La voz y nuestro cuerpo. Un análisis funcional

La voz es una de las acciones complejas que puede realizar el cuerpo humano. Cuando hablamos de nuestra voz a menudo nos llevamos la mano al cuello, pero nuestra voz, tanto hablada como cantada, se forma gracias a la acción coordinada de casi todo nuestro cuerpo. El aparato fonador está formado por estructuras del aparato respiratorio, digestivo y de todo un conjunto de músculos de distintas regiones. Gracias al trabajo coordinado de todos estos elementos producimos nuestra voz. La laringe es en realidad una válvula de seguridad cuya acción principal es proteger las vías respiratorias, sin embargo, los seres humanos la hemos adaptado para producir los distintos sonidos de la voz. El aparato fonador es un todo homogéneo e indivisible que ha de actuar de forma coordinada. Modificaciones en alguno de los elementos de este sistema determinan cambios en los demás así como cambios audibles en la voz resultante. Del correcto equilibrio y coordinación de todos estos elementos dependerá la correcta emisión sonora así como una correcta función vocal. En este trabajo estudiaremos las distintas estructuras que integran del aparato fonador y analizaremos cómo interactúan para producir nuestra voz..

La farmaciola de medicaments homeopàtics prescrita pel Dr. Raimon Comet i Fargas (1855-1919)

Al Museu Municipal de Nàutica del Masnou es conserva una farmaciola de medicaments homeopàtics donació del Sr. Pere Bertran Torner. Es tracta d'una farmaciola portàtil en forma d'estoig

The role of medical-tecnical developments in conclusions of the Milan Conference 1880. The first mechanical hearing aids

Es ampliamente conocido que en 1880, en el denominado Congreso de Milán, se prohibió el uso de la lengua de signos para educar a las personas sordas. Sin embargo, no se ha abordado en profundidad lo que sucedía en el mundo de la medicina ni su influencia en las resoluciones tomadas. En 1880 se producen diversos avances médico-técnicos que pensamos debieron influir de manera decisiva en la prohibición de la lengua de signos. A finales del S. XIX, en que se desconocida con exactitud qué era la sordera, desde la medicina la educación era vista como la mejor forma de abordar y resolver el problema de la falta de audición. Es interesante constatar que el primer aparto denominado audífono, el Audífono de Rhodes, se dio a conocer a inicios de 1880. Se trataba de un audífono mecánico a partir del cual surgieron, también durante 1880, otros dispositivos que intentaban mejorar su diseño y prestaciones. Asimismo observamos que, partiendo de la tecnología del teléfono de Bell (cuya patente data de 1876), se empezaron a realizar los primeros ensayos para conseguir un audífono eléctrico. Todos estos avances médico-técnicos despertaron gran interés y expectativas entre los profesionales. Se llegó a creer que la sordera era curable y que los avances científicos estaban cercanos a erradicarla. No podemos olvidar que la lengua de signos no era considerada una verdadera lengua y que se creía condenaba a los sordos a la exclusión social. En este contexto, y considerando que se creía que los sordos llegarían a oír, pensamos que los profesionales pudieron concluir que era mejor abandonar el uso de la lengua de signos y usar sólo la lengua oral, que era la única que se creía plena e integradora

Notas sobre la voz: una memoria de 1831

Estudiamos una memoria manuscrita, titulada Notas, que fue presentada a los premios de la Real Academia de Medicina y Cirugía de Barcelona en la convocatoria de 1831, y que se conserva en sus fondos bibliográficos. El estudio pretendía dar respuesta a un programa establecido por la Real Academia en aquella convocatoria: 'Esponer las causas físico-médicas que influyen á que por lo comun en los coros de música de nuestra España sean preferibles los aragoneses para sochantres, los andaluces para tenores, los catalanes para contraltos, y para sopranos los niños del norte de Cataluña con mayor ventaja que los demás de esta provincia' . El autor, según las concepciones científicas propias de la época, analiza de qué modo la naturaleza del terreno, las aguas, los alimentos y las bebidas, así como, también, las costumbres y los hábitos de los habitantes de las regiones a estudiar, pueden determinar los distintos tipos de voces que, según la creencia del momento, se circunscribían a unas zonas geográficas determinadas

Creació d’una base de dades sobre veus per part dels estudiants al campus Moodle

Projecte PID: 2014PID_UB/013A l’assignatura optativa del Grau de Medicina, Anatomia Funcional de la Veu, ofertada a estudiants de tercer curs, hem introduït una innovació consistent en la implementació d’una base de dades al campus Moodle. Amb l’ús d’aquesta eina els estudiant han hagut de compartir veus, parlades o cantades, de domini públic. Cada estudiant ha compartit una veu de la seva elecció i ha hagut de fer-ne una breu descripció segons els paràmetres estudiats a l’assignatura. L’objectiu de l’activitat és que els estudiants hagin d’aplicar a un cas real els coneixements teòrics sobre una veu real no patològica, adquirint així una competència bàsica necessària per a tot professional de la veu. Els resultats acadèmics de l’activitat han estat molt satisfactoris. Així mateix, l’activitat ha estat molt ben valorada pels estudiants, tant pel que fa a la seva utilitat com al seu interès. Considerem que s’han aconseguit els objectius marcats i que els estudiants han assolit les competències que ens vam proposar al dissenyar l’experiència

Un text antic de Feliu Janer sobre 'El bon gust en medicina', 1833.

