1,662 research outputs found

    NFV Dynamic and Adaptative Contextual Execution

    Get PDF
    Network function virtualization is an emerging technology that is changing the paradigm of operations within the telco industry. Associated with the virtualization benefits it also appear a growing complexity to manage and operate complex and dynamic scenarios. In a traditional network all the elements are physical and so they are limited and very rigid. You may have N and only N elements and it is not easy, neither cheap and neither fast, to either increase or decrease that number. In an NFV world you got one additional layer as the “physical elements” become virtual and run as software on top of one or more servers as a set of virtual machines (typically more than one) and on top of that those “physical elements” can “breath“ scaling in or out and increasing or decreasing over time the number of VMs assigned to perform the same function so operations over them has no longer a fix limit but a variable over time and context limit

    Star–galaxy classification in the Dark Energy Survey Y1 data set

    Get PDF
    We perform a comparison of different approaches to star–galaxy classification using the broadband photometric data from Year 1 of the Dark Energy Survey. This is done by performing a wide range of tests with and without external ‘truth’ information, which can be ported to other similar data sets. We make a broad evaluation of the performance of the classifiers in two science cases with DES data that are most affected by this systematic effect: large-scale structure and MilkyWay studies. In general, even though the default morphological classifiers used for DES Y1 cosmology studies are sufficient to maintain a low level of systematic contamination from stellarmisclassification, contamination can be reduced to theO(1 per cent) level by using multi-epoch and infrared information from external data sets. For Milky Way studies, the stellar sample can be augmented by ~20 per cent for a given flux limit

    Plan de empresa para un sistema de ayuda a la decisión médica para misiones de exploración espacial

