Tremoleda i Trilla, Joaquim

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Una nova forma d’engalba blanca
procedent d’Empúries
Per JOAQUIM TREMOLEDA TRILLA
Museu d’Arqueologia de Catalunya - Empúries
AIEE, Figueres, 30(1997), p. 81-89A R Q U E O L O G I A

LA CERÀMICA D’ENGALBA BLANCA: 
UNA CATEGORIA RECENT
Ens trobem en un moment en què la denominació “ceràmica d’engal-ba blanca” ha quedat plenament integrada en el registre arqueològiccom una categoria ben diferenciada dins el magma de les produc-cions de la ceràmica comuna ibèrica i, més concretament, de l’àrea
indiketa en el període republicà tardà. Tot i la seva identificació i sistematit-
zació recent a inicis dels anys 80 (Nolla, 1981, pp. 51-62), aquesta categoria
ceràmica permet encara noves precisions i inclusions.
La identificació es concretà a partir de les troballes produïdes arran de les
excavacions a la ciutat romana entre el 1969 i el 1972, en concret, en la zona
del mal anomenat Decumanus B (Kardo B) on es buidaren dues grans sitges
conegudes com Gall 1 i 2 (Aquilué et al., 1984, pp. 367-377, figs. 123-142).
El context ceràmic, juntament amb la ceràmica d’engalba blanca, estava for-
83Joaquim Tremoleda
Dibuix de bol en ceràmica d’engalba blanca.
mat per la campaniana A tardana, la campaniana B, ceràmica de parets fines,
ceràmica de la costa catalana, ceràmica ibèrica àcroma i pintada, ceràmica
grollera de cuina, àmfores republicanes itàliques del tipus Dressel 1 i àmfores
ibèriques, que va permetre datar el conjunt en un moment situat entre finals
del segle II i inicis del segle I aC.
Les característiques físiques de pasta i dels acabats és un dels criteris
bàsics a l’hora de la seva definició. La primera és sempre molt dura i ben
cuita, utilitza una argila molt ben depurada, amb presència de minúsculs pun-
tets brillants. El color és variable dins una gamma prou precisa compresa pel
rosat, vermell pàl·lid i beix; de vegades es poden apreciar pastes bicolors o
sandwitch com a resultat d’alternar l’entrada d’aire durant el procés de coc-
ció. L’acabat de les parets exteriors sol ser de gran qualitat i molt uniforme,
mentre que internament se solen identificar marques del torn.
L’engalba és l’altre element important i, de fet, el que permet diferenciar
aquesta producció del que s’anomena normalment ceràmica comuna ibèrica.
Aquesta engalba, tot i ser el punt en comú no és gaire homogènia tant pel que
fa a la tonalitat, com pel gruix i la conservació, resultat d’un producte, en
general, poc adherent a la superfície que s’aplica. Generalment el trobem apli-
cat a la paret externa, en tractar-se majoritàriament d’un repertori de peces
tancades, com gerres, ampolles i urnes i ens movem en uns tons de blanc, gro-
guenc, beix i marró clar. Aquest acabat si és de qualitat i de gran adherència
sol tenir un tacte rugós, però és més freqüent un tacte tou i farinós que no
suporta un rentat intens i en facilita la seva desaparició. Cal dir però, que difí-
cilment desapareix de tota la superfície d’una peça, donat sovint que la tro-
bem molt absorbida per la porositat de l’argila del recipient. Moltes vegades,
les peces presenten gotes i regalims entorn de la boca que baixen cap a la part
interior (Nolla, 1981, p. 53).
La zona de distribució d’aquesta producció és força reduïda i es concentra
a la zona gironina, probablement el nucli principal de fabricació, entorn de les
ciutats d’Empúries i de Girona i present a la majoria de jaciments ibèrics o de
cronologia republicana. També s’ha documentat a les comarques veïnes, enca-
ra que amb menys intensitat, al Maresme, al Vallès Oriental, on podria haver-hi
indicis de fabricació (Hernández, 1983) i pel nord, a la zona del Rosselló.
La cronologia, relativament precisa, abastaria des d’inicis de la segona
meitat del segle II al darrer terç del segle I aC. A mesura que ens acostem al
canvi d’era es va rarificant la seva presència i desapareix paulatinament. De
fet, durant l’època augustal i bona part del segle I dC es mantindran encara
perfils típics de la ceràmica d’engalba blanca, per bé que tècnicament hem de
parlar ja de produccions de ceràmica comuna romana, normalment amb coc-
ció oxidant (Casas et al., 1990, núms. 274-282; Tremoleda, Castanyer &
Roure, 1989, fig. 18, 3).
