10 research outputs found

    Descripció i consens dels criteris de complexitat assistencial i nivells d’intervenció en l’atenció al final de la vida

    Get PDF
    Nivells assistencials; Atenció al final de la vida; Malalts terminalsNiveles asistenciales; Atención al final de la vida; Enfermos terminalesWelfare levels; Attention to the end of life; Terminally illAquest document pretén ser una eina que faciliti l’organització de l’atenció al final de la vida de la persona amb malaltia avançada/terminal i la seva família, especialment pel que fa a la coordinació entre recursos i l’adequació en la utilització de serveis. L’enfocament no es basa en l’orientació diagnòstica ni en el pronòstic vital de la persona, sinó en la selecció, com a població diana, de les deu patologies proposades per McNamara en la seva estimació de mínims. Aquestes deu patologies són: càncer, insuficiència cardíaca, insuficiència hepàtica, insuficiència renal, insuficiència respiratòria, esclerosi lateral amiotròfica (malalties de la motoneurona), malaltia de Parkinson, corea de Huntington, malaltia d’Alzheimer (demències) i sida. D’acord amb els objectius prioritaris de la línia estratègica del Pla director sociosanitari d’atenció al final de la vida, també s’ha considerat oportú considerar com a subjectes d’atenció especial els pacients geriàtrics pluripatològics, els afectats d’insuficiència orgànica crònica avançada, els pacients amb malalties neurodegeneratives i els malalts de sida. Aquest document planteja un pas més en l’evolució de les cures pal·liatives i s’orienta cap a la complexitat de les diferents necessitats i característiques que pot presentar la persona amb malaltia avançada/terminal i la seva família. Per primera vegada, es disposa d’un document de consens en què es defineixen diferents nivells de complexitat associats amb les necessitats globals de la persona i la seva família i es proposa la intervenció de cadascun dels nivells assistencials del sistema sanitari català amb què compta l’atenció al final de la vida

    Cuidados Paliativos en oncología

    Get PDF
    Los cuidados paliativos atienden a personas afectadas de enfermedades avanzadas, sin posibilidad de tratamientos específicos y con expectativas de vida limitadas. La percepción vivida por estos enfermos está determinada por la presencia de síntomas múltiples y complejos, expresados en todas las dimensiones humanas (física, psicológica y social), y por la amenaza explícita o implícita de una muerte próxima. Los objetivos planteados por un equipo interdisciplinar son el control de síntornas, el soporte psicológico y la asesoría social

    Cuidados Paliativos en oncología

    No full text
    Los cuidados paliativos atienden a personas afectadas de enfermedades avanzadas, sin posibilidad de tratamientos específicos y con expectativas de vida limitadas. La percepción vivida por estos enfermos está determinada por la presencia de síntomas múltiples y complejos, expresados en todas las dimensiones humanas (física, psicológica y social), y por la amenaza explícita o implícita de una muerte próxima. Los objetivos planteados por un equipo interdisciplinar son el control de síntornas, el soporte psicológico y la asesoría social

    Prevalence of ethical dilemmas in advanced cancer patients (secondary analysis of the PALCOM study)

    No full text
    Purpose: The main aim of this study was to determine the prevalence of ethical dilemmas in the end-of-life process in advanced cancer patients. Methods: We carried out a multicenter, cross-sectional, observational, prospective study in a cohort of cancer patients whose life expectancy was ≤ 6 months. We recorded sociodemographic characteristics, diagnosis of cancer, symptom burden, cognitive and functional status, emotional impact, and sociofamilial risk factors. The main outcome measure was the detection of ethical dilemmas, based on the following definition: conflict in decision-making during the end-of-life process that involves the need to choose between morally acceptable opposing options, where none is clearly preferable to another. Results: We included 324 patients (mean age, 69 years; 58% men). We identified 117 dilemmas in 90 patients (27.8%). The dilemmas detected were as follows: (a) conflicts of information (adaptive denial, conspiracy of silence, information exceeding patient's desired limit), 15.7%; (b) discrepancies in proportionality (discussion on futility, rejection of treatment, withdrawal of life support measures), 16.7%; (c) unrealistic expectations about the outcome of clinical trials, 2.5%; and (d) request for euthanasia or medically assisted suicide, 1.2%. We observed a greater prevalence of ethical dilemmas in men, in patients receiving active cancer treatment, and in patients with emotional distress (p < 0.05). Conclusions: The prevalence of ethical dilemmas during the end-of-life process in cancer patients is relevant. Most dilemmas were associated directly or indirectly with respect for patient autonomy. In this context, the communication skills of the health professionals and advanced care planning take on a key role

    Impact of individualized management of breakthrough cancer pain on quality of life in advanced cancer patients: CAVIDIOPAL study.

