Atraso económico y resistencia a la innovación : el caso del gas natural en España

L'étude comparative de la consommation d'énergie en Espagne, au moment présent, montre une très nette décantation pour le pétrôle, au détriment du gaz naturel. Il y a deux causes à cette situation: le faible niveau de consommation des combustibles gazeux par habitant et la préférence pour le gaz butane en bouteille, qui est un derivé du du pétrôle peu employé à l'étranger. L'usage du gaz naturel s'est généralisé en Europe au début des années soixante, en s'appuyant sur l'existance préalable d'un réseau de canalisations fort dense et d'un nombre élevé d'usagers d'autres combustibles gazeux. La grande expansion de la consommation de gaz de houile depuis le milieux du XIX siècle devenait, un siècle plus tard, un élément décisif pour l'adoption rapide du gaz naturel. En Espagne, au contraire, le développement de l'industrie du gaz traditionnelle avait été rachitique et inégal depuis le debut. Il n'y a eu que la Catalogne qui a eu finalement un nombre assez important d'usines à gaz. L'avènement de l'électricité, à la fin du siècle, a coupé l'expansion du gaz alors que seulement 75 villes espagnoles disposaient de ce service. Dans la première moitié du xxème siècle, le réseau de distribution et les niveaux de consommation ont peu varié. C'est un reflêt, en somme, du caractère lent et tardif de l'industrialisation espagnole avant 1960. Lors du tournant économique qui s'est produit après le Plan de Stabilisation, le réseau de distribution du gaz s'est avéré tout à fait insufisant pour faire face à la demande. La décision politique s'est inclinée alors pour la commercialisation massive des gaz liquides provenant du pétrôle (butane et propane) qui n'exigeait d'autre infrastructure que quelques plantes d'embouteillage et un système de distribution par camion. Dans ces circomstances, le gaz naturel, qui à la date s'introduisait dans plusieurs pays européens, a été seulement adopté en Catalogne, où il existait un réseau aproprié et une demande potentielle suffisante. Le bas prix du pétrôle, aux années soixante, n'a pas stimulé l'adaptation des formes de consommation énergétique en Espagne au modèle européen. Par la suite, les hausses du prix du pétrôle, en 1973 et 1979, on eu sur l'Espagne un effet énormement négatif sur la balance des paiements et sur l'ensemble de l'économie; l'Espagne est, en effet, l'un des pays les plus dépendants du pétrôle. On peut dire, en résumé, que le développement tardif et inégal de l'économie espagnole et les carences d'infrastructure qui en ont resulté ont obstaculisé l'adoption de nouvelles techniques dans le secteur énergétique et ont ainsi contribué à aggraver les repercussions sur l'Espagne de la crise économique internationale.A comparative study of present energy consumption in Spain demonstrates the predominance of petroleum products over natural gas. The two principal reasons for this situation are: the low per capita consumption of gas based fuels and the preference for bottled butane gas, a petroleum derived product little used elsewhere. The widespread use of natural gas in Europe dates from the early 1960s. Its introduction was favoured by the extensive pipeline network already existing, and the high number of consumers of gas based fuels. The considerable increase in the consumption of bituminous coal gas from the middle of the nineteenth century onward proved to be a decisive catalytic factor in the rapid spread of natural gas one hundred years later. In Spain, on the other hand, the development of the traditional gas industry had been sketchy and uneven right from the outset. It was only in Catalonia that a relatively high number of gas factories were established. The advent of electricity towards the end of the last century paralized the expansion of gas at a time when only 75 Spanish settlements were furnished with piped gas. No improvements were carried out in the first half of this century. Gas consumption and its distribution infrastructure were maintained at relatively low levels. This was in fact a reflexion of the slow and tardy nature of Spanish industrial development prior to 1960. The changed situation after the ccstabilization Plam of 1959 found piped gas in totally unsatisfactory conditions to meet increasing demand. The politicians' answer was the massive commercialization of petroleum-derived liquified gas (butane and propane) for which the infrastructure requirements are limited to a number of bottling plants and a distribution system by lorry. In such circumstances, natural gas, which was at this period being adopted in many European countries, was introduced only in Catalonia, the one region with suficient potential consumption and an adequate distribution network. The low price petroleum in the 1960s did not encourage any possible modificacions in the pattern of Spanish energy consumption to bring it into line with other countries. Hence, when petroleum prices rose spectacularly between 1973 and 1979, Spain was among the countries most dependent upon petroleum, and so suffered immediate effects on the balance of payments and on the Spanish economy since the nineteenth century, and the subsequent deficiencies in infrastructure, have retarded the adoption of new techniques in the energy sector and have contributed, in this way, to increment the negative repercussions of the international crisis in Spain.L'estudi comparatiu del consum actual d'energia a Espanya mostra un clar predomini del petroli sobre el gas natural. Dues són les causes d'aquesta situació: un baix consum de combustibles gasosos per habitant i la preferència pel gas butà embotellat, derivat del petroli i poc utilitzat a l'estranger. L'ús del gas natural es generalitzi a Europa a principis de la dècada de 1960. La seva introducció es recolzi en l'existencia prèvia d'una densa xarxa de canalitzacions i d'un elevat nombre de consumidors de combustibles gasosos. La gran expansió del consum de gas d'hulla des de mitjans del segle XIX esdevenia, cent anys després, un element decisiu per a la ràpida adopció del gas natural. A Espanya, en canvi, el desenvolupament de la indústria gasista tradicional fou raquític i desigual des dels primers moments. Només Catalunya arribà a tenir un nombre relativament important de fàbriques de gas. L'arribada de l'electricitat, a finals del segle passat, paralitzà l'expansió gasista en un moment en què només 75 localitats espanyoles comptaven amb servei de gas. La situació no millorà al llarg de la primera meitat del segle actual. El consum de gas, i la seva infraestructura de distribució, es mantingué en uns nivells relatius molt reduïts. Vet aquí, en definitiva, un reflex del caràcter lent i tardà de la industrialització espanyola anterior a 1960. El canvi de situació provocat pel Pla d'Estabilització va trobar el gas canalitzat en molt males condicions per a fer front a l'increment de la demanda. La decisió política s'inclinà per la comercialització massiva dels gasos liquats del petroli (butà i propi), que no exigien més infraestructura que algunes plantes d'envasament i un sistema de distribució per camions. En aquestes circumstàncies, el gas natural, que en aquests mateixos anys s'implantava en molts països europeus, només s'adoptaria a Catalunya, l'única zona amb un consum potencial i una xarxa de distribució suficients. Els anys del petroli barat de la dècada de 1960 no estimularen la possible adaptació del consum energètic espanyol a les pautes internacionals. El fet és que la puja dels preus del petroli de 1973 i 1979 converteix Espanya en un dels països més dependents d'aquesta font energètica, amb efectes immediats en la balança de pagaments i en el conjunt de l'economia espanyola. En definitiva el desenvolupament escàs i desigual de l'economia espanyola des del segle XIX i el corresponent dèficit d'infraestructura han retardat l'acció de noves tècniques en el sector energètic han contribuit, d'aquesta manera, a agreujar a Espanya les repercussions de la crisi econòmica internacional

