Anàlisi numèrica de l'assaig a tracció de dues xapes d'acer unides mitjançant cargols

Premi al millor Projecte de Fi de Carrera presentat durant el curs 2005-2006 en l'àmbit de Logística/Estructures que atorga MECALUXAquest projecte estudia com establir un model tridimensional d’elements finits que permeti predir la resistència d’una unió a tallant cargolada entre dues xapes d’acer de petit gruix; d’estructura similar a les que podem trobar en les construccions residencials de tecnologia nord-americana, anomenades Residencial Steel Framing. Per tal de validar el model numèric definit, aquest es crea fidel a una estructura assajada en el Laboratori de Resistència de Materials de l’ETSEIB. El software utilitzat ha estat el programa ANSYS v.8; amb ell s’ha definit un model numèric d’elements sòlids tridimensionals per una anàlisi estàtica i no-lineal que ens permeti predir la resistència màxima de la unió definida a partir d’una corba “Tensió- Deformació” del material trobada, una pretensió fixada i un coeficient de fricció controlat. A més a més, estudiem la rigidesa de les parelles de contacte Superfície-a-Superfície modelades en les zones intermitges dels diferents elements que conformen el model (Xapa-Xapa, Xapa-Cap del cargol, Xapa-Femella, Forat xapa-Eix cargol). Les conclusions extretes d’aquest projecte són les següents: • El coeficient de fricció introduït mitjançant el material (MU) fa variar de forma molt important el valor de força màxima (Fmàx.) que s’obté en l’anàlisi numèrica. A més a més, la relació (μestàtica/ μdinàmica) afecta de manera important al comportament del model. • L’existència o no de pretensió en el cargol influeix també en el valor de Fmàx. resultant en el model numèric; tot i que a partir d’una certa pretensió aplicada el sistema acaba responen amb uns valors de F similars. màx. • La rigidesa establerta entre les zones en contacte és important en quan a ajustar el resultat del model (F) i el seu comportament. màx. • La rigidesa del sistema numèric no es correspon en cap moment amb la rigidesa del sistema experimental. D’aquí que apostem per una nova caracterització del material de les xapes que permeti recullir el comportament d’aquest en l’aixafament de la xapa contra el cargol. Finalment, comentar que aquest estudi servirà de base per un nou estudi d’unions a tallant però de cargols auto-roscants entre xapes similars a les utilitzades en aquest projecte.Award-winnin

Famílies botàniques de plantes medicinals

Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona. Ensenyament: Grau de Farmàcia, Assignatura: Botànica Farmacèutica, Curs: 2013-2014, Coordinadors: Joan Simon, Cèsar Blanché i Maria Bosch.Els materials que aquí es presenten són els recull de 175 treballs d’una família botànica d’interès medicinal realitzats de manera individual. Els treballs han estat realitzat per la totalitat dels estudiants dels grups M-2 i M-3 de l’assignatura Botànica Farmacèutica durant els mesos d’abril i maig del curs 2013-14. Tots els treballs s’han dut a terme a través de la plataforma de GoogleDocs i han estat tutoritzats pel professor de l’assignatura i revisats i finalment co-avaluats entre els propis estudiants. L’objectiu principal de l’activitat ha estat fomentar l’aprenentatge autònom i col·laboratiu en Botànica farmacèutica

Anàlisi numèrica de l'assaig a tracció de dues xapes d'acer unides mitjançant cargols

Premi al millor Projecte de Fi de Carrera presentat durant el curs 2005-2006 en l'àmbit de Logística/Estructures que atorga MECALUXAquest projecte estudia com establir un model tridimensional d’elements finits que permeti predir la resistència d’una unió a tallant cargolada entre dues xapes d’acer de petit gruix; d’estructura similar a les que podem trobar en les construccions residencials de tecnologia nord-americana, anomenades Residencial Steel Framing. Per tal de validar el model numèric definit, aquest es crea fidel a una estructura assajada en el Laboratori de Resistència de Materials de l’ETSEIB. El software utilitzat ha estat el programa ANSYS v.8; amb ell s’ha definit un model numèric d’elements sòlids tridimensionals per una anàlisi estàtica i no-lineal que ens permeti predir la resistència màxima de la unió definida a partir d’una corba “Tensió- Deformació” del material trobada, una pretensió fixada i un coeficient de fricció controlat. A més a més, estudiem la rigidesa de les parelles de contacte Superfície-a-Superfície modelades en les zones intermitges dels diferents elements que conformen el model (Xapa-Xapa, Xapa-Cap del cargol, Xapa-Femella, Forat xapa-Eix cargol). Les conclusions extretes d’aquest projecte són les següents: • El coeficient de fricció introduït mitjançant el material (MU) fa variar de forma molt important el valor de força màxima (Fmàx.) que s’obté en l’anàlisi numèrica. A més a més, la relació (μestàtica/ μdinàmica) afecta de manera important al comportament del model. • L’existència o no de pretensió en el cargol influeix també en el valor de Fmàx. resultant en el model numèric; tot i que a partir d’una certa pretensió aplicada el sistema acaba responen amb uns valors de F similars. màx. • La rigidesa establerta entre les zones en contacte és important en quan a ajustar el resultat del model (F) i el seu comportament. màx. • La rigidesa del sistema numèric no es correspon en cap moment amb la rigidesa del sistema experimental. D’aquí que apostem per una nova caracterització del material de les xapes que permeti recullir el comportament d’aquest en l’aixafament de la xapa contra el cargol. Finalment, comentar que aquest estudi servirà de base per un nou estudi d’unions a tallant però de cargols auto-roscants entre xapes similars a les utilitzades en aquest projecte.Award-winnin

