Un programa de atención multidisciplinar al paciente con hepatitis crónica C mejora la eficacia del tratamiento con peginterferon alfa-2a y ribavirina

La adherencia al tratamiento antiviral de la hepatitis crónica C (HCC) es una variable importante en la obtención de la respuesta viral sostenida (RVS). El objetivo de este trabajo es evaluar el impacto de un programa de atención multidisciplinar (PAM) en la adherencia y eficacia del tratamiento de la HCC. Se incluyeron 447 pacientes tratados con peginterferón-alfa-2a y ribavirina y se clasificaron en tres grupos: grupo control (2003-2004, n=147), grupo PAM (2005-2006, n=131) y grupo Validación-PAM (2007-2009, n=169). La adherencia y los porcentajes de RVS fueron superiores en los pacientes incluidos en los grupos PAM (94.6% y 77.1%) y Validación-PAM (91.7% y 74.6%) en comparación con el grupo control (78.9% y 61.9%) (p 0.05 para todos los casos).L'adherència al tractament antiviral de la hepatitis crònica C (HCC) es una variable important en l'assoliment de la resposta viral sostinguda (RVS). L'objectiu d'aquest treball es avaluar l'impacte d'un programa d'atenció multidisciplinari (PAM) en l'adherència i eficàcia del tractament de la HCC. Es varen incloure 447 pacients tractats amb peginterferó-alfa-2a i ribavirina i es varen classificar en tres grups: grup control (2003-2004, n=147), grup PAM (2005-2006, n=131) o grup Validació-PAM (2007-2009, n=169). L'adherència i el percentatges de RVS varen ser superiors en els pacients inclosos en els grups PAM (94.6% i 77.1%) i Validació-PAM (91.7% i 74.6%) en comparació amb el grup control (78.9% i 61.9%) (p 0.05 per a tots els casos)

Milloria de l'aplicabilitat i la fiabilitat diagnòstica de l'elastografia per avaluar la rigidesa hepàtica en les malalties hepàtiques cròniques

L'elastografia de transició (ET) és un mètode no invasiu per avaluar la fibrosi hepàtica. El major problema és la baixa aplicabilitat (20% de resultats inadequats), relacionats amb obesitat del pacient i baixa experiència de l'explorador. En aquest estudi es planteja augmentar aplicabilitat i fiabilitat diagnòstica. L'estudi va incloure 868 registres. Amb una segona avaluació per personal experimentat i una tercera amb material específic es van obtenir registres adequats en la majoria dels prèviament inadequats. La fiabilitat diagnòstica va augmentar a la segona i tercera exploracions. Conclusió: La revaluació dels registres inadequats permet augmentar aplicabilitat i fiabilitat diagnòstica de la tècnica

Un programa de atención multidisciplinar al paciente con hepatitis crónica C mejora la eficacia del tratamiento con peginterferon alfa-2a y ribavirina

La adherencia al tratamiento antiviral de la hepatitis crónica C (HCC) es una variable importante en la obtención de la respuesta viral sostenida (RVS). El objetivo de este trabajo es evaluar el impacto de un programa de atención multidisciplinar (PAM) en la adherencia y eficacia del tratamiento de la HCC. Se incluyeron 447 pacientes tratados con peginterferón-alfa-2a y ribavirina y se clasificaron en tres grupos: grupo control (2003-2004, n=147), grupo PAM (2005-2006, n=131) y grupo Validación-PAM (2007-2009, n=169). La adherencia y los porcentajes de RVS fueron superiores en los pacientes incluidos en los grupos PAM (94.6% y 77.1%) y Validación-PAM (91.7% y 74.6%) en comparación con el grupo control (78.9% y 61.9%) (p 0.05 para todos los casos).L'adherència al tractament antiviral de la hepatitis crònica C (HCC) es una variable important en l'assoliment de la resposta viral sostinguda (RVS). L'objectiu d'aquest treball es avaluar l'impacte d'un programa d'atenció multidisciplinari (PAM) en l'adherència i eficàcia del tractament de la HCC. Es varen incloure 447 pacients tractats amb peginterferó-alfa-2a i ribavirina i es varen classificar en tres grups: grup control (2003-2004, n=147), grup PAM (2005-2006, n=131) o grup Validació-PAM (2007-2009, n=169). L'adherència i el percentatges de RVS varen ser superiors en els pacients inclosos en els grups PAM (94.6% i 77.1%) i Validació-PAM (91.7% i 74.6%) en comparació amb el grup control (78.9% i 61.9%) (p 0.05 per a tots els casos)

Milloria de l'aplicabilitat i la fiabilitat diagnòstica de l'elastografia per avaluar la rigidesa hepàtica en les malalties hepàtiques cròniques

L'elastografia de transició (ET) és un mètode no invasiu per avaluar la fibrosi hepàtica. El major problema és la baixa aplicabilitat (20% de resultats inadequats), relacionats amb obesitat del pacient i baixa experiència de l'explorador. En aquest estudi es planteja augmentar aplicabilitat i fiabilitat diagnòstica. L'estudi va incloure 868 registres. Amb una segona avaluació per personal experimentat i una tercera amb material específic es van obtenir registres adequats en la majoria dels prèviament inadequats. La fiabilitat diagnòstica va augmentar a la segona i tercera exploracions. Conclusió: La revaluació dels registres inadequats permet augmentar aplicabilitat i fiabilitat diagnòstica de la tècnica

Prediction of week 4 virological response in hepatitis C for making decision on triple therapy : the Optim study

Background: Virological response to peginterferon + ribavirin (P+R) at week 4 can predict sustained virological response (SVR). While patients with rapid virological response (RVR) do not require triple therapy, patients with a decline <1log10 IU/ml HCVRNA (D1L) should have treatment discontinued due to low SVR rate. Aim: To develop a tool to predict first 4 weeks' viral response in patients with hepatitis C genotype 1&4 treated with P+R. Methods: In this prospective and multicenter study, HCV mono-infected (n=538) and HCV/HIV co-infected (n=186) patients were included. To develop and validate a prognostic tool to detect RVR and D1L, we segregated the patients as an estimation cohort (to construct the model) and a validation cohort (to validate the model). Results: D1L was reached in 509 (80.2%) and RVR in 148 (22.5%) patients. Multivariate analyses demonstrated that HIV co-infection, Forns' index, LVL, IL28B-CC and Genotype-1 were independently related to RVR as well as D1L. Diagnostic accuracy (AUROC) for D1L was: 0.81 (95%CI: 0.76 ̶ 0.86) in the estimation cohort and 0.71 (95%CI: 0.62 ̶ 0.79) in the validation cohort; RVR prediction: AUROC 0.83 (95%CI: 0.78 ̶ 0.88) in the estimation cohort and 0.82 (95%CI: 0.76 ̶ 0.88) in the validation cohort. Cost-analysis of standard 48-week treatment indicated a saving of 30.3% if the prognostic tool is implemented. Conclusions: The combination of genetic (IL28B polymorphism) and viral genotype together with viral load, HIV co-infection and fibrosis stage defined a tool able to predict RVR and D1L at week 4. Using this tool would be a cost-saving strategy compared to universal triple therapy for hepatitis C