Las ocupaciones prehistóricas del Barranc de L'Encantada (Beniarrés, Alacant). Un primer balance de la intervención arqueológica en el área a través del análisis del registro lítico

S'hi presenta un avanç dels resultats de les intervencions arqueològiques a l'area del barranc de l'Encantada (Beniarrés, Alacant) en el marc del projecte innd Use Dynamics in the Western Mediterranean: A regional Approach to the Transition to Domestication Economies. Els sondejos realitzats en una extensa àrea del peu del fiter rocds situat en la confluència entre el riu d'Alcoi o Serpis i el barranc de l'Encantada, han propiciat la recuperació d'un inreressant conjunt de vestigis materials, principalment lítics, que il.lustren l'ampli ventall cronocultural de les ocupacions prehistòriques en l'área, des del paleolític superior fins a l'edat del bronze. Paraules clau: paleolític superior. Epipaleolític. Mesolític. Neolític. Edat del bronze. Prospecció. "Augers". Excavació.We present an advance of rhe archaeological research in El Barranc de I'Encantada (Beniarrés, Alacant, Spain) in the framework of the project land Use Dynamics in the Western Mediterranean: A regional Approach to the Transition to Domestication Economies. The diggings in an extensive area close to the rocky confluence between the river Alcoi or Serpis and the Barranc of l'Encantada. have recovered an interesting material record, mainly lithic material. This documentarion illustrates the extensive chrono-cultural scope of the prehistoric occupations in the area, since the Palaeolithic until the Bronce Age. Key Words: Upper Palaeolithic. Epipalaeolithic. Mesolithic. Neolithic. Bronze Age. Surveys. Augers. Excavation.Se lleva a cabo en este trabajo un primer balance de los resultados de las intervenciones arqueológicas en el área del Barranc de I'Encantada (Beniarrés. Alacant) en el marco del proyecto land Use Dynamics in the Western Mediterranean: A regional Approach to the Transition to Domestication Economies. Los sondeos practicados en diferentes puntos de concentración de materiales prehistóricos, en una extensa área al pie del farallón rocoso situado en la confluencia entre el río Alcoi o Serpis y el Barranc de l'Encantada, han propiciado la recuperación de un interesante conjunto de vestigios materiales, principalmente líticos, que ilustran el amplio abanico crono-cultural de las ocupaciones prehistóricas en el área, desde el Paleolítico Superior a la Edad del Bronce. Palabras Clave: Paleolítico Superior. Epipaleolítico. Mesolítico. Neolítico. Edad del Bronce. Prospección. Augers. Excavación

Nuevas perspectivas sobre la neolitización en la cueva de Nerja (Málaga, España): la cerámica de la sala del Vestíbulo = New perspectives on the neolithization at Cueva de Nerja (Málaga-Spain): the pottery from the Vestíbulo Hall

Se presenta un conjunto de cerámicas recuperadas en la sala del Vestíbulo de la Cueva de Nerja. Sus especiales características y la datación obtenida sobre un hueso de oveja plantean una temprana llegada a la cueva de grupos de colonos neolíticos con una cultura material difícilmente comparable con la de otros conjuntos de similar cronología. Por ello se toma en consideración la posibilidad de una vía de neolitización norteafricana. Parte del conjunto cerámico presenta numerosas afinidades con el documentado en la Cultura de las Cuevas Andaluza, por lo que parece lógico ligar la colección presentada con el proceso histórico que provoca el desarrollo de esta cultura. This paper presents a collection of ceramic fragments recovered from the Vestíbulo Hall of Nerja Cave. The special features and the radiocarbon dating obtained on a sheep bone suggest the early arrival of groups of Neolithic settlers, whose material culture is hardly comparable to other assemblages of similar chronology. Thus, an alternative Neolithization process via North Africa is considered. Part of this ceramic assemblage has significant affinities with the ones documented for the Andalusian Culture of Caves, so it seems reasonable to link Neolithic groups like this one with the historical process leading to the development of this culture