Anàlisi numèrica de l'assaig a tracció de dues xapes d'acer unides mitjançant cargols

Premi al millor Projecte de Fi de Carrera presentat durant el curs 2005-2006 en l'àmbit de Logística/Estructures que atorga MECALUXAquest projecte estudia com establir un model tridimensional d’elements finits que permeti predir la resistència d’una unió a tallant cargolada entre dues xapes d’acer de petit gruix; d’estructura similar a les que podem trobar en les construccions residencials de tecnologia nord-americana, anomenades Residencial Steel Framing. Per tal de validar el model numèric definit, aquest es crea fidel a una estructura assajada en el Laboratori de Resistència de Materials de l’ETSEIB. El software utilitzat ha estat el programa ANSYS v.8; amb ell s’ha definit un model numèric d’elements sòlids tridimensionals per una anàlisi estàtica i no-lineal que ens permeti predir la resistència màxima de la unió definida a partir d’una corba “Tensió- Deformació” del material trobada, una pretensió fixada i un coeficient de fricció controlat. A més a més, estudiem la rigidesa de les parelles de contacte Superfície-a-Superfície modelades en les zones intermitges dels diferents elements que conformen el model (Xapa-Xapa, Xapa-Cap del cargol, Xapa-Femella, Forat xapa-Eix cargol). Les conclusions extretes d’aquest projecte són les següents: • El coeficient de fricció introduït mitjançant el material (MU) fa variar de forma molt important el valor de força màxima (Fmàx.) que s’obté en l’anàlisi numèrica. A més a més, la relació (μestàtica/ μdinàmica) afecta de manera important al comportament del model. • L’existència o no de pretensió en el cargol influeix també en el valor de Fmàx. resultant en el model numèric; tot i que a partir d’una certa pretensió aplicada el sistema acaba responen amb uns valors de F similars. màx. • La rigidesa establerta entre les zones en contacte és important en quan a ajustar el resultat del model (F) i el seu comportament. màx. • La rigidesa del sistema numèric no es correspon en cap moment amb la rigidesa del sistema experimental. D’aquí que apostem per una nova caracterització del material de les xapes que permeti recullir el comportament d’aquest en l’aixafament de la xapa contra el cargol. Finalment, comentar que aquest estudi servirà de base per un nou estudi d’unions a tallant però de cargols auto-roscants entre xapes similars a les utilitzades en aquest projecte.Award-winnin

Opportunistic genetic screening increases the diagnostic yield and is medically valuable for care of patients and their relatives with hereditary cancer

Background: Multigene panel testing by next-generation sequencing (MGP-NGS) enables the detection of germline pathogenic or likely pathogenic variants (PVs/LPVs) in genes beyond those associated with a certain cancer phenotype. Opportunistic genetic screening based on MGP-NGS in patients with suspicion of hereditary cancer reveals these incidental findings (IFs). Methods: MGP-NGS was performed in patients who fulfilled the clinical criteria to undergo genetic testing according to the Catalan Health Service guidelines. Variants were classified following the American College of Medical Genetics and Genomics-Association for Molecular Pathology guidelines and the Cancer Variant Interpretation Group UK guidelines. Results: IFs were identified in 10 (1.22%) of the 817 patients who underwent MGP-NGS. The mean age at cancer diagnosis was 49.4±9.5 years. Three IFs (30.0%) were detected in PMS2, two (20.0%) in ATM and TP53 and one (10.0%) in MSH6, NTHL1 and VHL. Seven (70.0%) IFs were single-nucleotide substitutions, two (20.0%) were deletions and one (10.0%) was a duplication. Three (30.0) IFs were located in intronic regions, three (30.3%) were nonsense, two (20.0%) were frameshift and two (20.0%) were missense variations. Six (60.0%) IFs were classified as PVs and four (40.0%) as LPVs. Conclusions: Opportunistic genetic screening increased the diagnostic yield by 1.22% in our cohort. Most of the identified IFs were present in clinically actionable genes (n=7; 70.0%), providing these families with an opportunity to join cancer early detection programmes, as well as secondary cancer prevention. IFs might facilitate the diagnosis of asymptomatic individuals and the early management of cancer once it develops