Spanish COPD Guidelines (GesEPOC) 2021: Updated Pharmacological treatment of stable COPD

The Spanish COPD Guidelines (GesEPOC) were first published in 2012, and since then have undergone a series of updates incorporating new evidence on the diagnosis and treatment of COPD. GesEPOC was drawn up in partnership with scientific societies involved in the treatment of COPD and the Spanish Patients' Forum. Their recommendations are based on an evaluation of the evidence using GRADE methodology, and a narrative description of the evidence in areas in which GRADE cannot be applied. In this article, we summarize the recommendations on the pharmacological treatment of stable COPD based on 9 PICO questions. COPD treatment is a 4-step process: 1) diagnosis, 2) determination of the risk level, 3) initial and subsequent inhaled therapy, and 4) identification and management of treatable traits. For the selection of inhaled therapy, high-risk patients are divided into 3 phenotypes: non-exacerbator, eosinophilic exacerbator, and non-eosinophilic exacerbator. Some treatable traits are general and should be investigated in all patients, such as smoking or inhalation technique, while others affect severe patients in particular, such as chronic hypoxemia and chronic bronchial infection. COPD treatment is based on long-acting bronchodilators with single agents or in combination, depending on the patient's risk level. Eosinophilic exacerbators must receive inhaled corticosteroids, while non-eosinophilic exacerbators require a more detailed evaluation to choose the best therapeutic option. The new GesEPOC also includes recommendations on the withdrawal of inhaled corticosteroids and on indications for alpha-1 antitrypsin treatment. GesEPOC offers a more individualized approach to COPD treatment tailored according to the clinical characteristics of patients and their level of complexity.Peer reviewe

Spanish COPD Guidelines (GesEPOC) 2021 Update Diagnosis and Treatment of COPD Exacerbation Syndrome

[ES] En este artículo se presentan las recomendaciones sobre el diagnóstico y tratamiento del síndrome de agudización de la enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC) (SAE) de GesEPOC 2021. Como principales novedades, la guía propone una definición y aproximación sindrómica, una nueva clasificación de gravedad y el reconocimiento de diferentes rasgos tratables (RT), lo que supone un nuevo paso hacia la medicina personalizada. La evaluación de la evidencia se realiza mediante la metodología Grading of Recommendations Assessment, Development and Evaluation (GRADE), con la incorporación de seis nuevas preguntas con enfoque paciente, intervención, comparación y resultados (PICO). El proceso diagnóstico comprende cuatro etapas: 1) establecer el diagnóstico del SAE, 2) valorar la gravedad del episodio, 3) identificar el factor desencadenante y 4) abordar los RT. En este proceso diagnóstico se diferencia una aproximación ambulatoria, en la que se recomienda incluir una batería básica de pruebas y una hospitalaria, más exhaustiva, en la que se contempla el estudio de diferentes biomarcadores y pruebas de imagen. El tratamiento broncodilatador destinado al alivio inmediato de los síntomas se considera esencial para todos los pacientes, mientras que el uso de antibióticos, corticoides sistémicos, oxigenoterapia, ventilación asistida o el tratamiento de las comorbilidades variará en función de la gravedad y de los posibles RT. El empleo de antibióticos estará especialmente indicado ante un cambio en el color del esputo, cuando se requiera asistencia ventilatoria, en los casos que cursen con neumonía y también para aquellos con proteína-C reactiva elevada (≥ 20 mg/L). Los corticoides sistémicos se recomiendan en el SAE que necesita ingreso y se sugieren en el SAE moderado. La eficacia de estos fármacos es mayor en pacientes con recuento de eosinófilos en sangre ≥ 300 células/mm3. La ventilación mecánica no invasiva en fase aguda se establece fundamentalmente para pacientes con SAE que cursen con acidosis respiratoria, a pesar del tratamiento inicial.[EN] This article details the GesEPOC 2021 recommendations on the diagnosis and treatment of COPD exacerbation syndrome (CES). The guidelines propose a definition-based syndromic approach, a new classification of severity, and the recognition of different treatable traits (TT), representing a new step toward personalized medicine. The evidence is evaluated using GRADE methodology, with the incorporation of 6 new PICO questions. The diagnostic process comprises four stages: 1) establish a diagnosis of CES, 2) assess the severity of the episode, 3) identify the trigger, and 4) address TTs. This diagnostic process differentiates an outpatient approach, that recommends the inclusion of a basic battery of tests, from a more comprehensive hospital approach, that includes the study of different biomarkers and imaging tests. Bronchodilator treatment for immediate relief of symptoms is considered essential for all patients, while the use of antibiotics, systemic corticosteroids, oxygen therapy, and assisted ventilation and the treatment of comorbidities will vary depending on severity and possible TTs. The use of antibiotics will be indicated particularly if sputum color changes, when ventilatory assistance is required, in cases involving pneumonia, and in patients with elevated C-reactive protein (≥ 20 mg/L). Systemic corticosteroids are recommended in CES that requires admission and are suggested in moderate CES. These drugs are more effective in patients with blood eosinophil counts ≥ 300 cells/mm3. Acute-phase non-invasive mechanical ventilation is specified primarily for patients with CES who develop respiratory acidosis despite initial treatment.Peer reviewe

