5 research outputs found

    Characterization and real-live results of nebulized voriconazole: A single-center observational study

    Get PDF
    Voriconazol; Nebulizador; Enfermedad pulmonar fúngicaVoriconazole; Nebulizer; Fungal lung diseaseVoriconazol; Nebulitzador; Malaltia pulmonar fúngicaObjetivo la administración de voriconazol nebulizado implica ventajas, incluyendo la optimización de la penetración pulmonar y la reducción de los efectos adversos e interacciones; sin embargo, la evidencia sobre su utilización es escasa y no existen presentaciones comerciales específicas para nebulización. Nuestro objetivo es caracterizar las soluciones de voriconazol elaboradas para nebulización y describir su uso en nuestro centro. Método estudio observacional retrospectivo incluyendo pacientes que reciben voriconazol nebulizado para el tratamiento de enfermedades pulmonares (infecciones fúngicas o colonizaciones). La solución de voriconazol se preparó a partir de los viales comerciales para la administración intravenosa. Resultados el pH y la osmolaridad de las soluciones de voriconazol fueron adecuados para su nebulización. Se incluyeron 10 pacientes, 9 adultos y un niño. La dosis fue de 40 mg en los adultos y 10 mg en el paciente pediátrico, diluido a 10 mg/ml, administrados cada 12-24 horas. La duración mediana del tratamiento fue de 139 (rango: 26-911) días. No se reportaron efectos adversos y no se detectó voriconazol en plasma cuando se administró únicamente vía nebulizada. Conclusiones la nebulización de voriconazol es bien tolerada y no se absorbe hacia la circulación sistémica. Son necesarios más estudios de investigación para evaluar su eficacia.Objective Pulmonary administration of voriconazole involves advantages, including optimization of lung penetration and reduction of adverse effects and interactions. However, there is scarce evidence about its use and there are no commercial presentations for nebulization. We aim to characterize a compounded voriconazole solution for nebulization and describe its use in our center. Method This is a retrospective observational study including patients who received nebulized voriconazole to treat fungal lung diseases (infection or colonization). Voriconazole solution was prepared from commercial vials for intravenous administration. Results The pH and osmolarity of voriconazole solutions were adequate for nebulization. Ten patients were included, nine adults and a child. The dosage was 40 mg in adults and 10 mg in the pediatric patient, diluted to a final concentration of 10 mg/ml, administered every 12-24 hours. The median duration of treatment was 139 (range: 26-911) days. There were no reported adverse effects and the drug was not detected in plasma when nebulized only. Conclusion Voriconazole nebulization is well tolerated and it is not absorbed into the systemic circulation; further research is needed to assess its efficacy

    Mid-Holocene vegetation history and Neolithic land-use in the Lake Banyoles area (Girona, Spain)

    No full text
    This paper focuses on high-resolution analysis of pollen and sedimentology and botanical macro-remains analysis in a core from Lake Banyoles (Girona, Spain). The core sequence comprises a high resolution mid-Holocene (ca. 8.9-3.35. cal. ka. BP) vegetation succession, and sedimentological, geochemical and geomorphological proxies are related to both climatic and anthropogenic causes. Deforestation processes affected natural vegetation development in the Early Neolithic (7.25-5.55. cal. ka. BP) and Late Neolithic (5.17-3.71. cal. ka. BP), in the context of broadleaf deciduous forest resilience against cooling and drying oscillations. Changes in sedimentation dynamics and in lake water level caused the emergence of dry land on the lake margin where riparian forest was established from 5.55. cal. ka. BP onwards. The data show that in the context of an increasing aridification process, Neolithic land-use played an important role in vegetation history and environmental evolution.This research was undertaken through the following projects: “AGRIWESTMED: origins and spread of agriculture in the southwestern Mediterranean region” project of the European Research Council (ERC-2008-AdG 230561), ‘Organización social de las primeras comunidades agrícola-ganaderas a partir del espacio doméstico: Elementos estructurales y áreas de producción y consumo de bienes (HAR2012-38838-C02-01)/Arquitectura en madera y áreas de procesado y consumo de alimentos (HAR2012-38838-C02-02)’, funded by Ministerio de Economía y Competitividad - Subdirección General de Proyectos de Investigación (Spain) and ‘La Draga i les ocupacions lacustres prehistòriques de l'Estany de Banyoles dins del context de l'Europa Occidental. Anys 2008–2013’ funded by Generalitat de Catalunya. The research has been carried out in the framework of the research group AGREST (2014 SGR 1169). Jordi Revelles is currently a pre-doc FPU fellow of the Ministerio de Educación, Cultura y Deporte (Spain).Peer reviewe

    Centres d'investigació i recerca arqueològica a Catalunya: reflexions des de l'Agència Estatal CSIC

    Get PDF
    La recerca arqueològica realitzada a Catalunya des del CSIC té una llarga història tot i que s’ha dut a terme amb una certa discontinuïtat. Els orígens es remunten a l’any 1958, quan es va constituir l’Instituto de Arqueología del Mediterráneo sota la direcció dels Drs. Martín Almagro i Lluís Pericot, tasca prosseguida pel Dr. Joan Maluquer i que finalitzà als anys vuitanta quan la seva darrera titular, la Dra. Mª Eugenia Aubet, va optar per una càtedra universitària. Després d’uns anys sense personal vinculat ni activitat científica en aquest àmbit, es va reprendre la recerca arqueològica de la mà de la Dra. Assumpció Vila a la Institució Milà i Fontanals de Barcelona, centre adscrit a l’àrea científica d’Humanitats i Ciències Socials del CSIC. Així, en aquest institut es va crear l’Àrea d’Arqueologia, que l’any 1994 es va reconvertir en Laboratori d’Arqueologia. Degut a les canviants regulacions administratives i científiques l’any 2004 es va constituir el Departament d’Arqueologia i Antropologia, en el marc del qual s’han anat succeint diversos grups de recerca fins que, recentment (2014), han quedat instituïts els dos grups de recerca arqueològica vigents: Complexitat i Dinàmiques Socio-Ecològiques (CASES) i Arqueologia de les Dinàmiques Socials (ADS). Els components d’aquest darrer grup som els autors d’aquesta contribució.Peer reviewe
    corecore