    No full text
    The main aim of the study was to assess the impact of individualized management of breakthrough cancer pain (BTcP) on quality of life (QoL) of patients with advanced cancer in clinical practice. A prospective, observational, multicenter study was conducted in patients with advanced cancer that were assisted by palliative care units. QoL was assessed with the EORTC QLQ-C30 questionnaire at baseline (V0) and after 28 days (V28) of individualized BTcP therapy. Data on background pain, BTcP, comorbidities, and frailty were also recorded. Ninety-three patients completed the study. Intensity, duration, and number of BTcP episodes were reduced (p  Individualized BTcP therapy improved QoL of patients with advanced cancer. Transmucosal fentanyl at low doses was the most used drug. This study was registered at ClinicalTrials.gov database (NCT02840500) on July 19, 2016

    Descripció i consens dels criteris de complexitat assistencial i nivells d’intervenció en l’atenció al final de la vida

    No full text
    Nivells assistencials; Atenció al final de la vida; Malalts terminalsNiveles asistenciales; Atención al final de la vida; Enfermos terminalesWelfare levels; Attention to the end of life; Terminally illAquest document pretén ser una eina que faciliti l’organització de l’atenció al final de la vida de la persona amb malaltia avançada/terminal i la seva família, especialment pel que fa a la coordinació entre recursos i l’adequació en la utilització de serveis. L’enfocament no es basa en l’orientació diagnòstica ni en el pronòstic vital de la persona, sinó en la selecció, com a població diana, de les deu patologies proposades per McNamara en la seva estimació de mínims. Aquestes deu patologies són: càncer, insuficiència cardíaca, insuficiència hepàtica, insuficiència renal, insuficiència respiratòria, esclerosi lateral amiotròfica (malalties de la motoneurona), malaltia de Parkinson, corea de Huntington, malaltia d’Alzheimer (demències) i sida. D’acord amb els objectius prioritaris de la línia estratègica del Pla director sociosanitari d’atenció al final de la vida, també s’ha considerat oportú considerar com a subjectes d’atenció especial els pacients geriàtrics pluripatològics, els afectats d’insuficiència orgànica crònica avançada, els pacients amb malalties neurodegeneratives i els malalts de sida. Aquest document planteja un pas més en l’evolució de les cures pal·liatives i s’orienta cap a la complexitat de les diferents necessitats i característiques que pot presentar la persona amb malaltia avançada/terminal i la seva família. Per primera vegada, es disposa d’un document de consens en què es defineixen diferents nivells de complexitat associats amb les necessitats globals de la persona i la seva família i es proposa la intervenció de cadascun dels nivells assistencials del sistema sanitari català amb què compta l’atenció al final de la vida

    Evolución y resultados de la consulta externa de Cuidados paliativos en el Institut Català d'Oncologia : 2001-2005

    No full text
    Objetivo: describir el proceso de citación en la consulta externa y sus principales resultados clínicos del Servicio de Cuidados Paliativos del Institut Català d'Oncología, para el periodo 2001-2005. Pacientes y métodos:pacientes consecutivos por los que se consultó y se visitaron en las consultar externas durante el periodo de estudio. Cada paciente por el que se consultó fue evaluado y programado para visita siguiendo un protocolo claramente definido. En cada visita se registraron variables demográficas y clínicas y se evaluaron el dolor, anorexia, estreñimiento, insomnio, debilidad, ansiedad y depresión. La eficacia en el control sintomático se analizó para aquellos pacientes que fueron capaces de hacer tres visitas consecutivas. Resultados: referente al proceso de citación fueron evaluables 2.385 pacientes. El 80% de los pacientes programados vinieron a visita y la mediana de tiempo entre la demanda y la visita fueron de 10 días. La evaluación del control sintomático fue posible para 553 pacientes, mostrando un significativo buen control de todos los síntomas con excepción de la astenia. El 55% de los pacientes requirieron opioides para el dolor, observándose un cambio en el patrón pasando de morfina a fentanilo TTS. Conclusiones: la carga asistencial, en nuestro centro, en la consulta externa de cuidados paliativos es alta. Los resultados del proceso de citación muestran un alto cumplimiento con un mínimo tiempo de espera entre la petición y la visita. Los resultados clínicos muestran un buen control global de los síntomas con excepción de la astenia. También se observa un cambio en el patrón de la perscripción de opioides. Este estudio ha de ser considerado como la línea basal para futuros estudios de nuestro centro o en otros de características similare

