14 research outputs found

    L’analyse d’indicateurs de la qualité des soins infirmiers aux personnes ayant subi un AVC en Catalogne

    Full text link
    Résumé L’Accident Vasculaire Cérébral (AVC) constitue une des principales causes de décès et de handicap au monde. La guérison après l’AVC ainsi que l’atténuation du handicap dépendent entre autres de la rapidité du diagnostic ainsi que de la mise en place de traitements et des soins très spécialisés. Afin de guider la pratique clinique et de fonder cette pratique sur des résultats probants, des guides de pratique clinique (GPC) ont été publiés et disséminés en Catalogne en 2005. De plus, trois audits explorant les soins hospitaliers aigus ont été réalisées en 2005, 2007 et 2010 afin d’évaluer et améliorer le suivi des recommandations proposées dans les GPC. Le suivi de ces recommandations, dont certaines font référence aux soins infirmiers, a été mesuré à l’aide d’un nombre limité d’indicateurs. L’analyse de ces indicateurs, qui a été réalisée de façon globale, n’a toutefois pas permis d’identifier les facteurs influençant le suivi des recommandations en soins infirmiers ni l’impact de ce suivi sur les résultats concernant la santé des patients. Ainsi, le but général de cette étude est d’analyser les indicateurs de la qualité des soins infirmiers aux personnes ayant subi un AVC en Catalogne. Plus spécifiquement, il vise à : 1) décrire le suivi des recommandations en soins infirmiers aux personnes ayant subi un AVC en 2010 en Catalogne, mesuré à l’aide de six indicateurs spécifiques aux soins infirmiers; 2) analyser l’évolution de ce suivi entre 2005, 2007 et 2010; 3) identifier des facteurs susceptibles d’avoir influencé ce suivi en 2010; et 4) analyser la relation entre le suivi de ces recommandations et les résultats concernant la santé des patients. Une analyse secondaire des données a été faite à partir des données de l’audit de 2010. Cet audit a été réalisé dans 46 des 49 hôpitaux publics en Catalogne et comprend un échantillon de 2 190 cas représentant une population de 10 842 cas. Les résultats indiquent que le suivi des recommandations portant sur l’ECG basal, la glycémie basale et la mobilisation précoce est élevé. Le suivi de la recommandation portant sur la dysphagie s’est amélioré à travers les trois audits, mais il demeure sous-optimal. Et le suivi des recommandations portant sur l’évaluation de l’humeur et l’éducation à la personne famille est très faible. En ce qui concerne les facteurs qui semblent influencer le suivi de ces recommandations, les résultats ajustés pour les caractéristiques et la sévérité des patients montrent un suivi majeur de la recommandation en lien avec le dépistage de la dysphagie chez les personnes admises en neurologie et dans les centres de plus de 300 admissions pour AVC /année ainsi que chez les patients présentant une dysphagie. De plus, la durée du séjour hospitalier a été plus longue chez les patients dont l’évaluation de l’humeur a été faite et plus courte chez les patients mobilisés de façon précoce. Bien que, le suivi de certaines recommandations demeure très bas, ces résultats indiquent une amélioration progressive du suivi des recommandations en soins infirmiers, et donc de la qualité des soins, et soulignent l’utilité de l’audit pour surveiller et améliorer la qualité des soins de l’AVC.Abstract Stroke is a leading cause of death and disability worldwide. Recovery and reduced disability after stroke depend among others factors on early diagnosis and treatment and on highly specialized care services. Clinical practice guidelines (CPG) for stroke care management were published and distributed throughout Catalonia’s health care system in 2005 to promote evidence-based good clinical practice in stroke care. In addition, three audits exploring in-hospital acute stroke care were carried out in 2005, 2007 and 2010 to assess and improve implementation of guideline-based recommendations. Adherence to these recommendations --some of which refer to nursing care-- was measured using a limited number of quality indicators or performance measures. However, analysis of these indicators did not identify factors influencing adherence to nursing recommendations or the impact of adherence on patient health outcome. Thus, the purpose of this study is to analyse indicators of the quality of nursing care for stroke patients in Catalonia. More specifically, it aims to: 1) describe adherence to nursing care recommendations in people who suffered from stroke in 2010 in Catalonia using six specific nursing care quality indicators; 2) analyse the evolution of the adherence to nursing care recommendations in the audits carried out in Catalonia in 2005, 2007 and 2010; 3) identify factors that may have influenced adherence to selected recommendations in 2010; and 4) determine the relationship between adherence to pre-specified recommendations and clinical outcome. We performed a secondary analysis using data from the 2010 audit on stroke. This audit was conducted in 46 of the 49 public hospitals in Catalonia and included a sample of 2,190 stroke cases representing a stroke population of 10,842. The analyses show high adherence to recommendations related to completion of baseline ECG, baseline determination of blood sugar and early mobilization. Compliance with dysphagia screening improved throughout audit editions but remained sub-optimal. Adherence to mood assessment and patient/carer education were very low. High admission rates in neurology wards and in large hospitals (over 300 stroke admissions/year) are factors influencing high adherence to dysphagia screening in the analyses adjusted by patient characteristics and stroke severity. Moreover, high compliance with dysphagia screening was observed in patients at high risk of pneumonia. In addition, length of hospital stay was longer in patients who received mood assessments and shorter in patients mobilized early and in those without dysphagia. Although, adherence to certain recommendations remains very low, these results indicate progressive improvement in nursing recommendations adherence and consequently in quality of stroke care, and serve to highlight the usefulness of audits to monitor and improve stroke care quality

