Integració lingüística de la població alemanya resident a Mallorca

En el present article s'exposa una part dels resultats que es desprenen de la tesi doctoral Integració lingüística de la població alemanya resident a Mallorca. Atesa la complexa situació sociolingüística de les Illes Balears, les característiques del grup analitzat (presència numèrica, motivacions de residència, etc.) dificulten greument el procés d'integració a la societat receptora. La comunitat lingüística de les Illes Balears està caracteritzada per la coexistència de dues llengües oficials: el català i el castellà. Aquesta convivència, emperò, no ha estat mai del tot equilibrada, ja que la llengua catalana s'ha vist sotmesa al llarg dels segles a les polítiques lingüístiques repressives de l'Estat espanyol, que en moltes ocasions han fet perillar-ne seriosament la seva supervivència. A partir de la segona meitat del segle xx, la política de repressió de la llengua catalana coincideix amb el desenvolupament del turisme de masses i provoca la primera arribada massiva d'immigrants procedents majoritàriament de les comunitats castellanoparlants de l'Estat espanyol. Amb la transició democràtica i des de l'aprovació de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, la llengua catalana aconsegueix l'estatus de llengua oficial, juntament amb el castellà, i augmenta la seva presència social en molts àmbits. Tot i això, la freqüència de forces polítiques conservadores en el Govern balear provocarà que la recuperació de la llengua catalana no gaudeixi d'un procés normalitzador adequat. La dedicació quasi exclusiva a la indústria turística fa que el flux de nouvinguts sigui continu i, a partir de la dècada dels noranta, comença a arribar a les Illes un altre tipus d'immigració de fora de l'Estat espanyol. Aquest nou col·lectiu està format per una massa molt heterogènia d'immigrants de diferents parts del món, entre els quals destaquen els europeus, sobretot els procedents del Regne Unit i d'Alemanya. L'augment continu de residents de nacionalitat germànica en les dècades posteriors té com a conseqüència la creació d'una infraestructura social, orientada a oferir els seus serveis a primers residents i turistes, i que funciona bàsicament en la seva llengua materna. Aquest teixit social facilita l'arribada de nous residents i minva les necessitats d'interrelació amb la comunitat lingüística receptora. Paral·lelament, l'explosió demogràfica que pateix l'illa com a conseqüència d'un desenvolupament turístic a gran escala contribueix a un nou procés d'expansió de la llengua castellana que esdevé llengua franca de comunicació entre els diferents grups lingüístics, principalment a zones costaneres i a la capital. En canvi, el català es converteix en una llengua de poca utilitat, atès que la població autòctona utilitza (majoritàriament) el castellà en els seus intercanvis comunicatius amb els residents estrangers. Tots aquests aspectes influeixen de manera decisiva en el procés d'integració lingüística de la població alemanya resident a l'illa i afavoreixen l'ús majoritari de la llengua castellana, que és la que gaudeix d'un prestigi i d'una presència socials més grans, i que és la que «parla tothom».This article presents some of the results of the doctoral thesis Linguistic Integration of the Resident German Population in Mallorca. Due to the complex sociolinguistic situation of the Balearic Islands, the features of the group under analysis (demographic weight, residential motivations, etc.) make the process of integration into the receiving community considerably difficult. The speech community of the islands is characterised by the coexistence of two official languages: Catalan and Spanish. This coexistence, however, has never been balanced, as Catalan has always been subject to repressive politics from the Spanish government, often putting at risk its survival. From the second half of the 20th century, political repression of Catalan coincides with the development of mass tourism and brings about the first wave of immigrants, mostly from Spanish-speaking communities on the mainland. With the transition to democracy, and the approval of the Balearic statue of autonomy, Catalan obtains the status of official language together with Spanish, increasing its social presence in many spheres. However, the prevalence of conservative parties in the Government of the Balearic Islands has meant that the recovery of Catalan has been inadequate. The almost exclusive dedication to the tourist industry has, from the 1990s, brought with it a continuous influx of immigrants. This new migratory wave is very heterogeneous, composed of mostly British and German immigrants. The continuous increase of German residents over subsequent decades has brought about the creation of a social infrastructure designed to provide services to residents and tourists of this nationality in their own language. This social network facilitates the arrival of new residents but at the same time diminishes the need for interrelation with the host linguistic community. Along these lines, the demographic explosion suffered as a consequence of tourist development on a large scale contributes to a new process of Spanish dissemination that becomes the lingua franca among the members of different linguistic groups, mainly in coastal areas and in the capital city. In turn, Catalan is scarcely used, largely due to the use of Spanish by the native population in communicative exchanges with resident foreigners. All these aspects have a decisive influence on the linguistic integration process of the resident German population on the island and they favour the predominant use of Spanish that enjoys greater prestige and higher social visibility as it is the language that “everybody speaks”

