967 research outputs found

    Phylogenetic analyses of typical bovine rotavirus genotypes G6, G10, P[5] and P[11] circulating in Argentinean beef and dairy herds

    Get PDF
    Group A rotavirus (RVA) is one of the main causes of neonatal calf diarrhea worldwide. RVA strains affecting Argentinean cattle mainly possess combinations of the G6, G10, P[5] and P[11] genotypes. To determine RVA diversity among Argentinean cattle, representative bovine RVA strains detected in diarrheic calves were selected from a survey conducted during 1997–2009. The survey covered the main livestock regions of the country from dairy and beef herds. Different phylogenetic approaches were used to investigate the genetic evolution of RVA strains belonging to the prevalent genotypes. The nucleotide phylogenetic tree showed that all genotypes studied could be divided into several lineages. Argentinean bovine RVA strains were distributed across multiple lineages and most of them were distinct from the lineage containing the vaccine strains. Only the aminoacid phylogenetic tree of G6 RVA strains maintained the same lineages as observed at the nucleotide level, whereas a different clustering pattern was observed for the aminoacid phylogenetic trees of G10, P[5] and P[11] suggesting that the strains are more closely related at the aminoacid level than G6 strains. Association between P[5] and G6(IV), prevalent in beef herd, and between P[11] and G6(III) or G10 (VI and V), prevalent in dairy herds, were found. In addition, Argentinean G6(III), G10, P[5] and P[11] bovine RVA strains grouped together with human strains, highlighting their potential for zoonotic transmission. Phylogenetic studies of RVA circulating in animals raised for consumption and in close contact with humans, such as cattle, contribute to a better understanding of the epidemiology of the RVA infection and evolution.Fil: Badaracco, Alejandra. Instituto Nacional de Tecnología Agropecuaria. Centro de Investigación en Ciencias Veterinarias y Agronómicas. Instituto de Virología; Argentina. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas; ArgentinaFil: Garaicoechea, Lorena Laura. Instituto Nacional de Tecnología Agropecuaria. Centro de Investigación en Ciencias Veterinarias y Agronómicas. Instituto de Virología; Argentina. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas; ArgentinaFil: Matthijnssens, J.. University of Leuven. Rega Institute for Medical Research; BélgicaFil: Louge Uriarte, Enrique Leopoldo. Instituto Nacional de Tecnología Agropecuaria. Centro Regional Buenos Aires Sur. Estación Experimental Agropecuaria Balcarce. Área de Investigación en Producción y Sanidad Animal; Argentina. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas; ArgentinaFil: Odeón, Anselmo Carlos. Instituto Nacional de Tecnología Agropecuaria. Centro Regional Buenos Aires Sur. Estación Experimental Agropecuaria Balcarce. Área de Investigación en Producción y Sanidad Animal; ArgentinaFil: Bilbao, Gladys Noemí. Universidad Nacional del Centro de la Provincia de Buenos Aires. Facultad de Ciencias Veterinarias; ArgentinaFil: Fernandez, Fernando. Instituto Nacional de Tecnología Agropecuaria. Centro de Investigación en Ciencias Veterinarias y Agronómicas. Instituto de Virología; ArgentinaFil: Parra, G. I.. National Institutes of Health; Estados UnidosFil: Parreño, Gladys Viviana. Instituto Nacional de Tecnología Agropecuaria. Centro de Investigación en Ciencias Veterinarias y Agronómicas. Instituto de Virología; Argentina. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas; Argentin