    5è audit clínic de l'ictus: Catalunya 2018-2019

    Get PDF
    Audit clínic; Ictus; AvaluacióAudit clínico; Ictus; EvaluaciónClinical audit; Stroke; EvaluationAquest document de la cinquena edició de l'Audit Clínic de l‟ictus, realitzat l'any 2021, descriu les dades globals de Catalunya, així com una part de les dades desagregades per hospital, totes obtingudes de manera prospectiva. Igual que a la resta d‟edicions, les dades dels hospitals de cada àmbit territorial s‟han tramés a la Regió Sanitària corresponent i als professionals dels hospitals implicats, per a poder iniciar els processos de millora adients a partir de la comparació dels resultats amb la mitjana de Catalunya i amb els anteriors Audits

    5È. Audit clínic de l'ictus. Catalunya 2018/19

    Get PDF
    La millora i el manteniment continu de la qualitat de l’atenció als malalts amb ictus agut requereix una avaluació periòdica de la pràctica clínica. Els Audits de l’Ictus són l’instrument avaluatiu del PDMVC. La millora dels seus resultats pretén garantir la millora dels resultats dels pacients.S’han auditat 4.008 casos ingressats per ictus agut entre 2018 i 2019. El període d’estudi s’ha ampliat a 6 mesos, en períodes de 1 mes i mig al llarg de 12 mesos, similars per a tots els centres. L’obtenció prospectiva de dades s’ha realitzat majoritàriament per infermeres de cada hospital. La mediana del temps entre l’inici dels símptomes i l’arribada a urgències va ser de 2,1 hores. El 72% dels casos van arribar a l’hospital dins les primeres quatre hores i mitja. Respecte al 4t Audit: * Augmenten els ingressos en Unitat d’ictus agut (44,2% a 61,3%), les activacions del Codi Ictus (42,9 a 61,4; realitzades pel SEM de 43,4 a 67,8%) i els tractaments de reperfusió (16% a 30% dels ictus isquèmics) * Augmenta el nombre de pacients en els que es diagnostica durant l’ingrés una fibril·lació auricular no coneguda prèviament (7% a 18,8%). * Hi ha un lleuger augment de les pneumònies(6% a 8%)ibaixa la mor talitat intrahospitalària (12% a 9%). * Sis indicadors de qualitat milloren significativament, tres 3 indicadors es mantenen i 3 indicadors empitjoren. Destaca una important millora en alguns indicadors de qualitat rellevants com són la realització del test de disfàgia, l’avaluació del perfil lipídic, l’educació sanitària als pacients i familiars, el registre de l’etiologia de l’ictus i la utilització d’escales neurològiques. Es necessiten accions de milloradels indicadors següents: pauta d’antitrombòtics abans de 48 hores, mobilització precoç i avaluació de l’estat d’ànim. L’estat d’ànim s’avalua en un baix percentatge i es fa servir una gran variabilitat d’eines de mesura.Preprin

    Bones pràctiques: gestió infermera de la demanda

    Get PDF
    Bones pràctiques; Gestió infermera de la demanda; Atenció al pacientBuenas prácticas; Gestión enfermera de la demanda; Atención al pacienteGood practices; Demand nurse management; Patient careAquest document té com a objectiu identificar mesures facilitadores que ajudin a l’escalabilitat de la bona pràctica en Atenció Primària Gestió Infermera de la Demanda, que permetin augmentar i millorar la implementació a tot el territori