Història de les crisis financeres

L'article és una reflexió sobre la historiografia dedicada a les crisis financeres. En primer lloc, es posa l'accent en el fet que l'interès per aquests esdeveniments va molt més enllà de l'anàlisi històrica; la història de les crisis financeres és una eina essencial per a la comprensió dels mecanismes que poden produir-les i les possibles sortides. Això explica l'actualitat constant del tema, així com la diversitat d'enfocaments que es poden observar. Després de resumir el debat sobre la identificació i la naturalesa de les crisis, comença l'anàlisi pròpiament historiogràfica, distingint entre els enfocaments globals i els que se centren en esdeveniments específics. Finalment, l'article revisa la literatura relativa a algunes de les crisis financeres més importants, des del segle XVII fins a la dècada de 1930

L'Electrificació de Barcelona en el context europeu

L'electricitat, una innovació fonamental . Ningú no dubtarà a acceptar que l'electricitat ha estat una de les grans invencions de la història de la Humanitat. Avui ens seria difícil d'imaginar un món sense aquesta forma d'energia que als que no som tècnics encara ens resulta un xic misteriosa. Si ens hi acostem una mica més, veurem que els avantatges de l'electricitat es poden resumir en tres conceptes: flexibilitat, transmissibilitat i possibilitat de produir-la per mitjans molt diversos

REINHART, Carmen M.; ROGOFF, Kenneth S. Esta vez es distinto. Ocho siglos de necedad financiera. Traducción de Oscar Figueroa; revisión técnica de Alejandro Villagómez. México: Fondo de Cultura Económica, 2011 [Ressenya de llibre]

El libro objeto de esta nota ha sido uno de los de mayor impacto en el ámbito de la economía en los últimos años. Alabado y criticado por unos y otros, nadie ha puesto en entredicho su utilidad y su afán polémico. Profesores de las universidades de Maryland y de Harvard, respectivamente, Reinhart y Rogoff tienen una larga trayectoria como especialistas en temas fi nancieros, a menudo alineados en posiciones conservadoras a la hora de recomendar políticas concretas

Antonio Parejo: la coherencia de una trayectoria

Este artículo glosa la trayectoria intelectual y académica de Antonio Parejo (1956-2012), director que fue de esta revista. Se analiza la coherencia entre las diversas fases por las que transcurrió su trabajo como investigador, desde el análisis detallado de caso específico de industrialización local hasta las reflexiones de amplio alcance sobre el papel de las ciudades en el desarrollo económico español o los efectos de la crisis actual sobre el sector industrial

Emptying the Coffers: Old Money to Build New Railways, Spain 1850-1874

This paper analyzes the evolution of the Spanish economy during the third quarter of the 19th century, the critical initial phase of its modern development. The specific aim of the paper is to discuss the role to be awarded to foreign and domestic capital in financing the investment boom in those years. The main hypothesis stresses that the mobilization of savings previously accumulated and hoarded in gold was a distinctive and important origin of resources. This result challenges older assumptions about the economic changes of the period, and provides a vision somewhat different of the first steps of Spain's economic modernization