The Mesolithic materials of the Cova del Mas del Gelat (Alcoi, l’Alcoià, Alacant)

El jaciment arqueològic de la Cova del Mas del Gelat (Alcoi, Alacant) és conegut des de fa més de trenta anys. L’estudi del sílex i de les restes faunístiques recuperades al jaciment confirmen l’existència d’un nivell mesolític. Els utensilis lítics són tècnicament semblants als d’altres estacions de la regió, i també la fauna ens ofereix informació relacionada amb la seua cronologia holocènica, evidències que amplien la nostra informació sobre el complex cultural mesolític regional. Paraules clau: Holocé. Materials mesolítics. Restes de fauna. País ValenciàThe archaeological site of the Cova del Mas del Gelat in Alcoi (Alacant, Spain) has been known for more than thirty years. The study of flint and faunal remains recovered at the site give us a cultural horizon similar to other Mesolithic sites of the region. We are dealing with lithic tools that are technically close to those from other sites of the Valencian Central region. Faunal remains offer us an interesting information related to their Holocenic chronologies as well. Furthermore, all these new pieces of evidence and the preliminary results give us some more information about the regional trend of these Mesolithic cultural complexes. Key words: Holocene. Mesolithic artifacts. Faunal remains. Valencia Region.El yacimiento arqueológico de la Cova del Mas del Gelat (Alcoi, Alacant) es conocido desde hace más de treinta años. El estudio del sílex y los restos de fauna recuperados en el yacimiento, confirman la existencia de un nivel mesolítico. Los útiles líticos son técnicamente semejantes a los de otras estaciones de la región, y también la fauna nos ofrece información relacionada con su cronología holocénica, evidencias que amplían nuestra información sobre el complejo cultural mesolítico regional. Palabras clave: Holoceno. Materiales mesolíticos. Restos de fauna. País Valencià

Informe preliminar sobre la prospección de la Vall del Barxell -Polop (Alcoi-Alcant)

Dins del projecte d'estudi del procés de neolitització a les comarques centromeridionals del País Valencià. es presenten els resultats preliminars obringuts en la prospecció sistemàtica deI la capçalera del riu Serpis, la Vall de Barxell-Polop (Alcoi-Alacant).Within the survey project of neolithization in the central and southern regions of the Valencian Country, we present herein the preliminary results achieved so far in the systematic prospecting at the source of the Serpis River, located in the Barxell-Polop Valley, within the municipal boundary of Alcoi, in the Alicante area.Dentro del proyecto de estudio del proceso de Neolitización en las comarcas centromeridionales del País Valenciano. se presentan los resultados preliminares obtenidos en la prospección sistemática de la cabecera del río Serpis, valle del Barxell-Polop (Alcoi. Alacant)

Cordage, basketry and containers at the Pleistocene-Holocene boundary in southwest Europe. Evidence from Coves de Santa Maira (Valencian region, Spain)

In this study we present evidence of braided plant fibres and basketry imprints on clay recovered from Coves de Santa Maira, a Palaeolithic-Mesolithic cave site located in the Mediterranean region of Spain. The anatomical features of these organic fibre remains were identified in the archaeological material and compared with modern Stipa tenacissima (esparto grass). Based on direct dating, the fragments of esparto cord from our site are the oldest worked plant fibres in Europe. Sixty fragments of fired clay are described. The clay impressions have allowed us to discuss the making of baskets and containers. According to their attributes and their functional interpretation, we have grouped them into five types within two broad categories, hearth plates and baskets or containers. The clay pieces identified as fragments of containers with basketry impressions are less common than those of hearth plate remains and they are concentrated in the Epipalaeolithic occupation material (13.2-10.2 ka cal bp). The clay impressions from Santa Maira indicate that some fibres were treated or flattened, a preparation process that is known from historical and ethnological sources