    Centre de Formentera: els inicis en qüestió de dependència

    Get PDF
    Fins ara l’atenció i els serveis sociosanitaris específics per a la tercera edat i els malalts crònics han estat gairebé inexistents a Formentera; el tipus d’assistència que s’ha donat ha estat majoritàriament d’ajuda o de suport mitjançant el curador informal. És un fet que els trets particulars que presenta Formentera plantegen unes necessitats especials; així, cal un esforç per aconseguir una equiparació en les prestacions i els serveis existents a la resta d’illes. La construcció d’un centre de dia suposa un pas important per superar aquesta mancança de recursos, i alhora és un projecte necessari i esperat a l’illa. Segons les dades demogràfiques, la de Formentera serà una població envellida; aquest centre garantirà a la població una millor qualitat d’atenció i de vida, donant resposta i cobertura a les necessitats de les persones dependents, amb serveis que, d’altra banda, són de primera necessitat. Aquest projecte suposa un repte tant institucional com professional. Les característiques de Formentera fan que el centre estigui plantejat per donar assistència als tres col·lectius més vulnerables i desprotegits: persones grans dependents, persones amb algun tipus de discapacitat i persones amb malaltia mental; d’aquesta manera ens trobam davant tres centres dins una mateixa instal·lació. Així, el Programa Bàsic del Centre s’inscriu dins una estratègia institucional dirigida a oferir un marc terapèutic que faciliti confiança i seguretat a l’usuari i que mitjançant el suport i l’ensenyament permeti treballar les capacitats conservades, millorant l’autonomia i alentint el procés de dependència. Cal destacar la novetat del recurs per als habitants de Formentera, juntament amb un factor cultural molt arrelat a l’illa, que estableix la cura de les persones grans a casa i sota la figura d’algun familiar. Malgrat això, les actuals previsions indiquen un debilitament d’aquesta xarxa de cures, circumstància que ve provocada per diversos factors: el canvi en el rol social de la dona, l’envelliment i augment de la fragilitat dels cuidadors, així com l’estrès del cuidador / la cuidadora, habitualment generat per una situació de cures llarga i intensa —i sovint difícil— en absència d’un suport adequat.Hasta ahora la atención y los servicios sociosanitarios específicos para la tercera edad y los enfermos crónicos han sido casi inexistentes en Formentera; el tipo de asistencia dirigida ha sido mayoritariamente de ayuda o apoyo mediante el cuidador informal. Es un hecho que las particulares condiciones que presenta la isla plantean unas necesidades especiales, así hace falta un esfuerzo para conseguir una equiparación en las prestaciones y servicios existentes en el resto de islas y donde la construcción de un centro de día en Formentera supone un paso importante para superar la carencia de recursos o estructuras sociosanitarias. Este Centro de día es un proyecto necesario y esperado en la isla, que prevé paliar el déficit sociosanitario existente hasta ahora. Según los datos demográficos, Formentera, en un futuro, será una población envejecida; este centro garantizará a la población una mejor calidad de atención y de vida, dando respuesta y cobertura a las necesidades de las persones dependientes con servicios que, por otro lado, son de primera necesidad. La puesta en marcha de este proyecto supone un reto tanto a nivel institucional como profesional. Las características de Formentera (tamaño, población, aislamiento, etc.), hacen que el proyecto de centro de día esté planteado para dar asistencia a los tres colectivos más vulnerables y desprotegidos: personas mayores dependientes, personas con algún tipo de discapacidad y personas con enfermedad mental, de este modo nos encontramos ante tres centros de día dentro de una misma instalación. Así, el Programa Básico del Centro se inscribe dentro de una estrategia institucional dirigida a ofrecer un marco terapéutico que facilite confianza y seguridad al usuario y que, a través del apoyo y la enseñanza, permita trabajar sobre las capacidades conservadas mejorando la autonomía y ralentizando el proceso de dependencia. También se tiene que destacar la novedad del recurso para los habitantes de la isla y un factor cultural muy arraigado en la población de Formentera que establece el cuidado de los mayores en casa y bajo la figura de algún familiar. Sin embargo, las actuales previsiones indican un debilitamiento de esta red de apoyo, circunstancia que viene provocada por varios factores: el cambio en el rol social de la mujer, el envejecimiento y aumento de la fragilidad de los cuidadores, así como el estrés del cuidador/a habitualmente generado por una situación de curas larga e intensa —y a menudo difícil— en ausencia de un apoyo adecuado

    The Krzyż conjecture revisited

    Full text link
    The Krzyz conjecture concerns the largest values of the Taylor coefficients of a non-vanishing analytic function bounded by one in modulus in the unit disk. It has been open since 1968 even though information on the structure of extremal functions is available. The purpose of this paper is to collect various conditions that the coefficients of an extremal function (and various other quantities associated with it) should satisfy if the conjecture is true and to show that each one of these properties is equivalent to the conjecture itself. This may provide several possible starting points for future attempts at solving the problemThe first, third and fourth authors thankfully acknowledge partial support from MINECO grant MTM2012-37436-C02-02, Spain. Starting in 2014 the first author was supported by Academy of Finland grant 268009. The second author was supported by NSERC, Canada. The third author was also supported by NSF grant DMS-0901524, by NSF CAREER, Award No. DMS-1056965, and Sloan Research Fellowship, USA. The fourth author was partially supported by the European ESF Network HCAA (“Harmonic and Complex Analysis and Its Applications”) during the period November 2009 - April 201

    Two weight inequalities for discrete positive operators

    Get PDF
    "Vegeu el resum a l'inici del document del fitxer adjunt"
    corecore