El repertori tipològic
S’ha ressaltat sovint en les publicacions que un dels trets característics
d’aquesta producció diferenciada el constitueix un repertori de formes limitat
84 Una nova forma d’engalba blanca procedent  d’Empúries
a recipients destinats a contenir líquids: urnes i gerres (Nolla, 1981; 1986;
Castanyer, Sanmartí & Tremoleda, 1993, p. 156).
Un repàs ràpid d’aquest repertori permet diferenciar fins a set formes
diferents, amb diverses variants:
1) Urna amb dues nanses contraposades, curtes i verticals, vora ampla i
exvasada, coll curt, fons umbilicat amb botó central i sense peu marcat. Nolla
en donava dues variants: 1A, més grossa i pesant, procedent de Casa Pastors
de Girona; i 1B, més esvelta, trobada a Empúries (Nolla, 1981, fig. 1, 1 i 2).
2) Gerra, de forma amfòrica. Llavi engruixit, coll alt i cilíndric, panxa
globular, nanses llargues, verticals i contraposades que surten de sota la vora
i s’enganxen sobre la carena. Té un peu anular baix, de secció quadrada, tot i
que el fons és umbilicat amb botó central. Presenta diverses motllures deco-
ratives. L’exemplar és procedent del castell de la Fosca de Palamós (Nolla,
1981, fig. 1, 3).
3) Gerra amb dues nanses no contraposades, verticals. Vora alta i llavi horit-
zontal o oblíqua i engruixida. Cos globular amb transició suau entre la panxa i el
coll; fons anular amb umbilic i botó central. Exemplars coneguts a Empúries
(Nolla, 1981, fig. 2, 1); Porqueres (Castanyer & Roure, 1986, fig. 3, 2) i La
Quintana, Cervià de Ter (Castanyer, Roure & Tremoleda, 1987, fig. 3, 2).
4) Gerra monoansada, amb llavi alt i ben diferenciat, coll alt i cilíndric
que connecta amb una panxa de perfil arrodonit; peu curt i de secció triangu-
lar, ben marcat, amb el fons aixecat i botó central. Peça procedent d’Empúries
(Nolla, 1981, fig. 2, 3).
5) Gerra globular, gran i amb una sola nansa. Tenen un llavi curt i trian-
gular, el coll troncocònic que enganxa de forma contínua amb el cos, punt
marcat només per motllures horitzontals. El fons bombat i botó central, amb
peu o no. Dues variants: 5A, d’Empúries, amb peu (Nolla, 1981, fig. 3, 1) i
5B, de Porqueres, sense peu (Nolla, 1981, fig. 3, 2).
6) Gerra o ampolla de petites dimensions, amb coll alt, estret i cilíndric,
cos bitroncocònic amb la carena ben marcada; fons amb peu anular, ben mar-
cat. Una sola nansa vertical. Peça trobada a Empúries (Nolla, 1981, fig. 3, 3).
7) Pithos de doble vora, llavi poc desenvolupat i arrodonit, marcat per
una rebava inferior, més avall trobem una carena alta i poc marcada a partir
de la qual el cos es va tancant suaument. Manca el fons, que segurament seria
umbilicat amb botó central. L’únic exemplar conegut presenta decoració pin-
tada sobre la paret exterior (Nolla, 1986, fig. 2).
Forma 8, el bol
Vora de petit bol, de 14,2 cm de diàmetre, amb el llavi inclinat, la part inte-
rior més baixa. La vora presenta dues motllures horitzontals, la primera forma
un llavi arrodonit i la segona un llistó ampli, de 3 mm d’amplada. Per sota de
la vora, la paret, força vertical, pren forma semiesfèrica, contínua i sense care-
nes marcades, la qual cosa produeix un recipient profund, amb una funció de
servir i de menjar a taula. No coneixem el peu. Contemplem dues possibilitats:
o bé un peu anular, de secció quadrada o triangular, o bé un fons umbilicat. Tot
85Joaquim Tremoleda
i que ens inclinem per aquesta última opció, atesa la tradició d’aquesta pro-
ducció, ambdues solucions són possibles i estan ben documentades i assumi-
des en els acabats de l’artesania ceràmica dels tallers ibèrics tardans.
