Análisis correlacional de las secuelas estructurales y funcionales que son ocasionadas por la respiración oral y que condicionan la deglución.

L'objectiu principal de la investigació va ser estudiar els efectes ocasionats per un hàbit de respiració oral en les diferents estructures orofacials i analitzar la relació entre respiració oral i deglució atípica. Per a això, es van definir les estructures que poden sofrir alteració per la inspiració oral i que són objecte d'estudi. La selecció de la mostra es va realitzar a partir de la revisió de 762 històries clíniques dels pacients que van iniciar tractament en el Servei de Logopèdia de l'Hospital de Nens de Barcelona. Es van descartar 389 nens que no s'ajustaven als nostres criteris de selecció, quedant 373 per a la realització de la investigació (309 amb respiració oral i 64 amb respiració nasal). Es va utilitzar per a la recollida de dades un protocol d'evolució i un protocol de trastorns miofuncionals. L'anàlisi dels resultats es va realitzar a través d'una metodologia correlacional que ens va permetre comptabilitzar les diferències estructurals i funcionals entre els nens amb respiració oral i nasal. Es van obtenir estadístics Chi-quadrat i V de Cramer a partir de taules de contingències. Els resultats obtinguts mostren diferències significatives en la majoria de les estructures orofacials entre els respiradores orals i nasals. I reflecteixen relació entre respiració oral i deglució atípica.El objetivo principal de la investigación fue estudiar los efectos ocasionados por un hábito de respiración oral en las diferentes estructuras orofaciales y analizar la relación entre respiración oral y deglución atípica.Para ello, se definieron las estructuras que pueden sufrir alteración por la inspiración oral y que son objeto de estudio.La selección de la muestra se realizó a partir de la revisión de 762 historias clínicas de los pacientes que iniciaron tratamiento en el Servicio de Logopedia del Hospital de Nens de Barcelona.Se descartaron 389 niños que no se ajustaban a nuestros criterios de selección, quedando 373 para la realización de la investigación (309 con respiración oral y 64 con respiración nasal).Se utilizó para la recogida de datos un protocolo de evolución y un protocolo de trastornos miofuncionales.El análisis de los resultados se realizó a través de una metodología correlacional que nos permitió contabilizar las diferencias estructurales y funcionales entre los niños con respiración oral y nasal. Se obtuvieron estadísticos Chi-cuadrado y V de Cramer a partir de tablas de contingencias.Los resultados obtenidos muestran diferencias significativas en la mayoría de las estructuras orofaciales entre los respiradores orales y nasales. Y reflejan relación entre respiración oral y deglución atípica.The main objective of the research was to study the effects caused by a habit of oral respiration on different orofacial structures and analyze the relationship between oral respiration and atypical swallowing. Thereby, there were defined structures that may suffer alteration by the oral inspiration and which are under consideration. The sample selection was made after reviewing medical history of 762 patients who started treatment within the Logopedia Service at "Hospital de Nens" in Barcelona. It ruled that 389 children did not meet our criteria for selection, leaving 373 for conducting the research (309 to 64 with oral respiration and nasal respiration). A development protocol and a miofunctional disorder protocol were both used for data collection.The analysis of the results was conducted through a correlational methodology that allowed us to account for structural and functional differences between children with oral and nasal respiration. We obtained Chi-square statistical and V of Cramer from contingency tables. The results show significant differences in most orofacial structures between oral and nasal respirators. And they reflect a relationship between oral respiration and atypical swallowing

Multidisciplinary management of ankyloglossia in childhood. Treatment of 101 cases. A protocol

Background: Partial ankyloglossia is a limitation which restricts the possibility of protrusion and elevation of the tip of the tongue due to the shortness of either the lingual frenulum or the genioglossus muscles or both. The principal objective of this paper is to present our protocol of action for the treatment of ankyloglossia. The specific objectives are to study patients with ankyloglossia treated by the Service of Maxillofacial Surgery and the Service of Speech Therapy of our pediatric Hospital, describe the diagnostic procedures, the pre-surgical intervention, the surgical technique undertaken and the post-surgical rehabilitation taking into account the level of collaboration of the patients, and finally, describe the surgical complications and the referral of patients. Material and Methods: This is a descriptive study of healthy patients, without any diagnosis of syndrome, ranging between 4 and 14 years that have been surgically treated and rehabilitated post-surgery within a period of 2 years. Results: 101 frenectomies and lingual plasties have been performed and patients have been treated following the protocol of action that we hereby present. After the surgical intervention, the degree of ankyloglossia has been improved, considering correction in 29 (28%) of the patients (95% CI: 20%, 38%), reaching, with the post-surgical orofacial rehabilitation, a correction of 97 (96%) of the participants (95% CI: 90%, 98%). Conclusions: The chosen surgical technique for moderate-severe ankyloglossia in our centre is the frenectomy and lingual plasty. The myofunctional training begins one week before the surgical intervention so that the patients learn the exercises without pain

Management of Ankyloglossia and Breastfeeding Difficulties in the Newborn: Breastfeeding Sessions, Myofunctional Therapy, and Frenotomy

The problems of suction in newborns give rise to multiple consequences for both the mother and the newborn. The objective of this paper is to present a case of ankyloglossia (“tongue-tie”) and the suction problems that were treated by a multidisciplinary team. The subject is a 17-day-old male patient, with ankyloglossia and suction problems during breastfeeding (pain in the breastfeeding mother, poor weight gain, and long breastfeeds). The patient followed the circuit established in our centre between the services of Oral and Maxillofacial Surgery and Breastfeeding and Speech Therapy and Orofacial Rehabilitation (CELERE). The evolution following the breastfeeding sessions, the myofunctional stimulation, and the lingual frenotomy was very favourable, thereby solving the suction problems that the newborn presented. All our patients receive breastfeeding sessions and myofunctional therapy as treatment. We know that a frenotomy is not always necessary and we believe that the stimulation of sucking before and after the surgical intervention is important in order to improve the final result