New substrates and functions of PP2A-Cdc55 phospatase in the mitotic exit

[cat]La sortida de mitosis comprèn tots els processos de la mitosis que van des de la segregació de les cromàtides germanes a l’obtenció de dues cèl·lules filles genèticament idèntiques. A nivell molecular, les cèl·lules inicien diversos processos per inactivar la Cdk mitòtica, requisit imprescindible per acabar la mitosis i entrar en la següent fase G1. La sortida de mitosis en el llevat de gemmació, S. Cerevisiae, s’inicia amb l’activació del complex promotor d’anafase APCCdc20 i l’activació de la fosfatasa Cdc14. Dues rutes complementàries i seqüencials, FEAR (de l’anglès Cdc14 early anaphase release) i MEN (de l’anglès mitotic exit network), promouen l’alliberament i activació de la fosfatasa Cdc14 durant l’anafase, la qual es considera clau per eliminar l’activitat mitòtica de Cdk1 i sortir de mitosis. La fosfatasa Cdc14 es manté segrestada al nuclèol durant la resta del cicle cel·lular mitjançant la seva unió a la proteïna nucleolar Net1. A l’inici de l’anafase, la proteasa separasa hidrolitza el complex de cohesina, desencadenant així la separació de les cromàtides germanes i, alhora, coopera amb Zds1 per promoure la inhibició de la fosfatasa PP2ACdc55. La caiguda d’activitat PP2ACdc55 facilita la fosforilació de Net1 dependent de Cdk1, promovent així que Cdc14 s’alliberi al nucli. La quinasa polo, Cdc5, contribueix en aquest procés. A mesura que l’activitat mitòtica de Cdk1 disminueix, degut a l’acció d’APCCdc20 degradant ciclines mitòtiques i l’activitat de Cdc14, les cèl·lules activen la ruta MEN per mantenir Net1 fosforilat i Cdc14 actiu fins al final d’anafase. La ruta de MEN comprèn la GTPasa Tem1, i les quinases Cdc15 i Mob1-Dbf2. L’inici de la ruta està regulat pel complex Bfa1-Bub2, que manté Tem1 inactiu fins l’anafase, i per Lte1, que promou l’activació de Tem1. Un cop activa, la ruta de MEN allibera Cdc14 al citoplasma, on permet l’acumulació de l’inhibidor de Cdk1, Sic1, i on també activa el complex APCCdh1, el qual finalitza amb la degradació de les ciclines mitòtiques. Per tant, la completa activació de Cdc14 al final de l’anafase promou la inactivació de Cdk1 i contraresta les fosforilacions mitòtiques d’aquesta, permetent així la sortida de mitosis i entrada a G1. Com la cèl·lula coordina la segregació cromosòmica amb la inactivació de la Cdk mitòtica és de gran interès, doncs errors en aquest procés provoquen la mort cel·lular. Així doncs, la descripció detallada dels mecanismes moleculars que regulen la sortida de mitosis tenen un gran potencial pel disseny de futures teràpies contra el càncer. El treball que es presenta en aquesta tesis doctoral aprofundeix en el paper de la fosfatasa PP2ACdc55 en la sortida de mitosis, fosfatasa que està emergent com a regulador clau del cicle cel·lular en organismes superiors. Resultats previs del grup suggereixen la implicació de la fosfatasa PP2ACdc55 en la iniciació de la ruta MEN i d’altres possibles funcions. OBJECTIUS 1. Descriure el paper de la fosfatasa PP2ACdc55 en la regulació de la ruta MEN 2. Identificar nous possibles substrats i funcions de la fosfatasa PP2ACdc55 mitjançant un screening proteòmic