    Évolution du suivi des recommandations en soins infirmières, en trois éditions d’audit de l’AVC en Catalogne

    Full text link
    Contexte : Trois audits de l’AVC ont été menés en Catalogne en 2005, 2007 et 2010. Ces audits évaluent un nombre limité des recommandations à l’aide d’indicateurs. Le but de l’étude est de décrire le suivi des recommandations spécifiques aux soins infirmiers en 2010, d’analyser l’évolution du suivi en 2005, 2007 et 2010 et d’identifier des facteurs reliés à ce suivi. Méthode : Il s’agit d’une étude descriptive/corrélationnelle. Six indicateurs spécifiques aux soins infirmiers ont été mesurés. Les données ont été collectées à partir des dossiers médicaux des patients admis dans 46 hôpitaux publics. L’évolution du suivi a été analysée à l’aide des chi-carrés et des modèles de régression ont été utilisés afin d’identifier les facteurs reliés à ce suivi. Résultats : Au total 2190 cas ont été évalués. Trois des six indicateurs évalués montrent un suivi >70% : mobilisation précoce (78,6%), réalisation d’un ECG basal (97%) et réalisation d’une glycémie basale (97,7%). Le dépistage de la dysphagie améliore au cours des trois audits (p<0,001). L’évaluation de l’humeur, s’est détériorée par rapport à 2007 (p=0,002). Les analyses ajustées pour les caractéristiques et la gravidité des patients montrent un majeur suivi du dépistage de la dysphagie parmi les cas admis en neurologie (OR : 5,28, IC 95%, 1,35 à 20,6) et/ou dans les centres de plus de 300 admissions/année par AVC (OR : 4,31, IC 95%, 1,04 à 17,8) ainsi que de l’éducation au patient/famille quand le patient est admis en fin de semaine (OR : 1,62 IC 95%, 1,03 à 2,54). Discussion : L’évolution dans le suivi des recommandations montre que la qualité des soins infirmières aux personnes ayant subi un AVC s’améliore progressivement en Catalogne. Toutefois, une amélioration de certaines recommandations est possible. Ainsi, il s’avère nécessaire de renforcer et promouvoir des interventions plus ciblées et spécifiques

    Effectiveness of an integrated care program for intensive home care services after discharge of stroke patients

    Full text link
    The continuity of care in hospital discharge is a cornerstone of patient-centred care, particularly after an acute episode with a high impact on patients’ autonomy. In the setting of stroke, a highly disabling disease, early delivery of post-discharge support services has been associated with better health outcomes. However, the lack of integration between social and health care services often delays the start of home care services in these patients, likely worsening health outcomes. In our area, a post-stroke intensive home care program (RHP) was launched to integrate social and health care services for improving the domiciliary care of stroke patients after hospital discharge

    Com ha anat el primer PERIS d’infermeria?: anàlisi de l'impacte immediat i directe de la recerca infermera del PERIS 2017

    Get PDF
    Recerca sanitària; PERIS; InfermeriaInvestigación sanitaria; PERIS; EnfermeríaHealth research; PERIS; NurseryLa convocatòria del PERIS del 2017 ha afavorit, per primera vegada, la intensificació en investigació als professionals infermers i infermeres. Durant un període màxim de nou mesos aquesta intensificació ha permès alliberar aquests professionals de les tasques assistencials per desenvolupar activitats de recerca. El present monogràfic recull una anàlisi sistèmica de l’estat de situació indicant el que ha suposat aquesta convocatòria pel que fa a oportunitats per als professionals intensificats i beneficis per al sistema de salut. Això s’ha fet a través de l’anàlisi de text de les Instantànies de Recerca, unes fitxes que van emplenar els beneficiaris dels ajuts al final del període sobre l’experiència, la recerca, els seus resultats i els beneficis obtinguts. Els beneficis per al sistema i les oportunitats que ha suposat per als 61 professionals intensificats es pot resumir en la generació de coneixement divers i heterogeni que ha impactat tant en l’àmbit assistencial com en l’àmbit de recerca, generant valor, reconeixement i visibilitat a la recerca en infermeria, influència en les actituds dels professionals del seu entorn, reforçant relacions professionals i col·laboracions, creant noves competències formals (tesis doctorals) i informals, interaccions amb els usuaris del coneixement (siguin professionals o altres investigadors) i, en última instància, aplicant els resultats als processos assistencials, a les intervencions sanitàries i als programes. Les oportunitats necessiten, tanmateix, un suport sostingut, sobretot perquè molts dels beneficis que aquí es relaten impliquen un canvi cultural per al col·lectiu de professionals de la salut que no es fa en un, dos o tres anys. És doncs important que aquest camí encetat continuï amb un suport institucional com ja s’està fent i també amb un suport mutu i cooperació entre professionals,que les sessions del SARIS van intentar iniciar i reforçar