Pasta molt depurada i dura, color beix viu, superfície polida i ben acaba-
da per l’exterior i també interiorment, tot i que aquí es veuen millor les mar-
ques del torn. Engalba blanca, molt perduda, repartida per tota la superfície,
tant per la paret exterior com interior. En un parell de punts presenta emprem-
tes de contacte amb l’acabat de l’argila, molt líquida. És de destacar el repar-
timent de l’engalba per tota la superfície de la paret, a diferència de les altres
peces, que majoritàriament són tancades, i només tenen engalba exterior.
Aquesta forma de copa o bol profund, usualment amb el fons umbilicat, es
troba molt ben documentada en els repertoris ibèrics, dels quals seria estèril fer
un seguiment exhaustiu atesa l’amplitud de la seva presència. A tall de mostra
donarem alguns dels punts significatius de l’arqueologia ibèrica de Catalunya,
entre ells la necròpoli de Cabrera de Mar (Barberà & Pascual, 1963, fig. 2,3;
1968, núm. 7192-7193, 7222-7228; 1969-1970, núm. 19112, 19114, 19144,
19147); les sitges ibèriques de Bellaterra (Granados & Sanmartí, 1988, fig. 2,
18); el jaciment de Can Badell, a Bigues (Vallès Oriental) (Hernández, 1983,
làm. VI, 17); el poblat ibèric de Mas Castell de Porqueres (Castanyer & Roure,
1986, fig. 3, 3); el poblat ibèric d’Ullastret (Martín, 1977, fig. 21); el poblat ibè-
ric de Margalef (Junyent, 1972, fig. 16) o la necròpoli ibèrica de Dos Pins,
Mataró (García, 1993, t. 51, 37). Apareix en contextos propis d’una cronologia
del darrer quart del segle IV i, sobretot, durant tot el segle III aC.
El principal punt d’interès, a part d’incorporar una nova forma al reper-
tori formal de la ceràmica d’engalba blanca, és que es tracti d’una peça abso-
lutament diferent de les conegudes fins ara, en el sentit funcional del terme.
És a dir, fins ara el repertori es limitava a 7 formes –amb les seves variants–
que tenien un punt bàsic en comú: el de servir per a contenir líquids, a part de
l’ús funerari secundari amb què semblen especialitzar-se les urnes per a con-
tenir les cendres del difunt (Almagro, 1955, 214; 246-247; 303; 366 –incine-
racions Bonjoan 1, Granada 1, Les Corts 34 i Les Corts 130–). Tant se val si
es tractava de gerres monoansades o amb dues nanses, d’ampolles de coll
estret, d’urnes o de pithos, eren sempre peces grans amb la funció de guardar,
transportar o servir líquids; mentre que la nova forma és un bol o copa del ser-
vei de taula. No sabem si serà encara possible d’ampliar el ventall de les for-
mes que es confeccionaven en els tallers (sabem que la peça que presentem
no és única ja que al poblat de Sant Julià s’ha trobat una altra vora de bol
d’engalba blanca, en aquest cas sense motllurar, informació que agraïm al Dr.
J. M. Nolla i al seu l’equip), però, sembla que aquesta peça obre moltes altres
possibilitats si entrem en el terreny de la vaixella de taula: plats, gots, etc.,
funció per la qual la qualitat d’aquesta producció es podria adaptar a la per-
fecció. L’identificador d’aquesta categoria ceràmica, ja des d’un principi,
havia intuït la possibilitat de formes noves, que llavors era prematur d’in-
cloure i, en tot cas, com així resulta, representen un percentatge totalment
menor: “La tipologia de formes d’aquest tipus ceràmic queda limitat, ara per
86 Una nova forma d’engalba blanca procedent  d’Empúries
87Joaquim Tremoleda
Catàleg de les formes conegudes en ceràmica d’engalba blanca.
Una nova forma d’engalba blanca procedent  d’Empúries88
ara, a recipients de dimensions considerables, amb nanses, bàsicament gerres
i urnes. Sembla que la producció anava dirigida a produir només vasos per a
guardar-hi líquids. Hi manquen, llevat d’algun indici poc clar i fragmentari,
els bols, gots i plats característics de quasi totes les produccions de ceràmica
fina”. (Nolla, 1981, p. 53).
BIBLIOGRAFIA
ALMAGRO, M. (1955) Las necrópolis de Ampurias, vol. II, Necrópolis roma-
nas y necrópolis indígenas, Monografías Ampuritanas, III, Barcelona.