    Full text link
    [ES] A principios de 2021 tres naves espaciales, el Hope Orbiter, el Tianwen-1 y el Perseverance, llegaron a Marte con la esperanza de llevar a cabo misiones específicas para estudiar su atmósfera y su superficie, con el objetivo concreto de detectar signos claros de vida. Los tres vuelos espaciales son misiones de exploración basadas en la tecnología de los instrumentos y la robótica, pero aún no ha sido la ventana orbital para la exploración humana de Marte. La adaptación de los sistemas de soporte vital y de salud a las condiciones espaciales de largas misiones de exploración, suponen un reto para las tecnologías aún no resuelto debido a la gran distancia para volver a la Tierra y la latencia de las comunicaciones con control de misión. Específicamente, todavía no se dispone de sistemas de ayuda a la decisión médica que permitan saber si una emergencia sanitaria supone un riesgo vital para la tripulación. En este proyecto hemos creado y desarrollado el plan de empresa de un sistema de ayuda a la decisión médica basado en redes neuronales para misiones de exploración espacial, con el horizonte puesto en las próximas misiones tripuladas a Marte por las agencias espaciales y las compañías privadas. El resultado se presentará como modelo de negocio innovador a los ESA Business Incubation Centres. Para ello, hemos definido el producto a desarrollar y analizado la oportunidad de negocio que supondría su realización. Además, han sido empleadas distintas herramientas de análisis como el PESTEL, las 5 fuerzas de Porter o DAFO que nos han permitido conocer tanto el macroentorno como el microentorno de la misma, así como aquellos aspectos a tener en cuenta como un peligro para su desarrollo y aquellos que pueden suponer una clave de éxito. A su vez, hemos diseñado la sociedad, la cual hemos denominado como «VIRTUAL SPACE HEALTH» y le hemos dado forma jurídica. Asimismo, hemos definido un plan de operaciones para el funcionamiento de la misma y planificado las necesidades y la gestión de los Recursos Humanos mediante un proceso de cinco fases. Por otro lado, hemos realizado un estudio preliminar de la tecnología a emplear para el desarrollo del proyecto y realizado un prototipo en forma de página web que nos permita evaluar un primer concepto de los productos que la empresa llevará a cabo. Además, se ha realizado una planificación temporal por etapas del proceso tecnológico y se han planteado dos escenarios posteriores: la comercialización y la venta de la empresa. Por último, se ha realizado un análisis económico-financiero para estudiar tanto las necesidades de financiación de la empresa como su viabilidad, comprobando que podría resultar rentable a pesar de la incertidumbre y riesgo inherente a un proyecto de este tipo.[EN] In early 2021 three spacecraft, the Hope Orbiter, Tianwen-1 and Perseverance, arrived at Mars in the hope of carrying out specific missions to study its atmosphere and surface, with the specific goal of detecting clear signs of life. All three spaceflights are exploration missions based on instrument technology and robotics, but it has not yet been the orbital window for human exploration of Mars. The adaptation of life support and health systems to the space conditions of long exploration missions pose a challenge for technologies not yet solved due to the long distance to return to Earth and the latency of communications with mission control. Specifically, medical decision support systems are not yet available to know if a health emergency poses a life-threatening risk to the crew. In this project we have created and developed the business plan for a neural network-based medical decision support system for space exploration missions, with an eye on the upcoming manned missions to Mars by space agencies and private companies. The result will be presented as an innovative business model to ESA Business Incubation Centers. For this purpose, we have defined the product to be developed and analyzed the business opportunity that its realization would entail. In addition, we have used different analysis tools such as PESTEL, Porter's 5 forces or SWOT that have allowed us to know both the macro and microenvironment, as well as those aspects to be taken into account as a danger for its development and those that can be a key to success. At the same time, we have designed the company, which we have named "VIRTUAL SPACE HEALTH" and we have given it legal form. We have also defined an operational plan for the operation of the company and planned the needs and management of Human Resources through a five-phase process. On the other hand, we have made a preliminary study of the technology to be used for the development of the project and we have made a prototype in the form of a web page that allows us to evaluate a first concept of the products that the company will carry out. In addition, a time planning by stages of the technological process has been carried out and two subsequent scenarios have been considered: the commercialization and the sale of the company. Finally, an economic-financial analysis has been carried out to study both the financing needs of the company and its viability, verifying that it could be profitable despite the uncertainty and risk inherent in a project of this type.[CA] A principis de 2021 tres naus espacials, l'Hope Orbiter, el Tianwen-1 i el Perseverance, van arribar a Mart amb l'esperança de dur a terme missions específiques per a estudiar la seua atmosfera i la seua superfície, amb l'objectiu concret de detectar signes clars de vida. Els tres vols espacials són missions d'exploració basades en la tecnologia dels instruments i la robòtica, però encara no ha sigut la finestra orbital per a l'exploració humana de Mart. L'adaptació dels sistemes de suport vital i de salut a les condicions espacials de llargues missions d'exploració, suposen un repte per a les tecnologies encara no resolt a causa de la gran distància per a tornar a la Terra i la latència de les comunicacions amb control de missió. Específicament, encara no es disposa de sistemes d'ajuda a la decisió mèdica que permeten saber si una emergència sanitària suposa un risc vital per a la tripulació. En este projecte hem creat i desenrotllat el pla d'empresa d'un sistema d'ajuda a la decisió mèdica basat en xarxes neuronals per a missions d'exploració espacial, amb l'horitzó lloc en les pròximes missions tripulades a Mart per les agències espacials i les companyies privades. El resultat es presentarà com a model de negoci innovador als EIXA Business Incubation Centres. Per a això, hem definit el producte a desenrotllar i analitzat l'oportunitat de negoci que suposaria la seua realització. A més, han sigut empleades distintes ferramentes d'anàlisi com el PESTEL, les 5 forces de Porter o DAFO que ens han permés conéixer tant el macroentorn com el microentorn de la mateixa, així com aquells aspectes a tindre en compte com un perill per al seu desenrotllament i aquells que poden suposar una clau d'èxit. Al seu torn, hem dissenyat la societat, la qual hem denominat com «VIRTUAL SPACE HEALTH» i li hem donat forma jurídica. Així mateix, hem definit un pla d'operacions per al funcionament de la mateixa i planificat les necessitats i la gestió dels Recursos Humans per mitjà d'un procés de cinc fases. D'altra banda, hem realitzat un estudi preliminar de la tecnologia a emprar per al desenrotllament del projecte i realitzat un prototip en forma de pàgina web que ens permeta avaluar un primer concepte dels productes que l'empresa durà a terme. A més, s'ha realitzat una planificació temporal per etapes del procés tecnològic i s'han plantejat dos escenaris posteriors: la comercialització i la venda de l'empresa. Finalment, s'ha realitzat una anàlisi economicofinancer per a estudiar tant les necessitats de finançament de l'empresa com la seua viabilitat, comprovant que podria resultar rendible a pesar de la incertesa i risc inherent a un projecte d'este tipus.Garrido Sevilla, I. (2021). Plan de empresa para un sistema de ayuda a la decisión médica para misiones de exploración espacial. Universitat Politècnica de València. http://hdl.handle.net/10251/174818TFG