Cantabou : revista del CPR d'Inca

El artículo resume los objetivos, temáticas tratadas y conclusiones de los grupos de trabajo de las III Jornadas de Práctica Psicomotriz, organizadas por la Conselleria d'Educació i Cultura del Govern Balear a través de los CPR y la Universitat de las Illes Balears. El trabajo desarrollado se centró en cuatro temáticas: formación, comunicación con las familias, aportaciones de los grupos profesionales y cointervención en las sesiones. Estas temáticas se trataron mediante comunicaciones, grupos de discusión temática y puestas en común. Finalmente se recogen las principales conclusiones de los grupos de trabajo.BalearesES

Evolució de la construcció amb fustes

Este trabajo corresponde al material creado en el Seminario de práctica psicomotriz educativa del CEP de Palma durante los años académicos 2000/01, 2001/02 y 2002/03. Diseño y edición de la publicación: Rafel Maura ReusSe estudia la evolución de la construcción con maderas en niños entre 2 y 7 años . La muestra escogida la constituyen alumnos de educación infantil de los centros CP Badies (Llucmajor), CP Santa Catalina (Palma de Mallorca), CP Es Puig (Sóller), Escola Infantil S'Arenal (Palma de Mallorca), CP Gabriel Comas i Ribas (Esporles), Itaca (Palma de Mallorca) i CP es Pont (Palma de Mallorca). Como objetivos del estudio se pretende hacer una descripción de la evolución de la construcción con maderas de los niños en las sesiones de práctica psicomotriz educativa, identificar el momento evolutivo del alumno a partir de su producción con maderas y contar con herramientas para poder intervenir de una manera más ajustada dentro de la sesión de psicomotricidad. En el apartado de 'L'evolució', se exponen las hipótesis con los posibles pasos que seguirían los niños a la hora de construir con maderas. Se presta mayor atención a los parámetros de altura, simetría y cercado. Se incluyen ejemplos de las tablas con que se recogieron los datos del estudio.BalearesUniversitat de les Illes Balears. Redined Balears; Edifici Guillem Cifre de Colonya. Ctra. de Valldemossa, Km 7,5; 07122 Palma de Mallorca; +34971172792; +34971173190; [email protected]

L'evolució de la construcció amb fustes. 'La evolución de la construcción con madera'

Comunicación elaborada por el Grup de fustes del Seminari de pràctica psicomotriu del CEP de PalmaEn esta comunicación se muestra un proyecto realizado a partir de la observación de las construcciones con madera realizadas por niños entre 2 y 7 años. Se describe el proceso evolutivo que hacen los niños, su momento evolutivo en relación con las construcciones de madera.BalearesES

IV jornades de pràctica psicomotriu : el cos i la imatge

Se trata de diversos documentos electrónicos en formato pdf, ppt y jpg correspondientes a las ponencias y actas de estas jornadas y a las conclusiones elaboradas tanto por los ponentes como por los grupos de discusión. Son también autores Mandy Mir, Margalida Gelabert, Joana Maria Fuster, Carles Ramis, Leonor Berja, Maria Antònia Cànovas, Cristina Moll, Francesca Riudavets, Catalina Pons, Magdalena Marí, Francesc Pomar, Isabel Sánchez, Trinitat Ramis, Elvira Gayà, Maria Fortuny, Pilar González, Ana Iglesias, Bàrbara Nicolau, Àngels Roig, Cati Roca, Esther Gómez, Mercedes RodriguezLas Jornadas de práctica psicomotriz tenían como objetivo intercambiar experiencias y reflexionar sobre la práctica, actualizar los conocimientos y dar a conocer las novedades en este campo en la comunidad autónoma de Illes Balears, como el curso de posgrado de ayuda psicomotriz, el trabajo que realizan en las escuelas los grupos de ayuda y la creación de la asociación de práctica psicomotriz de las Illes Balears; conocer la situación actual a nivel organizativo de la práctica psicomotriz en las escuelas e integrar a los colectivos en práctica psicomotriz.BalearesES

Camps d'aprenentatge de les Illes Balears

Se recoge la oferta de campos de aprendizaje de las Islas Baleares para el profesorado y alumnado de las Islas Baleares, a los que se ofrece la posibilidad de realizar estancias en un medio singular. Esta red está formada por los campos de aprendizaje de Son Ferriol, Es Palmer, sa Cala, es Pinaret y Orient.BalearesGovern de les Illes Balears. Secció de material didàctic i divulgació educativa; Passatge de Guillem de Torrella, 1, planta quarta; 07002 Palma de Mallorca, Illes Balears; 971 17 65 00; [email protected]