el procés migratori experimentat pels nous residents, interessant-nos pels factors i motivacions que intervenen en la decisió de la migració, les raons que actuen en l'elecció de la destinació i la connexió existent entre el cicle de vida, la situació personal i el moment en què es realitza la migració. En segon lloc, s'ha abordat el procés d'assentament, centrant-nos principalment en aquells aspectes que es deriven de la (re)negociació d'una nova quotidianitat, que van des de la cerca d'un habitatge a la creació de noves xarxes socials en el lloc de destinació, passant per la inserció i adequació al mercat laboral i la construcció d'un nou estil de vida que es correspongui amb les aspiracions prèviament creades. La superació o no de les dificultats que s'associen a les primeres etapes d'assentament, i la forma en què es manifesten certs factors com el treball, l'habitatge, la creació de xarxes socials o la formació parella i/o família condicionen les expectatives de permanència. En tercer lloc s'ha parat atenció a les relacions establertes entre població local i nous residents, com a resultat dels fluxos migratoris urbà-rurals i d'incipients processos de gentrificació rural. La convivència de diferents grups socials, d'imaginaris i representacions socials divergents sobre la ruralitat i de valors i codis socioculturals contraposats, provoquen una situació de tensió i fragmentació social, en la qual afloren conflictes i desavinences entre els habitants de la comarca. En aquest context, certs sectors de població local estableixen criteris de distinció entre el nosaltres ("autòctons") i l'ells ("nouvinguts"), com a estratègia de resistència davant d'una (suposada) invasió forana. La reafirmació de la identitat individual i col·lectiva per part de la població local desencadena, a part d'una distinció social, certes irregularitats en l'accés a drets bàsics pel fet de no pertànyer o de no ser acceptat per la comunitat. A causa d'això, en alguns casos la participació en la vida social i política de la comarca o l'ús de recursos territorials, com els béns comunals, poden veure's restringits únicament a la població local, evidenciant situacions de discriminació i/o exclusió social per la condició de "forà". En aquest context, qüestions com el sentiment de pertinença al lloc i a la comunitat, la identitat individual i col·lectiva i la condició de classe juguen un paper destacat. No obstant això, i malgrat aquests símptomes de tensió social, l'arribada de nova població es percep per a la majoria de població com un fet positiu pel desenvolupament de la comarca, ja que han possibilitat una veritable revitalització demogràfica, social, econòmica i cultural, en la qual també estan contribuint de manera significativa les noves generacions de població local.Nowadays, rural areas have become attractive residential areas for urban population groups in Western countries. Social representations and imaginaries of rurality have made this rural areas become idyllic spaces, where urban middle class population is able to materialize their residential preferences. As a consequence, rural areas have suffered an important restructuration process: economic and social transformations have replaced a depopulation and underdevelopment situation which had been seen as irreversible. Not only improvements in rural living conditions, but also economic and social changes have made these areas more accessible, causing new dwellers arrivals from the city. (Demographic recovery) "Population growth" focused in our study region cannot be compared quantitatively to precedent rural exodus yet new dweller's arrival is still producing an invaluable qualitative contribution to the future of this area. However, new residents' arrival, mainly from urban centers and densely populated areas, have caused an important social change. New complex societies have appeared in this rural contexts, increasing its diversity and making new social groups emerge. Social tension and conflict are part of new rural societies formation process caused on one hand, by the cultural shock between locals and newcomers and, from the other hand, the coexistence of different rural imaginaries. Rural-urban migration and its impacts on the receiving areas are important research topics in western countries. Social change processes in rural areas have occupied an important place especially in English and French literature. Nevertheless, this subject does not receive the same magnitude in a Catalan and Spanish context, reason why the main object of this research is to understand rural restructuring processes by studying the diversity of rural areas through a specific case. This study is focused in Pallars Sobirà (Catalonia), a mountain area located in the heart of Pyrenees but a peripheral area, away from the main regional urban centers of the region. Pallars Sobirà has been strongly affected by processes of depopulation and abandonment of its traditional economic activities, based mainly on livestock and subsistence agriculture. However, rural restructuring processes have made these territories become an attractive area for certain sectors of urban population, associating this areas with values of rurality and alternative lifestyle. Qualitative approach has been used as the main methodology to study these migrations flows and their effects in the reception area. An extensive field work and narrative techniques as structured interviews and participant observation have been used in order to obtain the maximum information possible about the topic. As a result, 45 persons of different target groups -local people, new residents and key actors- have been interviewed. All the conversations have been transcribed and coded in order to organize the information given and make some interpretations. Moreover, also quantitative methods have been used to analyze demographic evolution and to support interview results. As a result, information brought up after the analysis, made us consider different topics related with newcomers arrival in the study region. First of all, we have looked attentively at new residents migration process, focusing on the factors and motivations involved in the decision-making processes, the reasons why choosing this specific destination and the connection between migration and life cycle. To continue, we have gone into the settlement process, mainly on those aspects related with new lifestyle (re)negotiation: looking for accommodation, making social networks or finding a new job. Thirdly, we have paid attention to relationships between locals and newcomers, as a result of rural-urban migration and emerging rural gentrification. Social tension and conflicts between neighbors are caused by the coexistence of groups with different social imaginaries about rurality and distinct social and cultural values. In this context, resistance strategies to "a foreigner invasion" have been detected in local people, who establish distinctions between us ("locals") and them (newcomers), as an affirmation of individual and collective identity. Moreover, the local-newcomers distinction may entail some irregularities in basic rights access of newcomers, in its acceptation as community members, in social and political participation, or in its access to community resources, producing social discrimination by the "foreign" condition. Despite these signs of social tension, interviewers (especially new residents, but also an important part of the young local population) have agreed that the new population arrival produce benefits and a real demographic, social, economic and cultural revitalization for the region