    Diseño de un clasificador adaptativo de emergencias en medicina espacial

    Full text link
    [ES] A principios de 2021 tres naves espaciales, el Hope Orbiter, el Tianwen-1 y el Perseverance, llegaron a Marte con la esperanza de llevar a cabo misiones específicas para estudiar su atmósfera y su superficie, con el objetivo concreto de detectar signos claros de vida. Los tres vuelos espaciales son misiones de exploración basadas en la tecnología de los instrumentos y la robótica, pero aún no ha sido la ventana orbital para la exploración humana de Marte. La adaptación de los sistemas de soporte vital y de salud a las condiciones espaciales de largas misiones de exploración, suponen un reto para las tecnologías aún no resuelto debido a la gran distancia para volver a la Tierra y la latencia de las comunicaciones con control de misión. Específicamente, todavía no se dispone de sistemas de ayuda a la decisión médica que permitan saber si una emergencia sanitaria supone un riesgo vital para la tripulación. En este proyecto hemos desarrollado sistemas de ayuda a la decisión médica que permitan predecir nuevos casos de condiciones médicas comunes en el espacio que, según la NASA, suponen riesgo vital para los tripulantes involucrados en una emergencia espacial. Para ello, partimos desde el conjunto de las cien condiciones médicas identificadas como de mayor probabilidad de cara a los viajes espaciales identificadas por los investigadores Elkin Romero y David Francisco. A su vez, contamos con una base de datos de más de 130.000 casos clínicos facilitada por el servicio de emergencias del 112 de la Comunidad Valenciana. Sin embargo, veinte de las citadas condiciones son realmente exiguas dentro del repositorio, por lo que hemos llevado a cabo un generador de pacientes virtuales que permita solventar dicho problema. Para lograrlo, ha sido necesario utilizar literatura médica de todas y cada una de las patologías identificadas. Asimismo, hemos evaluado la bondad de los modelos obtenidos para ambos conjuntos de pacientes de forma desagregada y conjunta, de forma que pudiéramos estudiar tanto el poder clasificador de nuestro sistema como la utilidad real de dichos pacientes virtuales y de los procedimientos empleados. Tras ello, hemos podido ver que la clasificación obtenida es realmente buena, siendo el valor F1 superior a 0,82 en los cinco modelos utilizados. No obstante, también hemos comprobado que algunas de las técnicas del procesamiento del lenguaje, como la «lemmatization» o la selección de términos en la matriz TF-IDF no suponen una mejora sustancial. Además, para facilitar la clasificación de los casos clínicos y la generación de pacientes virtuales hemos elaborado una página web que permita realizar ambas acciones con un simple «click», de forma que mediante cualquier navegador se puedan realizar pruebas sin la necesidad de acceder al código fuente original ni tener que realizar instalación alguna. Por último, el desarrollo del presente trabajo se realiza con la perspectiva de construir una primera aproximación a un sistema mucho más complejo y robusto que denominaremos MEDEA y que supondría un salto cualitativo en la seguridad de los astronautas de cara la venidera exploración espacial.[EN] In early 2021 three spacecraft, the Hope Orbiter, Tianwen-1 and Perseverance, arrived at Mars in the hope of carrying out specific missions to study its atmosphere and surface, with the specific goal of detecting clear signs of life. All three spaceflights are exploration missions based on instrument technology and robotics, but it has not yet been the orbital window for human exploration of Mars. Adapting life support and health support systems to the space conditions of long exploration missions suppose a challenge for technologies not yet solved due to the long distance from Earth and the latency of communications with mission control. Specifically, medical decision support systems that would let us know if a health emergency supposes a life-threatening risk to the crew are not yet available. In this project, we have developed medical decision support systems that can predict new cases of common medical conditions in space that, according to NASA, are life-threatening to crewmembers involved in a space emergency. To do so, we started from the set of the one hundred medical conditions identified by researchers Elkin Romero and David Francisco as most likely to occur during space travel. In turn, we rely on a database of more than 130,000 clinical cases provided by the emergency service of 112 of the Valencian Community. However, twenty of the mentioned conditions are meager within the repository, so we have carried out a virtual patient generator to solve this problem. To achieve this, it has been necessary to use medical literature for each and every one of the pathologies identified. We have also evaluated the quality of the models obtained for both sets of patients in a disaggregated and joint way, so that we could study both the classifying power of our system and the real utility of these virtual patients and the procedures used. After this, we have been able to see that the classification obtained is really good, with the F1 value being higher than 0.82 in the five models used. However, we have also found that some of the language processing techniques, such as lemmatization or the selection of terms in the TFIDF matrix, do not represent a substantial improvement. In addition, to facilitate the classification of clinical cases and the generation of virtual patients, we have developed a web page that allows both actions to be performed with a simple "click", so that tests can be performed using any browser without the need to access the original source code or to perform any installation. Finally, the development of this work is carried out with the perspective of building a first approximation to a much more complex and robust system that we will call MEDEA and that would represent a qualitative leap in the safety of astronauts for the coming space exploration.[CA] A principis de 2021 tres naus espacials, l'Hope Orbiter, el Tianwen-1 i el Perseverance, van arribar a Mart amb l'esperança de dur a terme missions específiques per a estudiar la seua atmosfera i la seua superfície, amb l'objectiu concret de detectar signes clars de vida. Els tres vols espacials són missions d'exploració basades en la tecnologia dels instruments i la robòtica, però encara no ha sigut la finestra orbital per a l'exploració humana de Mart. L'adaptació dels sistemes de suport vital i de salut a les condicions espacials de llargues missions d'exploració, suposen un repte per a les tecnologies encara no resolt a causa de la gran distància per a tornar a la Terra i la latència de les comunicacions amb control de missió. Específicament, encara no es disposa de sistemes d'ajuda a la decisió mèdica que permeten saber si una emergència sanitària suposa un risc vital per a la tripulació. En este projecte hem desenrotllat sistemes d'ajuda a la decisió mèdica que permeten predir nous casos de condicions mèdiques comunes en l'espai que, segons la NASA, suposen risc vital per als tripulants involucrats en una emergència espacial. Per a això, partim des del conjunt de les cent condicions mèdiques identificades com de major probabilitat de cara als viatges espacials identificades pels investigadors Elkin Romero i David Francisco. Al seu torn, comptem amb una base de dades de més de 130.000 casos clínics facilitada pel servici d'emergències del 112 de la Comunitat Valenciana. No obstant això, vint de les esmentades condicions són realment exigües dins del reposador, per la qual cosa hem dut a terme un generador de pacients virtuals que permeta resoldre el dit problema. Per a aconseguir-ho, ha sigut necessari utilitzar literatura mèdica de totes i cada una de les patologies identificades. Així mateix, hem avaluat la bondat dels models obtinguts per a ambdós conjunts de pacients de forma desagregada i conjunta, de manera que poguérem estudiar tant el poder classificador del nostre sistema com la utilitat real de dites pacients virtuals i dels procediments empleats. Després d'això, hem pogut veure que la classificació obtinguda és realment bona, sent el valor F1 superior a 0,82 en els cinc models utilitzats. No obstant això, també hem comprovat que algunes de les tècniques del processament del llenguatge, com la «lemmatization» o la selecció de termes en la matriu TF-IDF no suposen una millora substancial. A més, per a facilitar la classificació dels casos clínics i la generació de pacients virtuals hem elaborat una pàgina web que permeta realitzar ambdós accions amb un simple «click», de manera que per mitjà de qualsevol navegador es puguen realitzar proves sense la necessitat d'accedir al codi font original ni haver de realitzar cap instal·lació. Finalment, el desenrotllament del present treball es realitza amb la perspectiva de construir una primera aproximació a un sistema molt més complex i robust que denominarem MEDEA i que suposaria un salt qualitatiu en la seguretat dels astronautes de cara la venidora exploració espacial.Garrido Sevilla, I. (2021). Diseño de un clasificador adaptativo de emergencias en medicina espacial. Universitat Politècnica de València. http://hdl.handle.net/10251/173830TFG