    Desarrollo de un conjunto básico de indicadores de calidad de la atención del paciente con ictus a partir del consenso de expertos

    Get PDF
    Assistència sanitària; Avaluació; Presa de decisions; Healthcare; Evaluation; Decision making; Asistencia sanitaria; Evaluación; Toma de decisionesEl monitoratge de la qualitat de l'atenció hospitalària del pacient amb ictus és d'interès avui dia atesa la variabilitat interhospitalària, interregional i interestatal en el compliment de diferents estàndards de qualitat, demostrada en diverses experiències. Mitjançant el desenvolupament d'instruments per a l'avaluació de l'atenció hospitalària es pretén la millora de la qualitat de l'atenció i la millora de les cures. A Catalunya s'han realitzat dues Auditories de l'Ictus, abans i després de la publicació i difusió de la Guia de pràctica clínica de l'ictus, en les quals es va observar la millora dels indicadors auditats

    Data and care integration for post-acute intensive care program of stroke patients: effectiveness assessment using a disease-matched comparator cohort

    Get PDF
    Sistemes d'informació, Atenció integrada; Ictus; Atenció domiciliàriaSistemas de información; Atención integrada; Ictus; Atención domiciliariaInformation systems; Integrated care; Stroke; Domiciliary carePurpose: to assess the effectiveness of an integrated care program for post-acute care of stroke patients, the return home program (RHP program), deployed in Barcelona (North-East Spain) between 2016 and 2017 in a context of health and social care information systems integration. Design/methodology/approach: the RHP program was built around an electronic record that integrated health and social care information (with an agreement for coordinated access by all stakeholders) and an operational re-design of the care pathways, which started upon hospital admission instead of discharge. The health outcomes and resource use of the RHP program participants were compared with a population-based matched control group built from central healthcare records of routine care data. Findings: the study included 92 stroke patients attended within the RHP program and the patients’ matched controls. Patients in the intervention group received domiciliary care service, home rehabilitation, and telecare significantly earlier than the matched controls. Within the first two years after the stroke episode, recipients of the RHP program were less frequently institutionalized in a long-term care facility (5 vs 15%). The use of primary care services, non-emergency transport, and telecare services were more frequent in the RHP group

    Effectiveness of Thrombectomy in Stroke According to Baseline Prognostic Factors: Inverse Probability of Treatment Weighting Analysis of a Population-Based Registry

    Get PDF
    Background and Purpose In real-world practice, the benefit of mechanical thrombectomy (MT) is uncertain in stroke patients with very favorable or poor prognostic profiles at baseline. We studied the effectiveness of MT versus medical treatment stratifying by different baseline prognostic factors. Methods Retrospective analysis of 2,588 patients with an ischemic stroke due to large vessel occlusion nested in the population-based registry of stroke code activations in Catalonia from January 2017 to June 2019. The effect of MT on good functional outcome (modified Rankin Score 85 years, National Institutes of Health Stroke Scale [NIHSS] >25, time from onset >6 hours, Alberta Stroke Program Early CT Score 3), good (if NIHSS <6 or distal occlusion, in the absence of poor prognostic factors), or reference (not meeting other groups' criteria). Results Patients receiving MT (n=1,996, 77%) were younger, had less pre-stroke disability, and received systemic thrombolysis less frequently. These differences were balanced after the IPTW stratified by prognosis. MT was associated with good functional outcome in the reference (odds ratio [OR], 2.9; 95% confidence interval [CI], 2.0 to 4.4), and especially in the poor baseline prognostic stratum (OR, 3.9; 95% CI, 2.6 to 5.9), but not in the good prognostic stratum. MT was associated with survival only in the poor prognostic stratum (OR, 2.6; 95% CI, 2.0 to 3.3). Conclusions Despite their worse overall outcomes, the impact of thrombectomy over medical management was more substantial in patients with poorer baseline prognostic factors than patients with good prognostic factors
    corecore