Housing and family dynamics in southern Europe /

Departaments responsables de la tesi: Departament de Geografia, Centre d'Estudis DemogràficsPremi Extraordinari de Doctorat concedit pels programes de doctorat de la UAB per curs acadèmic 2016-2017Durante la segunda mitad del siglo XX, las preferencias de vivienda hacia la propiedad convergieron en la mayoría de los países europeos. A comienzos del milenio, la propiedad era la tenencia líder en el sur de Europa. Así que esta tesis objetiva ampliar el conocimiento de la interrelación entre tenencia de vivienda, formación del hogar y fertilidad en el comienzo del siglo XXI. Con un enfoque en el sur de Europa, esta tesis realiza un análisis comparativo dirigido por tres objetivos: (1) explorar el rasgo distintivo del sistema de vivienda del sur de Europa con respecto a las pautas de propiedad y de formación de hogares; (2) explicar la evolución reciente de la distribución de tenencia de vivienda, teniendo en cuenta factores individuales y contextuales; y (3) analizar el papel de la tenencia de vivienda en la fertilidad. En el primer objetivo, esta tesis utiliza análisis de conglomerados con los datos de European Union Statistics of Income and Living Conditions para evaluar los factores que contribuyen a la homogeneidad del sistema de vivienda del sur de Europa en el comienzo del siglo XXI. Además, mediante modelos de regresión logística, se destaca la importancia de la heterogeneidad dentro del grupo del sur de Europa. Además, la asunción de que las tasas de propiedad en el sur de Europa son altas es cuestionada usando renovadas medidas de la tenencia que consideran el nivel de formación de hogares. Con respecto a la formación de hogar, mediante modelos de regresión multinomial probit, se ofrecen resultados innovadores de las decisiones de vivienda de los adultos jóvenes activos en el sur de Europa y en tres países europeos utilizados en representación de los diferentes regímenes de estado de bienestar (Francia, Alemania y Reino Unido). En el segundo objetivo se aborda el reciente aumento del alquiler utilizando los microdatos del censo español (2001 y 2011). Estimando modelos de regresión logística multinivel, se evalúan los factores individuales y contextuales, destacándose la estabilidad de precios de la vivienda en la probabilidad de ser un inquilino y la influencia de la heterogeneidad geográfica interna sobre las opciones individuales de vivienda. A nivel individual, con el tiempo, hay un proceso de convergencia hacia una mayor aceptación de alquiler independientemente de la nacionalidad, tipo de pareja, o nivel de estudios de la joven pareja. Todavía, la heterogeneidad individual se volvió más determinante en los casos de la edad y el grado de urbanización. Aunque con diferentes señales, los dos procesos se inclinan hacia un aumento del alquiler en las primeras etapas de la vida en pareja. En el tercer objetivo se estudia primeramente el caso español utilizando la Encuesta Financiera de las Familias (2008) y estimando modelos de regresión probit para tres marcos de tiempo. Los resultados muestran que la relación entre vivienda propia y la fertilidad se está convirtiendo más problemática. Seguidamente, utilizando los datos del Eurosystem Household Finance and Consumption Survey (2008-2011), se comparan los países del sur de Europa entre ellos y con dos países europeos con niveles de fecundidad y sistemas de alojamiento distintos (Francia y Alemania). Los modelos de regresión probit y paramétricos (frailty) revelan que la relación positiva entre vivienda propia y tener el primer hijo no es una excepción del sur de Europa y que en España, Francia y Grecia, ser propietario disminuye la relación de tiempo para el nacimiento del primer hijo. Retratando la función dinámica de los sistemas de vivienda, se cree que el sistema de vivienda del sur de Europa está cambiando. Esta tesis explora esos signos de cambio con respecto a su impacto en las características conocidas del sistema de vivienda del sur de Europa estudiándolo desde diferentes puntos de vista (micro y macro) y destacando la tenencia de la vivienda, como resultado y como determinante de un evento.During the second half of the twentieth century, housing preferences towards homeownership converged in the majority of European countries. By the turn of the millennium, homeownership was the leading housing tenure in southern Europe. Taking this into consideration, this thesis aims to improve our understanding of the interrelationship between housing tenure, household formation and fertility in the beginning of the twenty-first century. With a focus on southern Europe, this thesis performs a comparative analysis guided by three objectives: (1) to explore the distinctive feature of the southern European housing system regarding homeownership and household formation patterns; (2) to explain the recent evolution of housing tenure distribution while accounting for individual and contextual factors; and (3) to analyse the role of housing tenure status in fertility. To tackle the first objective, this thesis uses cluster analysis with the European Union Statistics of Income and Living Conditions data to test the factors contributing to the homogeneity of the southern European housing system in the beginning of the twenty-first century. Additionally, by estimating logistic regression models, this thesis highlights the significance of heterogeneous patterns within the southern European group. Furthermore, the assumption that the homeownership rates in southern Europe are high is challenged using renewed measures of tenure rates that take the level of household formation into account. Regarding household patterns formation, by means of multinomial probit regression models, this thesis provides innovative findings on the housing decisions of active young adults in southern Europe and in three other European countries used as a representation of different welfare state regimes (France, Germany and the United Kingdom). With regards to the second objective, this research addresses the current increase in renting preference using the micro data of the Spanish census (2001 and 2011). Estimating multilevel logistic regression models, this study accounts for both individual and contextual factors, highlighting the role of housing prices stability in the likelihood of be a tenant and the influence of the internal geographic heterogeneity on individual housing choices. At the individual level, over time, there is a convergence process toward a greater acceptance of renting regardless of citizenship, type of partnership, or educational attainment of the young couple. Yet, individual heterogeneity became more determinant in the case of age and degree of urbanisation. Although with different signals, both processes lean towards an upsurge of renting at the early stages of a couple's life. Concerning the third objective, this thesis first studies the Spanish case using the Spanish Survey of Household Finances (2008) and estimating probit regression models for three time frames. The results show that the relationship between homeownership and fertility is becoming increasingly problematic. Second, using the Eurosystem Household Finance and Consumption Survey (2008- 2011), this thesis compares southern European countries among themselves and with two European countries with distinct fertility rates and housing systems (France and Germany). Probit regression models and parametric frailty models reveal that the positive relationship between homeownership and having a first-child birth is not a southern European exception and that in Spain, France and Greece, to be a homeowner lowers the time ratio to the birth of the firstchild. Portraying the dynamic feature of housing systems, there are reasons to believe that the southern European housing system is changing. This thesis explores those signs of change with regards to their impact on the known features of the southern European housing system by looking at it from different standpoints (micro and macro level) and by emphasizing housing tenure status both as an outcome and as a determinant of an event