    Otro título: Compendiosa obra que demuestra la venida y predicacion evangelica de nuestro santissimo patron tutelar de las Españas Santiago el Mayor en nuestro hispanico emisferio.

    Get PDF
    Copia digital. Valladolid : Junta de Castilla y León. Consejería de Cultura y Turismo, 2009-2010Fecha de la licencia, 1735Sign. : [calderón]-2[calderón]4, 3[calderón]6, A-X4Port. con orla tip

    Herramienta de evaluación energética de edificios

    Full text link
    El proyecto E4R, financiado por el Programa de Cooperación Territorial del Espacio Sudoeste Europeo (SUDOE) , es un portal web que permite conocer la demanda energética de una vivienda a través de una aplicación donde se introducen los parámetros del edificio que va a ser analizado y a través de un motor de cálculo que permite obtener el consumo energético. El objetivo de este Trabajo Fin de Grado es plasmar el resultado de unas prácticas realizadas para la empresa AIDICO (Instituto Tecnológico de la Construcción), en las que se encomendó la tarea de realizar y aportar mejoras para la interfaz de usuario de la aplicación web, que ya se encontraba en fase de realización. En primer lugar, se encomendó la tarea de realizar una interfaz sin haber visto la ya realizada. Para ello, se creó un diagrama de red que incluyese todos los parámetros que influyen en el cálculo de las pérdidas y el consumo de una vivienda. Terminado el diagrama, se realiza un archivo con el programa PowerPoint que simulase la interfaz de la herramienta web, con los datos y parámetros considerados convenientes incluir en el diagrama de red anterior y que permitiría que un usuario o técnico pudiera seleccionar las características de la vivienda. Tras esto, el siguiente paso, fue la realización de una base de datos con todas las soluciones posibles de cerramientos. Se realiza entonces una hoja Excel en la cual a partir de una serie de preguntas se pudiera confeccionar el cerramiento de una vivienda.Ayensa Sevilla, JI. (2013). Herramienta de evaluación energética de edificios. http://hdl.handle.net/10251/37897.Archivo delegad
    corecore