The Llonin Cave (Peñamellera Alta, Asturias, Spain), level III (Galería): techno-typological characterisation of the Badegoulian lithic and bone assemblages

Llonin cave is located in the Cares river valley, between the sea and the Cantabrian Cordillera. In level III, hunted fauna comes from a rocky and mountainous biotope with chamois predominance over red deer and Spanish ibex. On top of this level there is an Upper Magdalenian level (II) and underneath an Upper Solutrean one (IV). Level III is formed by materials linked to fire, with a specific functionality, and there is an extraordinary association of elements: raclettes, single-beveled points (Placard type) and “pseudoexcisa” decoration. In addition, the substrate tools dominate, beginning with the splintered pieces, which are the best represented, both in quartzite and flint, followed by notches and denticulates in quartzite. Flakes are the priority blanks; blade production is low and bladelets are scarce. Actually the archaeological record is not related to the Cantabrian Solutrean or the Magdalenian, but agrees with the Badegoulian. The level has been dated ~18.000 BP (21584–21935 cal BP).La grotte de Llonin est située dans la vallée du Cares, entre la mer et la cordillère cantabrique. La faune chassée du niveau III correspond à celle d’un biotope rocheux et montagnard où le chamois prédomine sur le cerf et le bouquetin. Ce niveau est situé entre les niveaux IV (Solutréen supérieur) et II (Magdalénien supérieur). Il est constitué de matériaux liés au feu, avec une destination fonctionnelle très spécifique. Il a livré une association exceptionnelle d’éléments: raclettes, sagaies du type Placard et technique pseudo-excisée. Les outils lithiques du fonds commun sont majoritaires: les pièces esquillées sont les outils les plus représentés, tant en quartzite qu’en silex, suivies par les encoches et denticulés en quartzite. Les supports prioritaires sont les éclats, tandis que la production laminaire est réduite et que les lamelles sont rares. Sans rapport avec le Solutréen ou le Magdalénien cantabriques, ce niveau, daté d’environ 18000 BP (21 584-21 935 cal. BP) renvoie aux traditions techniques badegouliennes

Car d'hom cert era: Pràctiques de canibalisme en el Mesolític de les Coves de Santa Maira (Castell de Castells, la Marina Alta, Alacant)

Es presenten evidències de pràctiques antropofàgiques en un grup del Mesolític mediterrani. S'han documentat trenta restes humanes en el nivell mesolític de les coves de Santa Maira. A més de la descripció de les marques antropogèniques identificades, també se situa la troballa en el seu context regional dins les pautes de subsistència dels grups mesolítics de la zona, i es plantegen hipòtesis sobre la seua intencionalitat. Se presentan evidencias de prácticas antropofágicas en un grupo del Mesolítico mediterráneo. Se han documentado treinta restos humanos en el nivel mesolítico de Coves de Santa Maira. Además de la descripción de las marcas antropogénicas identificadas, también se sitúa el hallazgo en su contexto regional dentro de las pautas de subsistencia de los grupos mesolíticos, y se plantean hipótesis sobre su intencionalidad. In this paper we present evidence of anthropophagic behaviour amongst hunter-gatherer groups of the Mediterranean Mesolithic. Thirty human remains have been found in the Mesolithic levels of the Santa Maira Caves. As well as describing the anthropogenic marks identified, this paper contextualizes them within the archaeological context and subsistence patterns described for Mesolithic groups in the region, and hypothesizes about their intentionality

Car d’hom cert era: Pràctiques de canibalisme en el Mesolític de les Coves de Santa Maira (Castell de Castells, la Marina Alta, Alacant)

Es presenten evidències de pràctiques antropofàgiques en un grup del Mesolític mediterrani. S’han documentat trenta restes humanes en el nivell mesolític de les coves de Santa Maira. A més de la descripció de les marques antropogèniques identificades, també se situa la troballa en el seu context regional dins les pautes de subsistència dels grups mesolítics de la zona, i es plantegen hipòtesis sobre la seua intencionalitat