Desarrollo de un prototipo para el Geoportal del Centro Temático Europeo de Usos del Suelo e Información Espacial de la Agencia Europea del Medio Ambiente

El projecte ha estat elaborat amb la col·laboració del LIGIT i del ETC LUSI. Serveix per a gestionar les Metadades i visualitzar-les a través del Web. El programari utilitzat és Geonetwork opensource, gestiona Metadades conformes als estàndards OGC i ISO. S'han implementat, a través de local o a través de connexions a servidors Web com Dav, CSW o OAI-PMH, en MckoiDB. Es visualitzen en el seu visor, a través de connexions a servidors de mapes WMS i ArcIMS i en visors externs com GoogleEarth. S'ha millorat l'aspecte gràfic i implementat amb noves funcionalitats editant el codi dels fitxers interns com Javascript, XML, XSL, JavaEl proyecto se ha elaborado con la colaboración del LIGIT y del ETC LUSI. Sirve para gestionar Metadatos y visualizarlos a través del Web. El software utilizado es Geonetwork opensource, gestiona Metadatos conformes a los estándares OGC y ISO. Se han implementados, sea desde local sea a través conexiones a servidores Web como Dav, CSW o OAI-PMH, en MckoiDB. Se visualizan en su visor, a través conexiones a servidores de mapas WMS y ArcIMS y en visores externo como GoogleEarth. Se ha mejorado el aspecto gráfico e implementado con nuevas funcionalidades editando el código de los ficheros internos como JavaScript, XML, XSL, Java

Efectes de la compressió d'imatges en la generació de cartografia temàtica : avaluació en alguns casos de classificació digital

Els formats de compressió amb pèrdua permeten elevades raons de compressió amb una qualitat de la imatge notable per a raons de compressió moderades. Aquesta memòria de recerca pretén valorar la influència de la compressió amb pèrdua sobre la classificació digital sobre dos tipus d'usos del sòl (forestal i agrícola) i en dues àrees de diferents nivells de fragmentació per a cada us del sòl. L'àrea classificada augmenta a nivells de compressió elevats, especialment usant el format JPEG. L'encert de la classificació disminueix a nivells de compressió elevades. En general el format JPEG2000 dóna millors resultats que JPEG