Guia de lípids i risc cardiovascular

Colesterol; Risc coronari; HipercolesterolèmiaCholesterol; Coronary risk; HypercholesterolemiaColesterol; Riesgo coronario; HipercolesterolemiaL’objectiu general d’aquesta guia és disposar d’unes recomanacions basades en l’evidència científica sobre el maneig dels lípids segons el risc cardiovascular (RCV). Aquesta guia engloba tot el procés assistencial i inclou els objectius comuns per tal d’augmentar la qualitat assistencial i disminuir la variabilitat assistencial en l’abordatge dels lípids i l’RCV

Procesos clínics integrats: marc genèric per al disseny de rutes assistencials (RA)

Ruta assistencial; Assistència mèdica integrada; ImplementacióRuta asistencial; Asistencia médica integrada; ImplementaciónHealth care route; Integrated medical assistance; ImplementationLes directrius que es deriven del Pla de salut 2011-2015 determinen, com a Projecte estratègic 2.1 del PPAC, el desplegament de l’atenció als deu processos clínics integrats de més impacte pel que fa a malalties cròniques. L’objectiu general d’aquest projecte és millorar l’abordatge clínic dels pacients amb aquestes malalties –dins de l’àmbit territorial– amb el recurs assistencial més adient segons el grau i la fase evolutiva, per tal de reduir-ne la morbiditat i la mortalitat i millorar la seva qualitat de vida i l’autocontrol sobre la seva patologia. Aquest document descriu el marc genèric de referència per al disseny de rutes assistencials. Descriu el concepte, estructura i facilita recomanacions per al disseny i l'èxit de la implantació i indicadors.Las directrices que se derivan del Plan de Salud 2011-2015 determinan, como Proyecto estratégico 2.1 del PPAC, el despliegue de la atención a los diez procesos clínicos integrados de mayor impacto en cuanto a enfermedades crónicas. El objetivo general de este proyecto es mejorar el abordaje clínico de los pacientes con estas enfermedades -dentro del ámbito territorial- con el recurso asistencial más adecuado según el grado y la fase evolutiva, para reducir la morbilidad y la mortalidad y mejorar su calidad de vida y el autocontrol sobre su patología. Este documento describe el marco genérico de referencia para el diseño de rutas asistenciales. Describe el concepto, estructura y facilita recomendaciones para el diseño y el éxito de la implantación e indicadores.The guidelines derived from the 2011-2015 Health Plan determine, as a Strategic Project 2.1 of the PPAC, the development of care in the ten integrated clinical processes that have the greatest impact on chronic illnesses. The overall objective of this project is to improve the clinical approach of patients with these diseases - within the territorial scope - with the most appropriate medical care according to the degree and the evolutionary phase, in order to reduce their morbidity and Mortality and improve your quality of life and self-control over your pathology. This document describes the generic reference framework for the design of health care routes. Describes the concept, structure and facilitates recommendations for the design and success of the implementation and also indicators

Recomanacions per a la realització d’espirometries a l’atenció primària en l’entorn COVID-19 [fullet]

Coronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-CoV; Espirometries; Atenció primàriaCoronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-CoV; Espirometrías, Atención primariaCoronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-CoV; Spirometry; Primary careEn aquest fullet s'exposen recomanacions i altres indicacions i contraindicacions sobre la realització d'espirometries a l'atenció primària, tenint el compte el context de la pandèmia per COVID-19

Guia per a l’abordatge de la patologia infecciosa del tracte respiratori baix a l’atenció primària

Patologia infecciosa; Tracte respiratori baix; Bronquitis; Penumònia; BronquiolitisPatología infecciosa; Tracto respiratorio inferior; Bronquitis; Neumonía; BronquiolitisInfectious pathology; Lower respiratory tract; Bronchitis; Penumonia; BronchiolitisAquest document aporta una revisió acurada del coneixement científic actualment disponible sobre la patologia infecciosa del tracte respiratori baix, i el tradueix en recomanacions per a la pràctica diària. Pel seu contingut docent, la Guia constitueix també un valuós document per facilitar l’adquisició de competències clíniques que ha de caracteritzar el desenvolupament dels professionals de l’Institut Català de la Salut

Pautes per a l’harmonització del tractament farmacològic de la malaltia pulmonar obstructiva crònica en l’atenció primària i comunitària

Malaltia pulmonar obstructiva crònica; Pautes del tractament farmacològic; Guia de pràctica clínica; Chronic obstructive pulmonary disease; Patterns of drug treatment; Practice Guideline; Enfermedad pulmonar obstructiva crónica; Pautas del tratamiento farmacológico; Guía de práctica clínicaL’objectiu d’aquest document és harmonitzar les pautes del tractament farmacològic de la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC). L’abast d’aquestes pautes es restringeix a l’atenció primària i comunitària, excloent els àmbits d’hospitalització i l’hospitalització domiciliària

Pautes per a l’harmonització del tractament farmacològic de la malaltia pulmonar obstructiva crònica en l’atenció primària i comunitària

Malaltia pulmonar obstructiva crònica; Pautes del tractament farmacològic; Guia de pràctica clínica; Chronic obstructive pulmonary disease; Patterns of drug treatment; Practice Guideline; Enfermedad pulmonar obstructiva crónica; Pautas del tratamiento farmacológico; Guía de práctica clínicaL’objectiu d’aquest document és harmonitzar les pautes del tractament farmacològic de la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC). L’abast d’aquestes pautes es restringeix a l’atenció primària i comunitària, excloent els àmbits d’hospitalització i l’hospitalització domiciliària