    Evolución y resultados de la consulta externa de Cuidados paliativos en el Institut Català d'Oncologia : 2001-2005

    No full text
    Objetivo: describir el proceso de citación en la consulta externa y sus principales resultados clínicos del Servicio de Cuidados Paliativos del Institut Català d'Oncología, para el periodo 2001-2005. Pacientes y métodos:pacientes consecutivos por los que se consultó y se visitaron en las consultar externas durante el periodo de estudio. Cada paciente por el que se consultó fue evaluado y programado para visita siguiendo un protocolo claramente definido. En cada visita se registraron variables demográficas y clínicas y se evaluaron el dolor, anorexia, estreñimiento, insomnio, debilidad, ansiedad y depresión. La eficacia en el control sintomático se analizó para aquellos pacientes que fueron capaces de hacer tres visitas consecutivas. Resultados: referente al proceso de citación fueron evaluables 2.385 pacientes. El 80% de los pacientes programados vinieron a visita y la mediana de tiempo entre la demanda y la visita fueron de 10 días. La evaluación del control sintomático fue posible para 553 pacientes, mostrando un significativo buen control de todos los síntomas con excepción de la astenia. El 55% de los pacientes requirieron opioides para el dolor, observándose un cambio en el patrón pasando de morfina a fentanilo TTS. Conclusiones: la carga asistencial, en nuestro centro, en la consulta externa de cuidados paliativos es alta. Los resultados del proceso de citación muestran un alto cumplimiento con un mínimo tiempo de espera entre la petición y la visita. Los resultados clínicos muestran un buen control global de los síntomas con excepción de la astenia. También se observa un cambio en el patrón de la perscripción de opioides. Este estudio ha de ser considerado como la línea basal para futuros estudios de nuestro centro o en otros de características similare

    Pain Standards for Accredited Healthcare Organizations (ACDON Project): A Mixed Methods Study.

    No full text
    Up to 50% of cancer patients and up to 90% of those in terminal stages experience pain associated with disease progression, poor quality of life, and social impact on caregivers. This study aimed to establish standards for the accreditation of oncological pain management in healthcare organizations. A mixed methods approach was used. First, a pragmatic literature review was conducted. Second, consensus between professionals and patients was reached using the Nominal Group and Delphi technique in a step that involved anesthesiologists, oncologists, family physicians, nurses, psychologists, patient representatives, and caregivers. Third, eight hospitals participated in a pilot assessment of the level of fulfillment of each standard. A total of 37 standards were extracted. The Nominal Group produced additional standards, of which 60 were included in Questionnaire 0 that was used in the Delphi Technique. Two Delphi voting rounds were performed to reach a high level of consensus, and involved 64 and 62 participants with response rates of 90% and 87%, respectively. Finally, 39 standards for the management of cancer pain were agreed upon. In the self-evaluation, the average range of compliance was between 56.4% and 100%. The consensus standards of the ACDON Project might improve the monitoring of cancer pain management. These standards satisfied the demands of professionals and patients and could be used for the accreditation of approaches in cancer pain management

    Pain Standards for Accredited Healthcare Organizations (ACDON Project): A Mixed Methods Study

    No full text
    Up to 50% of cancer patients and up to 90% of those in terminal stages experience pain associated with disease progression, poor quality of life, and social impact on caregivers. This study aimed to establish standards for the accreditation of oncological pain management in healthcare organizations. A mixed methods approach was used. First, a pragmatic literature review was conducted. Second, consensus between professionals and patients was reached using the Nominal Group and Delphi technique in a step that involved anesthesiologists, oncologists, family physicians, nurses, psychologists, patient representatives, and caregivers. Third, eight hospitals participated in a pilot assessment of the level of fulfillment of each standard. A total of 37 standards were extracted. The Nominal Group produced additional standards, of which 60 were included in Questionnaire 0 that was used in the Delphi Technique. Two Delphi voting rounds were performed to reach a high level of consensus, and involved 64 and 62 participants with response rates of 90% and 87%, respectively. Finally, 39 standards for the management of cancer pain were agreed upon. In the self-evaluation, the average range of compliance was between 56.4% and 100%. The consensus standards of the ACDON Project might improve the monitoring of cancer pain management. These standards satisfied the demands of professionals and patients and could be used for the accreditation of approaches in cancer pain management
    corecore