Estudi agrícola de la problemàtica social i econòmica creada a l'entorn de la ciutat. Aplicació de la feixa fonda i del compost d'escombraries

En aquest estudi hom ha comparat la fertilització orgànica (compost) amb la fertilització mineral; dues tècniques de cultiu diferents: el bio-intensiu French Method amb el mètode de cultiu tradicional; així com també dues densitats de sembra diferents. Per a realitzar l'experiència hem utilitzat dues espècies: l'espinac Spinacia oleracea i la mongetera Phaseolus vulgaris. Hem estudiat: els canvis en el säl, l'estat nutricional i el creixement dels cultius.We have compared organic fertilization (compost) with mineral fertilization, two different agricultural techniques —the bio-intensive French method and the traditional one, and two different seed densities. We have used two species for this study: Spinacea oleracea var. Resistofly and Phaseolus vulgaris var. Contender. Changes en soil, harvest levels, growth parametres and nutricional levels of the plants have been estudied.En este estudio se ha comparado la fertilización orgánica (compost) con la fertilización mineral; dos técnicas de cultivo diferentes; el bio-intensivo French Method y el método de cultivo tradicional; así como dos densidades de siembra diferentes. Para realizar la experiencia se han utilizado dos especies: la espinaca Spinacia oleracea y la judía Phaseolus vulgaris . Se han estudiado: los cambios en el suelo, el estado nutricional y el crecimiento en los cultivos

Surface electromyography applications

The electrophysiological techniques (neurography and needle electromyography) allow us an approach to the knowledge of the neuromuscular function. Electromyography obtains the electrical activity from the muscle in rest or in contraction (maximum and static voluntary contraction) In its clinical application, electromyography helps to the diagnosis and follow-up of a process of neuromuscular type. On the other hand, kinesiological or surface electromyography (SEMG) allows the study of the muscular activity in dynamics, which we can apply to the biomechanical movement analysis, gait analysis, studies of muscular fatigue, sport performance| and applications in work medicine and ergonomics. SEMG brings advantages like the fact that is a bloodless test, of being able to analyze varying muscles at the same time, in motion and in actions of non limited duration. The processed one brings us parameters of amplitude and frequencies, which we will use for descriptive and comparative studies. As a balancing entry, it does not allow us to study deep musculature, and some aspects of definition are lost in the obtained outlines

Efectes d’un entrenament propioceptiu (TRAL) de tres mesos sobre el control postural en joves esportistes.

Introducció: És un estudi d’intervenció de disseny longitudinal amb una duració de 6 mesos, de grup únic amb avaluació abans-després; que pretén d’avaluar l’eficàcia d’un programa propioceptiu com a mètode per a millorar el control postural en joves esportistes. Mètodes: La mostra d’estudi van ser 28 jugadors/es de voleibol (15-18 anys). Es van prendre dades un primer cop abans d’un primer trimestre sense intervenció, un segon cop finalitzat aquest període i un tercer cop després  d’un segon trimestre amb entrenament. L’entrenament propioceptiu utilitzat es va fer mitjançant el mètode Teràpia Reequilibradora de l’Aparell Locomotor (TRAL). L’estabilitat corporal  es va mesurar calculant l’àrea de desviació del centre de pressions mitjançant una plataforma de forces amb sensors electrònics Buratto Advanced. Les posicions mesurades van ser la posició unipodal amb ulls oberts i tancats de les dues cames. Resultats: Reducció significant de l’àrea de desviació del centre de pressions en els quatre tests en el cas de les noies i només una reducció significant en un dels tests amb el grup de nois. Conclusions: L’entrenament amb TRAL millora el control postural en noies i produeix tendència a la millora en el cas dels nois. Nous estudis amb grup control i mostra més gran són requerits

Plasma Perturbations and Cosmic Microwave Background Anisotropy in the Linearly Expanding Milne-like Universe

We expose the scenarios of primordial baryon-photon plasma evolution within the framework of the Milne-like universe models. Recently, such models find a second wind and promise an inflation-free solution of a lot of cosmological puzzles including the cosmological constant one. Metric tensor perturbations are considered using the five-vectors theory of gravity admitting the Friedmann equation satisfied up to some constant. The Cosmic Microwave Background (CMB) spectrum is calculated qualitatively.Comment: 20 page

Efectes d'un entrenament propioceptiu sobre l'extremitat inferior en joves esportistes jugadors de voleibol

Introducció i objectius: Estudi longitudinal d'intervenció amb una durada de 6 mesos, de grup únic amb avaluació abans-després, que pretén avaluar l'eficàcia d'un programa propioceptiu com a mètode de prevenció de lesions d'extremitat inferior en joves esportistes. Mètodes: La mostra d'estudi van ser 28 jugadors de voleibol d'ambdós sexes (15-18 anys). Es van prendre dades durant un primer trimestre sense intervenció i durant el següent trimestre amb entrenament. L'entrenament propioceptiu utilitzat es va fer mitjançant el mètode teràpia reequilibradora de l'aparell locomotor (TRAL). Es va mesurar setmanalment el dolor mitjançant l'escala analògica del dolor i la incidència de lesions d'extremitat inferior en la temporada d'estudi i les mateixes dates de la temporada anterior. Resultats: Durant el període d'entrenament propioceptiu es produeix una reducció significant del dolor de turmell en ambdós sexes, en el cas del dolor de genoll només en noies, i una tendència a la disminució de la incidència de lesions esportives d'extremitat inferior en ambdós sexes, especialment de turmell. Conclusions: L'entrenament propioceptiu disminueix la presència i la intensitat de dolor de genoll en el cas de les noies, amb tendència a la millora en els nois; millora la presència i intensitat de dolor de turmell en ambdós sexes; i en el cas de la incidència de lesions esportives, hi ha una clara tendència a la disminució de lesions de turmell

Estudi de l'activitat muscular durant el relevé en primera i sisena posició

Fonaments: Conèixer les diferències existents en l'activació muscular durant el relevé. Participants i mètode: Divuit ballarines de ballet clàssic (14-32 anys). Es practica anàlisi cinètica i cinemàtica. S'analitza el grau de flexió plantar aconseguit i la participació de diversos músculs. Es comparen (test de Wilcoxon) els resultats obtinguts en executar el gest en sisena posició (en parallel) respecte de la primera (en déhors) i en primera posició correcta respecte de la primera posició amb pronació del peu. Resultats: El rang de flexió plantar aconseguit és millor en sisena posició que en primera, i millor en primera correcta que en primera pronada. El múscul bessó intern (BI) presenta més activitat en primera posició; l'abductor del dit gros (ADG), en paral·lel o sisena posició, i els peroneals i bessó extern (BE), en pronació del peu en primera posició. El peroneal lateral (PL) presenta diferències durant el relevé (en posició estàtica inicial i en fase ascendent) i l'ADG durant la pujada al relevé. El BI presenta una activació més precoç i d'inici més lent que el BE en la flexió plantar del relevé. Discussió: L'activitat de l'ADG en primera posició tradueix dèficit d'estabilitat de l'arc intern i del primer radi i, per tant, un major risc de lesió. El relevé en sisena posició permet millor grau de flexió plantar que en primera. La pronació del peu ­secundària en mala tècnica­ produeix menor flexió plantar. L'ADG treballa més en parallel que en déhors, tot evitant la rotació externa del maluc. Les diferències del PL es relacionen amb la presència de pronació del peu: treballa més en pronació