Joncaria en la civitas emporitana

Archaeological data from different excavation sites in Figueres and its immediate surroundings are not very conclusive and only allow to establish with certainty a settlement related to the Via Augusta and its possible development in the early and late Imperial period. Repeated references on settlements should be considered critically since these often are speculations or mere scholarly exercises on the existence of different settlements which never have been proven. The compilation and knowledge of these references should not be confused with the archaeological reality. This article also asserts that the knowledge about archaeological and historical data has been used for ideological ends in certain periods.Les dades arqueològiques referents a diversos tipus de jaciments a Figueres i al seu entorn immediat són poc concloents i només permeten assegurar l’existència d’un establiment vinculat al pas de la via Augusta i el seu possible desenvolupament en època alt i baix imperial. Cal ser crítics amb les notícies que es repeteixen regularment i que sovint només són especulacions o un exercici de pura erudició sobre l’existència de diversos assentaments que no han estat mai comprovats. La recollida i el coneixement d’aquestes notícies no ha de crear confusió sobre la seva realitat arqueològica. En el treball, s’insisteix també en la utilització que s’ha fet en diverses etapes del coneixement de les dades arqueològiques i històriques amb finalitats ideològiques

Un nou inversor itàlic en la viticultura de la Tarraconensis: Publi Baebi Tuticà

En aquest treball aportem la identificació d’un nou personatge que estava implicat en les inversions dirigides a desenvolupar a la Tarraconense una agricultura excedentària i especulativa a partir del conreu de la vinya, de la seva transformació i de l’exportació del vi. La coincidència dels tria nomina que trobem en determinades estampilles amfòriques amb els d’un personatge norditàlic de rang eqüestre, alhora que n’assegura la filiació, diversifica la visió tradicional d’una colonització de la Península Ibèrica protagonitzada per la zona centreitàlica.This work brings to light the identification of a new character who was involved in the investments directed towards developing an excessive and speculative agriculture, in the Tarraconensis area, based on the cultivation of vineyards, the elaboration and exportation of wine. The tria nomina found on certain amphora seals which coincides with those of a North Italian character from the equestrian rank assures filiation and at the same time diversifies the traditional vision of a colonization of the Iberian Peninsula protagonised by the central Italian area

Dels orígens de l’agricultura a l’agricultura exportadora d’època romana. Producció i transformació

El coneixement de la producció agrícola en les cultures antigues es basa en la recuperació dels establiments i dels artefactes i de les eines que s’usaven per aquesta funció, així com de l’estudi de les restes arqueobotàniques, que defineixen el sistema agrari, entès com un conjunt coordinat de treballs i tècniques de producció usats per tenir millors rendiments del sòl. En aquest treball es dóna una ràpida visió d’aquests sistemes agraris, que van des dels inicis de l’agricultura, en època neolítica, fins al sistema productiu d’època romana i com la gestió de la producció ha anat definint els diversos models de control del poder.Learning about the reality of agricultural production in ancient cultures is possible through the recovery of establishments and tools that were used in agriculture. Also, the study of archaeological remains of botanical species that define the agrarian systems (which consists of a combination of different production works and techniques, used to take as much profit of the land as possible) helps to achieve that knowledge. In this paper we will provide a quick overview of agrarian and production systems from the beginning of agriculture until Roman times. We will also describe how production management has been defining different forms of control of power

El monestir de Sant Miquel de Fluvià i l’estructura del complex abacial

Fins fa ben poc, del monestir de Sant Miquel de Fluvià en coneixíem només l’església, que fa funcions de parròquia, i la torre campanar. Essent comés un dels monuments més significatius per conèixer l’arquitectura altmedieval dels comtats del nord-est de la Marca Hispànica, es desconeixien la resta de les dependències que formaven l’abadia, com passa en altres casos, com ara Sant Pere d’Albanyà. Les darreres excavacions arqueològiques han permès posar al descobert i conèixer l’estructura del claustre i d’alguns àmbits que propers treballs sobre el terreny hauran de completar. En aquest treball es presenta el complex com un tot i la seva evolució històrica. Des de la fundació va patir enormes canvis que, a manca de conèixer a partir de la documentació escrita, les evidències materials ajuden a precisar.Until very recently, we only had knowledge of the church, which functions as parish, and of the bell tower of Sant Miquel de Fluvià. Although it is one of the most significant monuments of high medieval architecture within the north-eastern counties of the Marca Hispanica, we did not know about other dependencies that formed the monastic complex, as happens in other cases such as Sant Pere d’Albanyà. The latest archaeological excavations have discovered and allowed to learn about the cloister’s structure and other areas which future interventions will have to complete. Here we present the whole monastic complex and its historic evolution. It has seen significant changes since its foundations which, lacking written sources, the material evidence will help to specif

Una inscripció de Pere Miquel Carbonell sobre els trofeus de Pompeu

En aquest article fem la presentació d’una inscripció, que fou transcrita per l’humanista català Pere Miquel Carbonell, a finals del segle XV. La inscripció ha estat escassament citada i sovint rebutjada pels autors que han tractat la situació i estructura dels trofeus de Pompeu aixecats en els límits de la Gàl·lia amb la Hispània Citerior. En l’article proposem afegir aquest nou testimoni, tot veient-ne la seva tradició (quasi mínima) en historiadors posteriors així com la comparació amb altres testimonis anteriors i posteriors que parlen d’aquest monument. Revisem aquest rebuig, a la vegada que es qüestiona el paper dels Pirineus com a frontera des de la creació de les províncies hispanes fins al segle I aC. Per les característiques del text, proposem que fos part d’unes Res Gestae de Pompeu Magne i que constituís un precedent o un model que posteriorment utilitzà Agust.In this article we present an inscription, transcribed by the Catalan humanist Pere Miquel Carbonell at the end of the fifteenth century. This inscription has been little cited and often rejected by authors who have worked on the situation and structure of the Pompey trophies erected on the limits between Gaul and Hispania Citerior. Here we propose to add this new testimony, taking into account its tradition (almost minimal) in later historians as well as comparing it with previous and later testimonies on the same monument. We revise its rejection and also question the role of the Pyrenees as a border since the creation of the Hispanic provinces until the first century AC. The characteristics of the text lead us to propose that it formed part of a Res Gestae by Pompeius Magnus, constituting a precedent ormodel later used by August