Fem un comentari del discurs protocol·lari d'inici del curs acadèmic 1833-1834 al Col·legi de Medicina i Cirurgia de Barcelona, pel professor Feliu Janer. Pensem que senyala aspectes innovadors en la formació mèdica, en un període de transició

La Facultat de Medicina i l'Hospital Clínic segons les revistes ¡Cu-Cut! i L'Esquella de la Torratxa

Les revistes ¡Cu-Cut! i L'Esquella de la Torratxa, com a revistes satíriques del seu temps, es feren ressò dels esdeveniments més importants que es produïren a Catalunya i, especialment, a Barcelona. Entre els anys 1904 i 1911 es van publicar en aquests setmanaris diverses caricatures sobre Facultat de Medicina i l'Hospital Clínic de Barcelona. En el present estudi mostrem aquestes caricatures i els esdeveniments que les inspiraren

UN TEXT ANTIC DE FELIU JANER SOBRE "EL BON GUST EN MEDICINA" . 1833

Fem un comentari del discurs protocol·lari d’inici del curs acadèmic 1833-1834 al Col·legi de Medicina i Cirurgia de Barcelona, pel professor Feliu Janer. Pensem que  senyala aspectes innovadors en la formació mèdica, en un període de transició.Hacemos un comentario del discurso protocolario al inicio del curso académico  1833-1834 del Colegio de Medicina y Cirugia de Barcelona, por el professor Félix  Janer. Pensamos que señala aspectos innovadores en la formación médica, en un periodo de transición

Base de dades sobre veus elaborada pels estudiants al campus Moodle

Podeu consultar la Vuitena trobada de professorat de Ciències de la Salut completa a: http://hdl.handle.net/2445/66524Introducció: A l’assignatura optativa “Anatomia Funcional de la Veu”, del Grau de Medicina, hem introduït en el curs 2013/14 una nova activitat. S’ha proposat als estudiants que comparteixin i analitzin veus procedents de gravacions de domini públic a través de l’eina “Base de dades” de Moodle. Metodologia: La base de dades es va configurar de forma que l’estudiant a l’afegir la seva entrada disposava d’una llista de categories, que identificaven el tipus de veu, i podia triar aquella o aquelles que creia definien millor la veu que anava a incorporar. Hi havia dos espais, un a posar la URL del recurs i un segon espai per fer una breu descripció de la veu triada. Resultats: A l’activitat, que pondera un 10% de la nota global, s’ha valorat si l’estudiant en la seva anàlisi ha tingut en consideració una sèrie de paràmetres imprescindibles. El rendiment acadèmic ha estat molt positiu ja que tots els estudiants van fer una descripció acurada de la veu triada. Per tal de saber el grau de satisfacció dels estudiants al respecte d’aquesta nova activitat els vam demanar que responguessin un breu qüestionari en el que se’ls demanava la seva opinió sobre la utilitat i interès de l’experiència. Se’ls va preguntar també la seva opinió sobre la utilitat i interès d’altres dues activitats online dutes a terme (“Postura” i “Respiració”). Cada un dels ítems el puntuaven de 0 a 10; sent 0 “Gens” i 10 “Molt”. En tots els ítems el 50% dels estudiants puntua per sobre de 8. El més valorat ha estat l’interès de l’activitat de la “Base de Dades” (moda=10) i l’activitat de “Respiració” és la que s’ha considerat menys útil (moda=7). Conclusions: Els resultats obtinguts a nivell acadèmic ens porten a concloure que amb l’activitat hem aconseguit els objectius marcats i que els estudiants han adquirit les competències bàsiques que ens havíem proposat. Els resultats de l’enquesta de satisfacció reforcen la nostra idea de que l’activitat ha estat interessant i útil

Raimon Comet i Fargas

Un dels pares de l'homeopatia a Catalunya. Fill de l'enquadernador Jaume Comet, qui en 1836 té un taller de gran activitat al carrer Hospital núm. 113 de Barcelona. Jaume Comet, junt al seu amic Smith, organitza una de les primeres sessions d'Endevinació i Clarividència dutes a terme a aquesta ciutat