El referèndum de 1966 i el franquisme dels anys seixanta a Figueres

Per al règim franquista, la finalització de la Segona Guerra Mundial va comportar la necessitat de modificar l’arquitectura del seu sistema polític per adaptar-se als nous equilibris internacionals. Al mateix 1945 es proclama la Ley de Referéndum Nacional que regiria la participació del poble espanyol en afers que es consideressin d’extrema importància. Aquest fou el cas de la Ley Orgánica del Estado que se sotmeté a referèndum el 14 de desembre de 1966. Un projecte inserit dins la lògica de les transformacions econòmiques i socials dels anys seixantes fruit dels canvis de política econòmica de finals dels cinquantes. Una llei que pretenia tancar el sistema polític del franquisme per consolidar-se en allò fonamental i original per poder-se projectar més enllà de la mort del seu màxim dirigent. El referèndum fou l’instrument elegit per generar un clima de propaganda ideològica per tal de generar una acceptació en forma de consens. A l’Empordà i a Figueres, podem trobar elements paral•lels als del context espanyol, tot i que singularitzats per una estructura social i uns grups de poder diferents i en lluita per una hegemonia particular més enllà de la continuïtat del règim franquista.For the Franco regime, the end of World War II signified the necessity to modify the architecture of its political system in order to adapt to new international balances. Already in 1945 the National Referendum Law is proclaimed which would regulate the Spanish people’s participation in affairs considered of extreme importance. This was the case with the Organic State Law which was submitted to referendum on December 10th, 1966. A project embedded within the logic of economic and social transformations of the 1960s as a result of changes in economic politics of the end of the 1950s. A law that meant to defend the political system of the Franco regime by consolidating it into something fundamental and original to last beyond the death of its highest leader. The referendum was the chosen instrument to generate a climate of ideological propaganda in order to generate an acceptance in form of consensus. In the Empordà and in Figueres we can find elements parallel to the Spanish context, although distinguished by different social structures and groups of power and a struggle for a distinct hegemony beyond the continuity of the Franco regime

La Figueres de la postguerra

La Figueres republicana i liberal derrotada el 1939 va patir una dura repressió durant la postguerra a causa del seu passat de fidelitat a les institucions democràtiques. Els efectes dels bombardejos del 1938 i 1939 tardaran anys a ser reparats. Per a tal efecte s’utilitzà mà d’obra captiva com a mètode de càstig pel seu posicionament polític durant el conflicte bèl·lic. Apart de la repressió física, dels afusellaments i de l’exili forçat, la població figuerenca va patir als anys quaranta un control ideològic, moral i material per part de les noves autoritats del règim, per les institucions del partit únic i per l’Església catòlica. La memòria històrica democràtica ha d’ajudar a situar aquests fets en el seu lloc i a construir espais comuns per a tota la ciutadania.The republican and liberal city of Figueres defeated in 1939 suffered a heavy repression during the postwar period because of its past loyalty to the democratic institutions. The damages of the 1938 and 1939 bombings would last years to be repaired. For the reconstruction, a workforce of prisoners was used as a method of punishment for their political adherences during the war. In the 1940, besides physical repression, executions and forced exile, the inhabitants of Figueres suffered the ideological, moral and material control of the regime's new authorities, of the only political party's institutions and of the catholic Church. The democratic historical memory has to help to situate these facts in their right place and to build common spaces for all citizens

Spaces of sociability in nineteenth-century Figueres (I): The Casino Figuerense, 1857-1893

El pas de l’antic règim a un estat liberal va suposar per a la ciutat de Figueres l’inici d’un seguit de transformacions econòmiques i polítiques que van tenir una derivada en les seves  estructures de sociabilitat. A mitjan segle XIX van començar a constituir-se diferents entitats culturals i de lleure que reflectien els diversos projectes ideològics dels nous grups socials emergents. Aquests espais, que responien a uns interessos i a unes necessitats ciutadanes noves, canalitzaven i expressaven les aliances i els enfrontaments d’unes classes socials no sempre homogènies, precisament perquè s’estaven configurant i prenent consciència d’elles mateixes durant aquells anys. El 1857, el Casino Figuerense fou un dels primers a fundar-se amb uns objectius molt clars: representar uns sectors de classes mitjanes-altes amb un pensament políticament progressista i econòmicament productivista.In the city of Figueres, the passage from the old regime to a liberal state was accompanied by a series of economic and political transformations that also affected its structures of sociability. Beginning in the mid-nineteenth century, different cultural and recreational associations were created which reflected the various ideological projects of the emerging new social groups. These spaces responded to new interests and citizen needs, and channelled and expressed the alliances and confrontations of not always homogeneous social classes, precisely because they were only emerging and becoming aware of themselves during those years. In 1857, the Casino Figuerense was one of the first ones to be founded with very clear objectives: to represent sectors of the middle to upper classes with politically progressive and economically productive ideology

El col•legi de La Salle de Figueres durant la postguerra: ideari i realitat

El col•legi La Salle de Figueres havia estat abans de la guerra un revulsiu en l’ensenyament de caràcter privat des de l’arribada procedent de França de la comunitat dels Germans de les Escoles Cristianes a la comarca. Durant tres dècades, havia educat part dels fills de l’elit de la ciutat i s’havia situat com un referent del catolicisme local enfront del domini polític i cultural del republicanisme de caire laïcista. Aquest estat ciutadà es transformà completament amb la victòria de l’exèrcit franquista i la implantació del “Nuevo Estado”. Fou el moment en què, sense cap oposició, els nous dirigents figuerencs, alguns educats a La Salle, convergiren amb la voluntat eclesial d’hegemonitzar l’espai ideològic i religiós. El col•legi fou un element central d’aquesta política durant els anys quaranta i cinquanta sobretot en l’intent de reproducció del grup dominant dins els paràmetres del règim.Before the war, the La Salle school in Figueres had represented a great change in private education ever since the arrival of the community of the Brothers of Christian Schools from France. For three decades, the children of the city's elite had been educated here and it had signified itself as a local catholic reference versus the political and cultural mainstream of lay republicanism. This civil attitude transformed completely with the victory of the Franco regime and the implantation of the New State. This is when, without any opposition, the new Figueres leaders, some of them educated at La Salle, converged with the ecclesiastic idea to take over the ideological and religious realm. The school became a central element of this policy during the 1940s and 1950s, especially in the intent to reproduce the dominant group according to the guidelines of the regim