AQUILUÉ, J.; MAR, R.; NOLLA, J. M.; RUÍZ DE ARBULO, J. & SAN-
MARTÍ, E. El fòrum romà d’Empúries (Excavacions de l’any 1982). Una aproxima-
ció arqueològica al procés històric de la romanització al nord-est de la Península
Ibèrica, Monografies Emporitanes, VI, Barcelona, 1984.
BARBERÀ, J. & PASCUAL, R. “Resultados de una prospección en la estación
prerromana de la Font de Bril, en Santa Eulàlia de Ronçana (Barcelona)”, Ampurias, 25,
pp. 205-210.
BARBERÀ, J. “La necrópolis ibérica de Cabrera de Mar”, Ampurias, 30,
Barcelona, 1968, pp. 97-150.
BARBERÀ, J. “La necrópolis ibérica de Cabrera de Mar”, Ampurias, 31-32,
Barcelona, 1969-1970, pp. 169-189.
CASAS, J.; CASTANYER, P.; NOLLA, J. M. & TREMOLEDA, J. (1990)
Ceràmiques comunes i de producció local d’època romana. I. Materials augustals i
alto-imperials a les comarques orientals de Girona, Sèrie monogràfica, 12, Centre
d’Investigacions Arqueològiques, Girona.
CASTANYER, P. & ROURE, A. “Porqueres: noves aportacions a la seva peri-
dització partint de l’estudi ceràmic”, Quaderns del Centre d’Estudis Comarcals de
Banyoles, 1985. Homenatge al Dr. J. M. Corominas, II, Banyoles, 1986, pp. 175-187.
CASTANYER, P.; ROURE, A. & TREMOLEDA, J. “Les sitges de Cervià de Ter
en el context de la romanització”, Jornades Internacionals d’Arqueologia Romana. De
les estructures indígenes a l’organització provincial romana de la Hispania Citerior. 1.
Documents de Treball, Museu de Granollers, Granollers, 1987, pp. 187-194.
CASTANYER, P.; SANMARTÍ, E. & TREMOLEDA, J. “Céramique catalane
engobée”, (M. Py, dir.) Lattara, 6, DICOCER, Dictionnaire des céramiques antiques
(VIIème s. av. n. è.-VIIème s. de n. è) en Méditerranée nord-occidentale (Provence,
Languedoc, Ampurdan), Lattes, 1993, pp. 156-157.
CASTANYER, P.; SANMARTÍ, E. & TREMOLEDA, J. “Céramique commu-
ne ibérique”, (M. Py, dir.) Lattara, 6, DICOCER, Dictionnaire des céramiques anti-
ques (VIIème s. av. n. è.-VIIème s. de n. è) en Méditerranée nord-occidentale
(Provence, Languedoc, Ampurdan), Lattes, 1993, pp. 351-356.
GARCÍA, J. Turó dels Dos Pins, necròpolis ibèrica, Sabadell, 1993.
GRANADOS, O. & SANMARTÍ, J. “Les sitges ibèriques de Bellaterra
(Cerdanyola, Vallès Oriental)”, Fonaments, 7, Barcelona, 1988, pp. 115-161.
HERNÁNDEZ, M. Yacimiento ibérico de Can Badell, 1, Barcelona, 1983.
JUNYENT, E. “Los materiales del poblado ibérico de Margalef”, en Torregrosa,
Pyrenae, 8, Barcelona, 1972.
MARTÍN, A. Ullastret. Guía de las excavaciones y su museo, Girona, 1977.
Joaquim Tremoleda 89
NOLLA, J. M. “La ceràmica d’engalba blanca. Una nova aportació a l’estudi del
període baix-republicà (segles II-I aC) al nord-est del Principat”, Estudi General. Mis-
cel·lània commemorativa del desè aniversari del Col·legi Universitari de Girona, 1,
Girona, 1981, pp. 51-62.
NOLLA, J. M. “Les ceràmiques indígenes fines del nord-est de Catalunya. Una
forma nova de la ceràmica d’engalba blanca”, Quaderns del Centre d’Estudis
Comarcals de Banyoles, 1985. Homenatge al Dr. J. M. Corominas, II, Banyoles, 1986,
pp. 190-195.
TREMOLEDA, J.; CASTANYER, P. & ROURE A. “Vilauba: Estudi prelimi-
nar del larari de la vil·la”, Cypsela, VII, Girona, 1989, pp. 49-69.


Una nova forma d'engalba blanca procedent d'Empúries

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert